ESTRUCTURA DE L'OBRA

L'estructura de Mirall Trencat es una línia en el temps. La distancia que hi ha entre un passat i un present. L' obra s' estructura en tres parts d'extensió desigual i sentit diferent.

Es un estructura clàssica (introducció, nus, desenllaç) i que a mesura que avança es troba sotmesa a creixents flash-back dels personatges que, amb el seu record, van oferint les claus d'interpretació i lligam entre les diverses relacions que s'han teixit al llarg de la historia.

La primera part, podríem dir que es la presentació o introducció, en la que l'espai narratiu gira entorn de la torre i el jardí (la torre de Sant Gervasi) que Salvador Valldaura regala a Teresa Goday, la torre , jardí i família evolucionen d'una manera paral·lela. Les tres generacions de la família apareixen com a personatges a la primera part. De manera que en els primers divuit capítols (primera part) la historia de la família ja es completa. La mort de Jaume (per accident provocat en el primer capítol de la primera part) anuncia la tragèdia que dominarà a la segona suïcidada Maria, fugida de Ramon i mort misteriosa d'Eladi Farriols. Totes aquestes morts son signe de la fatalitat i la destrucció que plana sobre la família. Solament Sofia se salva d'aquesta situació. La segona part el nus esta composta per vint-i-un capítols.

I per últim la tercera part composta per tretze capítols el desenllaç provocada per un element extern la Guerra Civil Sofia fuig a Franca. Es aleshores quan a l'Armanda se li trenca el mirall com a signe clar d'aquest destí familiar. La Guerra Civil accelera la descomposició de la casa.

RESUM DE L'OBRA

Mirall Trencat és una novel·la escrita per Mercè Rodoreda el 1975 i narra la història d'una família barcelonina de classe social alta que destaca per la gran quantitat de personatges i de morts que hi apareixen.

La història comença amb una noia jove que es diu Teresa i està enamorada d'un home anomenat Nicolau. Aquest amor durarà poc ja que en Nicolau mor al poc temps d'estar junts.

Paral·lelament, apareix un personatge, el Salvador Valldaura, que coneix en el teatre el Liceu de Barcelona una noia molt maca, la Bàrbara; queden per anar a dinar junts i s'acaben agradant però, quan es trobaven en el punt màxim de la seva relació, la Bàrbara es suïcida. Això fa que en Salvador Valldaura necessiti l'amor d'una altra dona i aquesta és la Teresa.

La Teresa i en Valldaura es coneixen i s'agraden, després decideixen casar-se i es compren una torre a San Gervasi. Un cop casats, tenen una filla i li diuen Sofia. La Sofia creix i coneix a un xicot, l'Eladi Farriols, que treballa de dependent a una botiga de roba on anava a comprar la Teresa. Més endavant, la Sofia i l'Eladi surten junts i decideixen casar-se però no ho faran en aquell moment ja que el pare de la Sofia, el Salvador, mor d'un atac de cor i la Sofia queda molt ressentida. L'Eladi, però va estar sortint amb la Pilar Segura i va tenir una filla (la Maria) que viuria amb ells. Quan el temps ha fet que la Sofia es recuperés es casen i tenen dos fills: el Ramon i el Jaume, juntament amb la Maria, filla de l'Eladi. Després d'uns anys el Jaume mor assassinat pels seus germans, i la Maria acaba morint al suïcidant-se, al tirar-se de la teulada de casa seva. El Romament, un cop es fa més gran se'n va de casa i no es torna a saber res d'ell. Mentre que l'Eladi, el marit de la Sofia acaba morint també.

La novel·la acaba amb la mort de la Teresa (la mare de la Sofia), que és la que més viu i dóna les seves propietats a la seva cuinera l'Armanda (amant del marit de la Sofia) ja que la Sofia, al veure que tothom a mort decideix anar-se'n a viure a l'estranger, a França.

