Mialgia Diferida

Agujetas. Sintomas. Causas. Afectados. Tratamiento

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Què són?

La Miàlgia diferida, o el que és el mateix, el cruiximent, és un dolor muscular localitzat i d'aparició tardana, que sofrim després de fer un exercici al que no estem acostumats. Aquest dolor suposa una gran disminució de la mobilitat que pot durar d'un a cinc dies, depenent del tipus de sobresforç que hàgim realitzat i de la nostra preparació física.

-Símptomes:

Dolors musculars i dificultats per realitzar recorreguts complets del moviment d'alguna articulació (per exemple, si es produeixen en els bíceps, de vegades és impossible estirar el braç completament). Si es produeix micro-ruptures, el dolor pot ser intens.

Apareixen generalment un dia després de realitzar l'esforç, apreciant-se rigidesa muscular important i dolor generalitzat dels grups musculars treballats en realitzar qualsevol moviment on intervinguin aquests i desapareixent dits sentim al cap de 3 o 4 dies.

-Per què es produeixen?

Les investigacions demostren que també ho sofreixen els animals, no només les persones. Existeixen diverses teories sobre la raó d'aquest dolor tan intens:

● Temperatura més alta que es localitza en determinats músculs: Es basa que durant l'exercici, els músculs que més s'usen s'escalfen de forma localitzada, produint-se així petites lesions en algunes zones.

● Micro-trencament de fibres musculars: És la teoria més acceptada pels investigadors. Es basen que el dolor i la inflamació es produeixen a causa del trencament d'algunes microfibres dels músculs durant un exercici excessiu pel qual no estan preparats. Durant els 90 es va demostrar, mitjançant biòpsies musculars, que el conegut dolor està produït per micro-ruptures de les fibres musculars més febles. El cos humà repara aquests micro-traumatismes mitjançant un procés inflamatori que demanda glòbuls blancs del reg sanguini, i recolza l'activitat de cèl·lules precursores (cèl·lules mare) que ajuden a les fibres danyades a produir noves proteïnes contràctils. I per tant, a restaurar el múscul danyat.

● Acumulació d'àcid làctic: Teoria ja en desús i descartada per la comunitat científica. Es basava que l'àcid làctic resultant del metabolisme en les cèl·lules musculars s'acaba cristal·litzant, i com a cristalls, danyen els músculs produint el dolor.

● Espasme Muscular: Introduïda l'any 1961 per ,aquesta teoria proposa que el dolor sigui resultat de petites descàrregues elèctriques a causa de la fatiga del múscul. Durant un període d'activitat intensa les contraccions musculars redueixen el flux sanguini, la qual cosa produeix danys a les cèl·lules i també un estímul en les terminacions nervioses, que tornen a contreure la fibra muscular, amb el que es repeteix el cicle. L'augment de l'activitat elèctrica produeix, a més de l'excitació dels nervis, una gran fatiga muscular per la falta de flux sanguini. La teoria ha estat criticada per alguns estudiosos de la fisiologia i avui dia es posa en dubte.

-Quines accions poden produir agulletes?

● Les agulletes poden produir-se per un esforç muscular perllongat, per sobre de la capacitat muscular.

● Les agulletes poden produir-se per un sobreeforç intens de curta durada. Per exemple, aixecar un pes pel qual no estem entrenats.

● En persones entrenades les agulletes també poden produir-se si per exemple es realitza una activitat o un exercici nou que recluti un múscul o grup muscular que no està preparat o adaptat a aquesta nova activitat

● En realitzar exercicis de flexibilitat o d'estirament muscular amb massa intensitat o sense la progressivitat necessària.

-Tractaments:

S'han investigat nombrosos tractaments contra la miàlgia diferida, que podem classificar en:

1. Farmacològics: a força de anti-inflamatoris que alleugen el dolor.

2. Dietètics: Empren suplements nutricionals com la soia o olis de peix.

3. Terapèutics: Potser els més efectius avui dia. Massatges, ultrasons, fred localitzat, exercicis específics...

Potser, el més adequat sigui la prevenció. Està demostrat que "escalfar" abans de l'exercici redueix les possibilitats de tenir cruiximent. Uns adequats estiraments abans i després, l'augment sempre progressiu del nivell d'entrenament i una bona dutxa calenta en finalitzar seran els nostres millors aliats fins que es demostri el contrari.

- Com curar les agulletes?

El remei casolà tan estès de prendre aigua amb sucre es basa en la teoria de l'acumulació d'àcid làctic, que com ja hem dit abans, s'ha descartat per tots els entesos en la matèria, per la qual cosa resulta, sens dubte, un remei inútil.

Una sèrie de simples tractaments es poden efectuar en el cas de que el afectat ja tingui agulletes:

● Exercitar suaument els músculs adolorits.

● Realitzar estiraments suaus de la zona amb agulletes.

● Massatges terapèutics per un fisioterapeuta o persones amb coneixements de massatges esportius.

● Augmentar la hidratació.

● Aplicar Fred a la zona dolorosa.

● Antiinflamatoris en els casos més greus