Mesopotamía en el Tercer Milenio

Historia antigua. Culturas. Dioses. Sociedades. Babilonia. Proceso de neolitización. Predinastías. Instituciones. Fuerza militar. Imperio sumerio. Uruk. Dinastía de Ur # Shumer. Procés de neolitització. Cultures. Institucions. Societats

  • Enviado por: Irimi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad

HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL DEL BLOC D'ORIENT

UNITAT 1: PRECEDENTS: MESOPOTAMIA AL III MILENI

0. INTRODUCCIÓ GENERAL

MITJÀ GEOGRÀFIC I HUMÀ

El paisatge de la baixa mesopotamia era desèrtic excepte algunes palmeres datileres i pocs arbustos que floreixen en primavera.

Les arenes grogoses és veuen solcades pels wadis que provoquen que sorgeixen tels o elevacions artificials formades per vestigis del que foren ciutats sumèries i cultures posteriors. En ells va discórrer una vida rica gràcies al ingeni i la indústria humana que arrancaren del sol fangós després de les crescudes del Tigris i l'Eufrates i els seus afluents una exuberant fertilitat.

Aquests rius tenen crescudes a la primavera i la tardor que fan que sorgiren zones pantanoses poblades d'aus rèptils i mamífers perjudicials.

Ambientalment, la malària afecta a aquestes terres per

  • Les turmentes d'arena freqüents al estiu

  • La gran calor humida

  • Els pantans

  • L'escassetat d'aigua potable

Durant el III mileni és va transformar la fisonomia de les àrees baixes mesopotàmiques perquè és convertiren en terres bones per conrear a la vora dels rius. Açò va ser possible gràcies al treball dur i organitzat de un poble emprenedor que va crear un sistema de rec que controlava les crescudes en diversos sistemes que duien l'aigua de la corrent del sol estepari a les terres en hivern on són molt escasses les pluges.

  • Dics

  • Elevadores

  • Sèquies

  • Regueras

Aquestos 2 rius naixen en armènia i són les principals fonts primàries de vida per l'home mesopotàmic, dirigint-se en Tigris cap al sud i l'Eufrates per Turquia coincidint a la ciutat de Qurnah. Però a l'antiguitat seguien cursos diferents i és reunien al golf pèrsic. És divideix en 2

  • Alta Mesopotamia on el Tigris des de Samarra i l'Eufrates des de Hit travessen una planura de roques calcaries i esquitxos que estan envoltats per penya-segats. És veuen a les seves voreres restes de ciutats com

  • Mari

  • Niníve

  • Asur

  • Al sud la situació canvia perquè els 2 rius formen valls fluvials que units contribueixen a formar un pla al·luvial ampli que solen denominar com delta mesopotàmic on els 2 rius a causa de les pendents poc pronunciades fan sinuoses meandres i és divideixen en nombrosos braços. Aquesta zona és la baixa Mesopotamia. En aquesta zona s'han dipositat eluvions de roques sedimentaries, provocant que qualsevol crescuda del riu provoque inundacions

Els rius és caracteritzen per vingudes imprevisibles creant-se llacs i pantans que són canviats per brusques vingudes d'aigua.

El resultat de les crescudes és que les terres converteixen terres fèrtils en desert i per això moltes ciutats és troben molt lluny d'elles o és troben sepultades baix dels eluvions.

La zona nuclear és troba a l'iran i l'Iraq actual però hi ha 4 zones perifèriques

  • Desert sirio-arabig s'exten a l'oest però els mesopotàmics contaren amb els nòmades que allí vivien a pesar de viure a esquenes seva perquè considerats com a bàrbars atacaven les seves caravanes, saquejaven les seves ciutats i invadien el seu territori. Entre ells va haver una lluita entre pobles sedentaris i nòmades

  • Al nord del desert és troba la planura fangosa entre el Tigris i l'Eufrates que és denominada la illa i jakirah. És una zona ben regada i drenada per nombrosos cursos d'aigua amb pluges invernals relativament abundants en una capa d'escassa profunditat. És conreen cereals amb ramat d'ovicaprins i cavalls

  • Al angle nord-est esta el Kurdistà iraquià és una planura ondulada que s'eleva paulatinament en plecs paral·lels fins arribar a la sima del mont Zagros. És una regió on hi ha pluges per on passen 4 afluents del tiris. La abundància d'aigua i una temperatura relativament benigna fa que cereals, fruites i llegums és crien sense dificultats a les valls mitjanes i baixes. Després dels primers contraforts del Zagros era el territori de unes tribus nòmades bel·licoses pastores (guti i lullubi) i beduïns del desert que eren una constant amenaça pels grups sedentaris

  • Al límit sud és troba una regió d'amplis pantans, nombrossísims llacs, immensos cabanyes on viu fauna perillosa. És un mon d'asfixiant insalubritat i altes temperatures que accentuada per la humitat però a pesar d'això va comptar en cert nombre de nuclis habitats

ÈTNIES

Les ètnies foren de procedència variada i a la baixa Mesopotamia hi ha que destacar a sumeris i acadis que s'establiren sobre un substrat autòcton o forani, als que els succeïren amorrites, casites, etc.

SUMERIS

Foren al parèixer els primers pobladors del delta mesopotàmic fent una gegantina feina per controlar dels rius.

Diverses hipòtesi els fan originaris de

  • La costa meridional del golf pèrsic

  • Anatolia

  • Països muntanyosos del est de Mesopotamia

Però buscar el seu origen és inútil perquè segurament foren el resultat de un procés formatiu on intervingueren factors socioeconòmics i ecoambientals.

Tampoc va existir una raça sumeria antropològicament parlant, perquè l'estudi dels seus cranis demostra una barreja de les races alpines i mediterrànies.

La seva llengua no és pot enquadrar en cap dels grups coneguts, sent l'adjectiu sumeri derivat del antic nom de la regió meridional d'Iraq: shumer.

Trobaren un ecosistema advers al que s'adaptaren.

Els seus assentaments creixeren al llarg dels corrents dels 2 rius i els seus afluents i els canals derivats d'ells sense sentir-se atrets pel desert ni la zona muntanyosa.

Va ser un poble dotat de una ferma voluntat que va lluitar contra els elements i grups humans nòmades i seminomades.

ACADIS

D'ètnia semita foren en origen nòmades provinents de les zones frontereres del creixent fèrtil.

Cap al 2250 eren més densos i ja sedentaritzats és troben a la zona entre Nippur i kish.

