Mirall trencat; Mercè Rodoreda

Literatura universal contemporània del segle XX. Narrativa. Novela catalana. Context literari. Barcelona de la Guerra Civil. Biografia. Argument. Temps. Època. Personatges

  • Enviado por: Terra Lliure
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Treball de català

Mirall trencat

Mercè Rodoreda

1. Fitxa bibliogràfica

Títol: Mirall trencat.

Autora: Mercè Rodoreda.

Idioma: català

Gènere: novel·la

Editorial: Club Editor Jove.

Primera edició: 1975

Quinzena edició en aquesta col·lecció: novembre del 2006.

Quarta reimpressió: juliol del 2008.

Número de pàgines: 388; 416 amb pròleg i postfaci

Lloc d'impressió: Barcelona.

Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura.

2. Resum de l'obra

La trama principal gira entorn de la Teresa. Aquesta dona, d'origen humil, es casa amb un home molt ric i molt més gran que ella, Nicolau Rovira, i d'aquesta manera aconsegueix formar part de l'alta burgesia de la Barcelona d'aquella època (principis de segle XX). La Teresa, però té un fill d'una relació anterior amb Miquel Masedéu, que estava casat amb una altra dona. El fill es deia Jesús i després de viure amb una tia de la Teresa passa a viure amb en Miquel i la seva dona. Per tal d'ajudar al seu fill, la Teresa ven alguna joia que li ha regalat en Nicolau sense que aquest sopiti res. Passat un temps, en Nicolau Rovira mort i la Teresa hereta una gran fortuna.

Al cap d'un temps, la Teresa es casa amb en Salvador Valldaura, un home que havia tingut una relació amb una violinista a Viena fins que la noia es suïcidà. El Salvador compra una torre immens a una de les parts més riques de Barcelona; Sant Gervasi. Aquesta torre té un bosc enorme, una bassa i fins i tot una gran gàbia en la qual en Salvador hi fa posar faisans i paons entre d'altres aus. La parella resideix a París fins que la Teresa queda embarassada. Tenen una nena que es dirà Sofia. Tot i que en Salvador no sospita res, la Teresa li és infidel amb Amadeu Riera, un notari molt famós i amic del seu espòs.

Al mateix temps, en Jesús Masdéu es vafent gran i sovint va a veure la seva Teresa, que li acostuma a donar dolços i diners ja que ell és el seu fillol. Amb el temps, en Jesús acabarà vivint força malament i es dedicarà a pintar parets en un primer moment, i quadres en un segon lloc.

El temps va passant i la Sofia es comença a fer gran i la comença a tenir els primers pretendents. Tot i que un tal Lluís Roca la busca, ella passa d'ell i s'enamora de l'Eladi Farriols, un noi molt maco i simpàtic. L'Eladi treballa fent de dependent a una botiga d'alta costura de la qual la Teresa n'és una clienta habitual i ho comença a ser també la Sofia. La relació és bona però, quan es decideixen de casar-se, la mort inesperada d'en Salvador Valldaura fa que la Teresa vulgui conservar el dol durant dos anys. És durant aquest període quan l'Eladi té una relació secreta amb una cantant molt famosa Coneguda amb el nom de Lady Godiva i, després de quedar-se aquesta en estat, l'Eladi li explica la veritat i la Sofia accepta de tenir la filla a casa, que es dirà Maria.

El matrimoni té dos fills, en Ramon i en Jaume successivament. El gran s'entén molt bé amb la Maria i entre els dos fan la vida impossible a en Jaume. Davant la passivitat i la impotència de la seva cuidadora, la Rosa, en Jaume, prim i esquifit, explica tot el que li fan els seus germans a la Teresa, que ja no pot caminar a causa de problemes a les cames i aquesta el consola dient-li que ell és el seu preferit. Un dia que en Ramon i la Maria estan jugant i que el Jaume els segueix, com es habitual, el germà gran posa al coll del petit una espècie de forca, que ell mateix ha anat polint, mentre la seva germana el va animant. En Ramon acaba per fer caure en Jaume a la bassa i tots dos marxen corrents, mentre el germà petit es va ofegant.

Quan la Sofia decideix prescindir dels serveis de la Rosa com a cuidadora dels dos nens, no hi va haver salvació possible per a en Jaume, aquesta, en un atac de gelosia i de ràbia, es presenta davant de l'Eladi una de les darreres nits que li resten a la casa i li confessa que entre el Ramon i la Maria hi ha alguna cosa més que amistat; es sentenatrets l'un a l'altre. Els dos germans estan de vacances a casa d'uns amics de la família i l'Eladi envia una carta a la família per a que tornin immediatament. En Ramon i la Maria no saben que són germans ja que havien sentit dir a les minyones que ella era fill d'uns cosins que havien mort en un accident. Quan l'Eladi els ho confessa els cau el món a terra i en Ramon se'n va a viure a casa de la Marina Riera, que és la germana del notari amb qui la Teresa havia mantingut una relació i que té una filla que també es diu Marina i que té la mateixa edat que en Ramon.

A partir d'aquest moment la relació entre l'Eladi i la Sofia es deteriora molt ja que ell ha envellit força i l'enganya amb infinitat de minyones. La Maria no pot aguantar més sense en Ramon i una nit, com tantes altres vegades havia fet amb ell, puja a dalt de la teulada. Un cop a dalt es llença sobre el llorer i mort a l'acte, tot i que no és fins l'endemà que una minyona que va a collir llorer la troba.

Finalment la Teresa mor acompanyada dels records més estimats. Esclata la guerra i la família s'ha d'exiliar a París. A la casa hi queda l'Armanda una minyona que tenia la Sofia i que ja havia servit en anterioritat a la Teresa. Uns milicians acaben per ocupar la torre, tenint a Jesús Masdéu com a capitost.

La Sofia, a la fi, parla amb el seu fill Ramon després de molt temps de no veure'l i aquest l'assabenta que és casat i amb dos fills que es diuen Ramon i Maria.

3. Biografia de l'autora.

'Mirall trencat; Merc Rodoreda'
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de la postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És l'autora de la novel·la en català més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que actualment es pot llegir en més de vint idiomes. Comença escrivint contes per a revistes, como a escapatòria a un desapassionant matrimoni, i una sèrie de novel·les que ella mateixa rebutja posteriorment, a excepció de Aloma (1938), guanyadora del Premi Crexells. A principis de la Guerra Civil Espanyola treballa en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats franceses i després a Ginebra, trenca el seu silencio de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el Premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el Premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjans dels anys setanta torna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre altres narracions, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra el 1980, any en el que li es atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Va ser membre i sòcia d'Honor de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

www.escriptors.cat

(traduït del castellà)

4. Opinió personal

Tot i que era la primera vegada que llegia una novel·la i a Mercè Rodoreda i a pesar de que inicialment se m'ha fet una mica complicada donada la quantitat de personatges que apareixen i la disparitat d'escenaris, l'obra m'ha acabat fascinant. Tota aquesta sèrie d'amors i desamors se m'haguessin fet de ben segur molt farragosos si no hagués estat per l'habilitat de l'autora de definir els espais i les situacions d'una manera especial que acaba per situar-te al bell mig de les habitacions on succeeixen els fets. Però del que estic més orgullós és de poder comprendre per què es parla tant de Mercè Rodoreda i per quins motius se la considera una persona tant important al meu país.

2