Memoria del CAP (Curso de Aptitud Pedagógica)

Pedagogía. Educacion. ESO (Educación Secundaria Obligatoria). Bachillerato. Matemáticas. Didáctica. LOGSE (Ley de Ordenación General del Sistema Educativo). Biología

  • Enviado por: Jo Mateixa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 49 páginas
publicidad


ÍNDEX

Introducció ............................................................................................................ 3

PRIMERA PART: Organització del centre

1 Acollida i caracterització del centre

1.1 Visita de reconeixament de l'edifici: situació, espais, instal·lacions ......... 4

1.2 Breu història del centre ............................................................................ 8

1.3 Tipus d'ensenyaments impartits ............................................................... 9

1.4 Característiques de l'alumnat .................................................................. 12

2 Estructura organitzativa i funcional del centre

2.1 Documents:

2.1.1 Projecte educatiu de centre (PEC) .................................................. 13

2.1.2 Projecte curricular de centre (PCC) ................................................ 15

2.1.3 Reglament de règim intern (RRI) .................................................... 17

2.1.4 Normativa d'inici de curs ................................................................. 18

2.1.5 Projecte de normalització lingüística ............................................... 19

2.1.6 L'acció tutorial ................................................................................. 20

2.2 Respecte als òrgans de govern

2.2.1 Organigrama ................................................................................... 22

2.2.2 Consell escolar (Composició, funcions, comissions) ..................... 23

2.2.3 Equip directiu .................................................................................. 24

  • Funcions ................................................................................. 24

  • Composició

- Director ................................................................................ 24

- Caps d'estudi ....................................................................... 25

- Administrador ...................................................................... 25

- Secretari .............................................................................. 26

- Coordinador pedagògic ....................................................... 26

3 Departaments i Seminaris: Composició i funcions ......................................... 28

4 Claustre de professors: Composició i funcions ............................................... 31

5 Personal d'administració i serveis ................................................................ 32

6 Associació de mares i pares d'alumnes (AMPA): Organització i funcions .... 34

7 Associció d'alumnes : Organització i funcions ............................................... 35

8 Activitats extraescolars .................................................................................. 36

9 Pla d'acollida per a l'alumnat “nouvingut”. Convivència al centre educatiu . 37

10 Formació en centres de treball .................................................................... 38

SEGONA PART: Didàctiques específiques

1 Contextualització de l'actuació a l'aula ........................................................ 39

1.1 Observació i anàlisi de l'actuació del tutor ............................................ 39

2.2 Observació i anàlisi del grup-classe ....................................................... 40

2 Programació de l'àrea específica .................................................................. 41

2.1 Elaboració d'una unitat de programació ................................................ 41

2.2 Selecció i seqüenciació de continguts ................................................... 41

2.3 Objectius didàctics i objectius terminals ................................................. 42

2.4 Estratègies metodològiques i organitzatives............................................ 42

2.5 Activitats d'ensenyament-aprenentatge................................................... 42

2.6 Materials curriculars................................................................................. 43

3 El procés d'avaluació ..................................................................................... 44

3.1 Avaluació inicial, formativa i sumativa .................................................... 44

3.2 Les sessions d'avaluació ....................................................................... 44

4 Actuació a l'aula ............................................................................................... 46

4.1 Preparació de la pròpia actuació ............................................................. 46

4.2 Realització de l'actuació ......................................................................... 46

4.3 Anàlisi del grup-classe com a receptor .................................................. 46

4.4 Reflexions sobre la pròpia actuació ....................................................... 46

4.5 Conclusións amb el tutor ........................................................................ 46

TERCERA PART: Conclusions i valoració de les pràctiques ............................... 48

Fitxa de temporització ........................................................................................ 49

ANNEXOS ............................................................................................................ 50

INTRODUCCIÓ

Aquesta memòria és el resultat de l'estada durant dos mesos a l'IES - SEP La Guineueta, on he impartit les classes adquirint d'aquesta manera coneixements pràctics i teòrics del que constitueix la docència en els ensenyaments d'un Cicle Formatiu de Grau Superior. També és el resultat dels coneixements adquirits a les classes teòriques del CAP impartides a la UPC.

Les activitats en les que he participat en l'IES han estat diverses:

He assistit a classes teòriques que el tutor ha impartit. També he sigut introduida a l'organització del centre, els seus òrgans de govern, els seus membres, etc.

He preparat i impartit una unitat didàctica del crèdit 6: “Control i vigilància de la contaminació d'aliments” del 1er curs del Cicle de Grau Superior de Salut Ambiental, amb el què he posat en pràctica els coneixements adquirits a les sessions teòriques del CAP i els que he adquirit en el propi centre.

D'aquesta manera he après el funcionament d'un institut tant a nivell organitzatiu com de didàctica a l'aula. Així, aquesta memòria està dividida en aquests dos blocs principals: Organitzacio del centre i Didàctiques específiques. A més he inclós un apartat de conclusions, uns annexes i la fitxa de temporització d'aquestes pràctiques.

PRIMERA PART

1 ACOLLIDA I CARACTERITZACIÓ DEL CENTRE

  • Visita de reconeixement de l'edifici:

  • El centre en el que he realitzat les pràctiques ha sigut l'Institut d'Ensenyament Secundari La Guineueta que es troba al carrer L'Artesania nº 53-55 , de la ciutat de Barcelona.

    El primer dia d'estança a l'IES sens va reunir a tots els alumnes del CAP per tal de presentar-nos el centre i el seu funcionament. Vam recórrer totes les aules, laboratoris i demés instal·lacions per tal de situarnos i conéixer l'entorn on estudien els alumnes de l'institut. També sens va fer una breu presentació de com funcionava el centre i els diferents organs que el constitueixen.

    Situació

    L'IES - SEP La Guineueta està situat al districte de Nou Barris de Barcelona. Un sector de la ciutat que va néixer i créixer entre els anys 1960 -1970 com a fruit de la pressió immigratòria i que té un nivell d'ingressos moderat o baix i amb part de la seva població en atur.

    Espais i instal·lacions

    Aquest centre es caracteritza per estar dividit en tres edificis diferents que es detallen a continuació:

    1er edifici: Té quatre plantes més un soterrani. En cada planta hi trobem:

    Soterrani :

    • Magatzem dels jardiners.

    • Sala de calderes.

    • Habitatge del bidell

    • Sala de contadors i magatzem.

    • Gimnàs:

        • Vestuari 1 i 2

        • Vestuari professors

        • Aula gimnàs

    Planta baixa :

    • Consergeria

    • Secretaria

    • Coordinació Cicles Formatius

    • Secretaria atenció usuari

    • Sala d'alumnat

    • Vestuari de neteja

    • Sala professorat, serveis dels professors i seveis de les professores

    • AMPA

    • Sala de tutories. Equips docents 1 i 2

    • Magatzem neteja

    • Biblioteca

    • Informàtica. Servidor de la xarxa

    • Direcció

    • Casa d'oficis. Direcció

    • Vestíbul

    Planta 1a :

    • Aula d'expressió plàstica

    • Departament de ciències experimentals

    • Laboratori Sanitària nº 3 i nº 4

    • Sala d'actes

    • Associació d'alumnes

    • Aula de pintura

    Planta 2a :

    • Aula 1, 2, 3, 4,5 i 6

    • Departament de matemàtiques

    • Serveis de nois i de noies

    • Taller d'audiovisuals

    • Laboratori d'idiomes

    • Departament de ciències socials

    Planta 3a :

    • Aula 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14

    • Departament de llengua catalana

    • Vestuari casa d'oficis

    • Serveis de professors

    • Departament de llengua catalana

    • Departament d'idioma modern

    2on edifici: Té tres plantes en cada una hi trobem:

    Planta baixa :

    • Aula microscopia

    • Aula dietètica

    • Aula 18 i 19

    • Aula de dibuix

    • Taller de microscopia

    • Aula d'informàtica1 i 2

    • Serveis de professors, nois i noies

    • Departament d'àmbit d'expressió

    Planta 1a:

    • Aula taller sanitària 1, 2 i 3

    • Laboratori de sanitària 1 i 2

    • Serveis de professors, nois i noies

    • Departament de sanitària

    Planta 2a:

    • Aula d'informàtica 3, 4 i 7

    • Aula 15 i 17

    • Aula de tecnologia

    • Departament de tecnologia.Magatzem

    • Departament d'administració

    • Serveis de nois i noies

    3er edifici: Té tres plantes en cada una hi trobem:

    Planta baixa :

    • Taller 1: mecanització

    • Magatzem

    • Taller 2: Electricitat

    • Serveis nois

    • Taller 3: diagnosi

    • Laboratori diesel

    • Taller4: Planxa i pintura

    • Laboratori de pintura

    • Laboratori de diagnòsi

    • Tallers de planxa

    • Sala de pintura

    Planta 1a:

    • Aula de metrologia

    • Vesturai de professors

    • Departament de manteniment de vehicles

    • Aula pneumàtica

    • Departament de cicle superior

    • Aula de tecnologia

    Planta 2a:

    • Aula taller d'informàtica

    • Tallers 1, 2 i 3 d'electrònica

    • Aula teoria 3b

    • Departament d'informàtica

    • Magatzem d'electrònica

    • Taller de TV

    • Laboratori electrònic

    • Serveis de professors i de nois

    • Departament d'electrònica

    • Material fotosensible

    • Mecanització

    1.2. Breu història del centre La Guineueta

    L'IES - SEP La Guineueta va ser creat a l'any 1978 com a institut de FP. Haver estat i ser encara un centre amb ensenyaments professionals fa que la formació del professorat sigui més variada i tècnica que un centre que tingui com a origen un institut de batxillerat. Això fa que pugui haver-hi una oferta de crèdits amb un perfil més tecnològic i la possibilitat de fer tot l'ensenyament mitjà tant obligatòri com postobligatori. D'altra banda haver passat de ser un macrocentre amb 100 professors de plantilla i una mitjana de 1700 alumnes a un centre de grandaria més moderada implica un procés de canvi que incideix en part de forma positiva, però també en part de forma negativa. Positivament perquè la inestabilitat de les plantilles típica dels darrers anys i que fins la fi de la reforma subsistirà haurà de donar pas a un nucli estable de professorat que podrà consolidar-se com a equip. També perquè objectivament una dimensió més reduida farà més abestables i solucionables els problemes de l'institut sobretot per a un equip que té una dilatada experiència en solucionar un munt de problemes que genera un centre sobredimensionat. Per altra banda, incideix de forma negativa perquè el periode de tansisió encara durarà bastant i pot afavorir disfuncions sobretot per la coexistència de dos sistemes educatius difícils de conjuminar organitzativament i sobretot del grau d'incertesa laboral que afecta el professorat que no sap si podrà continuar exercint la seva tasca docent en el centre i per tant condiciona l'elaboració de projectes de treball a mig o llarg termini.

    1.3. Tipus d'ensenyaments impartits

    En l'actualitat coexisteixen estudis de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de les branques de Sanitària, administrativa, electrònica i automoció amb els implantats per la reforma educativa. Està previst que de moment tingui dues línies d'ESO i pugui impartir-ne dues de batxillerat de les modalitats d'humanitats, tecnologia i ciències i diversos cicles formatius que encara no s'han especificat.

    La matrícula pel curs 2003-2004 era d'un total de 1087 alumnes distribuits de la següent manera:

    TOTAL alumnes centre

    1087

    TOTAL alumnes cicle

    728

    TOTAL alumnes ESO-Batxillerat

    361

    ESO

    1er ESO

    64

    2on ESO

    82

    3er ESO

    60

    4art ESO

    90

    TOTAL alumnes ESO

    296

    1er Batxillerat

    Ciències de la natura

    6

    Humanitats - ciències socials

    17

    Tecnològic

    9

    TOTAL 1er Batxillerat

    32

    2on Batxillerat

    Ciències de la natura

    5

    Humanitats - ciències socials

    14

    Tecnològic

    14

    TOTAL 2er Batxillerat

    33

    TOTAL Batxillerat

    65

    Gestió administrativa

    1er CURS

    56

    2on CURS

    TOTAL Gestió administrativa

    56

    Electromecànica de vehicles

    1er CURS

    45

    2on CURS

    25

    TOTAL Electromecànica de vehicles

    70

    Equips electrònics de consum

    1er CURS

    21

    2on CURS

    16

    TOTAL Equips electrònics de consum

    37

    Cures auxiliars d'infermeria

    1er CURS

    65

    2on CURS

    24

    TOTAL Cures auxiliars d'infermeria

    89

    Farmàcia

    1er CURS

    63

    2on CURS

    22

    TOTAL Farmàcia

    85

    TOTAL Cicle grau mitjà

    1er CURS

    250

    2on CURS

    87

    TOTAL Cicle grau mitjà

    337

    Administració i finances

    1er CURS

    29

    2on CURS

    28

    TOTAL Administració i finances

    57

    Automoció

    1er CURS

    21

    2on CURS

    10

    TOTAL Automoció

    31

    Sistemes de telecomunicacions

    1er CURS

    18

    2on CURS

    15

    TOTAL Sistemes de telecomunicacions

    33

    Desenvolupament de les aplicacions informàtiques

    1er CURS

    23

    2on CURS

    20

    TOTAL Desenvolupament de les aplicacions informàtiques

    43

    Dietètica

    1er CURS

    29

    2on CURS

    20

    TOTAL Dietètica

    49

    Anatomia patològica i citologia

    1er CURS

    34

    2on CURS

    33

    TOTAL Anatomia patològica i citologia

    67

    Laboratori de diagnòsi clínic

    1er CURS

    30

    2on CURS

    26

    TOTAL Laboratori de diagnòsi clínic

    56

    Salut ambiental

    1er CURS

    34

    2on CURS

    19

    TOTAL Salut ambiental

    53

    TOTAL Cicle grau mitjà

    1er CURS

    218

    2on CURS

    171

    TOTAL Cicle grau mitjà

    389

    1.4. Característiques de l'alumnat

    El tipus de l'alumnat més aviat té un nivell cultural baix sobretot en algunes especialitats del cicle de grau mitjà i a l'ESO. En alguns casos poden haver problemes familiars greu. També hi ha un cert índex d'aversió escolar, absentisme i abandons. Tot això, pot provocar baix rendiment, conflictes de convivència i problemes d'integració que l'institut té en compte en els seus plantejaments educatius i que esdevenen un motiu de reflexió i renovació.

    D'altra banda , cada vegada augmenta més el nombre d'alumnes procedents d'altres àrees culturals fet que demana un plantejament educatiu que eviti l'etnocentrisme i fomenti actituds positives i d'obertura davant la diversitat.

  • ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I FUNCIONAL DEL CENTRE

  • Els responsables del funcionament de l'institut són els òrgans de govern descrits en el Títol Tercer de la Llei orgànica del Dret a l'Educació (LODE) i al decret 87/1986 del Departament d'Ensenyament pel qual es regulen els Òrgans de Govern dels Centres Públics d'Ensenyament no Universitari a Catalunya.

    2.1. Documents:

    2.1.1. Projecte educatiu de centre (PEC)

    El Projecte Educatiu de Centre (PEC) defineix la identitat de cada centre educatiu i respecta, alhora, els grans principis educatius amb què es regeix la nostra societat i les prescripcions de l'Administració.

    El PEC permet dirigir coherentment el procés d'intervenció educativa en una institució escolar i fa referència als àmbits pedagògics, de govern institucional del centre, administratiu, humà i de serveis.

    La seva elaboració correspon al Consell Escolar, òrgan col.legiat on hi ha representació de tots els estaments. És a dir, el PEC és competència de tota la comunitat escolar, i no tan sols del professorat del centre.

    El PEC recull:

    • Els principis pedagògics del centre.

    • L'estructura organitzativa i de funcionament.

    • El projecte lingüístic.

    • Els mecanismes d'avaluació dels projectes i de les activitats educatives que es determini realitzar.

    El PEC és un dels documents que serveix de base per a la confecció del Projecte Curricular.

    En el PEC hi trobem:

    - Introducció: Reflexa la situació del centre, el seu origen, les seves instal·lacions, les característiques socio-culturals de la població escolar, els recursos humans

    - Trets d'identitat del centre: Parla de la forma d'entendre , de la transmissió de valors, de la diversitat i la integració, de la llengua d'instrucció - aprenentatge.

    - Objectius del centre:

    a. Respecte als alumnes

    - Generals:

    · Aprenentatges principals

    · Metodologia

    · Principis avaluatius

    · A l' ESO

    · Al batxillerat i cicles formatius

    - Objectius específics

    · Objectius específics de l'ESO

    · Objectius específics del batxillerat

    · Objectius específics dels cicles formatius

    b. Objectius respecte a la participació de les famílies

    c. Objectius com a institució

    - Funcionament intern

    2.1.2. Projecte curricular de centre (PCC)

    El Projecte Curricular de Centre (PCC) és un conjunt de propostes d'intervenció pedagògica adequades a la realitat de cada centre educatiu. En la seva elaboració cal respectar les opcions definides en el PEC i les prescripcions educatives, sobre què, quan i com ensenyar i avaluar, que determina la Generalitat de Catalunya.

