Microscopi electrònic i òptic

Instruments de Laboratori. Observació de substancies. Velocitat de les partícules

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

DIFERÈNCIES DEL microscopi ÒPTIC I ELECTRÒNIC

Microscopi és qualsevol dels diferents tipus de instruments que s'utilitzen para obtenir una imatge augmentada d'objectes minúsculs o detalls molt petits dels mateixos.

El microscopi òptic tradicional està format per tres grups de lents (ocular, objectiu i condensador), utiliza les radiacions electromagnètiques de la zona del visible com a font d'il·luminació i es poden observar estructures vitals o bé preparacions no vives. El poder de resolució màxim que podem obtenir amb aquest microscopi és de 0,2 micròmetres. S'ha de recordar que és indispensable que el material que es vol observar sigui transparent ja que la llum ha de travessar la preparació.

El microscopi òptic podem dividir-lo en les seguents parts:

  • OCULAR:Lent situada prop de l'ull de l'observador que amplia la imatge dels objectius.

  • REVÒLVER: Permet, al girar, el canvi d'objectiu sense perdre l'enfocació.

  • OBJECTIUS: Lents que amplien la imatge de la preparació en funció dels seus augments.

  • BRAÇ METÀL·LIC: Part metàl·lica que uneix i fixa la part superior del microscopi amb la inferior.

  • PINSES FIXADORES: Fragmets metàl·lics que fixen la preparació.

  • PLATINA: Plataforma on es deposita la preparació.

  • CARGOL MACROMÈTRIC: Cargol regulador que serveix per modular l'enfocament.

  • CARGOL MICROMÈTRIC: Cargol regulador que aconsegueix l'enfocament correcte.

  • DIAFRAGMA: Regulador de la quantitat de llum que entra en el condensador.

  • CONDENSADOR: Lent que concentra els rajos lluminosos sobre la preparació.

  • FOCUS: Font d'il·luminació.

  • PEU: Base del microscopi.

Al observar, hem de tenir en compte que l'ocular, quan més petie més ens augmentara la imatge rebuda i que els objectius, quan més llargs, més augments. L'objectiu produeix un efecte de doble inversió en la imatge.

També em de tenir en compte que quan més augments hi posem més camp de visió hi perdem.

La il·luminació ha de ser flexible, uniforme i mat.

En les mides: mida real x augments= mida aparent i també podem calcular els augments, augment= objectiu x ocular . Ex :

OBJECTIUS

4

20

40

OCULARS

(12'5 augments)

50 augments

250 augments

500 augments

El microscopi té un límit i és el valor de la meitat de la longitud d'ona de la llum que utilitzem, és a dir, no podem augmentar indefinidament.

El microscopi electrònic és una de les aplicacions de la teoria quántica diu que tota partícula en moviment s'associa sempre a una ona. L'ona esdevé visible quan la velocitat de les partícules és molt elevada. Els electrons són les partícules que es mouen i aconsegueixen una velocitat igual a la tercera part de la velocitat de la llum. Així doncs, en augmentar la velocitat de la partícula, disminueix la longitud d'ona asociada i augmenta el poder de resolució.

Els microscopis electrònics contenen, bàsicament, els mateixos components que els òptics pero fets d'uns altres materials.

Per exemple, la font d'il·luminació consistexi en un feix de l'electrons accelerats. Les lents poden ser electrostàtiques o electromagnètiques i generen, respectivament, una camp elèctric o magnètic per on es desplacen els electrons, i aquest flux d'electrons incidirà sobre la mostra; els electrons viatjen ene le buit. Pel que respecta a la nomenclatura, es deixen iguals tot els noms de lents i parts.

Diferencies

  • El microscopi òptic utilitza les ones lluminoses, o radiació electromagnética, naturals (o artificials) com a font d'il·luminació i es troba projectadada al medi ambient. Però, un microscopi electrònic té com a principal font d'il·luminació un feix d'electrons conduït cap a la mostra que nesseciten el buit per propagar-se, pertan hi ha tota una màquinària per disposar d'aquesta font d'il·luminació.

  • Una altra diferencia és el poder de resolució. El poder resolució màxim en un microscopi electrònic és de 200 namòmetres degut al tipus d'il·luminació entre d'altres factors envers al poder de resolució de l'electrònic, que pot arribar las 0,005 namòmetres.

  • Una altra diferencia resideix en el tipus de preparacions. El microscopi òptic, degut a les seves condicions, permet observar tant preparacions tant vives com mortes en contrapunt al microscòpi electrònic que només en pot observar de mortes.

  • Una diferencia molt important és que en la varietat de microscopi electrònis de scannig podem observar imatges tridimensionals, envers a que en qualsevol tipus de microscopi òptic només en podem observar de dues dimensions.

  • Una diferencia aplicada a àmbits més pràctics és que un microscopi òptic és més maleable, més fácil de tranportar i d'adquirir (relativament), en resum, és més fácil d'accedir-ri. Però un microscopi electrònic és un aparell molt voluminós que necesita de diversos elements per interpretar-ne les imatges i molt difícil i car d'adquirir. Per tant, és menys accesible.

