Memoria de prácticas de educación

Educación iprimaria. Política educativa. Estructura. Sistema relacional. Legislación. # Fracàs escolar. Recursos humans, materials, funcionals. Organització. Valoració

  • Enviado por: Llerena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 40 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ

Aquesta memòria dona a conèixer, a partir de documents de gestió i altra tipus d'informació facilitada per el centre, la realitat social i l'acció directiva de l'escola CEIP Marià Galí. Activitat directiva sobre els objectius, sobre l'estructura formal i sobre el sistema relacional.

Aquest treball es pot dividir en quatre línies.

La primera línia reflexa la realitat social, cultural, política i econòmica propera a l'escola a la que ha de donar resposta, la qual esta marcada per un barri suburbà , amb un alumnat de classe mitja- baixa i amb un alt grau de fracàs escolar.

La segona intenta apropar-se a la naturalesa del centre escolar com organització, centrant-se en el objectius acadèmics, així com pedagògics, econòmic - administratiu etc.

La tercera es centre en l'estructura tant a nivell de recursos materials com funcionals etc. , i per últim, la quarta, aborda el sistema relacional del centre, que mostra l'existència de relacions internes, tant de caràcter formal com de caràcter personal i informal.


1.CONDICIONAMENTS CONTEXTUALS DE CARÀCTER GENERAL

1.1.CONDICIONAMENT CONTEXTUAL DE CARÀCTER GENERAL

CEIP Maria Galí es una escola pública que depèn del departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ,si mes no, l'Ajuntament te cura de l'ús social de l'edifici i les instal·lacions del col·legi fora de l'horari escolar i durant el període de vacances escolars.

En tot cas, l'Ajuntament ha d'adoptar les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja del local i les instal·lacions, de tal manera que la dependència quedi en perfecte estat per al seu us posterior per l'alumnat en les seves activitats ordinàries.

El centre escolar forma part d'una organització formal , per el que te un objectius delimitats, una estructura jerarquitzada i un treball fraccionat.

La seva política educativa esta voltant la LOGSE, Ley Orgánica 1/1990 de Ordenación General del Sistema Educativo, la qual va comportar la consecució d'objectius tan fonamentals com l'aplicació de l'educació bàsica, portant-la fins als setze anys, edat mínima legal d'incorporació al treball, en condicions d'obligatorietat i gratuïtat, amb la reordenació del sistema educatiu, establint en el seu regim general les etapes d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundaria - que comprendrà l'Educació Secundaria obligatòria, el batxillerat i la formació professional de grau mitjà -, la formació professional de grau superior i la educació universitària; aquesta llei tracta no tan sols de superar les deficiències del passat i del present, sinó que intenta donar una resposta adequada a les exigències del present i del futur.

1.2.CONDICIONAMENTS CONTEXTUALS DE CARÀCTER ESPECÍFIC

El centre va ser construït a principis del 70, ja que es van veure amb la necessitat de dotar a Terrassa de les suficients places escolars per atendre la forta demanda.

Esta situat a la zona nord-est de Terrassa on es troba el barri de Can Boada, situat entre l'avinguda de Tarradelles, la Ronda de Ponent i al camí de Vacarisses, amb una superfície de 0,62 km2.

El nom prové de la Masia de Can Boada, del S.XV, amb el sobre nom del Pi per un arbre existent al costat de l'adjacent ermita noucentista, obra de l'arquitecte Coll i Bocardi.

L'antiga zona de conreus i oliveres, va canviar la seva fisonomia mercès al fenomen de la immigració.

Els aiguats de l'any 62, fan que, per la construcció d'una riera artificial, s'aplani la zona nord-est i es construeixin pisos i el col·legi Maria Galí, restant del barri dividit en dues parts.

El projecte de fer molts habitatges va configurar el barri amb blocs agrupats, envoltats de camps abandonats per tant, el barri ha quedat dividit en dos, i per tant no hi ha circulació i gaudeixen de molta tranquil·litat.

Mapa de Can Boada on es veu la divisió del barri a conseqüència de la construcció de la riera

No obstant, es un barri desestructurat, de difícil accés, aïllat de la resta de la ciutat, amb greus mancances d'equipament i serveis, aquestes mancances van tenir com a conseqüència un potent i actiu moviment veïnal i polític per a la millora del barri.

Tanmateix, als 80 es van fer millores a l'asfalt de les carreteres, urbanització d'algunes places, enlluernament, construcció de ponts i el pas sota la via i mes tard la construcció d`un gran mercat.

L'escola Marià Galí ha estat pensada per a atendre les 2 línies dels nivells educatius, però actualment només s'imparteix 1er i 2n Cicle d'Educació Infantil i tota la Primària (3-12 anys), això es degut a l'envelliment de la població amb pocs matrimonis joves i pocs nens i l'aïllament en el que queda l'escola darrera la riera, com s'ha pogut apreciar al mapa anterior.

La majoria dels habitants del barri son immigrants ja que van arribar a Catalunya procedents d'altres comunitats així com Andalusia, Extremadura o Aragó, i si més no, d'altres països africans.

Les dades i la gràfica que mostraré a continuació reflexan aquest moviment migratori, ja que el 90% de la població del barri de Can Boada, on s'ubica el centre, és immigrant.

DADES SOCIALS

Immigració

D'altres paissos 48'68%

D'Andalusia 35'33 %

D'Aragó 2'44 %

D'Extremadura 2'33 %

De Catalunya 11'22 %

IMMIGRACIÓ

No obstant, el fet de que la majoria de la població del barri sigui immigrant fa que hi hagi una gran varietat cultural encara que malgrat tot , això dificulta la seva inserció dins de la nostra societat.