    El PCC ha de ser elaborat pels equips docents de cada centre, i ha de ser aprovat al si del Claustre.

    Aquest PCC ha d'incloure:

    • D'una banda, l'adequació al centre dels objectius generals d'etapa, la distribució temporal dels continguts i els recursos i mecanismes de seguiment i avaluació d'alumnes (què i quan ensenyar i avaluar)

    • De l'altra, el conjunt de decisions relatives a com ensenyar i avaluar: des de principis metodològics de caire general a decisions relatives al disseny i programació d'activitats d'aprenentatge.

    És a dir, el PCC no tan sol precisa el desenvolupament i organització modular del continguts de cada àrea (que és el que s'anomena Segon nivell de concreció), sinó que també intenta garantir una actuació coordinada dels equips docents, una adequada progressió en l'ensenyament-aprenentatge dels continguts educatius i la coherència entre les intervencions pedagògiques del professorat i el PEC. La presa de decisions metodològiques, l'adopció de criteris d'avaluació d'alumnes, el disseny del currículum variable, la planificació de l'acció tutorial o la programació conjunta d'altres actuacions-com l'organització interdisciplinària del crèdits de síntesi, la coordinació de les activitats complementàries o una intervenció conjunta que vetlli per l'ús correcte de la llengua-, fan del PCC un instrument bàsic per a la definició i correcta estructuració dels centres educatius.

    Elaborar el PCC implica determinar de quina manera es pot afavorir que l'aprenentatge dels alumnes es faci de forma significativa i respectar, alhora, la seva diversitat d'interessos, capacitats i motivacions. Un objectiu tan ambiciós, però que, de fet, és el que dóna sentit a l'existència de l'escola, suposa necessàriament prendre nombroses decisions, de vegades molt complexes, i que a més a més han de ser coherents entre si.

    Aquestes decisions giren a l'entorn de:

    - Per què i què ensenyar:

    - Objectius generals del centre i etapes

    - Continguts d'aprenentatge

    - Quan ensenyar:

    - Seqüenciació dels continguts d'aprenentatge

    - Com ensenyar:

    - Metodologia

    - Materials curriculars

    - Què, quan i com avaluar:

    - Criteris per l'avaluació formativa

    - Criteris per a la promoció

    2.1.3. Reglament del règim intern (RRI)

    Cada centre disposa d'un reglament de règim interior, segons el qual estableix el reglament orgànic.

    Els reglaments de règim interior del centres s'ajusten al que disposa el Decret 266/1997, de 17 d'octubre, sobre drets i deures dels alumnes dels centres de nivell no universitari de Catalunya i modificat pel Decret 221/2000, de 26 de juny.

    Per la bona marxa del Centre el Claustre de Professors elabora unes normes de regim interior que aplica la normativa legal i omple els buits possibles no recolits en aquesta normativa i que són aprovades pel Consell Escolar i d'obligat compliment per l'alumnat.

    Permet que els alumnes, pares i professionals a partir de l'estructuració d'unes normatives tècniques, funcionals, pedagògiques i administratives coneguin el seu marc d'actuació..

    Dins del RRI queden reflectits diferents aspectes:

    - Condicions generals del centre

    - Línia pedagògica del centre

    - Normes reguladores del funcionament del centre

    - Extraescolars i activitats

    - Estructura organitzativa

    - Drets i deures del professorat, alumnat, pares i mares i treballadors administratius i de serveis.

    2.1.4. Normativa d'inici de curs

    La normativa d'inici de curs és un document on es recullen una sèrie d'instruccions sobre currículum, avaluació, projectes del centre, organització general del curs, horaris i calendari, organització dels centres i dels recursos humans, entre altres temes.

    La normativa reflexa les activitats més rellevants que es van realitzant durant el curs, tot i això aquestes poden ser modificades o augmentades sota el criteri dels diferents estaments del centre.

    2.1.5. Projecte de normalització lingüística

    El Projecte Lingüístic es base en el Decret 362/1983, de 30 d'agost, sobre l'aplicació de la llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística de Catalunya, a l'àmbit d'ensenyament no universitari i en la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

    La llengua catalana serà el vehicle d'expressió normal en els centres d'ensenyament, tant en les activitats internes com en les de projecció externa. En conseqüència, els directors i directores vetllaran perquè sigui així en les reunions del claustre i del consell escolar, i en totes les actuacions administratives: arxiu, qualificacions, informes interns i comunicacions.

    Cal recordar que el projecte lingüístic del centre té una doble finalitat: assegurar-se que el català s'usi com a llengua vehicular i d'aprenentatge i, alhora, articular els aspectes referents a les llengües curriculars.

    Per facilitar la implementació del projecte lingüístic, els centres hauran de prioritzar el nomenament del coordinador lingüístic, amb les funcions que estableix el Decret 199/1996, de 12 de juny, amb una especial atenció a la coordinació de tots els aspectes relacionats amb l'ensenyament i aprenentatge de la llengua de l'alumnat nouvingut.

    L'institut, tal com es reflexa al PEC té com a llegua pròpia el català, en tots els seus documents, comunicats i principal en les reunions col·lectives. Alhora té en compte els drets individuals dels ciutadans regint-se pel principi de disponibilitat lingüística. Creu que s'ha d'assegurar l'accés a les dues llengües oficials. S'ha de compensar, en el cas del català el poc ús que se'n fa per part de l'alumnat típic del centre. I alhora s'ha de buscar la manera de que els alumnes puguin resoldre les seves deficiències de castellà.

    2.1.6. L'acció tutorial

    L'acció tutorial comprèn el conjunt d'activitats d'acollida, d'orientació personal, acadèmica i professional que s'adrecen als alumnes i que el professorat del centre programa, d'acord amb les línies d'actuació establertes en el projecte educatiu del centre, mitjançant un pla d'acció tutorial que aproven el claustre i el consell escolar.

    L'acció tutorial, l'exerceix de manera compartida tot el professorat, atès que l'activitat docent implica, a més de la impartició dels ensenyaments propis de l'àrea, el seguiment i l'orientació del procés d'aprenentatge dels alumnes i l'adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenten.

    Tanmateix, per coordinar l'acció tutorial adreçada als alumnes, el director o directora del centre designa un tutor o tutora per a cada grup d'alumnes, segons el procediment previst en el reglament orgànic i en el reglament de règim intern dels centres i amb les funcions que allí s'especifiquen.

    El tutor o la tutora, com a responsable del seguiment de l'alumnat en el centre, ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competències bàsiques i de la coordinació, a aquests efectes, de tot el professorat que incideix en un mateix alumne o alumna.

    Tot i que el procediment usual és el de designar un tutor o tutora per cada grup d'alumnes, i essent aquesta la manera de comptabilitzar les assignacions horàries de professorat per aquest concepte, no s'exclou que amb els mateixos recursos disponibles s'utilitzin altres fòrmules de tutoria, com, per exemple, l'assajada per algun centre que designa un tutor o tutora per alumne o alumna al llarg de tota l'etapa.

    La persona tutora tindrà cura que l'elecció del currículum variable (ESO) i diversificat (batxillerat) de l'alumne o alumna doni resposta als interessos i necessitats de l'alumne/a, tant pel que fa a la seva situació actual com a les seves opcions de futur.

    La coordinació dels tutors ha de tenir com a finalitat programar l'acció tutorial, garantir la coherència de la seva aplicació i fer el seguiment i l'avaluació de les activitats portades a terme. Tot i que l'acció tutorial és una tasca del conjunt del professorat d'un centre, la persona tutora té la responsabilitat de coordinar aquella que afecta un grup d'alumnes. En l'acció tutorial cal que prevalgui, sobretot, la coordinació horitzontal, que té lloc entre els tutors d'un mateix cicle o curs.

    En el cicle de batxillerat, l'acció tutorial es farà d'acord amb el que es preveu en l'article 7 de l'Ordre de 31 de juliol de 1998, de desplegament de l'organització i l'avaluació dels ensenyaments de batxillerat.

    En un pla d'acció tutorial del centre es concreten els objectius i les activitats que duu a terme el professorat del centre pel que fa a:

    • l'orientació acadèmica, personal i professional de l'alumnat.

