Metòdes d'investigació social

Educació. Socialització. Metode empìric. Eutanàsia

  • Enviado por: Mireia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 24 páginas
publicidad
publicidad

1- LA SOCIOLOGIA COM A CIÈNCIA SOCIAL

  • Precisions conceptuals

  • Saber humà:

- CIÈNCIA: raó contrastada per dades objectives que demostren la realitat del que es diu. Aporta un coneixement, una raó que poden sostentar aportant dades.

- CREENÇA: Afirmació basada en suposicions, conviccions però sense demostrar.

Molts dels coneixements que ara són científics s'han iniciat com a creença.

No només la ciència és saber. Les creences també formen part de la nostra vida i hem de confiar en la gent. Moltes vegades en el concepte de ciència, l'empirisme, és a dir, la ciència empírica, allò que es fa en un laboratori, però, que passa quan l'objecte d'estudi són les persones?

- EPISTEMOLOGIA: És la ciència que s'encarrega de determinar si un saber és científic. Prové del grec “Epistemi” i vol dir “ciència de ciencies”.

La seva funció és analitzar un cos teòric i decidir si és ciència o creença.

Altres conceptes importants dins la ciència:

- LLEI: regularitat en les dades, hem de poder veure la relació.

Ex: quan guanya el barça hi ha més actes socials a catalunya.

És llei perquè tenim dades per poder-ho recolçar. Lòbjectiu de les preguntes - respostes és formular lleis ( cientificament)

- TEORIA: conjunt de lleis que formen una teoria.

Les teories científiques són l'AS de la ciència.

  • Bases epistemologiques

Demostrar que la sociologia és una ciència:

- perquè mitjançant tècniques diverses (estadístiques, enquestes...)

- realitzar una recerca de dades objectives sobre el desenvolupament i les conseqüències de les accions humanes.

- La sociologia general

- Aborda qualsevol fet social observable, és a dir, qualsevol acció humana de tipus col.lectiu.

- És una ciència empírica fonamentada en l'experiència pràctica i observació del fet. La societat s'ha d'observar per aquestes estadístiques.

- Utilitza diverses tècniques (entrevistes, enquestes,...) per a esrudiar el desenvolupament i les conseqüències de les accions humanes en allò que tenen els col.lectives.

fisica

experimental

química geografia

ciència empíriques (fets observables + socials sociologia

lògica psicologia

SABER formals/especulatives mates

filosofia

creença

Dins la ciència de la sociologia hi trobem diversos àmbits: educativa, social...

2. LA SOCIOLOGIA DE L'EDUCACIÓ: CONCEPTE, OBJECTE, FUNCIÓ I TEMÀTICA.

  • La sociologia de l'educació

Concepte: - Branca de la sociologia general

- de tipus empíric, és a dir, pràctic

- estudia l'educació en tant que fenòmen social

Educació terme més ampli que escolarització. Sempre que hi ha una co.lectivitat humana es produeixen fenòmens educatius.

Origen: de la sociologia educativa. Emile Durkhein 1858 - 1917. Formació filosòfica, antropològica, pedagògica.

Ensenya pedagògia i sociologia a les universitats de Boredos i la Sorbone (Paris).

Un dels fundadors de l'escola francesa de sociologia . Contribueix a que la socioligia adquireixi rigor conceptual i mètode empíric, és a dir, basat en les dades objectives i no en elelments ideològics i valoratives.

Preocupat per la reforma moral dels seus contemporanis, s'interessa per estudiar els aspectes socials de l'educació amb intenció de millorar-la.

“L'educació és l'acció exercida per les generacions adultes sobre les que encara no són madures per a la vida social. Té per objecte suscitar i desenvolupar en l'infant un cert nombre d'estats físics, intel.lectuals i morals que li exigeixen tan la societat política en conjunt com el medi especial al qual està particularment suscitat.”

Cada societat es forma un cert ideal d'home. L'educació té per objecte fixar les idees, sentiments, valors i costums d'una societat concreta en la consciència dels individus: tant els que ha de tenircom a membresocial (homogeneïtat), com els que ha de tenir com a membre d'una classe social determinada, família o professió (diversitat i especialització).

Objecte:

SOCIOLOGIA DE L'EDUCACIÓ

Macrosociologia Microsociologia

Estudia les relacions que es Estudia les relacions que

Produiexen entre una es produeixen entre les

Estructura social i el seu sist. Institucions escolars i les

Educatiu. Persones i grups que la

Formen

Ex. Per quina raó sorgeixen ex . Pq abunden més les

Les llars d'infants en el sist. Dones que els homes al

Educatiu? Sistema educatiu?

Pq hi ha tota una demanda

Social. Dona treball remonerat.

La sociologia de l'educació s'interessa per l'objecte d'estudi.