Organitzats en tribus dedicades al pasturatge vivien del contacte amb les poblacions sedentàries intercanviant productes amb les ciutats sumeries, però també eren acceptats com jornalers o mercenaris.

AMORRITES

Semites nòmades que seguiren un procés paregut al dels acadis fins que és sedentaritzaren.

GUTI I LULLUBI

Els guti s'assentaren a la zona entre el Zab inferior i el Diyala.

Els lullubi és situaren al Kurdistan iraquià.

Aquestos 2 grups de població quasi no deixaren restes de cap de classe.

AGRICULTURA I COMERÇ

El clima de la zona nuclear de Mesopotamia està a l'actual Iraq central i meridional te un clima subtropical sec un altes temperatures a la ombra i mínimes pluges durant l'hivern. Quan acaba la estació seca, els rius són uns meandres al mig de una planura dessecada que reben el seu capdal a la primavera a pesar d'augmentar un poc al hivern.

Aquest clima no és apte per l'agricultura, però s'enfrontaren a d'ell els sumeris per controlar l'aigua dels rius i de vegades sense èxit. Les crescudes dels dos rius ocurreixen a abril i juny quan és massa prompte per la collita del estiu i massa tard per les de l'hivern, per això construïren un complicat sistema de canals, dics i embassaments que permetien regar tot l'any. El manteniment d'aquesta xarxa de infrastructures hidràuliques rebel·la un alt grau d'organització i de paciència això com la col·lectivització de la feina dirigida per l'estament dominant. Hi ha que tenir en compte que de vegades els eluvions eren tan grans que prenien de sorpresa i destruïen dics o destruïen canals, sent precís

  • Restituir-los

  • Netejar-los

  • Construir canals paral·lels perquè és desaiguaren

Els perills als que s'enfrontaren sempre foren

  • Acumulació a les zones planes i baixes de sal i guix dissolts al aigua de irrigació que al evaporar-se van dipositant-se a la capa freàtica que deixa els camps estèrils i una baixada paulatina de la producció. Els estudis de Jacobsen mostren referències a la salinització i el deteriorament del sol especialment a l'estrat de Lagash

  • Curs imprevisible dels rius perquè les seves crescudes depenen del volum de pluges i de la neu caiguda a les muntanyes

A pesar del problema que suposa la no periodicitat de les crescudes i la creixent salinització les terres al·luvials resultaren molt riques per l'agricultura que produïa collites per l'exportació de

  • Blat

  • Ordi

  • Mill

  • Sèsam

Sembraven a la tardor i recol·lectaven a abril o maig, però podien fer una collita després de les pluges del hivern.

La palmera datilera creixia i creix perfectament en aquest clima

  • Sec com el desert

  • Rius

  • Canals

Aquestes eren explotades pels sumeris. El dàtil barrejat amb la farina de blat i l'ordi eren la base alimentària dels mesopotàmics.

Hi havia boscos de acàcies i tamarindes.

Criaven ramat de

  • Vaques

  • Burros

  • Cabres

  • Búfals importats d'Anatolia

  • Bous gibosos del Indo

  • Porcs

  • Aus

Als cursos fluvials, llacs i el mat oferia nombroses espècies de peixos.

Als pantans i els canyaverals és podia caçar aus aquàtiques però eren zones perilloses poblades per animals depredadors.

La Baixa Mesopotamia li mancava certs productes sent per això dependents del exterior. De l'àrea del golf pèrsic, el Zagros, Anatolia i les zones properes al mediterrani els donava matèries primaries per campanyes bèl.liques o el bescanvi.

  • Fusta per la construcció la duien del Amanus, el Liban i la vall del Indo

  • Pedres dures. Del Zagros venia l'alabastre i les roques calcaries. De Magan venia la diorita. La obsidana la duien de Armenis. El lapislázuli el duien de l'Afganistan

  • Minerals. El coure venia de Anatolia i la regió de Magan i Xipre. L'estany l'importaven del Iran i l'Afganistan. L'argent el duien de l'Armènia. L'or el duien de zones disperses entre l'Índia i l'Egipte

El petroli és coneixia en forma de betum i nafta sent usat per

  • Construcció

  • Revestiment dels canals

  • Cimentar les dents de falç sobre una carcassa de fang o fusta

  • Ornamentació de les escultures

  • Etc.

Les mercaderies al interior és distribuïen comodament pels rius i un complicat sistema de canals que eren el mitjà més adequat perquè els camins terrestres és veien tallats per canals i fanguers.

Les caravanes de mercaders a llarga distància transitaven per amples vies naturals que no estaven pavimentades excepte a la entrada de les poblacions. Però el viatge implicava molt dificil i tenia nombrosos perills com

  • Manca de d'aigua

  • Manca de menjar

  • Manca de farratge

  • Atacs dels nòmades

  • Etc.

EL DRET

La majoria de codis d'aquesta edat constaven d'apartats i diferien entre ells en la consideració dels individus com a subjectes en plens drets o en ser menors d'edat. Els de la mesopotamia del mileni III, aplicaren fonamentalment la llei del Talió que és complia conforme estava escrita fins que a Babilonia inventaren el pagament de una multa monetària compensatòria equivalent a la pena física.

lagasH

ENTAMEA

A partir de mitjans del III mileni Entemena, príncep de la I dinastia de Lagash, va iniciar a la seva ciutats lesa¡ refomes jurídiques i socials per controlar la crítica socioeconòmica. Les seves disposicions incidiren sobre tot a

  • La esclavitud

  • La exempció dels pagaments sobre tot dels préstecs dels cereals

La població és va veure sotmesa a una sèrie d'arbitrarietats que provocaren la revolta encapsalada per Urukagina.

URUKAGINA

Uaukagina per legitimar i conservar el seu poder va fer diferents reformes que aconseguir l'equilibri entre

  • Capes mitjanes

  • Palau

  • Temple

Les seves reformes afectaren a les esferes

  • Estatal

  • Econòmica

  • Legislativa

  • Social

Per això suposaren una autèntica revolució moral i social a la ciutat.

GUDEA

Després de la dominació dels guti que havia ajudat a caure al imperi de Sargon, tornaren a renàixer les ciutats-estat sumèries.

Baix el govern de ensi Gudea arribaren al seu nivell màxim de prosperitat. Aquest estava preocupat per les relacions personals com mostren alguns textos.