ELS PERSONATGES

En la novel·la “Mirall Trencat” hi apareixen una gran quantitat de personatges principals els quals la seva importància va canviant en cada una de les parts del llibre. Això és degut a que la història avarca la vida d'una família i les seves generacions posteriors i les morts són molt freqüents al llarg de la història.

Així doncs, es poden destacar els següents personatges: La Teresa, el Salvador Valldaura, l'Eladi, la Sofia...

La Teresa és el personatge que més anys viu i està present en la novel·la des de que comença fins la seva mort, al final. Al llarg de la seva vida ha estimat a tres homes, el Nicolau, el Salvador i ja al final al Miquel Masdéu.

Teresa era una mica freda, tenia tres nets, ja que a la Maria la considerava la seva neta. Teresa i el seu net petit en Jaume es portaven molt be, la Teresa estimava molt en Jaume i aquest sempre anava a veure-la i passaven tota la tarda parlant. L'avia intentava posar remei als problemes que tenien en els seus nets, la Maria, en Ramon i en Jaume. En canvi amb en Ramon no hi tenia tant bona relació.

Teresa sovint se'n recordava molt de la seva mare, la qual sentia una gran admiració per ella. En el fons Teresa va ser una persona de gran cor. També li agradaven molt les flors.

El Salvador Valldaura apareix al principi de la novel·la. Coneix la Bàrbara i arriba a estar completament enamorat d'ella, això explica el seu estat trasbalsat en el moment en que la Bàrbara es suïcida. Després coneix la Teresa i arriba a estimar-la tant com a la Bàrbara, però sempre guardarà un racó del seu cor per a la Bàrbara.

En Salvador es casa amb Teresa i tenen una filla, la Sofia, però mor i no arriba a veure el seu casament amb el botiguer, l' Eladi .

Teresa i Salvador son els protagonistes d'aquesta historia , ja que sense ells no hauria hagut primera i segona generació.

En salvador era un home molt generós. Quant ell mor li deixa a la Teresa tot i es fa càrrec d'aquella torre on convivien tots.

La Sofia és un dels personatges més importants de la novel·la. És la filla de Teresa i Salvador. Es casa dues vegades, la primera amb Eladi i la segona vegada amb Mr. Desfargues. Amb l'Eladi tindrà dos fills: en Ramon i en Jaume. En Jaume, malauradament mor molt aviat assassinat pels seus germans, el Ramon i la Maria. Al final de la història, la Sofia se'n va a viure a França després de la mort de la seva mare Teresa. En el seu retorn, es retroba amb l'únic fill que li queda viu en Ramon, el qual s'havia casat i té fills.

L'Eladi Farriols és un noi que treballa en una botiga de roba de Barcelona. Coneix una dona, la Pilar Segura, amb la que tindrà una filla: la Maria, que mor d'un suïcidi, tirant-se de la teulada de casa seva. En la botiga coneix a la Sofia i acaba casant-se amb ella, amb la que tindrà els altres dos fills Jaume i Ramon. Malauradament, morirà al cap d'uns anys .

Al llarg de la història apareixen nombrosos personatges secundaris com poden ser totes les minyones que van passant per la casa de la Teresa, el notari Riera, la cuinera de la casa: l'Armanda (que és la que es queda amb la casa de la Teresa), el Miquel Masdéu, etc.

Miquel Masdéu Teresa Goday Nicolau Rovira

(amant) (primer marit)

PRIMERA

GENERACIÓ Amadeu Riera Salvador Valldaura Bàrbara

(amant/notari) (segon marit) (primer amor)

SEGONA

GENERACIÓ Jesús Masdéu Mr.Desfargues Sofia Eladi Pilar

(fill natural) (segon marit) (filla) (primer marit) (amant)

Armanda

(criada/amant)

Ramon Jaume

(nét) (nét)

Maria

(filla natural)

TECTICA NARRATIVA

Mirall Trencat pertany al gènere de la narrativa, és una novel·la que reflexa la vida d'uns personatges, d'una família rica. Es tracta d'una novel·la dels segle XX que tan sols intenta entretenir al lector, no té cap tipus de missatge ni ens vol adoctrinar, simplement és d'entreteniment.