- la realció entre el sistema educatiu i l'estructura social (macrosociologia)

ex. Els fills dels treballadors accedeixen igual que els fills de la clase mitja a les carreres universitàries?

- Els determinants socials de l'activitat (=possibilitat que tenen els individus d'educar-se)

ex. La ntel.ligència depèn totalment de la genètica o també dels factors socials?

- Les institucions escolars (llar d'infants universitats,...)

ex. Són iguals les escoles religioses de les que no ho són?

- El personal docent com a grup professional

ex. Perquè els docents no tenen col.legi professional?

- Efectius del sistema educatiu (= recursos materials, personals, econòmics, ..)

ex. Perquè algunes escoles dispoden de patis propis i altres no?

Quines són les variables que intervenen?

  • Funció i finalitat de la sociologia de l'educació

  • Funció descriptiva: el sociòleg treballa amb fets, observa la realitat i la descriu tal com és, no contaminada d'opinions.

  • Funció crítica: descobrint processos ocults, objectius, inconfessats, mancances,... mai, però, fa judicis de valor, ni proposa solucions.

  • Cerca d'objectivitat: el sociòleg s'ocupa dels medis, mai dels objctius; com que allò que observa es modifica amb el temps i l'espai, les seves dades (per formular lleis i una teoria) i renovar-se continuament. Per això la sociologia, com totes les ciències humanes, avancen més poc a poc que les ciències experimentals (ex. Biologia, física...)

Com a ciència impírica:

- no pot establir ideals ni normes

- no pot treballar amb valors

- no pot assenyalar objectius

  • QÜESTIONS SOBRE EL MÈTODE DE LA SOCIOLOGIA

  • La sociologia en les seves investigacions , utilitza:

    - el raonament inductiu, que va d'allò particular a allò general.

    - el mètode empíric_descriptiu, que observa la realitat del moment i la descriu (partir dels fets i descriure´ls per estendre l'entorn on ens trobem)

    Una de les dificultats metodològiques de la sociologia és que l'objecte d'estudi i la persona que ja aquest estudi formen part de la mateixa societat.

    Una altra dificultat en sociologia és que allò que observem cauria continuament en lèspai i el temps i cal posar-se al dia.

    PASSOS A SEGUIR METODE EMPIRIC:

  • plantejament del problema

  • formulació d'hipòtesis (resposta que no està comprovada científicament)

  • Seleccionar una mostra que sigui representativa (gran)

  • Recollir dades

  • Acceptar o rebutjar la meva hipòtesi

  • Finalment, establir relacions entre les meves dades i intentar formular ujna llei, (relacionar 2 aconteixements , sempre que passa una cosa , passa l'altre)

  • La sociologia és una ciència probabilística, no exacta, perque tracta fenòmens humans.

    La investigació sociològica ha de cumplir 5 regles:

    1.- CONCRECIÓ: investigar coses concretes. Acotar preguntes i respostes.

    2.- LA IGNORÀNCIA CONSCIENT: prescindir de tot allò que jo sé o crec saber perquè podria contaminar la recerca i les dades.

    3.- OBJECTIVITAT: atenir-vos als fets, no a la investigació que jo en faig

    4.- LA DELIMITACIÓ DELS FETS: delimitar els fets a estudiar i definir conceptes.

    5.- LA TOTALITAT LLIGADA: no ignorar que els fenòmens actuen amb altres en la vida social.

  • METODES I TÈCNIQUES D'INVESTIGACIÓ

    • Tècniques de recollida d'informació

    • observació documental

    • observació directa exclusiva sobre grups grans, enquestes

    • observació directa intensiva sobre grups petits, entrevistes.

    És important determinar la finalitat i validesa dels instruments de recollida de d'infprmació.

    • Tècnica d'anàlisi de dades

    • quantitatives (estadístiques, percentatges,..)

    • qualitatives (categories, conceptes,...)

    *************************************************************************************************************

    EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

    1. CONCEPTE DE CULTURA, SOCIALITZACIÓ I EDUCACIÓ

    Cultura: Objectiu, adonar-nos del paper de la cultura en la constitució dels individus i de les societats, cal distingir entre fet natural i simbolisme entre vida animal i humana

    La cultura com a fet natural és pròpia dels humans. Alguns animals, sobretot el grup dels primats, també tenen algunes formes de cultura, però la de l'ésser humà és molt més profunda, organitzada, etc,...

    - Cultural: après. No és instintiu, innat, genètic sinóq ue són coses que s'aprenen.

    No es refereix només a un fet natural sinó també simbòlic que és la capacitat de pensar en realitats que potser no tenim al nostre abast.