LA CIUTAT DE BABILONIA

Va arribar a la seva plenitud i és va convertir en el cap del imperi sobre a partir del 1792 a partir de Hammurabi de la dinastia amorrita. Va arribar a la seva plenitud per perquè

  • Caiguda de la III dinastia de Ur

  • Rivalitat entre Isin i Larsa

El seu va ser un regnat important per la història del dret. El seu codi del que no és sap vertaderament fou gravada en una estela de diorita, compilats lleis particularment de

  • Ur Nammu

  • Lipit-Ishtar de Isin

El seu codi va significar la unificació jurídica de tota Mesopotamia. Estava estructurada en

  • Pròleg

  • Cos legal format per 282 articles estructurats en 12 apartats

  • Epíleg

ELS DEUS

La religió no tenia regularitat en cap aspecte perquè hi havia gran incertidumbre entre els mesopotamics per raons diverses que feien que és sentiren a mercè dels deus dels deus perquè la última paraula la tenien els poders còsmics. Les raons eren

  • Rius irregulars amb grans inundacions

  • Grans sequeres

  • País no és trobava protegit

  • Els vents del nord eren devastadors amb grans tempestats

  • Desconfiança total en les seves forces

  • Impotència davant de les forces de la natura i del cosmos

Per al mesopotamics

  • El sol tenia voluntat pròpia

  • El riu fluïa perquè volien els deus

  • Els camps eren fertilitzats perquè hi havia acord entre el deu del sol, el deu de la terra i el deu de les plantes

  • Home va ser creat per servir i complaure als deus

La religió mesopotàmica sols va tenir homes i va influenciar a les arts plàstiques i la literatura.

Les deus mesopotàmics tenien

  • Aparença, virtuts i defectes dels éssers humans

  • Poders sobrenaturalñs

Els centenars de deus de la mesopotamia del mileni III, molts tenien profundes raíls i eren majoritariament sumeris i minoritariament semites. Aquest fet fa facilitar al sincretisme posterior.

Quan els amorrites s'assentaren a la zona al II mileni

  • Amurru va seguir sent una divinitat menor

  • Marduk va ser convertit en el deu nacional babilònic

  • Ashur que va ser el deu nacional del assiris és probable que fora un deu menor sumeri del nord

El panteó sumeri estava jerarquitzat. La seva estructura era de menor a major

  • Esperits malèfits o benèfics i una espècie d'angels tutelars dels individus

  • Deus dels instruments i de les professions

  • Deus de la natura en general

  • Deus dels infern i de la guerra

  • Deu de la lluna

  • Del del sol

  • Triada formada per An que era el deu dels cels sobirà de tots els deus i deu de les coses llunyanes i mal definides; Enlil era el vertader deu suprem dels sumeris i Enki

Al panteò femení se li corresponia en panteó femení encapsalat per

  • Ninhusag que era la deessa mare

  • Innana que era “la propietaria del cel” que estava representada per la estrela Venus i era la deessa de la fecunditat, la guerra i el amor. A la seva vors estava Dumuzi que era la seva parella sagrada i era el deu de la reproducció vegatal i del ramat que moria i renaixia cada any. Durant la festivitat del any nou, aquest deu representat pel rei s'unia a Innana que estava representada per una sacerdotessa. Aquest deu en èpoques posteriors i civilitzacions diferents va ser més o menys assimilat a Osiris, convertint-se en Adonis

Cada ciutat venerava més especialment a un deu com

  • Lagash a Baba

  • Umma a Sihara

  • Kish a Zababa

  • Ningirsu i Larsa a Utu

EL PROCÉS DE NEOLITITZACIÓ: EL PAS DE L'ALDEA A LA CIUTAT

A aquesta zona el pas de l'economia de recol.lecció a la de producció, o siga l'assimilació de l'agricultura amb el consegüent canvi del ordre social és situa al mileni VIII va ser un procés lent i progressiu. Els jaciments que representen aquest pas són els aceràmics de

  • Jarmo

  • Chemchemal

  • Shimshara

  • Ali Kosh

A la Mesopotamia septentrional sorgiren a principis del IV mileni els primers poblats neolítics a l'aldea de Umm Dabaguiya.

Poc a poc els nous assentaments proliferaren a terres planes aportant nous elements propis el els que elaboraren i fongueren sent els generadors de la civilització sumeria. Aquestos elements nois foren

  • Ceràmica

  • Arquitectura

  • Figuretes

  • Segells

  • Etc.

El procés de neolitització i el posterior de protohistòria mesopotamica és poden articular en diverses fases, períodes o cultures coneguts per jaciments.

Hi havia diversos noms per els reis depenent de com avien accedit al poder:

  • Lugal --> reis provinents de l'exercit.

  • Sangu --> reis provinents de les elits administratives del temple.

  • Ensi --> reis provinents de les classes sacerdotals.

  • Ugula --> reis provinents de les classes relacionades amb manufactures i el comerç).

Hi havia 18 ciutats independents amb una clara tendència a la concentració

  • Sippar

  • Nippur

  • Lagash

  • Akshak+

  • Adab

  • Nina

  • Kish

  • Zalabam

  • Bad-tibira

  • Marad

  • Shuruppak

  • Uruk

  • Isin

  • Umma

  • Larsa

  • Girsu

  • Ur

  • Eridu

ALTA MESOPOTAMIA: LES SEVES CULTURES

No te la mateixa cronologia a tots els jaciments

  • A Hasuna del 5800 al 5500

  • A Samarra entre el 5600 i el 5500

  • Tell Halaf entre el 5500 i el 5400

HASUNA

És un tel de petites dimensions al sud de Mosul on és veu als primers moments una continuitat amb Umm Dabaguiya al voltant de una ceràmica molt tosca motdellada a ma derivada a de la cistellaria.

Les cases tenen una planta rectangular en diverses habitacions al voltant de un pati central que va ser una constant de l'arquitectura mesopotamica.

La seva economia estava basada a l'agricultura de secà completada amb la casera.

SAMARRA

El més important cronològicament era l'agricultura de irrigació, suposant un control efectiu de les aigües i el consegüent col.lectivisme per aconseguir-ho.

La ceràmica és magnífica sempre feta a mà i decorada amb dibuixos geomètricsn de personesa i animals pintats en roig o marro amb diversos matiços sobre una superficia marro molt clara.

La resta d'aspectes són pareguts als de Hasuna que és vadesenvolupar en un horitzò cronològic pareguts als primers nivells.

TELL HALAF

Jaciment de grans dimensions.

La seva cultura va tenir un complex desenvolupament podent-se diferenciar dues etapes

  • Una primera fase d'origen estranger al mesopotàmic sent el jaciment més representatiu el de Tel Arpachuyah

  • Una segona més recent en el jaciment més representatiu el de Tell Arpachuyah que va tenir una gran dispersió.