  • Una altra diferència que podríem deduir d'aquesta és que el microscopi òptic s'utilitza més com a instrument d'observació de mostres que poden ésser obsrvades dins els seus límits i per tant, té unes aplicacions diferents, com per exenple l'escolar, que no pas l'electrònic que és més utilitzat per exemple els camps de la investigació i la salut.

Tipus de microscopis

Que treballem amb llum visible

El microscopi de polarització és molt emprat en la mineralogía però també és molt útil per observar estructures biològiques que tinguin una certa ordenació i direcció.

És un tipues de microscopi òptic en el qual s'intercalen dues làmines polaritzadore que “filtren” o polaritzen la llum, es situen després de la il·luminació. Les dues làmines es col·loquen paral·leles o perpendiculars una envers l'atra i això determinarà el camp visual.

El microscopi de contrast de fases és molt útil per observar preparación vives.Dues ones arriben en fase o desfasedes a la mateixa preparació i augmenten o disminuyesen, respectivament, la intensitat. Transforama les diferencies de fase en diferencies d'amplituc perceptible mab l'ull humà, intercalant l'objectiu. Es produeix una modificació i l'observador és capaç de veure els contrats degut a que s'han sumat o restat les fases de les diferents onesi no es manifesta com a intensitat.

El microscopi de contrast interferencial es basa en el mateix fenomen qu l'anterior però no fa servir les plaques de fase. Separa les radiacons del consedaor de manera que un feix travessala preparació i l'altre no. Quan es recombinen, augmenten o disminueixin l'amplitud d'ona i fan la preparació visible i contrastable.

Microscopi de fluorescencia permet veure aquelles substancies que són fluorents naturals o artificials (els hem donat un colorant anomenat fluorocrom, que les substancies fluorescents naturals ja en porten). Té una emissió de radiació d'ona curts que en incidir en la preparació genera emissions d'ona més llarga que són visibles. Per treballar mab aquesta longitud d'ona més curta cal substituir tots aquells objectes que son de vidre (lents, portaobjectes...) per uns altres de curas perquè aquest no és opac les radiacions ultraviolades.

El micros copi confocal es diferencia de lòptic en el sistema d'òptica, en la técnica d'il·luminació i en la recollida de llum procedent de la mostra. Fa passar el feix de llum per un objectiu que genera una radiació biónica ia consegueix que el feix il·lumini una part molt petita de la mostra. Aquest microscopi secciona la mostra a diferents nivells i aquest dissecció es duu a terme mitjançsnt un feix lluminós. És un sistema molt emprat per descubrir l'estructura del sistema nervios i per a l'observació d'embrions, cèl·lules o nuclus cel·lulars. N'hi ha molt tipus d'aquest microscopis, els més usats són els de fluorescència.

De microscopis electrònics hi ha de dos tiups, de scanning o de transmissió.

Microscopis que funcionen amb altres tipus d'ones

El microscopi de radiació infrarroja es fa servir per observar superficies mitjançant la reflexió. La font d'il·luminació són les radiacions de longitud de l'infraroig més proper. Tneen un poder de resolució petit a causa d'això però són molt útils per observar superficies metàl·liques, papers, fustes, etc.

Els microscopis de radiació ultraviolada estan fets normalment per observar les preparacions vitals perquè molt orgànuls ambsorveixen la radiació ultarviolada. Els OBJECTIUS han de ser de quars o fluorita però no són fluorescents les mostres. S'observem mitjançant una placa fotográfica i es van fer per augmentar el poder de resolució.

Els microscopis de radiació X o Röntgen treballen amb una longitud d'ona curte que augmenta el poder de resolució del microscopi. Les imatges es formen per la projecció a partir d'una emissió d'aquestes radiacions. S'observa l'ombra de l'objecte il·luminada per les radiacions X. S'utilitza per veure el perfil de l'objecte i l'interior gràcies a les radiacions

El microscopi acústic utilitza els ultrasons com a font d'il·luminació. La longitud d'ona s'apropa a la llum visible, per tant, el poder de resolució és semblant a l'òptic. Les ones reflectides s'amplien en una pantalla de televisió ja que venen codificades. Són útils per observar mostres biològiques no tenyides, com ara cromosomes.

El microscopi d'efecte túnel utilitzat per veure estrutures superficials ja que amb el electrònic no es poden observar degut a l'alt flux d'energia. El microscopi utilitza l'efecte quantic (corrent túnel) com a font d'il·luminació que causa una diferencia de potencial entre una punta metàl·lica i la mostra. La imatge s'obté és tridimensional.

El microscopi de força atómica consisteix a fer passar una sonda a traves de la superficie de la mostra, la punta de la sonda toca la mostra. El desplaçament vertical de la punta ens permet cartografia topogràficament la superficie de la mostra. S'utilitza per veure proteïnes i ADN.