    Ex. Un ximpanzé indicarà que vol el plàtan que té al davant, però si no el veu, no sabrà que vol un plàtan llenguatge simbòlic.

    Fa 400.000 anys a/c, diferents grups d'homínids han organitzat la seva vida social amb elements que inclouen la capacitat simbòlica (eïna, entrenaments, morts, foc, primeres formes de llenguatge)

    Les eïnes inclouen capacitata simbòloica perquèdóna indicis de reflexiò i observació.

    La mort està relacionada en que aquella època tenen unes creences concretes que feien que els grups homínids enterressin els cossos. Hi ha humans quan es troben indicis de cultura.

    Els humans transformen les conductes naturals en formes de vida i relacions socials (ex. Menjar: dinar, reproducció: amor, supervivència: professió)

    Totes les conductes socials són produccions “artificials”, culturals generades per la capacitat de l'home de transformar l'entorn i a sí mateix.

    La CULTURA és el sistema de creences, valors, coneixement, pautes de comportament... socialment apresses, és a dir, transmesses de generació en generació.

    Cultura: tot allò que l'home posseeix com a herència no estrictament genètica: allò après socialment a diferència d'allò innat o instuitiu.

    És un sistema simbòlic generat socialment.

    Objectes (edificis, transport, eïnes....)

    Cultura comparteix normes (legals, ètniques, cíviques..)

    Símbols (creences, llenguatge,...)

    SOCIETAT: agrupació estable d'individus que té per finalitat la satisfacció de les necessiats comunes, mitjançant la col.laboració mútua i la participació conjunta en una sèrie de coneixements, creences i comportaments adquirits.

    La cultura (el conjunt de coneixements, comportaments i valors) atorga identitat i cohesió a un determinat grup social.

    IDENTITAT: uneix un grup i el diferencia d'un altre . Com més clares les diferències més clara és la identitat. La SOCIETAT és un encaix d'interessos dins el marc d'una cultura compartida.

    L'educació: és tot el bagatge cultural (llenguatge, sentiments, coneixements, actituts, religió,art, etc...)amb què la forma impositiva, equipa els seus memebres i així els socialitza.

    La naturalesa ens fa individus, la societat ens fa persones, mitjançant l'educació (transmissió cultural)

    L'individu ve determinat fonamentalment , per l'herència i l'educació .

    L'educació és un conjunt de processos continus (des del naixement fins a la mort ) de tipus formal (escolaritzats) i informal que mitjançant determinats procediments introdueixen l'individu en la cultura del seu entorn social.

    Formal

    2 tipus d'educació

    informal

    A) Educació Formal: és intencional ja que la gent educador té la intenció de fer-ho.

    Formativa, té una escala de valors específica, diu clarament qué és el que considera que és bo.

    • sistemàtca

    • limitada en el temps

    • exercida per professionals

    • desinteressada

    B)Educació informal: A traves dels mitjans de comunicació, viatges, ...

    Ambdues són educació perquè originen canvis:

    • cognitius: modifiquen els coneixements del subjecte

    • conductuals

    • emocionals

    La funció de l'educació és la transmissió de la cultura amb naturalitat de transformar a l'individu en un ésser social.

    El sociòleg distigeix tres formes diferents de transmissió cultural:

    1. Enculturació: és la transmissió de la cultura de tribus formal, realitzada per l'escola.

    2. Aculturació: l'educació informal portada a terme pels coetanis o iguals, la familia i els mitjans de comunicació.

    3. Transculturació: modificacions que el subjecte rep del seu contacte amb altres cultures.

    Totes les societats provoquen, realitzen i dirigeixen l'educació dels seus membres amb l'objectiu de presentar un model de societat.

    2. FACTORS, ÀMBITS I AGENTS DE LA SOCIALITZACIÓ

    El procés de socialització consisteix en l'assimilació i acceptació d'uns continguts culturals:

    • que fixen allò que inicilament és arbitrari

    • que són compartits per la majoria

    • que donen per normal o bo el que decideix la societat.

    En aquest procés intervenen uns factors, es desenvolupa en uns àmbits i mitjançant uns agents.

    La nostra personalitat és la combinació i interacció d'elements genètics, ambientals. Alguns factors determinats per a la nostra socialització són:

    • herència genètica

    • medi físic

    • medi cultural

    • grups als quals pertanyen

    • experiències de la vida

    Els àmbits de socialització són les institucions o espais on es produeixen processos de socialització. La llar, l'escola, esglèsia, lloc de treball, lleure, mitjans de comunicació.

    Els agents de socialització són les que porten a terme processos de socialització familiar, mestres, clergat, caps i companys de feina, amics, coneguts, periodistes.