Objectes com la ceràmica entre altres objectes mobles i immobles és relacionen en cert nombre de hàbitats mesopotàmics, donant la impressió de que aquest grup va ser expansiu que va invadir pacíficament la zona septentrional del creixent fèrtil.

Les cases són de planta rodona amb un passadís d'accés.

La base econòmica era l'agricultura de secà.

El seu final és va produir en violència pels nivells de destrucció o abandonament dels jaciments que coincideixen amb la implantació al nord mesopotàmic de la primera fase de la cultura del Obeid.

BAIXA MESOPTAMIA: LES SEVES CULTURES

La cronologia als diferents jaciments és

  • El Obeid entre el 5000 i el 1750

  • Uruk entre el 3750 i el 3150

  • Yemdet Nas entre el 3150 i el 2900

EL OBEID

Petit tel a pocs quilometres d'Ur que és el jaciment més important de la etapa inicial és un a pocs quilometres de Ur la ciutat sumèria de Eridu que és la casa del deu Enki i la ciutat més antiga “de després del diluvi” on des del 4500 i fins un mileni després és documenta la cultura del Obeid.

El seu primer nivell constata una societat igualitària materialitzada en una petita aldea amb un reduït territori d'explotació en funció de una economia de subsistència.

És va difondre per tot el territori halafiense arribant inclòs al sud de la baixa Mesopotamia i a la costa Síria.

Des del principi, començaren a construir sistemes de canalització i edificis religiosos amb una extensa ocupació del territori que va generar un sistema productiu d'excedents, per això el redustribuien a través del temple que és va convertir en un centre econòmic i polític.

El temple físicament i també després el palau fou la expressió de l'existència de una classe social dirigent que exercia el seu control sobre

  • El temple

  • El poder econòmic i polític

  • La major part de la població

Des del primer moment tingueren agricultura de irrigació completada amb

  • Ramaderia

  • Casera

  • Pesca

Part dels excedents és dedicaven al intercanvi pels productes dels que tradicionalment mancava la baixa Mesopotamia.

URUK I YEMDET NASR

Durant l'últim mileni d'aquesta cultura és va anar gestant al sud mesopotàmic un desenvolupament que va cristal·litzar cap al 3750 en el període de Uruk (3750-3150) que sol dividir-se en

  • Uruk

  • Yemdet Nasr (3150-2900)

Les diferències són sols matisos.

PERÍODE D'URUK

Durant el període d'Uruk és va produir el pas de l'aldea a la ciutat proliferant el nuclis urbans. El increment demogràfic és va veure afavorit per

  • La sedentarització progressiva dels nòmades

  • La immigració dels habitants del nord atraguts per la riquesa de la terra potenciada per la irrigació

És produïren espectaculars descobriments per millorar

  • Tècniques agrícoles

  • Mitjans de producció

Aquestos vingueren per

  • La tracció animal que va fer que és substituïren els ferramens manuals com l'aixa

  • El carro de una o 2 fileres de rodes tirats per una parella de burros salvatges domesticats per dur els fruits arreplegats

  • La navegació pel riu pel coneixement de les corrents del aire i la freqüència del tràfic pel riu

  • Torn d'alfarer que va augmentar la productivitat

  • Desenvolupament de la metal·lúrgia del coure va facilitar l'adquisició de millor utillatge per la terra, les arts plàstiques, l'arquitectura, etc.

Aquest ambient va fer que els artesans s'especialitzaren a temps parcial o complet i els mercaders comerciaren en els diferents tipus d'excedents ja foren

  • Agrícoles

  • Ramaders

  • Artesanals

Els bens, els materials primaris o els productes artesanals eren reagrupats per redistribuir-los als magatzems del temple. És va dibuixar una figura dirigent principal que era el summe sacerdot que era el màxim responsable de

  • Qüestions religioses

  • Direcció del esforç col·lectiu per repartir equitativament l'aigua de la irrigació i els productes obtinguts del treball manual

En aquestos temps al voltant del 3200 va nàixer la escriptura

1. ELS SUMÈRIS

Les primeres civilitzacions que és desenvoluparen al orient foren les ciutats sumèries que tenien ja assentaments cap al 3400 i que s'organitzaren en federacions d'estats entre el 2900 i el 2334.

El predinastic primitiu

Durant la segona meitat del quart mileni és consolidaren les unitats estatals fins que en el canvi de mileni començara el predinastic primitiu de la cultura sumèria que és va allargar fins al 2334 amb la conquesta de Sargon de Acad.

És sol dividir en 3 grans fases que és subdivideixen en altres

  • Predinastic primitiu I del 2900 al 2750

  • Predinastic primitiu II del 2710 al 2600

  • Predinastic primitiu III del 2600 al 2334

Les llistes de reis comencen amb el predinastic primitiu II, careixent de fons per saber la història entre el 2900 i el 2750.

Al 2750 ja és coneixia el sistema palacial com a eix econòmic i polític oposat al temple sense que patira una reducció de les seves funcions religioses i econòmiques perquè va tenir un paper rellevant en tota la història mesopotàmica.

Les unitats polítiques mesopotàmiques no és poden comparar amb les ciutats-estat gregues perquè és caracteritzaven aquestes unitats per tenir

  • Muralles

  • Acròpolis

  • Temples

  • Territoris d'explotació econòmica

  • Constituïdes per grup de ciutadans autogovernats per magistratures i institucions constituïdes per ells mateixos

Les unitats polítiques mesopotàmiques tenien un règim autocràtic que excloïa a la població amb un príncep redistributia que era el representant dels deus.

Cada ciutat estava governat per una dinastia local que segons la ciutat reien el nom de

  • Gran sacerdot

  • Ensi o agent del deu

  • Lugal o rei que poc a poc va anar imposant-se

El poder dels prínceps de via de ser absolut a pesar de que alguns textos mencionen la existència de un consell i una assemblea que perduraren però sense contingut.

Conforme augmentaren les atribucions reials, la planta del palau va anar augmentant afegint nous espais dedicats a

  • Magatzems

  • Tallers

  • Arxius

La classes social dominant és veu al cementiri reial de Ur que transmetia ritus no massa comprensibles molt cruels amb la creença en la vida en el més enllà de la mort. Em les tombes excavades hi ha sol excavat a la base i al exterior un recinte amortallat composat de rampes d'accés i cambres funeràries on hi ha enterrats

  • Prínceps

  • Princeses

  • Sacerdotesses

  • Sacerdots

Aquestos és troben acompanyats de molt rics aixovars funeraris i un sèquit de soldats, músics, ballarines, aurigues fins arribar a la timba del rei. No és sap si és sacrificaren voluntàriament o no bevent un verí contingut a petits gots que s'han trobat junt a ells que tenia un efecte tòxic ràpid perquè al exhumar els cossos pareixia que estaven adormits.