En les següents dades i gràfica podem veure reflexada aquesta realitat, ja que el 80% de la població del barri no te uns estudis bàsics.

NIVELL D'INSTRUCCIÓ

Analfabets 16'6%

Primària incompleta 34'94%

Primària 22'53%

Batxillerat elemental 13'83%

Batxillerat superior 2'51%

FP 5'29%

Títol grau mitja 4'29%

Tità grau superior 2'52%

S i mes no, en els darrers anys s'ha constatat que els nivells d'instrucció del habitants del barri tendeixen a la millora.

Les famílies son de classe mitja - baixa, ja que en el barri predomina un alt percentatge d'atur. No obstant, hi ha alguns oficis que hi predominen, alguns dels habitants son treballadors en fàbriques o tallers, o tenen oficis i treballen com autònoms, i les mares, per altra banda, treballen com a mestresses de casa, ja que hi predomina una cultura molt conservadora.

En les dades i la gràfica següent podem veure com gairebé la meitat de la població esta en atur o no és activa, d'aquí la precarietat de la població.

SITUACIÓ LABORAL

Empresaris 0'57%

Treball per compte propi 28'84%

Comerciants 2'83%

Treball fix a sou 6'12%

Treball eventual 10'44%

Mestressa de casa 12'03%

No actius 15'12%

Atur 23'72%

Gràfica 3 : Situació laboral de la població de Can Boada 1984


2. OBJECTIUS

A partir dels documents de gestió dels que disposa el centre (Projecte Educatiu de Centre, Pla Anual, RRI) s'han extret els objectius generals que mostra l'escola, per aquest mateix any a curt i llarg termini, que defineixen els principis d'identitat i que garantitzen el bon funcionament d'aquesta.

Arrel del plantejament a llarg termini, es a dir, del Projecte Educatiu de Centre, es desenvolupen els objectius que planteja el centre en els diferents àmbits:

A l'àmbit pedagògic trobem objectius relatius a l'opció metodològica de l'equip de mestres i objectius relatius als continguts d'ensenyament obligatori.

A l'àmbit econòmic-administratiu els objectius relatius als procediments de les unitats de suport a la gestió.

A l'àmbit humà i de serveis els objectius relatius a les relacions interpersonals de regulació de la convenció, el menjador escolar, etc.

A l'àmbit institucional els objectius relatius a la participació, funció dels òrgans del govern, dels equips de mestres, etc. objectius a les relacions amb entitats, organitzacions, administracions, administració local, etc. i objectius relatius a la formació permanent del professorat i dels pares i mares.

Per últim, trobem els objectius referents a la política ideològica que presenta el centre.

L'escola es defineix com una escola neutra, assumeix una postura de no adoctrinament respecte a cap religió, no proselitisme i no sectarisme.

El professorat, per tant, resta conviccions religioses, morals i ideològiques dels alumnes, mantenint en l'acte educatiu el principi de neutralitat .

Però, malgrat tot, es presenten dificultat per assolir aquesta neutralitat per això tenen present alguns dels fets anteriorment comentats, com:

•Respecte al pluralisme.

•Compromís de no adoctrinament amb el conjunt de valors democràtics.

•El respecte dels drets humans.

•El rebuig de tot tipus de dogmatisme.

•Defensa de la llibertat dels membres de la comunitat escolar.

Es defineixen com una escola mixta no coeducativa, i persegueixen el principi d'igualtat i homogeneïtat, si més no , el material curricular esta analitzat des del punt de vista de la igualtat d'oportunitats i d'expectatives, en el que s'intenta evitar reproduir qualsevol tipus d'estereotips .

A l'any 99-00 es va fer una comissió dins del professorat per tractar el tema de coeducació i no sexisme com a eix transversal on pretenien assolir el respecte a la diversitat des d'un punt de vista de gènere, però en acabar l'any es va dissoldre per la manca de participació per part del professorat, la qual cosa va desencadenar conflictes interns.

A continuació es presenten uns quadres que reflexan els objectius proposats per l'escola, a curt termini, desenvolupats al Pla Anual del Centre .

En aquests podem veure els objectius a aconseguir, les actuacions, els responsables i el temps del que disposaran.

Dins d'aquest objectius es troben :

•PLA GENERAL DE L'EQUIP DIRECTIU

•PLA GENERAL DEL CLAUSTRE

• PLA GENERAL D'EDUCACIÓ INFANTIL

• PLA GENERAL D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

•PLA GENERAL D'EDUCACIÓ ESPECIAL


3.ESTRUCTURA


3.1.RECURSOS HUMANS SEGONS LES SEVES CARACTERÍSTIQUES

El claustre esta compost per 15 professors entre 12 mestres definitius, 2 substituts i 1 mestre de religió.

Onze dels professors tenen com titulació acadèmica la Diplomatura de Professor d'E.G.B, dos son mestres d'Ensenyament Primari , un està diplomat en Primària i la resta son llicenciats en Ciències de l'Educació .

A mes de la seva titulació cada any es fan activitats de formació permanent del professorat que proposa la Generalitat, amb la modalitat d'assessorament, seminaris, grups de treball i cursos.

Per aquest any estaven programades les següents activitats, les quals estaven assignades a una sèrie de professors:

“Les habilitats socials”, “Sortides naturalistes a Snt. Llorenç del Munt”, “ Didàctica de l'educació física”, “Didàctica de la llengua anglesa oral”, “SSGC WINPRI” , “SAIP”, “SATI”, “Expressió oral i escrita d'angles”, “ Estratègies per a millorar les competències bàsiques”, “Llegir i escriure a parvulari i cicle inicial”, “Creació d'activitats interactives”

El personal no docent son l'EAP, l'assistenta social i l'educador de barri que treballen conjuntament amb els tutors i amb l'equip directiu en casos que els nens presentin dificultats econòmiques o socials.

