Miguel Ángel Buonarroti

Renacimiento. Arte renacentista del siglo XVI. Cinquecento. Pintura italiana # El Judici Final. Capella Sixtina

  • Enviado por: Sonia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

L'obra de la que parlarem a continuació és “ El judici Final ”. Aquesta obra es troba inclosa a l'espectacular treball que va fer Miquel Ángel a la Capella Sixtina de Roma. L'obra va començar-se a pintar a càrrec del Pontífici Pablo III al 1537 i va ser acabada el 31 d'octubre del 1541.

El tema de la pintura és la segona vinguda de Crist,que marca el Final dels Temps, la Resurrecció dels morts i el Judici Final. L'obra es divideix en:

Luneto esquerre, on estan representats els àngels transportant la creu, la corona de espines i la columna de la flagelació. Aquests representen els símbols de la passió.

El Luneto dret, és un conjunt d'àngels que es troba situat a la part superior dreta del quadre. Els atributs d'aquests àngels són:la columna de la flagel.lació, la canya amb l'esponja xopa en vinagre que és va oferir a Crist durant la crucifixió i l'escala utilitzada pel descendiment. El motiu què va impulsar a Miquel Àngel a pintar la columna fou que aquesta és l'ùnic atribut de la passió, la mida de la qual és suficient per fer contrapès amb la creu.

El grup dels Ecclesia són majoritàriament dones. Està dividit en quatre subgrups. Entre aquestes podem destacar a la que es troba més a prop de la Verge. Aquesta representa a l'esglèsia militant i el seu vestit i els seus pits són símbol de fecunditat espiritual i regeneració. El total desordre de les figures ens mostra la seva total falta d'interès per identitats i jerarquies.L'escena mostra un desenvolupament progressiu de les formes anatòmiques, moviments i gestos.

La imatge central de l'obra, està composada per Crist ,la Verge i els Sants del voltant. La figura que es troba al centre d'aquesta és Déu, la qual es representada com a jutge per separar els justos dels pecadors. Això ho podem constatar per la posició del seu braç enlairat. Al costat es troba María, la seva mare, intercedint per la humanitat amb un gest d'amor i de devoció. Al voltant de les dues figures trobem un seguit de sants i ànimes. Al costat de la Verge trobem a Sant Andreu, que duu una creu en forma de “x”. Aquesta evoca la figura de Crist imitant el seu sacrifici. Sant Joan Baptista, que representa la predicació i és el model de penitència per autonomàsia. Entre aquests dos, com amagat, apareix Adam, el primer home de la era ante legem.. Darrera del Baptista, trobem a un home amb una barret típic de la vestimenta Papal. Aquest és Pablo III. Miquel Àngel el representà perquè va ser ell qui va encarregar l'obra. Al costat dret de Crist veiem a un jove, que dirigeix la seva mirada a Crist i simbolitza la concepció que tenia la Esglèsia Militant de la Salvació. Sant Pere, entrega les claus d'or i plata com per a tornar-li els poders que ell mateix li prestà.Sant Pau, amb la seva barba llarga es troba darrera de Sant Pere i tots dos apareixen a l'obra perquè són els cofundadors de l'esglèsia. Als peus de Crist i la Verge trobem a la dreta a San Bartolomé i a l'esquerra a Sant Lorenzo.San Lorenzo porta una parrilla que al no tenir potes s'assembla a una escala. Aquesta es troba tant a prop de la Verge que bé podria ser un camí cap a la salvació. San Bartolomé, duu un ganivet i una pell. La raó que va impulsar a Miquel Àngel a representar-los va a ser que tots dos màrtirs van perdre la carn durant el seu martiri, un cremat , l'altre degollat.. La pell que porta Bartolomé no és una altra que la de Miquel Àngel. Es converteix així en l'única ànima no encarnada de la pintura, com si no fos digne de la salvació. A més això li serveix com a firma per l'obra.La resta de persones són ànimes i gent jove.

En el grup dels Dimas a diferència de l'altre, predominen les figures maculines. Podria dividir-se en quatre subgrups. Caldria destacar algunes figures: “Dimas”, la figura portadora de la creu, recorda a Crist en la seva mida, el seu gest i la seva mirada. Miquel A. segurament el va posar com a substitut del mateix i per tant símbol de l'Esglèsia Triomfant. També l'home calb que es toca la barba ens fa pensar en Moisès, i aquest gest és senyal de la presència divina. La progressió del tractament de les figures des del fons al primer plà i de esquerra a dreta expressa el procés de regeneració espiritual.

Un altre grup és els dels màrtirs.Aquests formen una repisa sota els benaventurats que contrarresta la tendencia de caiguda i separa amb claretat els elegits dels condemnats. Responen al moviment en espiral de la figura de Crist i l'enforteixen. Els Màrtirs són: Simó, que es troba en actitud de serrar, Felip, que duu una creu,Blas,que porta 2 instruments de cardar,Catalina fa girar una roda de pinxos, Sebastià porta fletxes a la mà i tensa un arc i Esteban que fa que llença una pedra fictícia.

L'ascenció dels elegits està organitzada en dos subgrups amb forma de V, el més petit a la dreta i el més gran a l'esquerra. L'escena en conjunt simbolitza la doctrina de la oració com a element crucial de la salvació. També en aquesta part veiem representada la necessària unitat de la voluntat divina i la human per ser salvat. Els ángels amb Trompetes, reencarnació de la voluntat divina, es troben tocant aquestes per a llevar als morts. Hi ha dos àngels que han silenciat les seves trompetes, marquen el final imminent del drama, alhora que uns altres dos porten l'enorme llibre amb els noms dels condemnats i un altre amb un llibre amb els noms dels elegits.

En la caiguda dels vicis ens mostra com els àngels impedeixen que els pecadors accedeixin al cel i alhora, els dimonis intenten retenir aquests cossos que fugen dels horrors de l' infern. Dins del grup podem veure la bosa de monedes i claus que penjen d'un pecador, aquestes simbolitzen l'abaricia. Al costat del grup trobem una alma condemnada a la qual els dimonis l' estan empenyent cap a les regions infernals.

El que potser Miquel Àngel volia fer mostrar amb aquestes figures era: la falta de fe, d'obediència o responsabilitat moral per abstenció.

A la imatge de sota de tot a la esquerra hi ha la resurecció dels morts on trobem la representació de dos subgrups de resucitats, trenta-dos a la esquerra i set a la dreta. La major part d'ells miren cap a Crist. Les almes personifiquen la gràcia de Déu i la responsabilitat del creient a través de la fe, l'oració i la penitència .

Aquest to verd de la imatge simbolitza l'esperanza i la regeneració espiritual.

La última imatge la trobem a la part dreta a sota de tot. En aquesta es representa la barca de Caronte i els condemnats amb Minos. El conjunt es divideix en dos subgrups: un entorn a Caronte, que es representat com un diable que és el barquer que conduïa les ombres dels morts a través de la llacuna Estigia, fins els inferns. L'altre grup és on es troba el rei Minos regnant. Aquest a la seva cintura es envoltat per una serp on espera en la platja als seus súbdits.