Mirall trencat; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana # Societat barcelonina de posguèrra. Familia Valldaura. Decadència burguesa

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad

1. TEMA DEL LLIBRE

Idea central que l'autora vol transmetre. Ha d'ocupar poques línies.

És una novel·la llarga que explica la vida d'una família Valldaura-Farriols des dels origens de la família fins la decadència i la destrucció d'aquesta. També aparèixen els secrets, les tragèdies els crims i els suïcidis.

Només queden tres supervivents: la Sofia, l'Armanda i el Ramón.2. ASPECTES INTERESSANTS A RESSALTAR

2.1 Expliqueu com està estructurada aquesta obra. Expliqueu què passa a cadascuna de les parts de la novel·la.

La novel·la està dividida en tres parts.

I cada part té un número de capítols que és múltiple de tres.

La primera part té 18 capítols.

La segona part té 21 capítols.

La tercera part té 12 capítols i un final que fa d'epíl·leg.

Tots els capítols estan lligats de tres en tres.

La primera part fa una presentació dels personatges i dels escenaris. Seria com una introducció. Es presenten els fundadors de la família: Teresa Goday i Salvador Valldaura, personatges que pertanyen a un món burgès.

La segona part es centra en la intimitat dels personatges. En aquesta part es donen les tristeses i la tragédia. El tema central d'aquesta part és el món infantil, amb les morts d'en Jaume, el fill petit, que és assassinat i de la Maria que es suicida.

La tercera part la Teresa és la protagonista i mor recordant les coses més maques de la seva vida. Els demés personatges fan reflexions de les seves vides, i apareix l'enyorament del passat i de la joventut.

També en la tercera part arriba la destrucció total de la família, de la torre i només en queden 3 supervivents: la Sofia, el Ramón i l'Armanda.

2.2 Sabríeu fer el retrat psicològic dels personatges femenins principals, Teresa, Sofia, Maria i Armanda? Cal que especifiqueu l'evolució i canvi d'actituds d'aquests quatre personatges. Ajuda't d'exemples del text.

Teresa: És dels personatges més importants i significatius.

És una mica egoista i orgullosa.

És una dona sofisticada, molt elegant, però sempre té ganes d'aparentar.

Vesteix elegant, amb colors vius, cridanera. Vol cridar l'atenció. Ostenta de la seva posició i els seus diners.

Les joies que li agraden són joies grans, pedres precioses, molt brillants.

És una dona que el pas del temps l'ha anat curtint, va creixent com a persona, es converteix en una dona forta.

Però, quan es va fent gran, cada cop va sortint menys. Hi ha un moment en el que decideix no sortir més en societat, es queda tancada a casa, i ja al final, en les quatre parets de la seva habitació.

Ho fa perquè vol que tothom la recordi tal i com era de jove, sense arrugues, a la flor de la vida.

S'enterra en vida fins que mor, viu dels record, dels moments esplendorosos de la seva vida.

Ella sempre ha estat una dona esplèndida, maca i quan es comença a fer gran no ho suporta i es tanca. No afronta la vellesa, quan la joventut ja l'ha oblidada, ella també s'oblida.

És casa amb homes que li poden proporcionar diners o posició social, tot i que també els estima.

A tots els seus homes, els regala una agulla de corbata amb una perla gris.

Exemples:

Pàgina 34

“La Teresa li contestà que s'ho pensaria. Tenia un gran problema: un fill d'onze mesos, una relliscada com una casa.”

Pàgina 36

“A la Teresa no li acabava d'agradar perquè li semblava que tenia el nas una mica enlaire, com ella, però, així com el seu li feia gràcia, trobava que el del nen era lleig.”

Pàgina 74

“Tu, en canvi, no sé com t'ho fas; mai no dius mal de ningú. La Teresa havia agafat una flor: “A mi -digué- només m'agraden les coses boniques.”

Pàgina 83

“Tenia la cara fresca, amb uns ulls que miraven profund, i un somriure tendre.”

Pàgina 112

“Pobra senyora, com havia acabat...amb les cames inflades i mortes.”

Pàgina 127

“La Miquela feia companyia de l'àvia, aquella senyora que havia estat tan maca que tots els senyors se li agenollaven als peus.”

