Métrica y versificació catalanes
Literatura. Lírica. Poesía. Métrica poética

- Métrica y versificació catalanes
Ficha resumen del documento - Métrica y versificació catalanes
Versión PDF - Métrica y versificació catalanes
Versión para descargar
Mètrica i versificació catalanes
> Rima
Assonant a partir de l'ultima síl·laba tònica només rimen les vocals.
Tipus
Consonant a partir de l'ultima síl·laba tònica rimen tots els sons (vocals + consonants).
Masculina l'ultima paraula del vers és aguda. rentat/escoltat
Tipus
Femenina l'ultima paraula del vers és plana o esdrúixola.
a) Rima Falsa:
- Aparentment sembla una rima però no ho és (cec [e] / sec []).
- Aparentment consonant però que en determinats dialectes només és assonant.
b) Rima Fàcil:
- Repetició de la mateixa paraula (lluna / lluna).
- Terminacions verbals (-ava / -ava).
- Fer servir paraules amb la mateixa arrel (fer / fer).
- Fer servir la mateixa derivació (poeta / escaleta).
c) Rima Equívoca:
- Entre paraules que sonen igual però s'escriuen diferent (signes/ cignes).
- Entre dues paraules que sonen i s'escriuen igual, però en conjunt signifiquen coses diferents (dins del cap / res no li cap).
d) Rima Interna
Entre una paraula del mig del verb amb la paraula final d'aquest..
> Tipus de versos segons la rima:
Versos rimats: versos amb una rima normal (8a 8b 8a 8b).
Versos blancs: no rimen però segueixen a mètrica (nombre de síl·labes...).
Versos esparsos: no rimen dins un conjunt de versos rimats (8a 8b 8a 8- 8b...).
Versos lliures: no tenen mètrica ni rima (8- 5- 3-...).
1