    • La dinamització del grup-classe.

    - La coordinació de l'activitat educativa entre els membres dels equips docents.

    • La coordinació del professorat amb les famílies de l'alumnat.

    L'acció tutorial ha de preveure els mecanismes necessaris per al seu seguiment i avaluació. 2.2 Respecte als òrgans de govern:

    2.2.1. Organigrama del centre

    Els òrgans de govern s'estructuren en Unipersonals i Col.legiats. Pel que fa als Unipersonals tenim: un equip directiu (o junta) format per un director/a i un cap d'estudis, un administrador/a, un secretari/a i un coordinador pedagògic. Aquests són els que assessoren el director/a en matèries de la seva competència, elabora la programació general, el projecte educatiu, el reglament de règim interior i la memòria anual de l'institut. També tenim òrgans de coordinació, departaments didàctics, coordinació amb l'alumnat i personal d'administració i serveis (PAS).

    En els col.legiats tenim el claustre de professors, el consell escolar, el consell d'avaluació, els òrgans pedagògics i l'associació de mares i pares d'alumnes (AMPA).

    2.2.2. Consell escolar

    Composició

    Aquest és el màxim òrgan dedicat a la gestió. Està format per:

    • El/la directora/a del centre que té la presidència

    • Els caps d'estudis

    • Un/a regidor/a o representantde l'ajuntament

    • Un representant del personal no docent (PAS)

    • Vuit representants del professorat

    • Tres representants dels pares i mares

    • Quatre representants de l'alumnat

    • Ella secretari/a

    Funcions

    Les seves funcions són moltes:

    • Establir directrius per a l'elaboració del Projecte Educatiu de Centre, aprovar-lo i avaluar-lo.

    • Aprovar el reglament de règim interior de centre i resoldre conflictes disciplinaris.

    • Aprovar el pressupost del centre, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la liquidació.

    • Elaborar directrius per a la programació de les avctivitats escolars complementàries i extraescolars, i avaluar i aprovar la programació general.

    • Analitzar el funcionament general del centre, avaluar-lo i aprovar la memòria anual.

    • Escollir el/la directora/a del centre.

    • Decidir sobre l'admissió d'alumnes.

    • Establir critèris sobre la participació del centre en diferents activitats i acordar les relacions de col·laboració amb altres centres per finalitats culturals i educatives.

    • Promoure l'optimització de l'ús de les instal·lacions del centre.

    Comissions

    El consell escolar té una comissió econòmica que informa i fa propostes sobre el desenvolupament de l'economia del centre. Les reunions es convoquen de dues a tres vegades per trimestre com a mínim.

  • Equip directiu.

  • Funcions

    L'equip directiu està format pels següents càrrecs : director/a, caps d'estudis(primer i segon grau), administrador/a, secretari/a i coordinador/a pedagògic/a. L'elecció del/de la directora/a i de l'equip directiu es farà seguint la normativa vigent

    En funció del/de la director/a i de l'equip directiu el govern de totes les activitats que es realitzen al centre i vetllar per la seva coordinació i seguiment.

    L'equip directiu ha de produïr una acció educativa tendent a enriquir la perspectiva global de l'institut en tots i caadascun dls membres del consell escolar i del claustre dels professors, de manera que es prioritzin els interessos generals i els drets i deures de les persones per sobre dels interessos particulars de cada membre o sector representat.

    L'equip directiu és un òrgan de coordinació dels càrrecs unipersonals de l'institut.Estarà presidit pel/per la directora/a. Les funcions específiques són:

    - Elaborar la programació general de l'institut.

    - Elaborar la memòria anual d'activitats.

    - Elaborar el calendari de reunions.

    - Establir els citèris, terminis i procediments per tal d'avaluar eñ funcionament i evolució de l'institut en funció del PEC, el PCC i la programació annual.

    Funcions específiques dels òrgans unipersonals.

    Director/a:

    • Ostentar oficialment la representació de l'institut.

    • Complir i fer complir les lleis i les altres disposicions vigents.

    • Dirigir i coordinar totes les activitats de l'institut d'acord amb les disposicions vigents, sense perjudici de les competències del consell escolar de l'institut.

    • Exercir el comandament del personal adscrit a l'institut.

    • Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions de tots els òrgans col·legiats de l'institut

    • Autoritzar les despeses d'acord amb el pressupost del centre i ordenar el seu pagament.

    • Visar les certificacions i els documents oficials del centre.

    • Proposar el omanament dels càrrecs directius.

    • Execuatr els acords dels `òrgans col·legiats dins l'àmbit de la seva competència.

    • Totes les altres comeptències que se li atribueixin als corresponents reglaments orgànics.

    Cap d'estudis:

    • Substituir al/ a la directora/a en cas d'absència o malaltia.

    • Elaborar els horaris i la distribució dels grrups.

    • Coordinar conjuntament amb la coordinació pedagògica els actes acadèmics i les activiatas extraescolars.

    • Coordinar les relacions amb els serveis educatius (EAP, Centre de recursos..)

    • Intervenir en la resolució dels conflictes quotidians, supervisr els processosdisiplinaris i coordinar la comissió de convivència del consell escolar.

    • Fer el control d'assistència del professorat.

    • Coordinar les reunions dels tutors.

    • Atendre els pares dels alumnes.

    • Vetllar pel compliment del decret dels Drets i Deures dels alumnes.

    • Vetllar pel compliment dels criteris fixats pel claustre dels professors dobre el treball d'avaluació i recuperació dels alumnes.

    • Assistei a les sessions del consell escolar.

    • Coordinar les activitats escolars complementèries i les activitats extraescolars. Organitzades pels departaments o a iniciativa de persones o institucions de diferents àmbits.

    • Estudiar i atendre les sol·licituds que puguin efectuar l'alumnat a títol personal.

    • Autoritzar canvis de grup quan les circumstàncies així ho aconsellin o ho requereixin.

    • Autoritzar excepcionalment canvis d'especialitat, quan la Junta d'Avaluació s'hagi manifestat positivament en aquest sentit i hi hagi les places vacants per a fer-ho.

    • Coordinar les activitats escolars reglades. Elaborar els hoarirs i la distribució de grups, aules i espais, escoltat el claustre.

    • Coordinar-se amb els altres centres públics de la zona, en especial amb centres de procedència.

    Administrador/a:

    • Elaborar el pressupost anual de l'institut.

    • Fer el control de les despeses dels departaments

    • Fer els pagaments, prèviament autoritzats per l'òrgan pertinent

    • Demanar pressupostos de les obres o compres previstes en els pressupostos.

    • Elaborar la justificació econòmica anual de l'institut.

    • Presidir la comissió econòmica del consell escolar.

    • Gestionar el manteniment de l'institut.

    Secretari:

    • Exercir la secretaria de les reunions dels òrgans col·legiats i aixecar les corresponents actes.

    • Coordinar les tasqes pròpies de la secretaria

    • Estendre certificacions i documents oficials.

    • Vetllar per `adequat compliment de la gestió administrativa dl procés de matriculació.

    • Custodiar els llibres i arxius de l'institut i assegurar la unitat documental dels registres i els expedients acadèmics dels alumnes, vetllant per tal que estiguin complets i diligenciats

    • Comunicar les resolucions oficials publicades al DOGC i al BOE als esmentats que puguin estar afectats, i totes aquelles informacions que siguin d'interès al centre.

    • Informar sobre la realització de cursos de formació, ja sigui pel professorat, pel personal d'administració i serveis o per l'alumnat

    Coordinadora pedagògica:

    • Assistir a les reunions de caps de departament i col·laborar amb el director pel seu bon funcionament i seguiment.

    • Coordinar les activitats d'intercanvis amb centres escolars estrangers.

    • Coordinar la formació permanent del professorat i tenir cura del material bibliogràfic relacionat amb el tema.

    • Coordinar la discussió i elaboració de materials que siguin comuns a tot l'institut.

    • Per delegació dels caps d'estudis, fer els seguiments de les reclamacions de notes formulades pels alumnes.

    • Coordinar amb els caps d'estudis ela actes acadèmics.

    • Supervisar el PCC.

    • Coordinar els Equips Docents d'ESO , Batxillerat i cicles formatius.

    • Adaptar el Pla d'Acció Tutorial quan les circumstàncies així ho requereixini tenir cura de les programacions de tutoria.

    • Col·laborar en la preparació d'estratègies educatives, en especial aquelles destinades a alumnat amb necessitats educatives especials.