Pàgina 144

“Les ungles de la Teresa, rosades i tendres, en els moments de passió semblaven fetes de fúria. Les dents de la Teresa, de neu, li deixaven marques fosques a les espatlles.”

Pàgina 147

“Ell sentia un gran afecte per la senyora Valldaura, que, com Granados, tenia una mena de gràcia càlida que li omplia l'ànima d'onades de pau...i l'alegria ingènua i melangiosa de la música de Mozart.”

Pàgina 156

“Se sentia terriblement deprimida. Vella de debò. De debò volia dir que se sentia vella per dintre. La Teresa estava malalta i dormia.”

Pàgina 187

“L'àvia de jove, amb una rosa al pit. L'àvia escotada, carregada de joies. L'àvia amb vestit de jaqueta i l'agulla de flors de brillants clavada a la solapa.”

Pàgina 218

“Estar com estic, encara que no em queixi mai, és més trist del que sembla.”

Pàgina 220

“Amb les mans boniques a l'estiu, castigades a l'hiver, amb la pell rasposa, vermelles.”

Pàgina 221

“Tot et riu, la boca, els ulls, la sang que et puja a les galtes.”

Pàgina 231

“Havia tingut tres penes grosses a la vida: aquell fill d'en Masdéu, la mort del pobre Jaume i la mort de la Maria clavada.”

Sofia:

Neix en l'abundància, és una mica malcriada i consentida.

Té una relació molt estreta amb el seu pare, Salvador Valldaura, se l'estima moltíssim.

El seu pare la malcria de petita, li consenteix tot.

La seva mare, la Teresa, no li fa gaire cas.

La Sofia és dèspota, freda, distant, esquerpa. No és sociable, tot el contrari a la seva mare, que és una de les figures més destacades de l'alta societat.

La Sofia no perdona mai res. Accepta a la Maria a casa seva, però només per recordar a l'Eladi el que va fer. Per recordar-li la Pilar, una dona que mai més tindrà ni veurà.

És cruel, turmentosa, amarga, però alhora és sofisticada, sòbria.

Vesteix amb colors foscos, neutres, torrats. No és gens ostentosa, al contrari de la seva mare.

Les seves joies, només són perles.

És un personatge que es projecta cap al futur. Marxarà per poder viure una nova vida en una altre lloc, per oblidar el passat. Ho deixa tot enrere.

La Sofia és com un arbre. Perquè la soca de l'arbre sempre conserva les marques del passat, no oblida res. És una de les supervivents.

Exemples:

Pàgina 83

“L'Eladi pensà bastant en la Sofia, no sabia què tenia que l'atreia tot i que li havia estat més aviat antipàtica. A ell li agradaven les noies gracioses, rialleres, innocents, amb els ulls negres i grossos. I la Sofia tenia els ulls petits com si no se li poguessin acabar d'obrir i es pentinava amb la clenxa al mig i els cabells recollits al darrera. Havia vist senyoretes pentinades com ella en una edició il·lustrada de les novel·les de Balzac.”

“No duia joies cridaneres.”

Pàgina 84

“Hi va la gent més distingida de Barcelona. La primera persona que hi trobà fou la Sofia Valldaura.”

Pàgina 86

“La trobà canviada: més madura, menys deshumanitzada, amb una lluïssor en els ulls petits i penetrants gaireé inaguantable.”

Pàgina 88

“Jo no seré mai com els meus pares, perquè tinc el cor sec.”

Pàgina 93

“Però la Sofia era una noia eixuta, secreta, plena de coses admirables que costava una mica massa de descobrir.”

Pàgina 98

“I, apartant-se una mica afegí: es veu d'una hora lluny que l'Eladi està enamoradíssim. La Sofia es posà de cara al mirall i somrigué: ¿I jo no?...Oh, tu...¿ho has estat alguna vegada? La Sofia no contestà.”

Pàgina 102

“Molt a la vora de la gàbia hi havia l'arbre que tenia violetes al voltant. Era el seu arbre. El dia que s'havia promès amb l'Eladi, havia marcat S.E. a la soca amb la punta d'un ganivet.”

