Métrica y versificació catalanes

Literatura. Lírica. Poesía. Métrica poética

  • Enviado por: PunkPrinceS
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 1 páginas
publicidad

Mètrica i versificació catalanes

> Rima

Assonant a partir de l'ultima síl·laba tònica només rimen les vocals.

Tipus

Consonant a partir de l'ultima síl·laba tònica rimen tots els sons (vocals + consonants).

Masculina l'ultima paraula del vers és aguda. rentat/escoltat

Tipus

Femenina l'ultima paraula del vers és plana o esdrúixola.

a) Rima Falsa:

- Aparentment sembla una rima però no ho és (cec [e] / sec []).

- Aparentment consonant però que en determinats dialectes només és assonant.

b) Rima Fàcil:

- Repetició de la mateixa paraula (lluna / lluna).

- Terminacions verbals (-ava / -ava).

- Fer servir paraules amb la mateixa arrel (fer / fer).

- Fer servir la mateixa derivació (poeta / escaleta).

c) Rima Equívoca:

- Entre paraules que sonen igual però s'escriuen diferent (signes/ cignes).

- Entre dues paraules que sonen i s'escriuen igual, però en conjunt signifiquen coses diferents (dins del cap / res no li cap).

d) Rima Interna

Entre una paraula del mig del verb amb la paraula final d'aquest..

> Tipus de versos segons la rima:

  • Versos rimats: versos amb una rima normal (8a 8b 8a 8b).

  • Versos blancs: no rimen però segueixen a mètrica (nombre de síl·labes...).

  • Versos esparsos: no rimen dins un conjunt de versos rimats (8a 8b 8a 8- 8b...).

  • Versos lliures: no tenen mètrica ni rima (8- 5- 3-...).

  • 1