    • Coordinació dels diferents nivells educatius que coexisteixen (o coexistiran) al Centre: cicles d'ESO, 2on cicle d'ESO amb batxilleratso els cicles formatius de grau mitjà...

    • Coordinar les activitats d'orientació escolar professional.

    • Vetllar per la correlació entre el procés d'aprenentatge del darrer cicle de primària i el primer de secundaria.

    • Vetllar perquè l'avaluació de l'aprenentatge estigui amb relació amb els objectius generals i terminals, comjuntament amb els caps de departament.

    • Coordinar les accions d'investigació, formació i innovació educativa.

    • Coordinar-se, pel que fa les seves funcions, amb els serveis educatius.

    • Coordinar els departaments pel que fa el desenvolupament i aplicació del PCC.

    3. DEPARTAMENTS O SEMINARIS: Composició i funcions

    Composició

    Els departaments són les unitats organitzatives formades pel professorat que en el centre imparteix una mateixa disciplina.

    Les divisións són unitats organitzatives formades pel professorat que, en el centre, imparteix les assignatures específiques d'una branca professional determinada.

    El professorat de cada departament o divisió escolleix anualment, entre els membres del seu departament o divisió la persona que farà de cap de departament o divisió,

    A l'IES hi ha els departaments següents:

    - Departament d'Administració

    - Departament d'Àmbit d'Expressió

    - Departament de Ciències Experimentals.

    - Departament de Ciències Socials

    - Departament d'Electrònica

    - Departament de Formació i Orientació laboral

    - Departament d'Idioma Modern

    - Departament d'Informàtica

    - Departament de Manteniment de vehicles

    - Departament de Matemàtiques

    - Departament de Música

    - Departament de Llengua Catalana i Literatura

    - Departament de Llengua Castellana i Literatura

    - Departament de Sanitària

    - Departament de Tecnologia

    Funcions

    - Formular propostes a l'equip directiu i al claustre relatives a l'elaboració del projecte educatiu de l'institut i la programació general anual.

    - Formular propostes a la comissió de coordinació pedagògica relatives a l'elaboració dels projectes educatius de l'etapa.

    - Elaborar, abans del començament del curs acadèmic, la programació didàctica dels ensenyaments corresponents a les àrees, matèries i mòduls integrats al departament, sota la coordinació i direcció del seu cap, i d'acord amb les directrius generals establertes per la comissió de coordinació pedagògica.

    - Promoure la investigació educativa i proposar activitats de perfeccionament dels seus membres.

    - Mantenir actualitzada la metodologia didàctica.

    - Col·laborar en la prevenció i detecció primerenca dels problemes d'aprenentatge, així com en la programació i l'aplicació d'adaptacions curriculars per als alumnes que la necessiten.

    - Organitzar i realitzar activitats complementàries en col·laboració amb el departament corresponent.

    - Resoldre les reclamacions derivades del procés d'avaluació formulades pels alumnes al departament i dictar els informes pertinents.

    - Elaborar, al final de curs, una memòria en que s'avaluï el desenvolupament de la programació didàctica i els resultats obtinguts.

    - Proposar matèries optatives dependents del Departament, que impartiran els professors.

    Corresponen al Cap de Departament la coordinació general de les activitats del Departament i la seva programació i avaluació. En particular, són funcions del Cap de Departament:

    - Convocar i presidir les reunions del departament i fer-ne la programació anual.

    - Coordinar el procés de concreció del currículum de las àrees i matèries corresponents.

    - Vetllar per la coherència del currículum de les àrees i matèries al llarg dels cicles i etapes.

    - Vetllar per l'establiment de la metodologia i didàctica educatives aplicables en la pràctica docent

    - Coordinar la fixació de criteris i continguts de l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes en les àrees i matèries corresponents i vetllar per la seva coherència.

    - Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent al si del Departament.

    - Vetllar pel manteniment de les instal·lacions pròpies de les especialitats del departament i assessorar sobre l'adquisició didàctica corresponent.

    - Aquelles altres que li puguin ésser encomanades pel director del centre o atribuïdes pel Departament d'Ensenyament.

    El Cap de departament convoca a les reunions del departament als professors que imparteixen les àrees o matèries corresponents.

    Al capdavant de cada seminari que es pugui establir hi ha un cap de seminari. Les seves competències són les delegades pel cap de departament.

    En cadascuna de les reunions de coordinació del departament, es realitza una Acta de la reunió. És funció del cap de Departament la seva realització. Aquestes actes es guarden, en un llibre d'actes on, a més, s'adjunta la fulla on signen els porfessors presents, de forma que quedin totes enregistrades. Aquestes actes es donen finalment al gestor. S'han de guardar per si es realitza alguna inspecció de d'Ensenyament.

    4. CLAUSTRE DE PROFESSORS: Composició i funcions

    Composició

    Està integrat pel conjunt de professors/es assignats al centre i per l'equip directiu. És obligatori per normativa fer un mínim de tres sessions a l'any presidides pel Director. Es fa un Claustre ordinari cada trimestre i no hi ha límit pels Claustres extraordinaris. Els temes que tracta són de tipus pedagògic i organitzatiu, més que informatiu. Tracta problemàtiques concretes dels alumnes, sortides, activitats escolars, etc. tot i que disposa de menys temps del necessari per tractar tots els temes de l'ordre del dia. El claustre rep puntualment la informació i les directrius transmeses per a les institucions. No és permesa l'assistència de persones de fora del centre.

    Funcions

    És el responsable de les activitats acadèmiques, amb les funcions principals següents:

    - Aprovar els criteris d'elaboració d'horaris, però la seva distribució és responsabilitat del Director. En cas contrari, els criteris d'Avaluació i Recuperació dels alumnes sí que els elabora la Junta Pedagògica del Centre.

    - Participar en l'elaboració del Projecte Educatiu del Centre, que és responsabilitat del Consell Escolar, a través dels professors, que transmeten les opinions i decisions del Claustre al Consell Escolar a l'hora d'elaborar el Projecte Educatiu del Centre

    - Participar obligatòriament en l'elaboració del Reglament de Règim Intern del Centre, a través de la Comissió d'Elaboració del Reglament de Règim Intern del Consell Escolar.

    - Participar en la resolució dels conflictes de convivència de l'alumnat. Aquest és un tema que incideix sobre el Consell Escolar.

    - Establir criteris per a l'elaboració del projecte curricular del centre, aprovar-lo, avaluar-ne l'aplicació i decidir-ne possibles modificacions.

    - Elegir els seus representants al Consell Escolar del centre.

    - Informar dels nomenaments dels professors-tutors.

    - Fixar i coordinar les funcions d'orientació i tutoria dels alumnes.

    - Promoure iniciatives en l'àmbit de l'experimentació i la investigació pedagògiques, i en el de la formació del professorat de l'institut.

    - Analitzar i valorar els resultats de l'avaluació dels alumnes i del centre en general

    5. PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS)

    Està integrat per una administrativa que hi treballa en la secretaria del Centre i per dues conserges. Al mateix temps també hi ha un servei de neteja format per tres persones d'una empresa privada contractada per la Generalitat.

    Està integrat pel personal de secretària i de consergeria: les funcions que realitzen són les següents.

    Funcions encomanades a secretaria:

    - Pre-inscripció, barem i matriculació de l'alumnat de l'institut, i de l'alumnat que es presenta a les proves lliures i de madures.

    - Tramitació oficial dels centres adscrits al nostre institut. Tramitació que inclou:

    Matriculació

    Títols

    Certificats

    Actes finals

    Convalidacions

    Liquidacions trimestrals

    - Confecció de les actes de les sessions d'avaluació, llistes de grups de l'alumnat oficial i del que es presenta a les proves lliures i de maduresa.

    - Tramitació de beques, títols i certificats acadèmiques de l'alumnat de l'institut i del matriculat a proves lliures i de maduresa.

    - Realització de les convalidacions de l'alumnat oficial i introducció d'aquestes a l'ordinador.

    - Col·laboració en la informatització de la facturació econòmica.

    - Configuració a l'inici de curs del programa informàtic de secretaria.

    - Elaboració dels expedients personals de l'alumnat.

    - Liquidació de l'assegurança escolar i dels papers de pagament de l'estat.

    - Actualització i control de tota la documentació oficial arxivada a secretaria.

    - Tasques de correspondència i control d'entrades i sortides de documentació.

    - Informació i atenció al públic.

    - Tramitació i recollida de documentació a direcció general i serveis territorials.