Existeix, també, la figura del conserge que s'encarrega de la vigilància del centre, els monitors que atenen als nens a l'hora de dinar, i la cuinera que s'encarrega de preparar el menjar.

3.2.RECURSOS HUMANS SEGONS LA SEVA ORGANITZACIÓ VERTICAL

ÒRGANS COL·LEGIATS DEL CENTRE

Els òrgans col·legiats de govern dels col·legis d'Educació Infantil i Primària, son el consell escolar del centre i el claustre de professors.

El Consell Escolar del Centre es l'òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern dels col·legis d'educació infantil i primària i l'òrgan de programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats.

Claustre de professors es l'òrgan propi de participació d'aquests en la gestió i la planificació educativa del col·legi. esta integrat per la totalitat dels mestres que hi presten serveis i es presidit pel director.

ÒRGAN UNIPERSONAL

Els òrgans unipersonals del col·legis d'Educació Infantil i Primària son el Director, el Cap d'estudis i la Secretaria.

Director s'encarrega de vetllar per la coordinació de la gestió del centre, l'adequació al projecte educatiu i la programació general.

Cap d'estudis s'encarrega del seguiment i l'avaluació interna de les activitats del centre i la seva organització i coordinació sota el comandament del director del col·legi.

Secretaria du a terme la gestió de l'activitat econòmica i administrativa del col·legi sota el comandament del director i exercir per delegació d'aquest la prefectura del personal d'administració i serveis adscrit al col·legi quan el director així ho determini.

ORGANITZACIÓ HORITZONTAL

Els mestres estan agrupats en dos cicles segons la tutoria a la que es estan: Educació Infantil o Primària.

Les persones que no tenen tutoria s'assignen a un altre cicle depenent de la quantitat d'hores que fan classes a cada cicle, per criteris d'igualar a la quantitat de mestres que hi ha en cada grup.

La forma d'agrupar a l'alumnat va lligada a la del professorat, on es te present el projecte educatiu de centre, el projecte curricular de centre, la legislació general i l'espai i la dimensió del centre.

Si mes no, l' alumnat esta agrupat en cursos on el currículum es uniforme per a tot el grup.

El funcionament a classe ho fan seguint el criteri del professor però seguint una agrupació flexible.

Segons el professor els grups seran de 5 alumnes heterogenis encara que si l'activitat ho requereix llavors seran homogenis, d'altres treballen en petits grups, perquè ho consideren mes ràpid, mes pràctic per compartir materials, d'altres fan parelles combinant els alumnes mes qualificat amb els menys qualificat, o combinant nen o nena per a favorir les relacions entre sexes.


STAFFS ÒRGANS DE SUPORT

El Staff fa referència a òrgans de recolzament, assessorament, investigació, formació, etc. En general son tos aquells que tenen com finalitat que l'organització s'estructuri i es desenvolupi per complir la seva funció principal.

Pertanyen a aquest grups de departaments com la Secretaria, els departaments didàctics, els cicles , l'EAP, l'educador de barri, l'educador social, l'AMPA, en general, tots els equips de treball o projectes que tenen caràcter experimental.

Així com l'Equip de coordinació (coordinador de cicle i cap d'estudis), que vetlla per la coherència i la continuïtat de les accions educatives i els Òrgans unipersonals de coordinació, com el coordinador informàtica o lingüístic...

L'EAP del centre pertany a l'àrea d'influència del centre cívic Avel.lí Estenger on hi ha el servei d'assistència social i l'educador de barri.

Es treballa conjuntament educador de barri/ tutor/ equip directiu en casos que l'alumne presenti dificultats no només econòmiques sinó també socials, i en tot cas, es faran contactes anuals entre professors/cap d'estudis/assessor social de forma sistemàtica per abordar aquest casos.

Si mes no, l'EAP visitarà a l'alumne un dia per setmana durant un mati complet amb un psicòleg que es coordina amb la mestra d'EE per a l'atenció dels casos que conjuntament es consideraran prioritats.

Els coordinadors proposen i supervisen les activitats pròpies del cicle.

3.3. RECURSOS MATERIALS

La infrastructura de l'escola esta dividida en 2 edificis, el principal, que consta de dos plantes i el gimnàs.

A la planta baixa de l'edifici principal hi trobem dos aules per a pre-escolar, una aula de jocs, una de tutoria, una sala audiovisual, la cuina, el rebost i el menjador, amb capacitat per a 150-200 alumnes.

El Menjador està dotat de cuina i personal de cuina per lo que el menjar s'elabora al centre, i una comissió creada en el Consell Educatiu i formada per 2 mares i 2 mestres vetlla pel bon funcionament.

La Sala d'audiovisuals te com a funció usos múltiples, tant per a reunions amb pares, com per exposicions de treballs, etc.

A la primera planta hi ha 5 aules per a P5, Cicle Inicial i Cicle Mitja, l'aula de racons, laboratori, magatzem, 2 tutories, i l'aula d'educació Especial.

L'aula de Racons esta situada al costat de pre-escolar amb 4 racons dotats de tota mena de material, com per exemple:

•Anem a l'hospital •Botiga •Disfresses

El Laboratori consta de força material per a dur a terme les diferents experiències, així com la dotació del projecte “ ciència 6-12” a mes d'altres materials.

A la segona planta hi ha 2 aules per al cicle Superior, l'aula d'informàtica, d'idiomes, plàstica, religió, dormitoris per als mes petits, la biblioteca i dos classes mes per fer desdoblament de grups.