    3. PROCES DE SOCIALITZACIO I REPRODUCCIÓ

    • Procés de socialització

    • molt llarg, s'inicia amb el naixement i finalitza amb la mort

    • diferent segons cada individu

    • es produeix amb resistències biològiques i culturals (ex. Forçar l'atenció, subcultures, ...)

    El procés de socialització consisteix en l'assimilació i acceptació d'uns continguts culturals:

    • que fixen allò que inicialment és arbitrari

    • que són compartits per la majoria

    • que doen per “normal” o “bo” el que decideix la societat.

    La persona adulta és capaç de diferenciar. Totes les persones reben el mateix procés de socialització.

    • Procés de reproducció

    La societat com a procés complex (format per diferents grups i persones ):

    • necessita d'uns mecanismes de reproducció que garanteixin

    • la màxima relació entre els seus membres, homogeneitat

    • el màxim ordre, especialització, estructura jerarquitzada

    L'educació és el mecanisme amb que una determinada societat es reprodueix i/o evoluciona l'educació permet modificar o mantenir les estructures socials.

    Les estructures es modifiquen en estreta vinvulació amb les lluites econòmiques i polítiques.

    Els canvis estructurals (ex. Prohibiions legals) no produeixen automàticament revolució cultural.

    L'educació aconsegueix canvis, potser més lents, però a llarg termini més afectius.

    Els sistemes d'ensenyament, en les societats modernes tene com a funcions socials:

    • formar i ensenyar

    • fer possible l'ordre social vigent, perquè és l'encarregada de la socialització

    Perquè l'educació pugui complir aquestes dos funcions cal que la figura del mestre sigui respectada.

    L'acció pedagògica és fonamentada:

    • en el reconeixement per part del receptor de l'autoritat i la legitimitat de l'emissió

    Conclusió: avantatges i inconvenients

    Avantatges: els models culturals es perderien si no hi hagués traspà o reproducció dels coneixements, pautes culturals, etc. I ho hauriem d'inventar tot a cada nova generació

    Inconvenients: com a contrapartida, perden part de la nostra identitat.

    4. INFLUÈNCIA DEL MEDI EN L'EDUCAIÓ. CANVIS

    Qui decideix quins són els continguts de l'ducació, els professionals que l'han d'exercir i la manera com ho faran, és la societat de cada moment concret.

    SOCIETAT EDUCACIÓ

    Quan es produeixen canvis en societat es produeixen canvis en l'educació i no a l'inrevés.

    L'educació pot modificar la societat.

    5. EL CONTROL SOCIAL DE L'EDUCACIÓ

    El canvi educacional:

    • l'educació no indica el canvi

    • segueix el canvi social

    • consolida el canvi social

    • reajusta i anivella les irregularitats culturals

    • depen de la força de la tradició i del poder dels adults

    6. ELS CANVIS PER PODER ESSTIMULAR EL CANVI SOCIAL, L'EDUCACIÓ HA DE:

  • Promoure la perticipació (coordinació)

  • Promoure la independencia de l'autoritat (ajudar a tenir una capacitat de raonament i argumentació per enfrontar-se a la vida)

  • Promoure la flexibilitat

  • Promoure l'esperit crític

  • Promoure la comprensió de totes les possiblitats

  • eliminar la imposició

  • Eliminar l'entrenament

  • 7.- CONTROL SOCIAL DE L'EDUCACIÓ

    Hi ha dues visions diferents de l'educació:

    * Idelista millor educació: - millor home - millor societat. L'educació influeix sobre l'home i aquest sobre la scietat.

    * Realista millor educació - millor societat per a la qual està pensada

    La societat influeix sobre si mateix mitjançant l'escola.

    Tots aquests canvis socials provoquen bàsicament:

    - canvis culturals: modificacions dels valors, de normes, de relacions socials, d'ideologia, de ciència i de tecnologia

    - Canvis estructurals: (canvis en les estructures socials) la familia , l'escola, el model d'estat, la politica, l'estructura econòmica.

    Els canvis que més repercuteixen en l'educacio són:

    - els canvis en els rols socials (paper que representen dins la societat, ex, el rol de la dona)

    - canvis en les estructures de producció (força, intel.lecte manera de produir béns de producció)

    - canvis en les estructures de classes (ex. Accés universitari, immigració, ...)

    - canvis en les estructures de consum (comprar)

    - les noves formes de treball i de sitracció

    - les noves formes de mitjans de comunicació (TV) i de transport (tendència globalització)

    L'aparició de nous ritmes de vida familiar:

    - L'aparició de noves institucions socials i la desaparició d'altres (hospicis, fills abandonats, ONG, escoles, llar d'infants)

    Tots aquests senyals s'estan donant en l'actualitat, la qual cosa ens avisa que estem en una situació de canvi social important. S'està gestant una nova societat: societat de la informació.