    - Realització de l'estadística i la memòria de l'institut.

    - Tasques que li puguin ser encomanades pel secretari o la secretaria de l'institut, de clar interès pel centre.

    Funcions desenvolupades per consergeria:

    - Col·laborar amb el professorat en tots els moviments interiors de l'alumnat, entrades i sortides, i en els diferents actes que es celebrin al centre (festes, extraescolars, etc).

    - Prestar atenció i tenir cura de l'alumnat.

    - Atendre el telèfon i donar avís al professorat de les trucades telefòniques en el moment en què es produeixin, quan siguin urgents.

    - Obrir i tancar el centre segons les normes que sobre això rebi de direcció.

    - Atendre el servei de reprografia dins del marc horari determinat per l'equip directiu.

    - Custodiar i facilitar les claus que se'ls sol·liciti.

    - Controlar l'entrada de les persones alienes a l'institut.

    - Controlar el funcionament del servei de calefacció, reprografia, comunicacions telefòniques... per tal de comunicar als serveis tècnics adients i a l'Equip Directiu qualsevol irregularitat o anomalia.

    - Col·laborar amb la supervisió de l'acompliment de les sancions quan sigui oportú.

    - A part d'aquestes funcions, realitzarà els encàrrecs propis del seu càrrec que rebi de l'equip directiu i siguin de clar interès per al centre.

    6. ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D'ALUMNES(AMPA): ORGANITZACIÓ I FUNCIONS: Organització i funcions

    Els pares i mares dels alumnes poden tenir juntes que els representi, en aquest cas a l'IES - SEP La Guineueta sols hi ha una associació de mares i pares d'alumnes formada per una junta de tres o quatre persones.

    Organització i funcions

    Aquest òrgan de gestió col.legiat té moltes funcions entre les que hi destaquem:

    • Subvencionar activitats de tot tipus (sobretot excursions i viatges) i donar beques a aquelles persones que no puguin pagar-les.

    • Organitzar activitats extraescolars: per exemple en el (...)tenim el Teatre.

    • Potenciar els deports, encara que en aquest institut no hi existeixi l'espai suficient, com és l'exemple del Ping pong o el Karate.

    L'associació de mares i pares d'alumnes, AMPA, és una agrupació que vetlla pel desenvolupament de l'educació general dels alumnes del centre, a l'hora que col·labora en les diferents activitats del mateix.

    Qualsevol pare, mare o tutor d'algun alumne inscrit en el centre pot pertànyer a aquesta associació.

    A l'IES-SEP La Guineueta, l'AMPA té un horari d'atenció al públic durant el qual qualsevol pare pot acostar-s'hi per realitzar les seves consultes.

    L'AMPA també participa amb un representant en el Consell Escolar.

    Entre les diferents funcions de l'associació de mares i pares d'alumnes del centre, es podrien destacar:

    - Donar suport i assistència als membres de l'associació i en general als pares i als tutors, als professors i als alumnes dels centre, així com als seus òrgans de govern.

    - Promoure la participació dels pares dels alumnes en la gestió del centre

    - Col·laborar en les activitats educatives del centre i cooperar amb el Consell Escolar en l'elaboració de directrius per a la programació d'activitats complementàries, extraescolars o de serveis.

    - Promoure les activitats de formació de pares tant en l'àmbit cultural com a l'específic de responsabilització en l'educació familiar.

    7. ASSOCIACIÓ D'ALUMNES: Organització i funcions

    L'associació d'alumnes de l'IES-SEP La Guineueta està en procés de gestió.

    Dintre de les funcions que realitzen les associacions d'alumnes es troben les següents:

    - Coordinar i impulsar activitats com la informació a la resta de companys, activitats lúdiques,.

    - Tractar possibles problemes entre alumnes o derivats d'alguna relació alumne-professor

    - Informar dels drets i deures dels estudiants

    - Col·laborar en la preparació de xerrades, col·loquis, cursets extraescolars i excursions.

    8. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

    La coordinació d'Activitats i Serveis amb la Lluïsa Serrano al capdavant és la que s'encarrega de programar i realitzar totes aquestes activitats extraescolars, fent que els horaris, dies, preus i tots aquestos factors estiguin controlats, així com d'informar a tothom de cadascuna de les activitats.

    Dintre de les activitats extraescolars s'organitzen diferents tallers, així com a xerrades i conferències d'interès per a l'alumnat.

    Les activitats organitzades el curs anterior a la realització d'aquestes pràctiques van ser les següents:

    Tallers extraescolars

    Teatre

    Aeròbic

    Audiovisuals

    Internet

    Xerrades i conferències

    Anorèxia i bulimia

    Tècniques d'estudi

    Utilització de la memòria

    Orientació laboral

    Sexualitat i mètodes anticonceptius

    9. PLA D'ACOLLIDA PER L'ALUMNA “NOUVINGUT”. Convivència al centre educatiu

    La normativa a Catalunya pel que fa el pla d'acollida està recollida a la Resolució de 20 de maig de 2003, que dóna instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics d'educació infantil i primària (i de secundària) de Catalunya per al curs 2003 - 2004.

    La responsabilitat d'acollida i integració escolar de l'alumnat nouvingut a Catalunya és, en primer lloc, del centre educatiu i de tots els professionals que hi treballen. Per aconseguir-ho el centre ha d'elaborar un Pla d'acollida i d'integració que permeti una escolarització que garanteixi el seguiment normal del currículum per part d'aquest alumnat i la seva progressiva autonomia dins de l'àmbit escolar i social.

    La normativa diu que el centre docent haurà de preveure un pla d'acollida per tal d'accelerar l'aprenentatge del català i la consegüent participació en les activitats educatives ordinàries.

    Els objectius finals del pla d'acollida són:

    - Assumir com a centre els canvis que comporta la interacció cultural amb alumnes procedents d'altres països.

    - Aconseguir que l'alumne nou comprengui el funcionament del centre i s'hi adapti juntament amb els companys i professors, tot desenvolupant estratègies per a la plena integració al centre i a l'aula

    Pel que fa a la convivència al centre educatiu, existeixen una sèrie de normes de convivència relatives a la puntualitat, assistència a classe i utilització d'instal·lacions, mobiliari i material que queden recollides al reglament de règim intern.

    10. FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL

    Dintre dels cicles formatius existeix un crèdit de formació en centres de treball (FCT) que és obligatori i té un número de hores que oscil·la entre 300 i 400 depenent del cicle formatiu.

    Cada alumne té un tutor de pràctiques, que és la persona encarregada de buscar l'empresa de pràctiques i fer el seguiment, així com un tutor dintre de l'empresa.

    Les activitats realitzades durant les pràctiques es detallen en un quadern de seguiment que en finalitzar le pràctiques, i per acreditar-ne la validesa, el Departament d'Ensenyament haurà de donar el vist-i-plau al quadern. Posteriorment l'alumne el podrà fer servir com a currículum.

    L'equip educatiu responsable de la impartició del cicle formatiu, conjuntament amb el coordinador de la formació professional, pot establir que per iniciar la formació pràctica en centres de treball, cal l'avaluació positiva de tots els crèdits lectius cursats fins al moment.

    Tant l'equip directiu com el coordinador són els responsables de que alumnes al seu càrrec es trobin capacitats per poder iniciar les pràctiques.

    L'alumne ha d'haver complert 16 anys, i si té menys de 18 anys es necessita una comunicació signada pel pare/mare/tutor on queda assabentat de que el seu fill està fent pràctiques.

    Existeixen una sèrie de situacions en les que estan contemplades exempcions totals o parcials de la FCT.

    2. Objectius de la FCT:

    - Desenvolupament d'estratègies que portin cap a un apropament entre l'estructura acadèmica i el mon laboral

    - Integració del currículum de l'alumne de totes aquelles accions que estan dins del camp de la transició cap al món de treball

    - Facilitar a l'alumne i a l'empresa aquest apropament

    - Orientar a l'alumne perquè pugui tenir un coneixement més clar de les pròpies capacitats i interessos

    - Facilitar la qualificació i inserció laboral, participant en el procés productiu

    - Fer un aprenentatge significatiu dels coneixements i tecnologies actuals.

    - Afavorir l'adquisició d'hàbits de relacions humanes a l'empresa

    SEGONA PART

    1. CONTEXTUALITZACIÓ DE L'ACTUALITZACIÓ A L'AULA

    Al llarg de la meva estada a l'IES - SEP La Guineueta he assistit a classes del meu tutor: l'Héctor Gómez. En aquestes classes he pogut familiaritzar-me amb la dinàmica quotidiana de la feina del professor a l'aula i he pogut observar tant les tècniques didàctiques del professor com la resposta i l'actitud general de l'alumnat.