Pàgina 116

“Ara passarà la mamà -pensà la Maria-; la mamà amb la cara de porcellana i amb els llavis humits, deixant una cua d'olor.”

Pàgina 129

“En Jaume s'havia quedat quiet: la mamà princesa era allí.”

Pàgina 160

“La Sofia tenia ulls de japonesa.”

Maria:

És la filla que l'Eladi va tenir amb una de les seves amants, la Pilar.

La Sofia accepta a la Maria, però mai l'estima, perquè l'Eladi li va fer molt de mal amb aquesta relació i aquesta filla. Per això, la relació entre la Sofia i l'Eladi es converteix en un infern.

Té una relació molt estreta amb el seu germà Ramon, sempre van junts, ho fan tot junts. S'acaben enamorant.

La Maria és més madura del que hauria de ser-ho a la seva edat. Sembla una adulta quan és només una nena.

La Maria es suïcida quan en Ramon marxa.

A més a més, escolta, per darrere d'una porta, que en Ramon és germà seu de debò, que ella és filla de l'Eladi.

Exemples:

Pàgina 105

“I es podia dir que l'havia vist néixer: una criatura preciosa, grassona, amb ganas de viure i els ulls tan nets i tan bonics.”

Pàgina 127

“En Jaume mirà la Maria: era molt maca.”

Pàgina 148

“La Maria és una nena molt ben dotada, amb l'orella fina i els dit àgils.”

Pàgina 178

“No ets ningú, ningú...t'ho dic per castigar-te de les ganyotes que m'havies fet quan eres petita. Ets menys que res.”

Pàgina 185

“Els seus pits tendres com la primavera, els seus genolls més dolços que el calze xuclamel.”

Pàgina 192

“Aquells cabells negres i ondats.”

Armanda:

És la minyona de la casa.

La seva tieta la va portar de cuinera als 16 anys.

És la persona que porta el fil conductor de tota la obra.

Se li trenca el mirall, i és ella la que veu en els trossos del mirall totes les històries de la família.

És la que se sent més arrelada a la casa, ja que des de petita hi ha viscut. La seva vida és servir els Valldaura.

Ella i la Maria tenen una relació especial, perquè a les dues les van posar en aquella casa des de petites, i senten que aquell lloc no és el que les pertany, però acaben vivint només per aquella casa i per la gent que hi viu.

L'Armanda sent la presència de la Maria un cop morta, és l'única que hi manté relació.

L'Armanda estimarà molt a la Maria des de petita. I sabrà que és filla de l'Eladi perquè fan gestos semblants.

Exemples:

Pàgina 154

“L'Armanda s'havia convertit en la persona de confiança de la casa.”

Pàgina 235

“L'Armanda s'havia tornat grossa, ingènua, tota ella respirava bondat.”

“Doncs si vostè no ho sap que és com de la família.”2.3 Què vol dir el títol de l'obra Mirall Trencat? Busca'n exemples.

Mirall trencat significa que la novel·la està feta a trossos. L'Armanda és qui té el mirall i a qui se li trenca quan cau per les escales.

Quan se li trenca el mirall ella veu reflectida tota la vida que ha viscut en aquella casa.

El mirall és un testimoni de la vida dels personatges i reflecteix des de la glòria fins la decandència de la saga familiar.

Exemples:

Pàgina 44

“I que entrava a dins d'un mirall amb el marc daurat com aquell i no podia sortir-ne mai més.”

“Ella mirà al seu voltant, agafà l'abric i, enfilant-se, tapà el mirall.”

Pàgina 240

“A dintre del mirall hi ha el dimoni: no et miris mai en un mirall de nit.”

“Agafà el mirall de mà de la senyoreta Sofia, amb el marc de roses de plata. Acabà de resseguir la casa amb un braç estès, amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Del primer pis al vestíbul baixà l'escala amb el mirall encarat endarrera: hi veia trosso de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons, tot viu i desenfocat, fins que en arribar al darrer graó caigué tan llarga com era embolicada en plecs violeta. El mirall s'havia trencat. Els bocins s'aguantaven en el marc, però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buit on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades ¿reflectien les coses tal com eren? I de cop a mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aqeulla casa. Fascinada, arrupida a terra, no ho entenia.”