LES INSTITUCIONS

Al voltant de la ciutat hi havia una franja de palmerals i jardins seguits de zones de conreu sucades per canals de irrigació que feia que composaren una retícula on s'agrupaven les unitats socioeconòmiques bàsiques mesopotàmiques.

Aquestes eren comunitats aldeanes permanents o estacionals formades per famílies nuclears o extenses on les terres eren treballades per uns camperols que no eren propietaris de la terra sinó del palau o del temple.

Durant el imperi acadi i la III dinastia de Ur és va incrementar la propietat privada. Mes enllà d'aquestes comunitats estaven les sabanes i els pantans que tenien

  • Animals danyins

  • Rics en pesca, casera i canyaverals

Més enllà estava el desert entre la sabana i els pantans.

En la societat piramidal a la base estaven els productors ja foren lliures, colons, serfs, o esclaus dedicats a la ramaderia, l'agricultura, a l'artesania o al comerç. Eren la població en general amb diversitat de situacions jurídiques i econòmiques.

LES CIUTATS-ESTAT

Les ciutats o els principats sumeris estagueren presents durant més de 400 anys xocant constantment per imposar la seva supremacia.

Algunes foren

  • Sippar

  • Akshak

  • Kish

  • Marad

  • Isin

  • Nippur

  • Adab

  • Zabalem

  • Shuruppak

  • Umma

  • Girsu

  • Lagash

  • Nina

  • Uruk

  • Larsa

  • Ur

  • Eridu

  • Etc.

Degut a la pressió demogràfica que va exercir de convulsant per expansionar el territori d'aprovisionament veient-se açò a

  • Llistes reials

  • Condicionament de les defenses de les ciutats. Una és la de Uruk que envoltada jardins, zones de pasturatge i terres agrícoles tenint al nord i al sud 2 portes flanquejades per torres rectangulars i tirades regulars amb torres semirodones que servien com a reforç

LA FORÇA MILITAR

Els prínceps tenien una força militar que no passava de deu mil homes i entre 10 i 20 carros tirats per 2 o 4 burros a través d'un tronc.

La infanteria estava armada i protegida per

  • Llança

  • Espasa curta

  • Destral de doble fil de bronze

  • Casc de cuir cònic

  • Escuts rectangulars

La infanteria atacava en falange tancada.

Els carros tenien com a dotació de dos homes, un auriga i un soldat que s'encarregava de tirar les javelines.

L'exercit era precedit pels abanderats amb les ensenyes de la ciutats o dels deus.

Les gestes glorioses eren recordades amb plaques perforades a esteles com la dels Buitres on és descriu la victòria sobre la ciutat de Umma on dirigia les tropes Eannatum al igual que va fer a les victòries de Ur, Uruk i Kish. Gràcies a la probable conquesta de Mari, Lagash va arribar al seu esplendor fins que el Lugulzagesi (2340-2316) de Umma va sotmetre totes les ciutats del sud de Kish sent parcialment el primer unificador de Sumer a finals dels segle segle XXIV. Però no va regnar excessivament perquè al 2334 el dèbil rei Urzababa de Kish va ser deposat per un alt funcionari semita anomenat Sargon que després va crear el primer imperi a Sumer.

És considera que aquestes ciutats al principi era teocràtiques perquè l'autèntic poder el tenien els deus protectors de la ciutat, administrant-lo els seus representants.

La població era lliure en quant tenien un sistema legal que ho reconeixia com a tal i un sistema penal que diferenciava entre lliures i esclaus.

És consideraven superiors a ells mateixa i consideraven que el seu sistema era perfecte perquè conservava la pau.

Tenien el que és podria nomenar com a dret internacional que era en dret sols per la ciutat, tenint els estrangers diferents drets respecte dels habitants de la ciutat.

Quan va haver un augment demogràfic constant entre el 3300 i el 3000, és definiren els límits del temple naixent la frontera dels estats i per tant

  • Problemes fronterers

  • Guerres

Al 2900 tenien un exercit en

  • Cap del exercit

  • Intèrpret de les lleis

  • Gran sacerdot

De vegades, aquestos 3 és concentraven a una sola persona i en altres vegades en 2 persones sempre que el cap del exercit fora un càrrec vitalici sense ser a la vegada sacerdot, apareixent el poder personal i les monarquies hereditàries. Quan va nàixer el poder personal independent del temple, naixeren els palaus i els acords entre ells, iniciant-se llavors la política internacional pel qual quan acollien a algú, el defenien.

El monarca absolut estava per damunt de la llei.

Les ciutats sumèries estaven governades per

  • En o sacerdot

  • Ensi o representant de la divinitat

  • Lugal o rei

A partir del 2900 va haver més ciutats governades per lugal en llaços d'amistat al altres individus que tenien el mateix càrrec, convertint-se el aliats.

En un principi com estaven molt equiparades és feren aliances de no-cohesió on una ciutat intentava dirigir i trencar l'estabilitat interna fent una aliança a través del vot de qualitat. Les federacions de ciutats facilitaven el intercanvi i les comunicacions dins d'eixa zona creant una idea de unitat del mon civilitzat front a un mon aliè hostil.

EL IMPERI ACADI DE SARGON D'ACCAD (2334-2193)

No és saben els fets que provocaren l'enderrocament de Urzababa però Sargon (2234-2279) apareix com a fundador de una dinastia de la que també formen part

  • Rimush (2278.2270)

  • Manishtusu (2269-2255)

  • Naram-Sin (2254-2218)

  • Sharkalissharri (2217-2193)

SARGON DE ACAD

Després de convertir-se en rei de Kish va fundar com a capital Agadé, dirigint el seu exercit sobre Sumer consolidant la seva victòria sobre Lugalzagesi i Sumer va fer una campanya expansiva militarista cap al nord-oest, caiguent al seu poder Mari i Elba. L'objectiu d'aquesta expedició era assegurar el subministrament de fusta de Síria del nord que era rica en fusta i aconseguir els tributs de les ciutats comercials.