    Històricament, cal destacar 2 canvis:

    1. Pas de la societat nòmada a la societat agrícola, ramadera

    2. De l'agrícola a la industrial amb l'aparició de la màquina d evapor.NOTICIES 1

    EUTENASIA: VIURE O MORIR

    Introducció

    En aquest treball presento un recull de notícies i informació al voltant de l'eutanàsia.

    Aquest tema ha estat en la portada d'alguns mitjans de comunicació, en els últims dies, degut a la sentència feta per una jutgessa britànica, que autoritza la pràctica de l'eutanàsia a una dona paralítica de coll en avall.

    Aquest tema ha plantejat polèmica a nivell social, on el dret de l'ésser humà es barreja amb qüestions ètiques i morals.

    Tot seguit, presento el recull d'informació i de dades que he fet.

    Els articles i la seva contextualització

    El recull de notícies que he fet han estat estretes de “La Vanguardia”, en diferents dies: 23 de març, 24 de març, 26 de març i 2 d'abril de 2002.

    Les notícies corresponen a l'apartat de societat, excepte una (26 de març) que correspon a un article d'opinió escrit pel polític Miquel Roca i Junyent.

    Per assessorar-me més sobre aquest tema he consultat diferents pàgines web, amb opinions contràries sobre el tema. Les pàgines més interessants han estat:

  • http://www.eutanasia.ws (web oficial de l'Associació Dret a morir dignament; DMD)

  • http://www.conferenciaepiscopal.es/pensamos/eutanasia2.htm (web on podem trobar la declaració de la Comissió permanent de la Conferència Episcopal d'Espanya, sobre l'eutanàsia; Madrid 19 de febrer de 1998

  • Tot seguit passo a comentar la informació més rellevant sobre aquest tema, estreta de la lectura dels diferents articles del diari i documents de les diferents pàgines web consultades.

    Presentació dels fets i opinions

    • Informació de cada article

    El dia 23 de març, el diari “La Vanguardia”, ocupava gran part de la seva portada amb la següent notícia: “La justicia británica autoriza la eutanasia”.

    Aquest article ens parla de que per primera vegada, una jutgessa britànica autoritzava a una dona paralítica a “morir dignament”, si era aquest el seu desig.

    Aquesta dona de 43 anys, coneguda com “Miss B”, no pot respirar des de fa un any a conseqüència d'una fractura en una vena del coll. El seu cap funciona perfectament, però ha d'estar connectada, en tot moment, a una màquina de respiració assistida.

    La polèmica de tot això esdevé quan l'equip mèdic on es troba hospitalitzada “Miss B”, es nega a col·laborar en una eutanàsia passiva. Els motius d'aquesta negativa és que la pacient té un 1% de possibilitats de recuperar-se i que la seva qualitat de vida podria millorar amb alguns exercicis de rehabilitació.

    El president del Col·legi de Metges de Gran Bretanya, està a favor d'aquesta sentència i ho argumenta dient que: “la responsabilitat dels metges no consisteix en mantenir en vida a les persones, sinó ajudar-les sempre que sigui possible, a no patir de manera innecessària”.

    Per altra banda la jutgessa defensa a “Miss B” dient que està en plenes facultats mentals i no es poden ignorar els desigs de la pacient.

    La majoria de persones del país estan a favor d'aquesta sentència, exceptuant els grups pro vida i l'Església Catòlica, que no poden acceptar l'eutanàsia per principis morals i ètics.

    “Miss B” diu que no vol ser ella qui desconnecti la unitat de respiració artificial perquè es podria interpretar com un suïcidi. També ha rebutjat la proposta de l'hospital de rebre una quantitat incorrecta d'oxigen, que la duria a una mort lenta.

    “Miss B”, segons la seva advocada, anirà a un altre hospital, per tal de ser desconnectada de la màquina que la manté en vida, en una data encara no establerta.

    Aquesta notícia ha fet sortir a la llum altres casos d'eutanàsia, tan legal com il·legal i ens recorda el cas del primer espanyol que va demanar ajut a la justícia i no va aconseguir el permís legal, però el seu suïcidi assistit (on disculpa a la seva ajudant en una carta pòstuma) l'any 1998, el va convertir en el cas més famós d'eutanàsia clandestina a Espanya.

    Tot i que ara han sortit a la llum testimonis de metges i infermeres, de França, Alemanya,…que han ajudat a morir a pacients, la pràctica de la eutanàsia continua en la clandestinitat.

    La notícia també en parla d'un altre cas en el que es nega l'eutanàsia; es tracta de Diane Pretty, malalta i paralitzada de coll en avall i, on la justícia britànica, en aquest cas li nega la seva voluntat. Degut a això ho ha sol·licitat al Tribunal Europeu de Drets Humans.