L'aula d'informàtica consta de 7 ordinadors tipus Pentium i 4 tipus 486, encara que hi ha 5 ordinadors mes que es troben al despatx, a la sala de mestres, l'aula d'educació especial i les aules de pre-escolar per a treballar en forma de racó.

Els alumnes van com a mínim un cop a la setmana amb el coordinador, mes les hores que el tutor necessiti per treballar les seves àrees.

La Biblioteca depèn del claustre del professorat i consta de 2 sales, una de consulta i lectura i l'altre de treball. Per a noves adquisicions, aquesta dependència disposarà del fons assignat en el pressupost anual que haurà d'aprovar la Comissió Econòmica.

Totes les classes de l'escola donen a l'exterior, per la qual cosa es beneficien de llum natural durant tot el dia, tot i que, els llums artificials estan posats estratègicament per a que no facin ombres en la pissarra, en les taules etc. cosa que molesta als alumnes i els desconcentra.

Cada classe de cada cicle disposa de material didàctic al seu abast, així com material imprès, compost de llibres i fixes, o informàtic.

Fora de l'edifici es troba el gimnàs, 2 grans patis, el primer amb una pista de bàsquet, futbol i voleibol i un hort, i el segon amb jocs per als mes petits.

El Gimnàs va ser renovat al 92 amb motiu dels Jocs Olímpics. Esta situat en un edifici annex i s'utilitza el 100% del temps, ja que hi va tot l'alumnat del centre setmanalment segons l'horari oficial i definit al PAC, a mes d'altres sectors fora d'aquest horari, sempre que es sol·liciti oficialment i el Consell Escolar doni la seva aprovació.

MATERIAL INVENTARIABLE

L'objectiu de l'inventari es disposar d'un registre de material d'interès pedagògic del centre (MIP), d'ordenar-ne la ubicació pertinent en funció de la seva utilització i conservació òptimes i de facilitar la rendibilitat del seu us així com també les decisions quant a noves inversions.

El responsable de l'inventari es el coordinador juntament amb l'equip directiu, i en el que podrà col·laborar tot el personal del centre.

Forma part del material inventariable les taules, las cadires, las pissarres, les papereres, el material didàctic, etc. i el material fungible com el paper, els guixos, etc.


3.4.RECURSOS FUNCIONALS

CALENDARI I HORARI

L'any escolar està estructurat en tres trimestres, cada un d'ells separats entre les vacances i els dies de lliure disposició propis de l'escola.

Les classes començaran el 17 de Setembre i finalitzaran el 21 de Juny.

Les vacances de Nadal seran del 22 de Desembre al 7 de Gener (ambdós inclosos); les de Setmana Santa del 23 de Març a l'1 d'Abril.

Dies de lliure disposició seran el 2 de Novembre i el 7 de desembre.

La confecció de l'horari correspon al cap d'estudis, per al que es tindrà en compte les necessitats pedagògiques de cada cicle, el temps disponible i el professor, ja que la distribució d'hores de cada assignatura es farà segons la normativa vigent i repartint la quantitat d'hores entre els dos cursos de cada cicle. Les hores excedents que el centre pot distribuir, es dedicaran a les àrees instrumentals, prioritariament a llengua.

L'horari escolar del centre des del curs 96-97 es de 9 hores a 12'30 h i de 15h a 16h.

Les sessions de classe seran totes d'una hora sencera, excepte la sessió de 16-16'3 que serà de 30 minuts.

L'horari pati per educació infantil serà de 10'45 a 11'3 i per a Primària de 11 a 11'3.

A la tarda no s'estableix horari de pati per Educació Infantil, deixant a criteri dels mestres la necessitat de sortir al pati de 15'45- 16'15

PRESSUPOST

El pressupost és una previsió dels ingressos i despeses que generen les activitats programades en el pla anual i que elabora la secretaria del centre.

Si mes no a continuació es presenta una gràfica que mostra els ingressos que s'han fet al centre, extrets del pressupost liquidat i aprovat pel Consell Escolar en data: 19/04/2001.

Com podem veure en aquesta gràfica el major finançament prové de l'administració autonòmica que aporta un 68% dels ingressos del centre, seguit de les corporacions locals, es a dir de l'Ajuntament, amb un 20% , i l'associació de pares i alumnes que aporta un 12%.

Gràfica 4: Ingressos de CEIP Marià Galí

La gràfica següent mostra les despeses del col·legi , es a dir que mostra el destí dels ingressos elaborats al pressupost.

El 30% dels ingressos son destinats a subministrament variats entre els quals podem trobar productes farmacèutics o material fungible didàctic.

El 23% està destinat al manteniment de l'escola, així com el dels ordinadors o la reprografia i el 21% a la documentació i informació, on es distribueix entre llibres, publicacions en revistes, enregistraments audiovisuals i software .

Gràfica 5: Despeses de CEIP Marià Galí


4. SISTEMA RELACIONAL

4.1.ASPECTES GENERALS

Encara que la meva estança en el centre no ha sigut lo suficientment llarga per a poder apreciar, en la seva totalitat, el desenvolupament humà i estructural, he pogut observar que entre el professorat hi ha una bona relació laboral i que tothom es regeix per les normes del centre.

Independentment del desenvolupament normatiu referent a tots els centres educatius del país, cada escola redacta les seves pròpies normes dirigides tant als professors com als alumnes.

Els alumnes del col·legi CEIP Marià Galí trobem redactades aquestes normes a l'agenda del alumnes per a que tothom les tingui a l'abast, ja que l'agenda està pensada per a ser un mitja ràpid i pràctic de comunicació entre l'escola i la família.