    L'objectiu principal d'aquestes pràctiques és conèixer què vol dir ser professor d'educació secundària, per això és important:

    • Fer un primer tanteig per conèixer el tracte amb els alumnes i la psicologia adequada per tractar els adolescents com a alumnes.

    • Conèixer el funcionament intern d'un centre, a nivell organitzatiu, la manera de treballar d'un professor d'educació secundària, l'organigrama d'un centre i les funcions de cada càrrec dins l'organigrama.

    • Conèixer el funcionament d'un departament, el currículum de l'àrea de Sanitària del Cicle Formatiu i l'ensenyament d'aquesta àrea. Aquest objectiu es compleix a través de la confecció d'una unitat didàctica per cada alumne i la realització de sessions a l'aula.

    La meva estada de pràctiques en el IES - SEP La Guineueta com a alumne del CAP de Sanitària ha consistit en:

    - Assistència i participació a algunes de les classes que ha impartit el meu tutor durant el temps que ha durat l'estada en el Centre, observant la seva forma de donar les classes.

    - Reunions al seminari de Sanitària amb el meu tutor i una altra professora del departament per enfocar la meva unitat didàctica i aclarir altres possibles dubtes.

    - Impartir la unitat didàctica i les activitats relacionades als alumnes de primer curs de Salut Ambiental.

  • Observació i anàlisi de l'actuació del tutor

  • L'actuació de l'Héctor ve determinada per l'alumnat ja que són nois i noies que han decidit seguir estudiant després del Batxillerat i per això l'educació que reben és especialitzada i rigurosa i la part pràctica d'aquestes assignatures estan encarades al laboratori científic amb un grau d'aplicació molt elevat.

    Al ser un nombre molt petit d'alumnes(14) és molt fàcil mantenir l'ordre a l'aula així com mantenir l'atenció dels estudiants.

    El professor explica al començar la classe els continguts de l'assignatura, preguntant als alumnes i fent que aquests ajudin en la construcció del cos teòric de la matèria i relacionant-ho constanment amb altres conceptes explicats anteriorment. D'aquesta manera, no només es capta l'atenció, sinó que també es fa un seguiment del seu progrés i se'ls ajuda a interioritzar els conceptes nous que es van introduint. Això també serveix com a avaluació inicial quan es comença un tema.

    El tutor també facilita molt la participació dels alumnes a l'aula i que aquests interaccionin entre ells fent que la pregunta sorgida d'un alumne sigui contestada per algún company posant així en comú els coneixements així com els dubtes i el suggeriments.

    En general, he vist que l'Héctor s'esforça per motivar els alumnes a aprendre, promou molta interacció amb ells, no només a hores de classe, i parla amb ells de forma amistosa.

  • Observació i anàlisi del grup-classe

  • Els alumnes són ja adults ( tots els majors d'edat) i independents. Molts d'ells tenen una feina pels matins que combinen amb els estudis per la tarda i provablement per aquest fet sembla ser un grup bastant responsble.

    Al ser un grup reduit sembla ser bastant ben avingut entre sí i que s'ajuden bastant. Un exemple d'això m'ho comenta l'Héctor, que fent referència a una sortida programada, els companys que s'havien compromès a assistir-hi però que per causes determinades no hi van poder anar, van col·laborar amb la resta del grup en les despeses perquè no els hi sortís més car del que havien acordat en un principi.

    Pel què fa a l'interès cap a l'assignatura ja es veuen bastantes diferènces, doncs hi ha alumnes amb una gran preocupació i dedicació als estudis i d'altres alumnes sembla ser que mostren una mica menys de preocupació

    2. PROGRAMACIÓ DE L'ÀREA ESPECÍFICA

    A més de l'elaboració i impartició d'una unitat didàctica, també he realitzat varies activitats d'aplicació del què han après a la unitat didàctica.

  • Elaboració d'una unitat de programació

  • La unitat didàctica que vaig realitzar tenia com a títol “Toxiinfeccions alimentàries” pertanyent al crèdit de Control i Vigilància de la contaminació d'aliments (Crèdit 6 del Cicle Formatiu de Grau Superior de Salut Ambiental) Aquesta unitat didàctica va sorgir com a proposta del meu tutor juntament amb la seva companya de curs i la vaig elaborar amb l'ajuda de tots dos.

    Vaig parlar amb ells abans de preparar la classe per tal d'unificar criteris en els continguts del tema i conèixer el nivell de la classe en el moment en què l'havia d'impartir.

  • Selecció i seqüenciació de continguts

  • La unitat didàctica que vaig elaborar consistia en una part teòrica i una sèrie d'activitats per aplicar tots aquells coneixaments adquirits amb la teoria.

    Inicialment la idea va ser preparar una pràctica per completar els coneixements adquirits, però per manca de temps no es va poder realitzar substituint-se per les activitats anteriorment anomenades. Va ser amb l'ajuda dels professors que vaig elaborar les activitats per tal que s'il·lustrés bé el tema.

    Els continguts d'aquesta unitat didàctica són:

    • Concepte de Toxiinfecció alimentària (TIA).

    • Factors que contribueixen a l'aparició d'una TIA.

    • Origen de les TIA.

    • Estudis epidemiològics

    • Disseny i execució d'una investigació.

    La sequüenciació de continguts va ser la següent: En un primer moment es va impartir tota la teoria, tant la que frmava pat de les toxiinfeccions alimentaries com la dels estudis epidemiològics. Un cop realitzada les classes teòriques es va passar a realitzar les diferents activitats. Primer les corresponents a les Toxiinfeccións Alimentàries i després a la del Disseny d'un informe epidemiològic

  • Objectius didàctics

  • Els objectius de la unitat didàctica són:

    • Relacionar els aliments com a vehiculadors d'infeccions.

    • Relacionar diferents accions sobre els aliments com a mesures preventives en la transmissió d'una toxiinfecció.

    • Llegir i compendre un informe epidemiològic.

    • Interpretar les dades mostrades en un informe científic.

  • Estratègies metodològiques i organitzatives

  • Com que es tractava d'una unitat didàctica amb un elevat contingut teòric vaig elaborar uns apunts que vaig proprocionar a tots els alumnes perquè l'utilitzessin com a guia mentre jo els hi eplicava els diferents continguts.

    El fet de facilitar els apunts ho vaig fer perquè la relació entre el contingut de la unitat didàctica i el temps per impartir-la era molt just, vaig creure que així facilitariem més la feina a tots i podriem dedicar més temps a debatre els diferents dubtes sorgits que no pas si haguessin hagut de pendre ells els apunts. A part, que la gran quantitat de noms de bactèries, així com descripcions sistemàtiques que hi havia, hagués enlentit el ritme de la classe.

    Durant la sessió vaig anar explicant els apunts que ells ja tenien, reponent a les preguntes que els alumnes anaven formaulant a mesura que els dubtes anaven sorgint.

    Un cop acabada la teoria, els hi vaig preparar una sèrie d'activitats que havien de realitzar a classe per relacionar tots els conceptes apresos amb les explicacions teòriques i que abans d'acabar la classe vem corregir entre tots. Els alumnes, escollits a l'atzar sortien a la pissarra a exposar les solucions a les activitats proposades i la resta de l'alumnat debatia sobre les respostes proposades.

  • Activitats d'ensenyament-aprenentatge

  • Les activitats d'aquesta unitat didàctica són les següents:

    Per la part del professor

    • Introducció teòrica

    • Aclariment dels dubtes exposats perls alumnes

    • Explicació de les activitats exposades

    • Solució a les activitats

    Per part de l'alumne

    • Realització de les activitats relacionades amb la teoria.

    • Debat de les respostes a les activitats de la resta de companys.

  • Materials curriculars

  • Per la elaboració de la pràctica vaig comptar amb material facilitat pel tutor, principalment extret d `internet i de llibres de text d'Alimentació del Departament de Sanitària del propi institut.

    Per elaborar les activitats vaig obtenir l'ajuda de la Neus Vendrell, professora també de l'institut que havia impartit aquesta unitat didàctica en cursos anterior i qui em va guiar sobre el tipus d'activitat que podia realitzar com a alternatia a les práctiqques que al final no vaig poder impartir.

