Memoria de prácticas de Educación Primaria

Practicum. Currículum. Proyecto curricular. Centro escolar

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 19 páginas
publicidad

JAUME FERRAN I CLUA

El CEIP Jaume Ferran i Clua és una escola pública, democràtica (per exemple el PEC és debatut per tots els estaments de l'escola), pluralista (es respecta la llibertat de consciència i convicció religiosa, moral i ideològica), participativa, catalana (la llengua de comunicació i aprenentatge és el català) i arrelada al medi (els alumnes fan bastants sortides i visites).

El centre està compost per dues línies per cada curs des d'educació Infantil (P3) fins a sisè de Primària, amb uns vint-i-cinc alumnes per classe.

El criteri d'admissió de l'alumnat per a escoles a Sant Cugat és bàsicament el territori. Hi ha unes zones marcades que tenen assignada una escola a cadascuna de les zones.

Equipaments

A nivell d'equipaments l'escola disposa d'un gimnàs dins del recinte i a més pot disposar d'un pavelló situat al costat de l'escola durant algunes hores a la setmana.

Al mateix edifici de l'escola fi ha el menjador, una biblioteca, un taller on es poden manejar materials com la pintura, la fusta..., una sala d'ordinadors que ha dotat la Generalitat de la qual disposen totes les classes una estona a la setmana, una sala polivalent d'educació infantil i una sal per a teatre i audiovisuals que anomenen club.

Serveis

L'escola disposa de diversos serveis com:

  • Menjador, el gestiona l'AMPA, que contracta a l'empresa “el Faristol, S.L.” Aquesta empresa es responsabilitza de l'administració dels menús i de l'atenció dels alumnes en el temps del migdia. El Consell escolar es qui aprova el pla de funcionament d'aquest servei. L'equip està format per deu monitors, una coordinadora i una responsable de cuina.

  • Transport escolar, gestionat pel Consell Comarcal del Vallès Occidental que organitza les rutes, determina les parades i autoritza qualsevol tipus de canvi. La direcció del centre només s'encarrega de vehicular la informació per tal d'aconseguir un bon funcionament del servei.

  • Acolliment al matí, de la mateixa manera que el servei de menjador, aquest servei també és gestionat per l'AMPA que contracta l'empresa “El Faristol, S.L:” aquest servei està pensat perquè alguns nens i nenes puguin anar a l'escola abans de 2/4 de 10 i gaudeixin d'una estona relaxada on poder jugar, dibuixar, esmorzar...

Com a mínim dos monitors es fan responsables del grup.

L'horari d'aquest servei és de ¼ de 9 fins ¼ de 10 del matí, tots els dies de la setmana.

  • Activitats extraescolars: són organitzades per l'AMPA i aprovades pel Consell Escolar.

Totes les activitats estan portades a terme per personal qualificat. En cada una de les activitats s'especifica l'entitat que la realitza, el calendari, horaris...

Les activitats realitzades durant el curs són: música, gimnàstica rítmica, ludoteca, escoles esportives, jocs escolars i psicomotricitat.

En acabar el curs, també s'organitzen casals d'estiu, colònies i campaments.

Òrgans de gestió

Els òrgans de gestió de l'escola són:

L'equip directiu el formen la directora, la cap d'estudis i la secretària. La seva funció és realitzar les línies bàsiques d'actuació de totes les activitats educatives mitjançant la proposta de la Programació Anual, assumir les tasques de direcció dels diferents càrrecs unipersonals i informar de forma clara i puntualment a tota la Comunitat educativa de qüestions que es consideri d'interès. Serveix de nexe i canal informatiu entre els diferents sectors. Assumeix les tasques de dinamitzador de la vida del centre i el representa oficialment a tots els nivells.

El claustre de professors és l'òrgan tècnico - professional i de participació dels professors en el govern del centre. Té funcions d'escollir els seus representants en el Consell Escolar, programar les activitats docents del centre, fixar i coordinar criteris sobre el treball d'avaluació i tutoria dels alumnes, promoure iniciatives en l'àmbit de l'experimentació i la investigació pedagògica, etc.

El Consell escolar és l'òrgan de màxima decisió. És l'òrgan de participació de la comunitat escolar i l'òrgan de programació, seguiment i avaluació general de les activitats.

La seva presidenta és la directora del centre. Tots els seus components tenen veu i vot, a excepció de la secretària que només te veu. El consell escolar s'ha de reunir com a mínim una vegada al trimestre.