2.4 Fes un llistat d'exemples simbòlics més interessants de l'obra. Relaciona'ls amb els personatges als quals simbolitzen.

Mirall trencat és una obra plena de símbols. La majoria dels símbols fan referència al pas del temps i a la decadència de la familia i la mort.

La torre: la torre és tractada com un ésser viu perquè neix, creix i mor com els personatges. És el símbol del temps que passa i de la vida dels adults.

El jardí: és el món dels infants.

El llorer: en el jardí hi ha un llorer que simbolitza la mort, ja que és on cau el llamp i on la Maria es suïcida. El llorer simbolitza a la Maria i podriem dir que la Maria es casa amb el llorer i perd la infantesa i la virginitat amb ell, perquè és travessada pel llorer en suïcidar-se.

L'estany: en el jardí hi ha un estany ple d'aigua que també simbolitza la mort perquè és on mor ofegat en Jaume. Representa en Jaume.

L'aigua: és un símbol de mort a l'obra perquè la Bàrbara es suïcida tirant-se en un riu i en Jaume mor ofegat. Però també simbolitza la vida, perquè les minyones quan fa calor sempre es ruixen amb l'aigua i jugen i ho passan bé.

L'armari japonès: en Nicolau li regala a la Teresa, però a ella no li agrada. És un moble que apareix al principi i no torna a sortir fins al final, quan ja és un moble corcat i vell. Representa el pas del temps que tot ho fa malbé. Simbolitza l'amor del Nicolau i la Teresa.

El mirall: simbolitza la mort de la família quan acaba la guerra civil, simbol de l'envelliment dels personatges i del pas del temps.

La tòrtora i la perla: també representen la mort.

Les flors: tenen també una simbologia a Mirall trencat. Les violetes que porta la Bàrbara simbolitzen la mort. La flor de cirerer representa la parella Teresa-Amadeu Riera, i la de la pomera, la Teresa i en Salvador. Les violetes de la Bàrbara representen la parella entre ella i en Salvador.

L'agulla de pit: la joia preferida de la Teresa, és la joia que li regala en Nicolau i representa riquesa i poder.

Les roses de color carn: representen a la Teresa perquè eren les seves flors preferides i en tenia plantades a la paret de la caseta de safareig i també reflecteixen la humanitat.

La rata: la rata presència el final de la torre i al final és trobada morta a la soca d'un arbre. Simbolitza el final de tot: la família, la torre, els records, etc. És a dir, la mort i la destrucció.2.5 Per què podem afirmar que aquesta novel·la és una novel·la de final tancat? Què simbolitza la rata que apareix al capítol XIII de la tercera part? Posa exemples del text.

Sí, perquè la familia mor i desapareix i fins i tot la casa es destrueix, per tant no hi ha manera de continuar la història.

La rata simbolitza la mort i la destrucció.

Exemples:

Pàgina 245

“Ells s'havien incautat de la torre per ordre del comitè i aquella torre no tindria mai més amo. Tot era de tots. I que del bosc que hi havia al darrera en farien un jardí públic perquè hi poguessin jugar els nens dels pobres.”

Pàgina 259

“Sóc la Sofia Valldaura. Ja pot deixar estar tots els mobles de despatx i, en comptesde carregar-los, calar-hi foc.”

Pàgina 274

“Caminava damunt d'esteses de papers, travessava sales amb sostres daurats, sales amb llums de llàgrimes de vidres, amb canelobres de porcellana trencats, entreteixits de teranyines. Sales amb papers bufats, desenganxats en els racons més humits, amb mobles, amb gerros, amb calaixos apilats per terra. Allà dins hi havia viscut gent. De la vanitat, de l'odi, de les miques d'amor, en quedava la pols i un trist espectacle d'esplendor i d'oblit.”

Pàgina 276

“S'anava fent fosc però a dintre de la casa hi havia llum: unes flametes tremoloses que les ombres s'enduien i tornaven.”

“Al cap d'una estona aquelles ombres feien una pila molt grossa amb tot el que havien tret de la casa. Hi calaren foc. Sentí espetecs i veié aixecar-se unes flames vermelles altes fins al cel. Les branques i les fulles dels primers arbres del parc semblaven incendiades. El foc durà tota la nit.”

