Mines de Sta. Roma

Yacimientos mineros # Carbó. Zones on s explota. Treball a la mina. Colònies mineres

  • Enviado por: Kodokan
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

Mines de Sta. Roma

PAU FORT

C. SOCIALS

1R TRIMESTRE

26-11-2001

1.El carbó

1.1 Classes i propietats del carbó.

El carbó es forma per masses vegetals i soterrades transformades per el temps. Els tipus de carbó es diferencien segons la època en que es van soterrar els vegetals.

De carbó en podem trobar de quatre tipus, es poden classificar de menys carboni i més oxigen a més carboni i menys oxigen:

-torba :és una substància esponjosa, amb poc contingut calorífic.

-lignit: un derivat de la torba emprat en bastants usos.

-hulla: entre 6500 i 7000 calories/gram

-antracita: és el carbó més pur. 7500 o 7600 calories/gram

En la mina de Sant Romà s'extreia lignit que està composat per un 30% o 40% de carboni i la resta, d'oxigen. El lignit que es treia tenia de 3.000 a 5.000 kilocalories i es va formar fa 65.000.000 milions d'anys. En l'actualitat la mina ja no s'explota perquè no queda carbó.

1.2 Zones on s'explota

Catalunya és un país pobre en carbó. Ara ja se n'ha extret quasi tot el carbó que hi havia.

Podem veure que el lignit es trobava més cap al pre-Pirineu i cap a el sud mentre que l'antracita i ulla es trobava al Pirineu

2. Les mines de carbó al Berguedà.

2.1 Inicis de l'explotació .Les mines es van obrir el 1859 on s'explotaven els jaciments més superficials per que en aquella època l'aire només podia entrar per mitjà de xemeneies i era molt difícil penetrar dins la mina.

2.2 Període 1851-1895. En aquells temps no tenien tecnologies sobre les mines i les excavacions no superaven els 500 metres de profunditat. Els miners entraven a la mina amb un pic i una puntona, treien el carbó a mà i el posaven en unes vagonetes arrossegades primer per homes i després per mules, que anaven a fora, on els vells i els nens triaven el carbó segons la qualitat i la mida. Els miners treballaven moltes hores mal pagades i en un risc molt alt de mort, ja que dintre la mina hi ha perill d'esllavissades, d'explosions, de mort per falta d'aire... Un altre problema de la mineria era la localització de la mina, perquè si l'accés a la mina era difícil, no hi podien arribar medis de transport. Primer es carregava el carbó en un ferrocarril per tracció animal però el tren arribà al 1904 des d'aquell moment, la mineria va guanyar en capital.

2.3 Període 1895-1930.L'any 1893, José Enrique de Olano y Loyzaga, (Liverpool,1874 - Barcelona, 19834) que estudià i comprà les mines de Cercs, Fígols i la Nou i inicià un procés de modernització de les mines, tant de material com de construccions. Va impulsar l'idea de crear colònies al costat de les mines on pugessin viure el miners i la creació d'un ferrocarril que arribés al peu de les mines. Va invitar a AlfonsX||| a les mines i aquest el va anomenar compte de Fígols. Al 1911 va crear “Carbones de Berga, S.A.”i es va convertir en la empresa més important de carbons de Catalunya. La colònia de Sant Corneli va ser fundada a finals del s. X|X i es va convertir en el nucli miner més important de Catalunya.

2.4 El treball a la mina. Al principi treballaven d'una manera pèssima: entraven amb una llum de gas que els tenia que durar 12 hores dins la mina. Una mina es començava fent una galeria principal i Desde aquella s'anaven fent ramificacions als costats de la galeria per trobar les betes de carbó. Aquestes ramificacions feien uns 5 metres de llargada i uns 150 cm de alçada Els miners entraven a la mina a les sis i en sortien a les sis: menjaven, treballava, descansaven dintre la mina. Als principis, els miners cobraven per el carbó que treien. Com més carbó, més diners. Però quan José Enrique de Olano y Loyzaga va comprar les mines, va implantar un sou fix però baix. Però era un sou que cada 15 dies se li sumava els metres que havia picat ponderat a la categoria de miner. Primer cobraven amb “vales “ que només podien gastar en l'economat o les botigues del poble, desprès es va implantar la moneda. Els miners estaven numerats: quan entraven a la mina, deixaven unes fitxes que indicava que estaven dintre la mina, quan sortien , la giraven. Així sabien que havia mort dintre la mina. El numero d'un miner mort mai era substituït per algun altre miner. Els miners treballaven agenollats o estirats normalment. A l es mines hi ha grisú, que si es concentra, pot arribar a explotar, per això els miners diuen una gàbia amb un ocell i quan l'ocell moria , els miners sabien que hi havia grisú i que tenien que marxar corrents. També sabien si hi havia grisú si veien a les rates corrent cap a la sortida. A mitja que passava el temps , s'anaven inventat i millorant coses:

·1905: l'electricitat va arribar dintre les mines, ja no tenien que anar amb llums de gas

·1930: va aparèixer l'aire comprimit , les galeries laterals podien arribar als 50 metres. Van millorar el martell, que pesava 30 kg, el van fer d'aire comprimit.

·1939 l'estructura de la mina, era de forma semicircular, podia aguantar més pes.

Les piles russes, la cinta transportadora , el raspall, les làmpades va ajudar molt a la mineria. El miner no picava, el miner mirava que la maquinaria funcionés correctament.

3. Les colònies mineres.

3.1 La colònia de St. Corneli. José Enrique de Olano y Loyzaga quan va comprar les mines,(1903) va fer construir una colònia a la boca de la mina per que hi visquessin els miners. Hi va fer construir els edificis bàsics per les necessitats dels miners: una escola, una església, un economat, un forn i uns quants habitatges elementals. Després en la colònia s'hi va construir un teatre-cinema, un convent de monges i unes oficines. En la colònia hi vivien en els seus millors temps, 3.000 persones. La vida del home era molt diferent a la de la dona. La major aspiració dels nens de les colònies era ser miner, i la de les nenes, ser la dona d'un miner. Els nens els enenyave el capellà a sumar, restar, dividir, multiplicar i resar. Cap als 14 anys podien anar a treballar a una fabrica tèxtil o a una mina, però tard o dora acabaven a la mina. A les nenes les ensenyaven les monges el mateix que els nens però també sabien a fer costura, fer el menjar, planxar i rentar. Les dones viudes o solteres podien anar a treballar a una fàbrica tèxtil, mentre que les casades tenien que treballar rentant els vestits ennegrits dels miners. Durant la època en que hi vivien els miners, es van revoltar contra l'empresa dues vegades; al 1932, els anarquistes van prendre l'empresa. L'exèrcit espanyol hi va anar i va despedir als anarquistes. Al 1977 s'ahvien de despedir 430 miners i els miners, per evitar que es despedissin tots de cop, es van tancar dintre la mina. La companyia “Carbones de Berga, S.A.” va tancar definitivament el 1991 i va anar despedint els miners de poc a poc i posant-los en altres mines

3.2 Les cases. Els habitatges eren de 30 a 40 m2 i hi vivien de 5 a 6 famílies però en la casa hi havia com a màxim 4 famílies l'hora. Solien tenir dos habitacions, una cuina, una comuna i un armari. Quan unes treballaven a la mina o a la fàbrica tèxtil, les altres estaven dormint o menjant a la casa, cada 12 hores es canviaven les families, d'aquest sistema se'n deia “camacaliente”. Actualment hi viuen alguns jubilats o les cases són de gent de les ciutats que hi van a estiuejar.

3.3 La vida a la colònia. En aquest punt, hi explicaré el que ens va dir l'eximiren en la conferència perquè crec que ell va viure en la colònia i sap més que uns apunts la vida en la colònia. Ens va dir que es diu Jordi Pou, que havia treballat 18 anys a la mina de Sant Romà i 7 més a Saldes. Ell era un miner electromecànic; comprovava que les màquines elèctriques funcionessin correctament. Li havien adelantat 9 anys la jubilació per un sistema que van implantar que tractava que de cada dos dies, el miner guanyava un dia d'antelació per la seva jubilació. Cada dos anys, t'en donaven un. A els 15 anys treballava 9 hores i treballava tots els dies menys diumenge, ara se'n trevallen 7 i es fa festa dissabte i diumenge. Ell va anar als 14 anys a la fàbrica tèxtil i als 15, va anar a la mina. El seu pare era miner, i el seu avi també i el besavi i ... En aquells temps, anar a una mina era salvarte de fer la mili, per això hi havia molts joves a les mines. L'any 75 van morir 25 miners per una explosió de grisú. Ell ho va veure a fora la mina. La mortaldat de miners era gairebé tota donada per explosions de grisú. El grisú és un gas metà i és natural. Barrejat amb l'aire no fa mal, però si s'ajunta, explota amb una flama:

-1'5 grisú al ambient paraven les màquines.