El lèxic usat per l'autora Mercè Rodoreda és un lèxic senzill però alhora clar i precís.

El narrador d'aquesta novel·la és omniscient, malgrat que en alguns capítols aquest no domini. Per tant podríem dir que el narrador en aquesta novel·la es va alternant en alguns capítols també trobem monòlegs, així que en aquesta obra mestra, Rodoreda va intercanviant els diferents tipus de narrador. Mirall Trencat (que no és pas la novel·la on projecta el món interior d'un personatge) l'autora per raons expressius i tècniques i d'estil narratiu es veu obligada a utilitzar altres recursos expressius i tècniques per poder abastar tot el complex món que es projecta en la novel·la.

Rodoreda utilitza personificacions, antítesis, metàfores, comparacions i simbolismes. Per exemple a la pàgina 144 hi ha dues antítesis “Del blanc del cirerer al negre de l'heura” “Del blanc de la pell a la negror de la mirada” o també en trobem una altra a la pàgina 156 2Una cara d'una bellesa pura i, al mateix temps, lleugerament diabòlica” . Però també comparacions com la de la plana 126 “La mirada com un llampec” pàgina 171 “El sol queia com una bola damunt de les rajoles dels últims bancs”

A la plana 171 trobem una personificació “paciència de l'aigua” i a la mateixa plana trobem una metàfora “ amb els cabells estesos damunt de les espatlles de color de blat”...

Els simbolismes són molt importants en aquesta obra, el llorer, és el més important, ja que aquest representa que ha vist néixer a la família Valldaura, i poc a poc com s'ha anat degradant. El llorer té presencia en totes les morts dels Valldaura i ha estat present en tots els fets que han passat en aquella casa. Un exemple és “ quan la guerra es trencava la sang fugia i lliscava avall del llorer”...

Un altre simbolisme molt important és el mirall, ja que la novel·la i la literatura són com un mirall que reflecteix la vida, per això als últims capítols a l'Armanda se li trenca el mirall en el qual observa records i instantànies per on ha vist morir i viure la família de la senyora Teresa Valldaura. El mirall reflexa l'interior de cadascun, reflexa tota la historia dels Valldaura, la tercera generació d'aquesta família, la dels nets, és una historia frustrada que en conjunt del relat no ocupa l'espai que li hauria correspost.

Aquesta generació és la principal part del mirall que es trenca. En morir la Teresa s'acaba tot.

Finalment la rata és la imatge del tot provocadora, aquesta és l'únic senyal de vida, al final de la novel·la, és el signe més clar de la destrucció i descomposició de la família .

Una característica important en aquesta novel·la és que a diferencia de les altres obres l'autora no s'identifica amb el narrador ni aquest amb el personatge.

OPINIÓ PERSONAL

Aquesta novel·la m'ha agradat forca , malgrat que trobo que encara és aviat per llegir-la i entendre-la a la perfecció{o, ja que és una obra rebuscada amb molts personatges i molt ben buscada la relació entre tots ells.

Personalment l' he trobat molt interessant, és molt difícil aconseguir una psicologia tant perfecta per a tots els personatges. Tots els personatges tenen secrets, cadascun te una forma diferent de pensar, i això és molt difícil d'aconseguir.

Crec que és una obra molt ben feta, digna d'una admiració increïble, té molt mèrit .

Tots els simbolismes que hi ha estan perfectament buscats i alguns són difícil de trobar. El títol d'aquest llibre no l'entens fins que has acabat de llegir el llibre, crec que és molt oportú aquest títol “Mirall trencat”. Historia d'una família desfeta, una família trencada, un reflex en un mirall trencat.

El llibre al principi et desconcerta, no saps bé per on va, fins que no acaba l'obra no saps bé de que van molts simbolismes i moltes coses. En definitiva és una obra important en la literatura catalana.