El Consell Escolar està format per l'equip directiu del centre, cinc mestres del claustre, cinc pares del centre, un regidor o un representant de l'Ajuntament, una persona no docent i una entitat local menor de Valldoreix.

La Junta econòmica és una comissió que depèn directament del Consell Escolar. Està formada per la directora, la secretària, una representant del claustre de professors, i dos representants del sector de pares. La principal tasca de la Junta econòmica és elaborar una proposta del pressupost anual del centre per al consell escolar i fer-ne un seguiment al llarg de tot l'any.

l'AMPA és l'associació de mares i pares d'alumnes que, voluntàriament, s'organitzen per col·laborar en les activitats de l'escola. l'AMPA s'ha marcat tres grans objectius:

  • Col·laborar amb l'equip directiu i docent del centre per tal de contribuir al millor funcionament de l'escola.

  • Gestionar els serveis que es considerin necessaris, en particular, els servei de menjador i el temps de migdia i el servei d'acollida.

  • Millorar la pròpia organització de l'associació de mares i pares d'alumnes, creant i desfent les comissions de treball que siguin necessàries a cada moment. Actualment les comissions de treball existents són: menjador, butlletí, activitats extraescolars, llibres de text, jardineria i obres de manteniment.

La junta directiva de l'AMPA la formen un president, un vice-president, un secretari i un tresorer. Es reuneix un cop al mes amb representants de totes les comissions.

Un cop l'any es fa una assemblea general de tots els pares i mares dels alumnes per aprovar els comptes, reorganitzar les comissions de treball,...

Equip Docent

Està format per l'equip directiu, les coordinadores de cada cicle, mestres-tutors de primària, mestres especialistes (dos de castellà, dos d'anglès, tres d'educació física, una de música i una de religió) i l'equip psicopedagògic (una mestra especialista en educació especial, una logopeda i una psicopedagoga).

L'equip docent treballa fora de l'aula en les anomenades hores extensives que consisteixen en 1'5h. diàries en finalitzar les classes del migdia tots els dies de dilluns a dijous.

Al començament de cada mes es reparteix un calendari a cada mestre amb les reunions o activitats programades: entrevistes amb els pares, reunions de cicle, claustre, consell escolar, coordinació pedagògica o algun tipus d'assessorament.

Ales reunions de cicle en que vaig estar, la coordinadors treia els temes que s'havien de parlar i eren reunions bastant disteses ja que tots els professors del cicle es portaven molt bon rotllo. Si hi havia algun tema extra a parlar, sortia sense haver de consensuar ordres del dia ni res.

Alumnat

Valldoreix és una part de Sant Cugat del Vallès on hi ha molta gent amb diners. És una zona amb moltes torres, cases grans...

El CEIP Jaume Ferran i Clua és la única escola pública de Valldoreix, i el seu alumnat és de classe mitja-alta. Tot i així hi ha alguns nens i nenes amb menys recursos econòmics i és un factor que, tot i no ser molt important, es nota. A més aquest any hi ha hagut tres o quatre incorporacions a mig curs de nens amb problemes socials greus o immigrants, com que això no era habitual a l'escola, es van trobar que feia falta configurar un protocol d'entrada a l'escola on s'expliqués quins passos han de seguir aquests nens i nenes fins que no arriben a l'aula que els toca.

Trets d'identitat pedagògica de l'escola

Línia metodològica

  • Desenvolupar l'esperit crític, la capacitat de discussió i de decisió i la voluntat col·lectiva de transformació de la realitat social;

  • Acostant-los a les informacions més properes i a altres informacions.

  • Fomentar la discussió en els fets que coneixen, no donar solucions sinó que la busquin ells.

  • Admetre la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals;

  • Afavorint els diferents nivells, adequant les programacions a cada nen acceptant que no tots els nens arribaran a assolir els mateixos nivells;

  • Per aconseguir-ho cal establir: grups cooperatius, programacions flexibles, avaluació diversificada (diversificació metodologia)

  • Donar importància tant a la relació educativa com a l'adquisició de tècniques i continguts bàsics.

  • Potenciar la relació entre els elements del grup amb: Xerrades, discussions, jocs…

  • Aconseguir una bona relació intergrups mitjançant;

  • La no competència

  • La participació conjunta en treballs

  • La relació entre escoles…

  • Cultivar la investigació, adquirir la capacitat d'aprendre a aprendre i la sistematització científica amb vista a una utilització pràctica i evitar que hi hagi desconnexió entre la teoria i la pràctica entre treball i estudi

  • Hem de tenir en compte que l'ordre i la disciplina són necessaris per a la vida i el treball escolars.