El primer en emprar la propaganda en aquest concepte va ser Sargon De Akkad que va inventar la propaganda política, fent-se en el poder de manera violenta i autoanomenant-se ells mateix rei legítim o sharrukin basant el seu poder al carisma del exercit i la bona sort, creant propaganda política del poder personal en 2 cares

  • A la pràctica fent que els veterans reberen terres de usufructe vitalici se lis conquerien

  • A la ideològica, és basava en que si el poder derivava dels deus a aquell a qui els deus donava la bona la bona sort al temple, aquell era el favorit dels deus. Aquesta donava dret al poder a pesar de que als poemes és diu que existien òrgans participatius i consultius, però eren de mentida perquè el poder executiu era el que donava la bona sort demostrant que era el favorit dels deus, tenint que transmetre-la als seus súbdits

Era un poder autocràtic.

Quan Sargon De Akkad és va fer en el poder i fer propaganda va crear un imperi perquè la bona sort devia de manifestar-la en victòries renovant les victòries transformant la política interior una política bèl·lica d'expansió constant que enriquia al estat en homes i diners.

Aquest va crear una teocràcia, un sistema fiscal i una organització provincial sobre els antics estats independents que passaren a ser províncies que

  • Aportaven al estat homes i diners

  • Castigava el intent de revolta amb deportacions masives, sent una constant en tots els imperis del orient fins al final del imperi

Va suposar una etapa de pau i prosperitat consolidant-se planament l'autocràcia perquè els seus nets és divinitzaren. Aquest excés de poder va sobrepassar tot el que ells coneixien duent a enfrontaments interns provocant que ni vigilaren les fronteres.

Al final del seu regnat tenia sobre les seves mans un vertader imperi sent el primer unificador de Sumer sent el rei de Sumer i Kish però als últims anys va tenir que fer front a una coalició potent de ciutats sumèries rebels que intentaren desfer-se'n del control assetjant llargament Agadé.

Aquest moment l'aprofitaren els guti per saquejar Mesopotamia, sent la primera invasió bàrbara amb fins exclusivament d'aconseguir un botí.

RIMUSH I MANISHTUSU

És vegueren obligats a sufocar noves revoltes provocades pel particularisme sumeri instigat per Elam.

Els 2 pareix que moriren assassinats per complots de palau.

NARAM-SIN

Va ser un gran rei conqueridor comparable amb Sargon que va dur a un gran auge al imperi però després d'ell va començar un ràpid declivi.

És va autoproclamar rei de les quatre regions i pareix que en algun moment va caure en sacrilegi al profanar al ciutat sagrada de Nippur.

Entre altres moltes incursions va fer

  • Expedicions punitives de saqueig contra l'oest destruint Elba que estava governada per la dinastia que va fer els arxius reials que han arribat fins avui i també Mari

  • Expedicions punitives contra els hurrites i els guti

  • Campanyes glorioses contra els lullubi

Va construir el gran palau a la vall de Jhabur.

Va ser un imperi de gran prosperitat a pesar d eles intenses i extenses campanyes feren que hi haguera cert descontent entre els semites i els sumeris.

SHARKALISSHARRI

És difícil explicar perquè en el seu regnat és va produir la absoluta descomposició del aparell estatal, a pesar de que és sap que va estar parcialment provocada per

  • Crisis internes

  • Irrupció dels nòmades del guti

INSTITUCIONS

No va arribar a consolidar-se com a dinastia perquè no va ser una entitat homogènia a pesar de

  • Gran territori que controlava

  • Llengua oficial era l'acadia

  • Acusada centralització política

El seu territori va aplegar fins als Zagros i va intensificar les relacions comercials amb

  • Síria

  • Països del golf

  • Vall del Indo

Al centre del imperi s'aglutinaven els antics principats independents sumèris convertits en províncies governades per funcionaris acadis propers al rei o per prínceps locals dependents d'Agadé.

El rei controlava totes les activitats i la capital era el centre receptor de tributs, botins, donacions dels súbdits voluntàries o forçoses.

El temple va conservar el seu protagonisme i activitat.

ELS GUTI (2193-2120)

Durant el segle posterior a l amort de Sharkalissharri la història mesopotàmica és fon en la més absoluta confussió per estar

  • Dominada parcilament pels guti

  • Pressionada pels lellubi

  • Convulsionada per alçaments indepentistes dels principats sumeris

Probablement sols controlaven els territoris més emblematics com Agadé o Tell Brak, sent la resta sol el control nominal. Per això poc a poc anaren fent-se independents les ciutats-estat del poder central inexistent, tenint lagunes un període de prosperitat i floreixement cultural. Al cas de Lagash baix el govern de Gudea, és reconstruiren els temples usant materials nobles importats. Açò suposa un comerç en funció de

  • Vies de trànsit lliure de violència

  • Potent força armada que protegira les caravanes

Governaren a la zona, on s'aculturitzaren sent sols important s'adaptaren excepte perquè transformaren el sistema de Sargon D'Akkad en el seu sistema imitant-lo.

No feren absolutament res bo ni arrasaren a la població perquè no fou una invasió masiva perquè conservaren

  • Escriptura

  • Administració

  • Alts càrrecs

Va ser la primera vegada que a mesopotamia aparegueren individus en costums, orígens i llengua totalment diferent a la tradició que venia des del neolític.

A partir d'ells, aquesta zona és va obrir al exterior, entrant a l'òrbita cultural en que és va incloure les del mediterrani i l'Egipte.

Per qüestions demogràfiques, acabaren per ser absorbits al mon mesopotamic i desapareixent per l'aculturització arribant al mimetisme fins que desaparegueren

  • Costums pròpies

  • Llengua pròpia

  • Tradició religiosa i llegendària pròpia

EL RENAIXEMENT SUMERI : LA III DINASTIA DE UR

Els habitants de Gutium dirigits al 2120 per Tiriqan van ser desallotjats dels antics dominis acadis pel lugal de Uruk Uthu-Legal que baix el seu poder va tenis quaso tot el va va ser sumer. Aquest lugal junt a altres prínceps d'altres ciutats sumeries anaren contra Tiriqan que va tractar de negociar però els embaixadors d¡aquest foren empressonats, refugiant-se a Dubrum però va ser capturat pels seus habitants i lliurat al lugal d'Uruk.

A partir d'eixe moment la història és obscura però pareix que aquest lugal controlava tota mesopotamia, però va ser destronat després de regnar 11 ants per un alt funcionari Ur-Nammu del que no ´s sap quina relació hi havia entre ells fent-se coronar de nou 4 anys després a Nippur titulant-se rei de Ur i de Sumer i d'Acad. Així és va fundar la III dinastia de Ur.

Degueren d'haver enfrontaments amb les ciutats dependents de Uthu-Legal perquè el fundador va matar el ensi de Umma.