No obstant, en l'agenda no només estan redactades les normes pròpies del centre, sinó també algunes de les generals, com per exemple que l'assistència a l'escola es obligatòria o que qualsevol nen que arribi tard o no pugui assistir a classe ha de portar un justificant signat pels pares explicant el motiu del seu retard o falta, ja que les faltes injustificades de puntualitat o d'assistència a classe son “ conductes contraries a les normes de convivència del centre” i seran motiu d'amonestació segons el que disposa el decret 266/1997 de 17 d'octubre.

Tanmateix, per deixar sortir un nen o nena en hores de classe ha de dur una sol·licitud escrita pel pare, mare o tutor. Si l'alumne es menor de 8 anys, caldrà a mes que algun adult el vingui a buscar.

Com exemple de les normes redactades per el centre tenim que és obligatori l'ús de la bata en tota l'etapa escolar, a més de l'ús del xandall del centre a les classes d'educació física i, per motius de seguretat, sempre que es realitzi una sortida fora del recinte escolar s'ha de marcar la roba amb el nom i cognoms de l'alumne. Les bates i jaquetes han de dur una beta prou llarga per poder-la penjar.

No obstant, els professors també ha de complir algunes normes pròpies del centre com per exemple la de que no es pot fumar als passadissos del recinte escolar i d'altres generals com donar unes assignatures especifiques i assolir els objectius que proposa el PEC.

Malgrat tot, els professors del col·legi Marià Galí imparteixen les seves classes seguint un principi d'autonomia, això vol dir que organitzen les seves activitats seguint els seus propis criteris, ja que els coneixements i les habilitats no son únics i cap optar en cada cas per la millor estratègia d'acció en funció de les circumstancies.

4.2.EL PROCÉS ORGANITZATIU EN LES SEVES FASES

Per tal de fer arribar a tothom la convocatòria de reunions fan servir una pissarra on la directora penga la planificació del més, especificant quin tema tractarà la reunió hi ha quin sector va dirigida, es a dir, cicles d'Educació Infantil o Primària o a algun mestre en concret.

Durant la meva estança vaig assistir a una reunió realitzada per la coordinadora de cicle d'educació primària en la que van assistir tots els mestres d'aquest mateix cicle, i que consistia en l'aprovació del projecte educatiu de centre (PEC).

En aquesta reunió, vaig poder apreciar el treball en equip, i l'estil participatiu dels membres que es caracteritzava per l'equilibri entre l'autoritat, en aquest cas la coordinadora de cicle, la participació i les relacions entre ells.

No obstant, durant aquesta reunió vaig arribar a conèixer les discrepàncies que existien entre les persones que volien dur a terme una comissió per tractar el tema de la coeducació, fet que he tractat anteriorment, que es va posar en marxa al 99, i les que no, ja que el motiu de que es dissolgués el projecte va ser per la manca de participació per una part del professorat.

Aquest centre ha plantejat durant els darrers anys una serie d'innovacions així com la creació d'una pagina web, les publicacions d'alguns articles d'interès cultural, etc. Però la innovació més ambiciosa que a portat a terme el col·legi, i en el que tots els membres del consell i el claustre, es l'anomenat projecte Comenius que es tracta de que el centre ha establert contactes amb quatre centres més d'Europa per desenvolupar activitats comunes. S'anomenen projectes Comenius a aquests tipus de projectes que estan subvencionats amb fons de la Unió Europea. És a dir, CEIP Marià Galí rebrà una quantitat de diners per sufragar les despeses que aquest projecte origini cada un del tres anys que durarà el projecte.

El tema de treball d'aquest projecte és “Conèixer i millorar la dimensió europea a traves de les noves tecnologies”. Això significa que les activitats que duran a terme els permetran conèixer les altres cultures, intercanviar experiències, i treballar conjuntament amb les noves tecnologies. Treballs de recerca, intercanvi de correu electrònic entre alumnes, treballs d'expressió escrita compartits amb el processador de text, etc. son algunes de les activitats que estan programades a desenvolupar durant els pròxims tres cursos (a partir del 2002/03). L'aprenentatge de la llengua estrangera, en aquest cas l'anglès, serà una activitat implícita en moltes de les experiències a realitzar.

Per a organitzar aquesta experiència, es van trobar a Örebro (Suècia) un grup de professors/es. Allà vam dissenyar el projecte: activitats, objectius, temporització... Els professors la descriuen com una experiència molt interessant, ja que els va permetre intercanviar idees, conèixer altres sistemes educatius.

4.3.LA INTERVENCIÓ EN EL PROCÉS ORGANITZATIU


5. VALORACIÓ GLOBAL DE L'ESTADA LA CENTRE

L'estada al centre ha sigut positiva però no he pogut observar de prop el desenvolupament estructural i humà d'un centre educatiu d'una forma amplia i detallada, en aquest cas de CEIP Marià Galí, ja que dues setmanes es molt poc temps per a observar aquest desenvolupament.

Encara que la meva estança la he considerat una bona experiència, crec que la acollida que vaig tenir al centre no va ser lo suficientment favorable, ja que la meva tutora no tenia temps per atendrem i la major quantitat del temps en l'escola el passava mirant documents i no observat la realitat organitzativa.

6. AUTOAVALUACIÓ

Des del meu punt de vista i seguint el meu cas personal ,els objectius del practicum s'han complit un 50%, ja que crec, com he dit anteriorment, que dues setmanes en un centre no donen per a observar tot allò que ens demana aquesta memòria, si mes no, el practicum esta relacionat amb l'assignatura d'Organització de centres educatius que alguns dels alumnes de 2n de Pedagogia no cursem.


7. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

Informació facilitada per el centre:

P.E.C

PLA ANUAL DE CENTRE

RRI

C. Armengol, M. Feixas; R. Maria Pallares; Seguint el fil de l'organització: TERIALS 92

PÀGINES WEB:

www.sc.ehu.es

www.ajterrassa.es

www.xtec.es/ceipmariagali.

www.mec.es


8. ANNEXOS

1. Aspectos generales de Educación infantil

Artículo 7

1. La educación infantil, que comprenderá hasta los seis años de edad, contribuirá al desarrollo físico, intelectual, afectivo, social y moral de los niños. Los centros docentes de educación infantil cooperarán estrechamente con los padres o tutores a fin de tener en cuenta la responsabilidad fundamental de éstos en dicha etapa educativa.

2. La educación infantil tendrá carácter voluntario. Las Administraciones públicas garantizarán la existencia de un número de plazas suficientes para asegurar la escolarización de la población que la solicite.

3. Las Administraciones educativas coordinarán la oferta de puestos escolares de educación infantil de las distintas Administraciones públicas asegurando la relación entre los equipos pedagógicos de los centros que imparten distintos ciclos.

Artículo 8

La educación infantil contribuirá a desarrollar en los niños las siguientes capacidades:

  • a) Conocer su propio cuerpo y sus posibilidades de acción.

  • b) Relacionarse con los demás a través de las distintas formas de expresión y de comunicación.

  • c) Observar y explorar su entorno natural, familiar y social.

  • d) Adquirir progresivamente una autonomía en sus actividades habituales.

Artículo 9

1. La educación infantil comprenderá dos ciclos. El primer ciclo se extenderá hasta los tres años y el segundo desde los tres hasta los seis años de edad.

2. En el primer ciclo de la educación infantil se atenderá al desarrollo del movimiento, al control corporal, a las primeras manifestaciones de la comunicación y del lenguaje, a las pautas elementales de la convivencia y relación social y al descubrimiento del entorno inmediato.

3. En el segundo ciclo se procurará que el niño aprenda a hacer uso del lenguaje, descubra las características físicas y sociales del medio en que vive, elabore una imagen de sí mismo positiva y equilibrada, y adquiera los hábitos básicos de comportamiento que le permitan una elemental autonomía personal.

4. Los contenidos educativos se organizarán en áreas que se correspondan con ámbitos propios de la experiencia y desarrollo infantiles, y se abordarán a través de actividades globalizadas que tengan interés y significado para el niño.

5. La metodología educativa se basará en las experiencias, las actividades y el juego, en un ambiente de afecto y de confianza.

Artículo 10

La educación infantil será impartida por maestros con la especialización correspondiente. En el primer ciclo los centros dispondrán asimismo de otros profesionales con la debida cualificación para la atención educativa apropiada a los niños de esta edad.

Artículo 11

1. Los centros de educación infantil podrán impartir el primer ciclo, el segundo o ambos.

2. Las Administraciones educativas desarrollarán la educación infantil. A tal fin determinarán las condiciones en las que podrán establecerse convenios con las Corporaciones locales, otras Administraciones públicas y entidades privadas, sin fines de lucro.

2. Aspectos generales de Educación primaria

Artículo 12

La educación primaria comprenderá seis cursos académicos, desde los seis a los doce años de edad. La finalidad de este nivel educativo será proporcionar a todos los niños una educación común que haga posible la adquisición de los elementos básicos culturales, los aprendizajes relativos a la expresión oral, a la lectura, a la escritura y al cálculo aritmético, así como una progresiva autonomía de acción en su medio.

Artículo 13

La educación primaria contribuirá a desarrollar en los niños las siguientes capacidades:

  • a) Utilizar de manera apropiada la lengua castellana y la lengua oficial propia de la Comunidad Autónoma.

  • b) Comprender y expresar mensajes sencillos en una lengua extranjera.

  • c) Aplicar a las situaciones de su vida cotidiana operaciones simples de cálculo y procedimientos lógicos elementales.

  • d) Adquirir las habilidades que permitan desenvolverse con autonomía en el ámbito familiar y doméstico, así como en los grupos sociales con los que se relacionan.

  • e) Apreciar los valores básicos que rigen la vida y la convivencia humana y obrar de acuerdo con ellos.

  • f) Utilizar los diferentes medios de representación y expresión artística.

  • g) Conocer las características fundamentales de su medio físico, social y cultural, y las posibilidades de acción en el mismo.

  • h) Valorar la higiene y salud de su propio cuerpo, así como la conservación de la naturaleza y del medio ambiente.

  • i) Utilizar la educación física y el deporte para favorecer el desarrollo personal.

Artículo 14

1. La educación primaria comprenderá tres ciclos de dos cursos académicos cada uno y se organizará en áreas que serán obligatorias y tendrán un carácter global e integrador.

2. Las áreas de este nivel educativo serán las siguientes:

  • a) Conocimiento del medio natural, social y cultural.

  • b) Educación artística.

  • c) Educación física.

  • d) Lengua castellana, lengua oficial propia de la correspondiente Comunidad Autónoma y literatura.

  • e) Lenguas extranjeras.

  • f) Matemáticas.

3. La metodología didáctica se orientará al desarrollo general del alumno, integrando sus distintas experiencias y aprendizajes. La enseñanza tendrá un carácter personal y se adaptará a los distintos ritmos de aprendizaje de cada niño.

Artículo 15

1. La evaluación de los procesos de aprendizaje de los alumnos será continua y global.

2. Los alumnos accederán de un ciclo educativo a otro siempre que hayan alcanzado los objetivos correspondientes. En el supuesto de que un alumno no haya conseguido dichos objetivos, podrá permanecer un curso más en el mismo ciclo con las limitaciones y condiciones que, de acuerdo con las Comunidades Autónomas, establezca el Gobierno en función de las necesidades educativas de los alumnos.