  • Els lligams i l'arrelament del centre escolar respecte al barri la ciutat, la comarca i el país també constituiran un objectiu preferent per aconseguir la inserció dels alumnes en l'entorn social en que viuen.

  • Coeducació

    L'educació que impartirà el centre tindrà en compte la igualtat de drets i la no discriminació de l'alumnat per raó de sexe, religió o ètnia.

    Pluralisme i valors democràtics

    La tolerància, la solidaritat i el respecte a la llibertat de cadascú serà norma a seguir en l'educació i convivència de tota la comunitat educativa.

    Confessionalitat

    L'escola és aconfessional i respectuosa amb totes les creences religioses i polítiques tant de pares com de professors i alumnes. Això significa intentar donar al nen la informació tan objectivament com es pugui perquè progressivament és formi els propis criteris i, analitzant la realitat, pugui prendre decisions responsables.

    Projecte lingüístic

    El català és la llengua vehicular i d'aprenentatge de la comunitat escolar. El coneixement de la llengua castellana ha d'ésser suficient com per utilitzar-la com a font d'informació i vehicle d'expressió.

    L'alumnat ha de tenir un bon domini comunicatiu, tant a nivell oral com escrit del català i castellà.

    L'escola utilitza les proves de la CCE a primària per detectar els nivells d'expressió, comprensió, lectura i ortografia tant en català com en castellà.

    L'anglès s'introdueix a cicle mitjà a un nivell d'expressió i comprensió oral prioritàriament.

    Educació Física

    Pel que fa a l'àrea d'educació física, l'escola obliga a que els alumnes portin xandall i bambes.

    A partir de segon és obligatori dutxar-se després de l'activitat, i en cas de que l'alumne no es pugui dutxar a causa d'un refredat, ha de portar igualment una tovallola i una esponja per treure's la suor i evitar recaigudes, i roba de recanvi.

    L'ajuntament de Sant Cugat ofereix a totes les escoles del municipi l'activitat de piscina per als nens i nenes de primer cicle. Aquesta activitat, que s'inicia al mes d'octubre, es realitza a les piscines municipals de Sant Cugat un dia a la setmana per cada grup durant tot el curs escolar, amb monitors especialitzats i transport a càrrec de l'Ajuntament.

    Activitats

    Durant tot el curs els alumnes de l'escola estaven realitzant diferents projectes arquitectònics per reformar espais morts de l'escola. El grup de 5è estava fent el projecte sobre un pati interior que hi ha a l'escola. De moment l'havien netejat i havien aixecat els plànols del que hi havia actualment per tal de redibuixar a sobre el que volien que hi hagués.

    Dins de la festa de carnaval han fet un mercat dedicat a l'Euro. Va ser una col·laboració de tot el cicle superior.

    Van muntar sis paradetes, repartides de la següent manera:

    - Fruiteria "L'enganyifa" 5è A

    - Llibreria - Papereria "La Barateta" 6è B

    - Banca of euro, coordinada pel mestre d'Educació Física

    - Bareuro ( el bareto), coordinat per la mestra d'Anglès

    - Quiosc "El Jaumet" 6è A

    - Supermercat Eurosuper 2002 6è B

    L'alumnat havia d'anar a cada una de les parades, en les que hi havia activitats a fer relacionades amb la compra diària, com si fos una parada de veritat.

    Aquesta activitat la feien per grups de quatre persones. Cada grup tenia un determinat nombre d'euros i de cèntims.

    Quan el grup havia fet tres activitats, podia anar al bar, on teníem trossos de truita, pa amb tomàquet i beguda, pel mòdic valor de 80 cèntims.

    A les 12 aproximadament van acabar l'activitat, que havia començat a les 10 amb una inauguració solemne de la directora, amb tallat de cinta inclòs.

    CICLE SUPERIOR

    Organització

    Els mestres de cicle superior es trobaven cada dijous en l'hora extensiva per fer les reunions de cicle, en aquestes reunions, a més del tutors de les classes hi havia la mestra d'anglès (coordinadora del cicle) i el mestre d'educació física.

    En aquestes reunions es tractava sobretot, ja que era carnaval, tot el tema del Mercat de l'Euro. També sortien temes com a quins llibres es pot escriure i a quins no, i qüestions de funcionament, etc.