“Voltà per la casa; tot era insegut.”

“Al cap d'uns quants dies vingueren més ombres a tallar arbres, a tirar la casa a terra. De seguida veieren a la soca d'un castanyer de l'entrada, cargolada en un esvoranc, una rata fastigosa, amb el cap mig rosegat, voltada de mosques verdes.”

2.6 Com és l'estil i el llenguatge utilitzats en aquesta obra? Quines influències rep Mercè Rodoreda en aquesta obra?

Mercè Rodoreda en aquesta obra utilitza un llenguatge culte i elaborat.

I l'estil utilitzat és també molt elaborat i mostra l'essència de cada paraula que vol dir, amb totes les descripcions que fa.

Mercè Rodoreda s'influencia per escriptors anglesos.

James Joyce i Virginia Woolf d'entre altres.

L'obra de Mercè Rodoreda ha estat comparada, pel seu estil i la seva capacitat de descripció, amb la de l'escriptora Virginia Woolf, la qual la catalana admirava. Algunes de les característiques recurrents dins l'obra de Rodoreda són una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista, així com un estil narratiu poètic carregat de simbolisme.

2.7 El llibre s'inicia amb una cita de l'escriptor francès Stendhal, i cadascuna de les parts porten una cita de diferents autors anglosaxons. Comenta-les i indica'n el seu significat i quina importància tenen per a l'argument de cada part.

La cita amb la que s'inicia el llibre Un roman: c'est un miroir qu'on promène le long du chemin significa una novel·la és un mirall que un porta durant tot el camí. Té el significat de que un mirall ho reflecteix tot, igual que la novel·la, que diu tot el que ha de dir. És una manera de començar el llibre dient que el mirall és realment important.

La primera cita I honor you, Eliza, for keeping secret some things significa T'honoro Elissa, per mantenir en secret algunes coses.

Et dóna una idea de la general de la primera part. Abarca les històries, ja que els tres dels personatges de la primera part, tenen secrets que ningú sap, i que mantenen ben amagats.

La cita de la segona part Leave, oh leave me to my sorrows! Significa Deixe'm, oh deixe'm amb el meu dolor.

Aquesta cita també abarca tota la segona part, és la part dels fills de la Sofia, dels infants. És la part de les desgràcies, on moren en Jaume i la Maria, i on bàsicament transcorren totes les tragèdies de la novel·la.

L'última cita, la de la tercera part But time past is a time forgotten. We expect the rise of a new constellation significa Però el temps passat és temps oblidat. Contem amb la crescuda d'una nova constel·lació.

És el final de l'obra, per això Mercè Rodoreda va triar la cita.

És quan la família es destrueix per complet, quan la casa és abandonada, ocupada pels milicians i finalment destruïda.

La família ha mort, i és el moment d'oblidar-ho tot, com fa la Sofia, i donar pas a altres experiències i altre gent. És a dir, deixar el passat enrere i passar pàgina i començar de nou.

3. L'AUTORA I EL SEU TEMPS. LA DATA DE COMPOSICIÓ DE L'OBRA.

Busqueu informació sobre l'època en què va viure aquesta autora i sobre la seva obra.

Filla única d'un matrimoni amant de les lletres, la seva infantesa va estar marcada per la figura del seu avi matern, Pere Gurguí, que li va inculcar un profund sentiment catalanista que la va acompanyar durant la resta de la seva vida. El 1928, i amb només 20 anys, es va casar amb el seu oncle, Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella; amb qui va tenir el seu únic fill, Jordi, el 1929.

El seu matrimoni va ser un fracàs. Rodoreda va buscar una vàlvula d'escapament que li permetés fugir d'una vida massa monòtona. Aquest escapament el va trobar a la literatura. Va començar col·laborant amb diverses publicacions com La Veu de Catalunya, La Publicitat o Mirador. Va escriure també quatre novel·les que anys més tard va refusar ja que les considerava fruit de la seva inexperiència. Només va salvar-ne Aloma (1937). Tot i això la va reescriure l'any 1969 convertint-la en una obra completament diferent.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, Rodoreda va col·laborar amb el Comissariat de propaganda de la Generalitat. L'any 1937 es va separar del seu marit.