    L'eutanàsia només és legal, des de l'any passat, a Holanda (la llei entrarà en vigor l'1 d'abril de 2002).

    A Estats Units, la primera eutanàsia legal coneguda va ser l'any 1998, en l'estat d'Oregon amb la llei “Death With Dignity Act”, segons la qual el metge pot donar la mort al malalt que ho demani, en plenes facultats mentals i que li restin menys de 6 mesos de vida.

    El dia 24 de març, en l'apartat de societat de “La Vanguardia”, també sortia un altre article que deia: “Los defensores de la eutanasia admiten que la sociedad española aún no está preparada”.

    La notícia ens explica que el cas de “Miss B”, contribuirà a que hi hagi una major conscienciació social sobre el “dret a morir” dels malalts terminals, i per això cal fer una distinció entre l'eutanàsia passiva (no utilitzar mitjans extraordinaris per a allargar la vida) i l'eutanàsia activa (participació del metge o d'algú proper, en la mort).

    Salvador Pániker, president de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD), diu que a Espanya, el que se li farà a “Miss B” es podria fer sense haver de demanar permís, i de fet es fa, i està considerat com una bona pràctica mèdica.

    Salvador Pàniker, també assegura que el cas anglès de “Miss B”, contribueix a arribar, també, a l'eutanàsia activa, de manera legal.

    Segons, Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona, la sentència britànica no canviarà criteris sobre l'eutanàsia a Espanya, ja que l'eutanàsia està relativament acceptada.

    Miquel Bruguera també ens diu que: “ Desconnectar al pacient quan es dóna una situació irreversible es fa molt, sense que es plantegin conflictes”.

    El dia 26 de març, va sortir a “La Vanguardia” un article d'opinió escrit pel polític Miquel Roca i Junyent, que parlava sobre el tema de l'eutanàsia.

    En aquest article ens diu que degut a la recent resolució, per part d'una jutgessa britànica, d'aplicar l'eutanàsia en una pacient que ho ha demanat, s'ha generat força polèmica al voltant d'un tema poc objectiu, degut a les diferents posicions ètiques, religioses i morals.

    El senyor Miquel Roca pensa que aquest tema s'ha tractat amb “frivolitat i superficialitat”, com si es tractés d'una autorització oberta a tothom que ho desitgi.

    S'està treballant i analitzant molt aquest tema tan polèmic, a nivell europeu i també en tot l'estat espanyol. Per a Miquel Roca, aquest tema no permet respostes generalitzades sinó que cada cas s'ha d'estudiar concretament.

    Segons el polític, cal ser prudent en aquest tema i deixar que parlin els afectats, els metges, psicòlegs, sociòlegs,…per tal de que un problema tan important no es converteixi en “literatura rosa”.

    A Gran Bretanya es pensa “que ja està tot decidit”, però per a Miquel Roca això no és del tot cert. Simplement que abans s'ignorava el problema i, ara, és un tema d'actualitat.

    El dia 2 d'abril, el tema de l'eutanàsia tornava a estar en les pàgines de societat de “La Vanguardia”. Aquesta vegada la notícia ens informa de que l'1 d'abril va entrar en vigor la llei que regula l'eutanàsia, a Holanda: “ Holanda se convierte en el primer país que admite la eutanasia al entrar en vigor la lei”.

    Holanda, per tant, s'ha convertit en el primer país del món que reconeix l'eutanàsia com un acte legal, després de la llei aprovada el mes d'abril de l'any passat.

    En aquest país ja estava permès practicar l'eutanàsia, així que el canvi més significatiu que introdueix aquesta llei és tenir un control dels casos, per una comissió que jutjarà si el metge ha actuat segons la llei.

    Per tant, es vol arribar a no poder perseguir als metges que practiquin l'eutanàsia. Per altra banda, el ministre holandès Wim Kok ha dit que la llei, però, no dóna als metges “llicència per a matar”.

    Sempre, s'haurà de comunicar cada cas i només es podrà aplicar a malalts sense curació, que pateixin i que el pacient ho demani de manera voluntària i després d'haver reflexionat sobre la seva decisió.

    El metge haurà d'informar al pacient de la situació en la que es troba i de les perspectives de vida que té; també haurà de consultar la opinió d'un altre metge i practicar l'acte d'interrupció de la vida o ajuda al suïcidi, amb rigor clínic.

    La llei també diu que no n'hi ha prou amb voler morir, sinó que cal estar malalt greu o incurable. Per tant, l'eutanàsia sense control seguirà estant penalitzada amb condemnes de fins 12 anys de presó.

    Aquesta llei holandesa inclou als menors d'edat. Els adolescents de 16 i 17 anys podran decidir per ells mateixos, encara que es tindrà en compte la opinió dels pares. Els que tinguin de 12 a 16 anys necessitaran l'aprovació dels seus pares o tutors.