Artículo 16

La educación primaria será impartida por maestros, que tendrán competencia en todas las áreas de este nivel. La enseñanza de la música, de la educación física, de los idiomas extranjeros o de aquellas enseñanzas que se determinen, serán impartidas por maestros con la especialización correspondiente.


OBJECTIUS

ACTUACIONS

RESPONSABLES

TEMPS

Assegurar una correcta avaluació del centre en cas d'emergència

Posada en practica del pla d'emergència i valoració posterior dels fallos comesos

Equip directiu

Octubre/maig

Assegurar que les novetats que es van incorporar l'any passat s'han instaurat

Elaboració de l'article per la revista el Mussol per part de l'AMPA de les seves actuacions en cada trimestre.

Planificació mensual de les excursions.

AMPA

Equip directiu

Mestres

Final de novembre i principi d'abril

Mensual

Adaptar la graella d'observacions de llengua al cicle superior

Modificació de la graella proposada el curs passat

Cap d'estudis

1r trimestre

Oferir els nostres coneixements del WINPRI al claustre

Fer sessions de formació del WINPRI

Secretaria

1r Trimestre

Evitar l'agitament dels mestres per excés de feina

Organització de les exclusives per encabir-hi:

Sessions d'avaluació

Valoracions de les proves que es fan

Projecte comenius

Equip directiu

mensual

Quadre 1: Representa els objectius a curt termini de l'equip directiu

OBJECTIUS

ACTUACIONS

RESPONSABLES

TEMPS

Atendre de forma mes individual

A cada cicle fer tres grups homogenis barrejant els 2 nivells per a treballar l'àrea de llengua a tota la primària i les matemàtiques al Cicle Superior.

Coordinació quinzenal de mestres, tutors, mestres de reforç, per fer seguiment continu.

Fer sessions d'avaluació a mig trimestre facilitant així els canvis de grup de l'alumnat

Tutors primària

Principi curs

Quinzenalment

Cada mes

Controlar de prop l'alumnat que assisteix a l'aula d'educació especial.

Facilitar la comunicació tutor/EAP

Reunions trimestrals amb el personal de l'EAP per valorar la tasca feta durant el període i fer propostes per al següent.

EE/EAP/tutor

Un cop cada trimestre

Fer un seguiment continu dels avenços de l'alumnat

Valoració conjunta de les proves.

Valoració conjunta de les Proves de Competències Bàsiques de 4t

Tutors/EAP/cap d'estudis

Cap d'estudis i tutors de 3r, 4t i 5e

Final d'octubre i juny

Final de juny

Millorar la competència informàtica dels mestres

Assistència a 2 sessions per trimestre per conèixer les novetats de l'aula informàtica i ampliar el coneixement sobre el correu electrònic, consulta a traves d'internet

Coordinador informàtica

2 sessions per trimestre

Disposar d'una xarxa d'ordinadors amb una terminal a cada classe connectada a internet

Realització de tasques mecàniques de passar cables per tota l'escola per a poder posar un ordinador a cada classe.

Tot el professorat coordinat per l'especialista

1r trimestre

Expedir els informes de final de curs segons els models de WINPRI

Formació interna del funcionament del programa

Secretaria i tutors

1r trimestre

Disposar d'un PEC actual que s'adapti a la realitat del centre

Lectura, presentació desments i aprovació de l'esborrany elaborat el curs passat per l'equip directiu

Tot el professorat

2n trimestre

Unificar criteris a l'hora de resoldre conflictes.

Saber inculcar un filosofia oposada a la violència per al resolució quotidians

Assistència a l'assessorament del centre soble les habilitats socials

Tot el professorat

Dimecres del 2n trimestre

Conèixer la realitat, a nivell d'us dels mitjans informàtics, de centres d'altres països.

Motivar l'alumnat per a que coneguin nens d'altres països, etc.

Participació en el projecte Comenius, juntament amb una escola d'Holanda, Irlanda i Franca.

Implantació de l'alumnat en les activitats que es derivin de la reunió preparatòria del Novembre

Tot el professorat

Tot el curs

Potenciar la celebració de les festes tradicionals

Organització d'actes culturals i lúdics relacionats amb el Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi i Final de curs

Tot el professorat

Al voltant de cada festa

OBJECTIUS

ACTUACIONS

RESPONSABLES

TEMPS

Iniciar a P3 i continuar a P4/P5 l'adquisició d'uns hàbits d'higiene personal

Programació d'un temps diari per fer aquestes activitats

Tutores de P3/p4/P5

Tot el curs

Aconseguir que els infants adquireix els següents hàbits d'autonomia:

-lligar-se els cordons

-cordar-se la bata

Treball diari d'entrades i sortides

Activitats per adquirir la practica

Tutores de P3/p4/P5

Tot el curs

Aconseguir que els infants adquireixen hàbits d'ordre

Penjar cartells referents a cada classe

Tutores de P3/p4/P5

Tot el curs

Assolir hàbits de treball

-agafar el llapis

-presentació de treballs

Observació de la postura correcta abans de començar l'activitat

-valoració de feines fetes

Tutores de P3/p4/P5

Tot el curs

Aconseguir que respectin les diferencies individuals dels seus companys de cicle

Racons d'un dia a la setmana: dijous a la tarda

Tutores de P3/p4/P5 mes les persones reforç

Tot el curs

Organitzar les sessions de racons: organitzar els grups d'alumnes, els espais necessaris i el material per portar a terme cada racó

Reunions de cicle

-deixar constància escrita de les activitats noves festes a classe

Responsables de cada racó

2n trimestre

Revisar el dossier d'observacions a partir de les fases del WINPRI

Reunions de cicle per adaptar les frases als diferents nivells d'Educació Infantil

Tutores i persones de reforç

2n trimestre

Acabar d'elaborar els criteris metodològics per treballar la lectura i escriptura, preparar activitats per a cada nivell de cicle

Continuació de l'elaboració per nivells, d'activitats de lectura i escriptura.