L'any 1939 es va exiliar a França. Creia que l'exili seria per poc temps i per això va deixar el seu fill a Barcelona, a càrrec de la seva mare. Es va instal·lar a les rodalies de París; d'on va haver-ne de fugir en esclatar la Segona Guerra Mundial. Després d'una llarga peregrinació per França, va marxar cap a Suïssa, en concret a la ciutat de Ginebra, juntament amb el seu company sentimental Armand Obiols, pseudònim del crític literari Joan Prat.

Fou en aquesta ciutat on va escriure la seva obra més aclamada, La plaça del diamant (1962), considerada com la novel·la més important de la narrativa catalana de postguerra. Ambientada en el barri barceloní de Gràcia, la novel·la explica la història de la Colometa, una dona com tantes d'altres a qui la guerra destrossà la vida i les il·lusions. La plaça del diamant és alhora una novel·la històrica, psicològica i de costums. De la seva època a Suïssa és també la novel·la El carrer de les camèlies (1966) i el recull La meva Cristina i altres contes (1967).

L'any 1972 va tornar a Catalunya, després de la mort del seu amant a Viena. Amb Carme Manrubia i Susina Amat dues amigues de l'època en la qual treballà al Comissariat de propaganda de la Generalitat s'instal·là al xalet de Manrubia de Romanyà de la Selva (Baix Empordà). Allà va completar la seva novel·la més ambiciosa, Mirall trencat (1974) i el recull de contes Vitages i Flors (1980). La seva darrera novel·la, Quanta, quanta guerra... es va publicar l'any 1980. Aquest mateix any va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquell mateix any, Rodoreda abandonà el xalet de Manrubia en el qual havia produït les seves tres darreres obres i es traslladà a un petit xalet que s'havia pogut construir a Romanyà mateix, al costat del de Manrubia. Finalment, Mercè Rodoreda va morir a Girona víctima d'un càncer l'any 1983. Per voluntat pròpia, fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva.

4. OPINIÓ

A l'hora de redactar l'opinió heu de pensar a fer una valoració sobre els diferents elements que componen l'obra:

El tema, l'estructura, l'argument, el lèxim i l'estil, els personatges, l'ambient, i feu després una valoració personal i global de l'obra. Cal que ho redacteu com si féssiu una argumentació.

El tema que Mercè Rodoreda tracta en el seu llibre és molt real i podria reflectir la història de qualsevol família. Alhora fa sentir al lector que avegades els diners no són el més important, sinó saber portar la vida acceptar el que et passi.

Té una estructura clàssica: introducció, nus i desenllaç.

Està estructurat en tres parts i cada part en capítols.

Hi ha un total de 52 capítols i 276 pàgines.

L'argument és extraordinari.

És súper complet i complex. Perfectament acabat i tot planejat. No hi falta de res ni sobre res.

El lèxic és clar i entenedor, no utilitza un vocabulari realment difícil. No és una lectura ràpida perquè a l'utilitzar molt la tècnica de descripció és tot molt detallista.

L'estil que utilitza Rodoreda és un estil directe i clar, també elaborat.

Els personatges femenins tenen una gran importància. Els personatges masculins són secundàris.

Els personatges evolucionen al llarg de l'obra i són realment creïbles en tot moment. Estan molt elaborats.

L'ambientació de l'obra és molt bona, els espais per on es mouen estan perfectament descrits i et pots arribar a imaginar com és la torre i el jardí.

Personalment aquest llibre m'ha encantat, el trobo magnífic.

És un llibre que aconsegueix que necessitis acabar-lo, no pots deixar-lo a mitges.

Crec que la moralitat que Mercè Rodoreda volia donar, era la de que els diners poden fer una felicitat temporal, però que per ser feliç no es necessiten els diners, i ens ho demostra en que Armanda és pobre i és feliç, la seva vida està plena, i arriba a sobreviure, en canvi Sofia té molts diners i no arriba a ser feliç.

És un llibre excel·lent i molt recomenable.5. BIBLIOGRAFIA

Citeu els llibres o material consultat per elaborar el treball.

Podeu consultar la introducció del llibre, però no en feu una còpia.

23