    En les enquestes publicades a Holanda es veu que, majoritàriament, la població està a favor de l'eutanàsia: un 85%.

    Per altra banda, la normativa també ha estat criticada des d'alguns sectors que tenen por a que els metges la utilitzin en casos no prou justificats. La llei no agrada, sobretot, a l'església. El cardenal d'Utrecht, Adrianus Simonis es va mostrar convençut de que la llei suposarà “la pèrdua de l'estimació per la vida”.

    Aquesta llei entra en vigor dies després de que la justícia britànica autoritzés un cas d'eutanàsia passiva. A Itàlia, la Federació de Col·legis de Metges va anunciar que estudiaria la normativa holandesa; a Bèlgica ja s'està fent.

    • Síntesi de la informació recollida

    De tot el que he explicat del contingut de cada notícia, crec que el més rellevant és adornar-se de que l'eutanàsia esdevé un tema polèmic i de debat social on cal tenir en compte, les diferents cultures i manera d'entendre la mort, la religiositat de les persones, la seva moral i ètica i, sobretot, quin és el valor humà que se li dona a la vida de les persones.

    A Holanda, des de l'any passat, s'ha aprovat una llei que regula l'eutanàsia i, que des de l'1 d'abril de 2002 ha entrat en vigor.

    A Gran Bretanya, el tribunal del país autoritza, per primer cop, que es practiqui l'eutanàsia a una dona paralítica de coll en avall i, connectada a una unitat de respiració artificial. Tot això ha dut a enfrontaments entre dos maneres de pensar totalment oposades. El debat està damunt la taula i, degut a que s'està tractant de la vida de les persones, esdevé un tema poc fàcil d'aclarir.

    Després de fer el recull de notícies de la premsa, he consultat dues pàgines web força oposades, per tal de contrastar opinions i documentar-me sobre el tema.

    La Federació Mundial d'Associacions pro Dret a Morir Dignament, té una pàgina web on explica tot el que fan dins d'aquesta associació. Hi ha 22 països que formen part d'aquesta associació (Espanya és un d'ells i el seu president és Salvador Pániker).

    Aquesta Federació defensa que els individus tenen dret a prendre decisions sobre la manera i el moment propici de la seva mort.

    Els objectius i el treball de cada associació que forma part d'aquesta Federació, dependran de les lleis existents en els seus països.

    També proporciona informació sobre la mort assistida, l'eutanàsia voluntària, el testament vital,…(Altres aspectes d'interès es poden consultar en el document que adjunto en el treball, extret de la pàgina web).

    En aquesta pàgina també es podia consultar com està la legislació a Espanya, sobre aquest tema. El 31 d'octubre de 2001, es va aprovar a Madrid que cada Govern regional establirà les normes que regulen el dret dels malalts terminals, a decidir el tipus d'assistència mèdica que desitgi, en la última fase de la seva vida.

    Aquesta norma, no s'ha de confondre amb l'eutanàsia, que va ser rebutjada pel Partit Popular, sinó que es refereix als drets que tenen els pacients, en decidir el tractament terapèutic a que seran sotmesos. Els malalts terminals podran negar-se a rebre tractaments inútils. Això és el que s'anomena testament vital i, ha estat aprovat en Galícia, Extremadura i Catalunya.

    L'associació Dret a Morir amb Dignitat (DMD), encara vol anar més enllà i reclama una llei espanyola, que despenalitzi l'eutanàsia, com s'ha fet recentment a Holanda.

    L'altra pàgina web consultada, és totalment oposada a la que he comentat fins ara. Es tracta de la Declaració que va fer la Comissió permanent de la Conferència Episcopal sobre l'eutanàsia.

    Aquest document data del 19 de febrer de 1998, fet a Madrid. Està elaborat després de que la opinió pública donés a conèixer el cas del tetraplègic Ramón Sampedro, que va morir l'any 1998, per pròpia voluntat i amb l'ajuda d'una assistenta.

    Aquest document denuncia la pràctica de l'eutanàsia, en cap concepte.

    A nivell moral i ètic, una de les coses que diu és que, els tetraplègics no estan desitjant morir, ni volen que se'ls elimini. L'associació de lesions medul·lars va declarar, que la majoria de persones amb aquesta discapacitat està en contra de l'eutanàsia. Aquests no es consideren éssers indignes de viure, ans al contrari, són persones amb un gran esperit de superació i gran humanitat.

    L'article també ens recorda que, en algunes societats primitives com Grècia i Roma, l'eutanàsia no era mal vista per la societat i, per tant, l'estimació per la vida humana, fou un progrés introduït pel cristianisme. D'aquesta manera, el qui presenta l'eutanàsia com a progrés, és veritablement un retrocés.