-2 grisú al ambient marxaven.

-6 grisú al ambient explosiona.

A la mina hi havia vibracions d'aigua. Hi havia bombes que treien l'aigua a 7.000litres/1 minut, però s'hi espatllava una bomba l'havien d'arreglar ràpid perquè el nivell de l'aigua pujava molt ràpid. Quan treballava vivia amb els seus pares i 20 persones més en una casa. El sistema era que una persona llogava una casa i per pagar el lloguer , rellogava a més gent perquè li ajudessin a pagar el lloguer. Al diumenge els miners anaven al cinema o a missa o si hi havia ball, hi anaven. El sou d'un miner esta mal pagat mirat d'es d'un factor important, i ben pagat d'es d'un altre factor. Els miners son aquelles persones sense estudis, per això tindrien que cobrar poc, però el risc de mort i les dures condicions en que es treballa en una mina fa que el sou sigui poc. Un miner cobra unes 250.000 ptes /mes. Quan l'empresa “Carbones de Berga, S.A.” va tancar, va jubilar a tots els empleats majors de 45 anys i els menors els va distribuir en mines diverses.

4. Les colònies tèxtils.

4.1 La colònia Vidal. La colònia Vidal es va començar a construir a finals del s.X|X. Quan les colònies ja estaven desenvolupades. És una colònia tèxtil i destaca en que la fàbrica esta allunyada dels habitatges dels treballadors fruit del creixement demogràfic i industrial que va sofrir. En un extrem de la c-1411hi havia la zona industrial ( fàbrica, magatzems, resclosa, canal) i a l'altre cantó de la carretera, hi ha la zona residencial (torres del amo i del director, colònia obrera, dintre la colònia hi havia tots aquests serveis: dutxes comunitàries, una sucursal de Caixa d'estalvis de Manresa, economat, escola, barberia, carnisseria, fonda, telèfon públic, peixateria, forn de pa, safareigs, botiga, cinema-teatre, cafè, pistes de bàsquet i camp de futbol, la escola de la colònia, el casal de la dona, convent de germanes dominicanes, escola de noies, residència per a noies treballadores, guarderia, entre altres

4.2 Comparació amb St. Corneli. El que podem ressaltar es que el nucli residencial en la colònia Vidal està separat de la fàbrica, mentre que en la colònia de Sant Corneli, el nucli urbà esta situat al costat de la boca de la mina. La colònia Vidal té més edificis i serveis perquè va ser construïda desprès que la de Sant Corneli. A la colònia de Sant Corneli, hi va viure més gent que la colònia Vidal. Hi ha altres petites diferencies com el transport, o l'alimentació o el clima però no les comentaré.

5. Gràfiques.

5.1 Evolució de la producció de carbó al Berguedà.

5.2 Nombre de miners al Berguedà.

5.3 Consum d'energies a Catalunya.

6. Conclusions.

He tret les següents conclusions: El treball de les mines m'ha semblat encertat per la sortida que vam fer , però no m'han quadrat gaire els apunts amb alguns punts marcats pel treball, la conferencia que en va fer el miner, o alguns mapes, son la prova.

I m'ha semblat que els punts marcats no eren prou clars com per poder aprofundir en ells segons els apunts que vaig prendre en la sortida. També m'ha semblat que la opció de fer el treball amb grups o sol no estava bé perquè penso que s'hauria de fer tot igual.

Respecte a la sortida, la vaig trobar encertada perquè estava ben montada i la conferencia amb el miner em va agradar bastant. En general el crèdit de la revolució industrial ha estàs be aprofundien en aquesta sortida.