Tutores i persones de reforç

1r Trimestre

Iniciar el PCC de l'àrea de descoberta d'un mateix

Reunions de cicle per portar a terme la redacció del PCC de la descoberta d'un mateix

Tutores i persones de reforç

3r Trimestre

Organització i endreçar el material de la tutoria d'Educació Infantil

Planificació de sessions mensuals per la classificació, col·laboració i etiquetatge del material fungible i no fungible

Tutores

Tot el curs

Quadre 3: Representen els objectius a curt termini d'Educació Infantil


OBJECTIUS

ACTUACIONS

RESPONSABLES

TEMPS

Consolidar uns hàbits bàsics

Treball d'aquest hàbits a traves d'uns cartells de referència que estaran penjats per l'escola i per la classe

Tot el professorat del cicle

Tot el curs

Participar en el curset d'habilitats socials

5 sessions de 3h

15 en total

Mestres que hi participen

Els dimecres 16,23,30 de Gener i 20 de Febrer

Dotar progressivament d'un ordinador a cada classe

Es començarà per cicle superior i s'anirà equipant a la resta de classes

Antonio Gil

1r Trimestre

Utilitzar el WINPRI com a model per els informes

Sessions de formació interna per saber utilitzar-ho

Tutors

Informes de Nada i final de curs

Ordenar, seleccionar i classificar el material

Selecció i classificació d'aquest material al Cicle

Mestre de cada cicle

2 sessions

Ciència 6-12 del laboratori

Cicle mitja i superior

Mestre de cada cicle

1r Trimestre

Alternar reunions de cicle gran i cicle petit

Elecció de 2 cicles quinzenals per deixar-los com a dies de reunió de cicle petit i gran

Tot el cicle

Tot el curs

Desdoblar en grups flexibles les classes de llengua catalana en tots els cicles i de matemàtiques a cicle superior

Concordança d'horaris de llengua catalana entre les 2 classes de cada cicle per poder fer correctament els grups

Concordança d'horaris entre els mestres que intervenen en el reforç de cada cicle

Tots els mestres de primària

Tot el curs

Quadre 5: Representa els objectius a curt termini d'Educació Infantil



OBJECTIUS

ACTUACIONS

RESPONSABLES

TEMPS

Atendre als alumnes amb necessitats educatives especials especifiques amb dificultats per seguir el ritme de l'aula ordinària

Treball individual o petit grup en funció de les dificultats especifiques

Mestra d'educació especial amb col·laboració de tutors i EAP

Tot el curs

Donar suport a un petit grup d'alumnes amb dificultats de parla

Petit grup per treballar dificultats de dicció bàsicament dels grups consomàtics

Mestra d'educació especial amb col·laboració de tutors i EAP

2n trimestre

Intervenir en el suport o reforç de grups amb un alt nombre d'alumnes amb NEE

5 hores de suport setmanal per donar reforç en les àrees de Socials i Naturals

Mestre d'E.E i tutor de Socials i Naturals

Tot el curs

Participar en projectes d'escola d'atenció a la diversitat

Col·laborar en els racons internivells a Educació Infantil concretament en un taller de grafisme (1,3 hores setmanals)

Mestra d'E.E amb col·laboració del cicle infantil

Tot el curs

Quadre 4: Representa els objectius a curt termini d'Educació Especial


ANNEXOS 4 I 5

6. Durant dos caps de setmana s'ha fet el cablejat de l'escola per adaptar totes les aules a la xarxa informàtica de l'edifici. Així doncs, a cada classe es podrà conectar un ordinador a Internet i als recursos de l'aula d'informàtica, permetent apropar encara més les noves tecnologies a l'alumnat. Els ordinadors (encara que no son de última generació) estan preparats per a ser endollats i per fer-los servir, tot i que encara esperem alguns més per a poder dotar totes les classes (des de P·3 fins a 6è). Els nens i les nenes podran accedir a Internet a l'aula i podran obtenir a l'instant la informació que necessitin. A més podran fer servir el processador de text i el correu electrònic sense necessitat d'esperar el seu torn per anar a l'aula d'informàtica.
Des d'aquí s'agraeix la col·laboració de tots els pares, mares i professorat que ens han ajudat, així com la col·laboració del PAME que ens ha aportat tots els materials.

Veure annex aspectes generals d'Educació Infantil

Veure annex aspectes generals d'Educació Primària

Veure annex els objectius desenvolupats

Veure annex les funcions del Consell escolar i el Claustre extretes del ROC

Veure annex les funcions del director, el cap d'estudis i la secretaria extretes del ROC

Veure annex adaptació de totes les aules a la xarxa informàtica

En la gràfica no apareix el percentatge de les comunicacions perquè les despeses que origina son mínimes.

www.sc.ehu.es

PLA ANUAL DE L'AULA EDUCACIÓ ESPECIAL

PLA GENERAL DE PRIMÀRIA

PLA GENERAL EDUCACIÓ INFANTIL

Quadre 2: Representen els objectius a curt termini del claustre

PLA GENERAL DEL CLAUSTRE

SITUACIÓ LABORAL

3. PLA GENERAL D'EQUIP DIRECTIU

Dades 1 : Immigració del barri de Can Boada al 1984

Dades 2: Nivells d'instrucció a Can Boada al1984

Dades 3: Situació laboral a Can Boada al 1984

Gràfica 1 : Immigració a Can Boada al 1984

Gràfica 2: Nivells d'instrucció de la població de Can Boada 1984

NIVELLS D'INSTRUCCIÓ