    El document, però, no considera “eutanàsia”, l'administració adequada de calmants o la renúncia a teràpies que retardin, forçosament, la mort del pacient, fent-lo patir tant a ell com a les famílies. Això, és al que es referia el Papa, en una petita referència, en la notícia del dia 24 de març: “El Papa, contra “medidas extremas”.

    El document ens diu que l'individualisme ateu, és la causa de que l'eutanàsia torni a estar en debat a la nostra societat. Es refereix a frases com: “La meva vida és meva i ningú pot dir-me el que he de fer”; “Tinc dret a viure, però no se'm pot obligar a viure”,…

    Evidentment, el document defensa que la vida “És un do meravellós del Creador”. L'acceptació social i legal de l'eutanàsia no és el millor camí per a que puguem morir bé i amb dignitat. L'exemple de la Mare Teresa de Calcuta és una bona manera de veure que moltes persones i institucions catòliques treballen per a que els malalts i gent gran, tingui el caliu humà que es necessita fins l'últim moment de la nostra vida.

    (El document complert de la Conferència Episcopal Espanyola està adjunt en aquest treball).

    Aquest documents tan oposats m'han servit per aclarir conceptes i diferents opinions força oposades sobre aquest tema, que esdevé tan polèmic.

    El “pro” o el “contra” de l'eutanàsia, és molt subjectiu i, per tant, abans d'opinar s'ha d'estar força documentat, ja que estem tractant en vides humanes i, amb això no es pot “jugar”.

    Opinió personal

    La notícia que he triat la trobo interessant ja que et qüestiona moltes preguntes al voltant de la dignitat humana.

    Al no comparar-ho amb cap altre diari, m'he assessorat per altres vies de comunicació, com és Internet, i m'ha ajudat a veure diferents posicionaments sobre aquest tema. Està clar que l'església Catòlica defensa el dret a la vida, per principis, però, en canvi hi ha altres associacions que presenten l'eutanàsia com un dret que tenim totes les persones, per a poder morir dignament i, en el moment que vulguem, sempre que hi hagi una causa justificada: malalts terminals,…

    Aquest tema no està gens clar a nivell legislatiu; només està del tot legalitzat a Holanda, país capdavanter amb la legislació de temes més aviat “polèmics”. Però la resta de països, reclamen que es legalitzi l'eutanàsia tal i com han fet els holandesos.

    El debat està damunt la taula. Però abans de decidir quelcom hem de tenir clar que el dret a la vida de les persones, no està en la legislació d'una llei, sinó en el respecte i la millor convivència entre les persones que formen una societat.

    Vies de reflexió

    A partir de la lectura i recerca d'informació sobre el tema, plantejo unes qüestions per a reflexionar sobre el tema.

  • Per què un malalt demana l'eutanàsia?

  • Els pacients que volen l'eutanàsia es consideren “indignes de viure”. Per què en lloc d'ajudar-los a morir no els ajudem a que es considerin “dignes de viure”?

  • L'eutanàsia és una bona manera de pal·liar el “dolor” dels malalts?

  • Qui està capacitat per autoritzar l'eutanàsia a una malalt: un jutge, un metge, un familiar,…?

  • Si, en algun moment, es considera l'eutanàsia un bon mitjà per acabar amb la vida humana, per què costa tant que es legalitzi?

  • NOTICIA2

    E. PRIMARIA infància, adolescència i juventut.

  • comença abans de nèixer

  • l'individu depèn dels altres

  • requereix vinculació afectiva

  • ha de respectar els estadis evolutius

  • els agents són: familia, escola, mitjans de comunicació

  • ETAPA SECUNDÀRIA : Adults

  • incorporació canvis que permeten acceptar diferència amb els “altres”

  • més independència dels trets biològics

  • no reuqreix tanta vinculació afectiva

  • Interiorització normes de conducta (institucions)

  • Agents: tots els agents socials

  • Primaria secundaria

    Pas dificil

    Pocs professors molts professors

    Cal millorar

  • coneixements

  • estratègies d'aprenentatges

  • millora de context socio - culturals

  • PREGUNTES:

  • Cal reforma a primària

  • Escola privada o pública

  • tipus d'escola o nivell socio - econòmic?

  • més coordinació entre les dos etapes?

  • NOTICIA 3

    El botellón:

  • Evasió de la realitat de la societat

  • realitat social i un recurs per evadir-s'en

  • NOTICIA 5

    Mort per sobredosis

  • informar per prevenir

  • distingir entre informació: sensacionalisme

  • impacte emocional

  • pensar - entendre motivacions rera fets

  • pensar alternatives

  • Sociologia

    - 14 -

    CULTURA