  • AVALUACIÓ

  • Avaluació inicial, formativa i sumativa

  • L'avaluació ens serveix per saber si els alumnes assoleixen els objectius de la unitat didàctica i si han progressat. A més, també ens serveix com a autoavaluació de les activitats didàctiques que em realitzat, ja que moltes vegades la feina docent es guia molt pel mecanisme d'assaig-error. No hi ha una única manera d'ensenyar ni es poden conèixer tots els factors que porten a un ensenyament satisfactori a priori.

    L'avaluació de la meva unitat didàctica va consistir en:

    Avaluació inicial L'avaluació inicial la vaig fer preguntant al tutor i a la professora que també imparteix el matix cràdit sobre el nivell dels alumnes i el coneixements adquirits fins el moment en què jo havia d'impartir la classe.

    També vaig assistir a una classe teòrica impartida amb el professor per veure quin era el nivell general de l'alumnat

    A més, a mesura en què anava impartint la teoria, anava fent preguntes als alumnes per saber quins eren els seus coneixements sobre el tema.

    Avaluació formativa Degut a la curta durada de l'activitat, l'avaluació formativa es va donar al llarg de la sessió de classe especialment mentre feien les activitats preparades. De fet, l'avaluació global de les activitats pot ser en sí una avaluació formativa dins del credit, ja que amb les activitats els alumnes aprofundeixen en els conceptes vists a classe i els interioritzen.

    Avaluació sumativa El tutor realitza un examen cada dos o tres mesos amb preguntes curtes i tipus test sobre els conceptes desenvolupats tant a les hores teòriques com a les pràctiques L'avaluació sumativa té en compte els tres tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) els quals cal aprovar per separat per poder aprovar tot el crèdit.

  • Les sessions d'avaluació

  • Durant el curs acadèmic es realitzen sessions ordinàries d'avaluació, a més de l'avaluació final.

    Les sessions d'avaluació tenen com a objectiu:

    - Valorar el desplegament dels cicles en general, i en particular, la coordinació entre l'equip de professorat del cicle, la seqüenciació i adequació de la programació a les necessitats formatives generals de l'alumnat.

    - Modificar les deficiències apreciades en el procés d'aprenentatge.

    - Comprovar el grau d'assoliment dels objectius generals i els objectius terminals dels cicles formatius, individuals i col·lectivament.

  • ACTUACIÓ A L'AULA

  • Preparació de la pròpia actuació

  • La preparació de l'actuació va ser a dos nivells: la preparació dels continguts de la unitat didàctica i la preparació de les estratègies didàctiques.

    Preparació dels continguts Un cop decidit el tema que havia de tractar la unitat didàctica, condicionat pel temari del curs en aquells moments, vaig documentar-me sobre amb tot el material que el tuto em va facilitar ( pàgines web i llibres de text del departament.

    Amb aquesta informació vaig pensar-me i redactar en brut el que seria la meva classe, fent correccions i analitzant en tot moment la seva adequació a la classe que havia de rebre la sessió i al seu nivell i característiques, i amb el material i temps amb què comptava.

    Un cop elaborats tots els apunts els vaig ensenyar al tutor per tal que supervisés el contingut, especialment pel què fa el nivell i especificar-me si eren adequats als alumnes o no.

    Finalment, i aquest cop amb l'ajuda de la neus Vendrell vaig elaborar el que serien les activitats que haurien de realitzar ela alumnes. La professora em suggeria com hauria d'anar enfocada l'activitat i jo la pensava.

    Preparació de les estratègies didàctiques Es va basar sobretot en la confecció d'una apunts. Aquests apunts els vaig repartir entre tots els alumnes perquè tinguéssin una referència per anar seguint la teoria. També hi havia les activitats que més endavant haurien de realitzar .

  • Realització de l'actuació

  • En tot moment vaig estar acompanyada tant pel tutor com la professora que també imparteix aquest crèdit.

    La classe constava d'uns 28 alumnes tot i que un número d'alumnes van arribar tard a classe i no se'ls va deixar entrar fins a la següent hora.

    La majoria d'alumnes presentaven una atenció constant, fent preguntes i mostrant un gran interès per allò que s'estava explicant.

    Després de les explicacions teòriques els vaig proporcionar les activitats que havien de realitzar ells. Mentre anaven treballant, els hi anava resolent les preguntes que els hi sorgien i ajudant en aquells moments que ho necessitaven.

    Al final de l'activitat els vaig fer sortir a uns quants alumnes a la pissarra per tal que exposessin als seus companys les solucions obtades per cada activitat. Vaig permetre que cada alumne expressés la seva opinió en cas que estiguessin en desacord a les solucions donades pel compny que l'exposava a la pissarra.

  • Anàlisi del grup-classe com a receptor

  • El grup en el que vaig impartir la classe és un grup força callat i atent i no va fer falta que en cap moment hagés de cridar l'atenció a cap alumne. Tot i que en un principi vaig suposar que sería degut a la novetat de la meva presència a l'hora d'impartir la classe, el tutor em va confirmar que era un grup molt agradable per treballar ja que escolten i presten atenció constantment.

    Als alumnes se'ls veia interessats i em van fer algunes preguntes tot i que la unitat didàctica s'havia fet en la major part en forma de teoria i amb poques activitat.

  • Reflexions sobre la pròpia actuació

  • Tot i que el temari era complex i llarg, crec que la meva actuació va anar prou bé. La part teòrica es va fer una mica pesada, ja que vaig estar molta estona exposant la teoria i tot i que vaig repartir els apunts per facilitar la feina i agilitar el ritme de la classe, després els professors em van confirmar que m'havia tocat impartir una classe díficil pel fet de tenir una part teòrica molt extensa.

    Per altra banda, les activitats van ser més amenes per tots. No eren molt complexes però sí que permetien fer un resum de tot el què havien après a classe i com que els hi vaig deixar que parlessin entre ells per comentar les respostes, la situació de la classe va ser més ditesa tant per a ells com per a mi. Va ser aleshores quan es van mostrar més confiats cap a mi i hi va haver més interacció entre tots.

    TERCERA PART

    CONCLUSIONS I VALORACIÓ DE LES PRÀCTIQUES

    L'estada a l'institut m'ha permès aprendre moltes coses del funcionament d'un centre escolar que no es podien aprendre d'una altra manera, ja que són coses emminentment pràctiques, que s'han de viure directament i t'has de trobar en la situació quotidiana de cada dia.

    He aprés el funcionament intern d'un I.E.S. a nivell organitzatiu gràcies a les explicacions que he rebut de diferents treballadors del centre, a les observacions que vaig anar fent i de l'assistència a reunions Així he pogut fer una primera aproximació de la complexitat que regeix un institut a nivell organitzatiu, dels seus càrrecs, òrgans de govern, reunions, etc...

    Però potser la part més interesant ha estat la referent a la didàctica pròpiament dita. Mitjançant vàries activitats (assistència a classes, preparació d'una unitat didàctica, impartició de classes...) he pogut familiaritzar-me amb la feina del professorat davant dels alumnes i he vist i experimentat les diverses metodologies i estratègies didàctiques que s'utilitzen, així com la preparació d'aquestes actuacions i l'avaluació de l'alumnat.

    Finalment vull agrair al tutor per l'acollida que em va donar i especialment a l'ajuda constant ja que ha estat sempre disponible i disposat amablement a resoldre'm dubtes i dificultats i que m'ha guiat al llarg d'aquests dies tant en el coneixement d'un lloc nou, l'institut, com en la pràctica de l'ensenyament davant dels alumnes i el la realització d'aquesta memòria.

    ANNEXO

    Memoria de pràctiques a l'IES - SEP La Guineueta

    49 Laia Fernández i Sol, Març 2004

    CLAUSTRE PROFESSORAT

    PROFESSORS I

    PROFESSORES

    DEPARTAMENTS

    DIDÀCTICS

    FAMILIES

    PROFESSIONALS

    PREFECTURA

    D'ESTUDIS

    FORMACIÓ

    PROFESSIONAL

    ALUMNAT

    DELS CICLES

    FORMATIUS

    ESO

    BATXILLERAT

    ALUMNAT

    ESO

    AUMNAT

    BATXILLERAT

    COORDINACIÓ

    PEDAGÒGICA

    SECRETARIA ADMINISTRACIÓ

    PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ

    I SERVEIS

    EQUIP

    DIRECTIU

    DIRECCIÓ

    CONSELL

    ESCOLAR

    AMPA

    PROFESSORAT

    ALUMNAT

    AJUNTAMENT

    PAS