Va aparèixer al 2120 iniciada per Ur Nammu que és va atribuir una sèrie de victòries front als enemics de la tradició sumero-acadia presentant-se com a defensor de tot l'autòcton front al estranger, tornant la situació a Mesopotamia a la situació de Sargon De Accad.

Ur Nammu no va governar sobre la extensió que ho feia Sargon però si va aconseguir un primer renaixement cultural pel desenvolup0ament extraordinari de un interès pel passat llegendari i històric, començant els arxius de textos que generarien les bibliografies. Tot açò ho va fer per raons religioses perquè la religió mesopotàmica era un religió de la natura superposada a una tradició i religió animista més primitiva que considerava una condició essencial la immortalitat del record perquè per a d'ells el que matava era l'oblit i el perill dels guti era que anul·laven tota la tradició llegendària i històrica, anul·lant i llevant la realitat als fets i per això hi havia que copiar-los, contar-los i repetir-los.

Un altre aspecte on acadis i sumeris foren pioners va ser en el pas de lleis consuetudinàries al edicte positiu que era un pacte pel que és va fer una llei mutable que era l'únic escrit que és podia canviar. Aquestes lleis no afavorien la llibertat personal i el criteri del individu front al estat sinó que asseguraven el control dels individus per part del estat que no dia al·legar un desconeixement de la llei ni interpretar-la.

La majoria de codis d'aquesta edat constaven d'apartats i diferien entre ells en la consideració dels individus com a subjectes en plens drets o en ser menors d'edat. Els de la Mesopotamia del mileni III, aplicaren fonamentalment la llei del Talió que és complia conforme estava escrita fins que a Babilonia inventaren el pagament de una multa monetària compensatòria equivalent a la pena física.

L'altre tema que preocupava era el dret fiscal perquè des de l'època de Sargon havia anant complicant-se

  • L'administració s'havia anant complicant creant-se les famílies de funcionaris públics en càrrecs hereditaris

  • La burocràcia fins existir part de la població que vivia dels impostos. Existien 2 formes d'aportació: el bala era una aportació rotatòria i el gun que era un cànon fix dels quals els seus termes sols els coneixia certes persones. Per la tradició literària és sap que els qui no duien bones relacions amb l'estat devien de pagar una aportació anual independentment de les condicions econòmiques d'eixe any, si l'any era de fam i caresties, hi havia revoltes que feien que el repartiment és canviara

UR NAMMU

Ur Nammu va fer una important feina reformista relativa a diversos camps de manera positiva

  • Usos

  • Costums

Va promulgar la recopilació de les lleis més antigues que han arribat fins avui del que queden 2 exemples incomplets. De les poques taules que és conserva el material és interessant

  • Va ordenar fabricar un patró de mesures de volums, unificant el pes de la mina i del siclo d'argent que era el patró moneda des de l'època dels guti de coure

  • Va protegir a viudes, horfes i pobres de la rapacitats dels poderosos i rics

  • Va protegir a la dona del repudi

  • Alguns delictes com el robo d'esclaus, el fals testimoni, la difamació, els cops i les ferides no foren castigats amb la pena de mort com després castigava el codi d'Hammurabi perquè és castigava amb el pagament de una pena monetaria compensatòria

Va publicar textos catastrals on és deia que els 4 districtes del nord estaven encomanats a una divinitat determinada

Va morir a una batalla abandonat al camp de batalla.

El seu regnat fou pacífic. Durant el seu regnat va fer

  • Gran obra administrativa que va afectar a les àrees centrals i provinicals

  • Sistematització de les propietats agrícoles fent catastres

  • Promulgació de un codi

  • Va excavar nous canals

  • Va acondicionar xarxes de camins

  • Va contruir temples restaurant els danyats pels guti afegint.li a laguns el zigurat com el del deu llunar Nanna a Ur. Aquest està fet amb rajoles sense coure revestint-lo després amb rajoles cuites unides amb betum. La piràmide de 3 pisos és troca coronada per una capella, conservant actualment el primer pis i part del segon

Sobre el significat dels zigurats hi ha diverses opinions

  • Observatori astronòmic

  • Usaben els sacerdits de Bel per passar nits fresques sense mosquits

  • Tombes reials però no hi ha cambra funerària

  • La millor la dona la Bíblia on diu sobre el zigurat de Babilonia que era una torres que en la seva part més alta tocava el cel. En altres paraules és com les torres de les esglèsies que conviden als deus a baixar a la terra i al home a alçar-se cap al firmament

SHULGI (2094-2047)

Aquesta legislació va continuar probablement reformada i augmentada en part durant el regnat de Shulgi.

Va ser un rei humanista que dominava l'escripturs i escrivia poemes.

Va ser el vertader creador del imperi perquè el vell regne format per Sumer i Acad en un regne més universalista, adoptant el títol de rei de les quatre regions i divinizant-se.

Va posar en funcionament una xarxa per comunicar les parts del imperi amb

  • Hosteries

  • Oficines

  • Parades de posta

Aquestes estructures les usaven

  • Alts funcionaris

  • Correus

  • Sukkal escoltats per policies i soldats sent el seu cap el sukkalmah que depenia directament del monarca perquè era el gran canceller

És distingueixen 2 fases

  • Seguint amb la política de son pare

Reorganització del exercit i extenent els seus dominis cap al nord, i l'orient.

El succeïren

  • Amar-Sin (2046-2038)

  • Shu-Sin (2037-2029)

  • Ibbi-sin (2028-2004)

Va ser un rei humanista que dominava l'escriptura i escrivia poemes.

Va ser el vertader creador del imperi perquè el vell regne format per Sumer i Acad en un regne més universalista, adoptant el títol de rei de les quatre regions i divinizant-se.

És distingueixen 2 fases

  • Seguint amb la política de son pare

  • Reorganització del exercit i extenent els seus dominis cap al nord, i l'orient

Els seus 2 successors tingueren una estabilitat generalitzada durant el seu regnat amb referències sobre

  • Referències sobre els hurrites

  • Expedicions sobre les terres altes mesopotàmiques

  • Amorrites arribaren a la vall superior de l'Eufrates

LA CAIGUDA DE LA II DINASTIA DE UR

El imperi és va quedar convertit en un mosaic polític on tingueren la hegemonia

  • Isin amb Ishbi-Erra

  • Lipit-Ishtar que va publicar un codi de tradició plenament sumeria que era un resum del promulgat per Ur Nasmu que contemplava aspectes sobre

  • Lloguers de barques

  • Bens rails

  • Danys

  • Falsa acusació

  • Funds

  • Successió matrimoni

  • Lloguer de bous

Aquestes lleis sols estigueren vigents a Isim i nippur, reduint-la al final a un text literari de política escolar pels escrivans babilònics que exercitaven l'escriptura sumeria antiga.

De les 15000 tauletes de Mari, algunes tenen informació de continguts econòmics, jurídics i administratius.

El regnat del últim és va produir el desmoronament del imperi a laq ue ajudaren raons com

  • Particularisme sumeri

  • Rivalitat amb Elam queja era indepnedent

  • Pressió de la població de Zagros

  • Amorrites amenaçant per l'oest

LES INSTITUCIONS

Va ser un dels moments de la història mesopotàmica perquè

  • Va reconstruir part dle imperi d'acad

  • Va tebir un segle de relativa pau

Açò últim junt al prestigi i la riquesa generaren el renaixement cultural sumeri imposant de nou la llengua sumeria.

Una de les institucions més curioses fou la rotació o bala on cada dels ensi de Sumer i Acad pagaven pert orns un tribut al estat en forma de ramat sent lliurada una part a nippur que era la capital religiose de sumer i l'altra a Ur.

Les províncies llunyanes i els països baix el seu control pagaven el gun en forma de metalls preciosos, ramat, pell i objectes variats, però també designava als dons diplomàtics.

Tots els moviments els registraven els escrivans sent la major part dels trobats originats per la complexa boricr`pacia de les institucions del estat.

Les grans decissions del estat eren preses pel rei que les trasmetia per sukkalmah que per una comlexa xarxa burocràtica controlava totes les activitats dels regne.

El rei era el propietari i administrador de tots els bens i les terres però a la pràctica tenia poc patrimoni territorial.

El palau concentrava tots els tributs de les regiona vassalles fet que generava una gran riquesa que s'usava majoritarisment per obes civils i religioses.

LA SOCIETAT

Estava controlada pel poder central.

Existien grans unitats de producció inspeccionades per personal administratiu on treballavan homes i dones lliures organitzats en equips permanents o temporers.

Hi havia una classes entre els lliures i els esclau que treballaven entre altres coses en brigades a la construcció i consolidació de les infraestrucutures de vi i aigua. Aquestos eren els eren.

Els salaris consistien en genères de subsistència en proporció al sexe i/o la condició social.

Els escalus o arad eren pressoners de guerra que eren inclosos als equips de eren que podien ser alliberats.

El coerç a llarga distància estaca controlat pels mercaders o damgar que eren funcionaris de palau que fora de les fronteres del imperi duien transaccions pròpies fet que va fer qua naixera la burgesia incipients.

Els homes lliures s'anomanaven gurush i les dones lliures gemí.

LA RELIGIÓ SUMÈRIA

Quan és diu que la religió sumeria és una barreja animista i de la natura, s'està simplificant una evolució religiosa que tenia rails a la prehistòria.

Els primitius pobles que formaren mesopotamia tenien com després s'ha demostrat antropològicament una religió de culte als avantpassats on el bruixot o gran sacerdot era normalment l'encarregat de les funcions primitives de

  • Metge

  • Farmacèutic

  • Intèrpret dels somnis

Mentre aquestes tribus és movien pel les planures mesopotàmiques, tenien en comú el cel i les condicions climàtiques.

Dins dels mites existeix la idea de que tot tenia voluntat pròpia. Els homes con eren éssers dèbils estaven al servei dels deus, però com els deus lluitaven entre ells, els homes podien guanyar-se el seu favor mitjançant ofrenes en el que els romans anomenaven do ut des o el que és el mateix :lliure perquè dones i lliure per rebre.,

Les divinitats quan les tribus s'assentaren en civilitzacions és transformaren en les divinitats tutelars de la ciutat.

Com per ells tot era mutable menys les estrelles, la voluntat dels deus estava escrita a les estrelles , sent els sacerdots els astrònoms a banda de ser els intèrprets dels somnis.

LA ESCRIPTURA

La escriptura a pareix al 330 a Uruk. Aquesta és la major aportació dels sumeris perquè va suposar el desenvolupament de la cultura espiritual de l'orient i l'occident i el coneixement la l'historia de la història sumeria i les cultures següents de Mesopotamia i l'orient pròxim.

La seva aparició esta relacionada amb

  • Naixement de una economia estatal

  • Poder centralitzat

  • Primera assentaments urbans que tenien com a base primària la explotació del sol, l'emmagatzenament i la redistribució dels productes que es derivaven d'aquestes activitats

Les passes de l'escriptura foren

  • El primer pas del procés que va acabar amb l'aparició de l'escriptura fou el registre numèric de les transaccions econòmiques sent l'escriptura

  • La més antiga els punts i les raïes que marcaven les xifres de les liquidacions. Aquest grafisme va estar gravat sobre materials peridors que no s'han conservat.

  • Les linees corbes foren substituïdes per linees rectes quebrades que primer tenien una longitud uniforme i després foren triangles,

  • Els signes ordenats en linees verticals decreixent i fent-se més abstractes

  • Creació de signes pictogràfics que representaven objectes o parts del cos humà, estant agrupats o separats

  • Els signes anaren simplificant-se a la vegada que s'els donaven valors fonètics fins quedar configurada la escriptura jeroglífica

  • A principis del mileni III va quedar configurada la escriptura cuneïforme a pesar de patir canvis no substancials

Els escrivans disposaven com matèria primària de l'argila que tenien disposada en un recipient de aigua allisant-la amb la ma sobre una espongeta fins que li donaven la forma de la tauleta. A la seva superfície dibuixaven amb una punta o un burí de canya. Les tauletes és secaven al sol o és feien al forn.

De vegades és gravava sobre pedra en un punxo de bronze i més endavant amb el escarpre.

La escriptura sumeria no és pareix fonèticament a cap llengua viva o morta fou adoptada pels acadis al conquerir aquest territori i adaptant-la a la seva llengua.

Prengueren la llengua sumeria com a préstec cultural modificant-la o alterant-la com a pròpia en la mesura que les seves llengües ho requerien

  • Babilònics

  • Assiris

  • Elamites

  • Eblaites

  • Hitites

  • Hurrites

  • Perses

Però els individus sols podien dir que tenien

  • La casa

  • L'hort

  • Els palmerals

Tot el sol era del deu protector de la ciutat i per això els bens els administrava i redistribuia equitativament el temple. Per verificar que el lliurament de bens era regular, organitzaren apunts comptables amb pictogrames que s'usaren després per tot tipus de intercanvis, tenint cap al 3000 en ús abstractiu perquè els escrivans copiaven contes i anotaven coses al marge.