    La veritat és que es veia molt bol rotllo entre els mestres d'aquest cicle i tots tenien moltes ganes de fer coses i de fer-les ben fetes.

    Interrelació entre les línies

    Una cosa que valoro d'aquesta escola és que durant tota l'etapa de primària sempre hi ha una assignatura o dos on els alumnes deixen de treballar amb la meitat de la seva classe per anar a fer-ho amb la meitat de la classe de l'altre 5è. En el meu cas era a l'Àrea d'Educació Física.

    Aquest tipus de funcionament afavoreix als mestres tutora perquè puguin atendre les individualitats dels seus alumnes que ja coneixen ja que, si el grup marxés sencer, els tutors anirien a fer classe a un altre grup que no és el seu i a més està sencer, cosa que no fa fàcil aquesta atenció personalitzada dels alumnes.

    5è A

    Descripció

    A l'aula eren 24 alumnes, 8 nens i 16 nenes. Els mestres que treballaven amb aquest grup eren cinc: la tutora, el mestre d'educació física, la mestra de música, la mestra d'anglès i l'Ester que es una educadora que atén els nens i nenes ACI 4 hores a la setmana (3 hores en grups de 4 nens i nenes i 1 hora individual) i a la meitat del grup classe 1 hora a la setmana (ara està atenent els nens i nenes que els costa més i no tenen el nivell).

    Distribució espacial de l'Aula:

    L'Anna

    La tutora de grup de 5è A era l'Anna Rabella, una dona amb molta iniciativa, activa i molt clara, directa, exigent i coneixedora del seu grup; amb uns quants anys d'experiència que es notaven en la manera com portava els alumnes, la programació i els curs en general.

    Tenia una prestatgeria al costat de la taula on hi guardava les fitxes, treballs del alumnes per tornar, llibres i material dels alumnes. A la paret d'aquest armari hi havia penjat un portapapers on hi posava l'horari del que feia cada setmana. Sovint el canviava per poder acabar les activitats que havia de fer com el mercat de l'Euro, la sortida per veure el Comerç de Sant Cugat i el posterior treball... sempre deia que faltaven hores per fer tota la feina i que els nens i nenes gairebé no tenien temps de fer treball personal.

    A la seva taula hi guardava els seus llibres que de vegades deixava a algun alumne que l'havien perdut o que per altres problemes no havien comprat encara, també hi guardava la llibreta d'entrevistes on apuntava les entrevistes que es feien amb els pares de tots els nens i nenes de la classe, les proves de la CCE que s'havien fet als alumnes al començament de curs on es reflectia el desfasament de nivells que hi havia a l'aula, els fulls d'avaluació trimestral...

    L'Anna només parlava castellà a la classe de Castellà. El seu to de veu era generalment suau. Parlava prou fort perquè tothom l'escoltés i no havia de forçar la veu perquè quan ella parlava els nens i nenes callaven.

    L'ambient de classe no era sempre de total concentració i silenci. En estones de treball sobre el paper, l'Anna no es queixava si entre ells parlaven fluixet. Es combinaven estones de concentració amb estones en que l'ambient era més distès i relaxat.

    Pel que fa al llenguatge no verbal l'Anna feia servir molt les mans i el moviment de braços per ajudar a fer entendre el que anava dient verbalment. Amb la cara sola també s'expressava. De vegades, en comptes de parlar, feia una mirada o un moviment de cap.

    A l'aula solia ocupar diferents espais. Podia ser que estigués a la seva taula o passejant per l'aula (quan els alumnes feien treball individual), asseguda a la cadira d'algun nen o nena (quan treballava amb grups reduïts), asseguda sobre una taula o dreta per l'aula (quan explicava alguna cosa)

    Una actitud que prenia bastant sovint l'Anna era l'actitud d'aprovació. Quan els nens i nenes feien les coses bé o si més no s'esforçaven, l'Anna els felicitava, els transmetia la seva alegria generalment de forma individual tot i que alguna vegada també elogiava algú en públic. Tant com feia aprovacions en públic, també s'enfadava quan calia argumentant el perquè del seu enfado.

    Alumnes

    Aquest grup de cinquè va patir a tercer una reestructuració de les línies ja que passava que hi havia un tercer molt bo i un de molt dolent. Aleshores es va decidir compensar les línies per compensar aquest fet; això va provocar queixes per part d'alguns pares i la marxada d'alguns alumnes, actualment estan barrejats però es nota bastant el desfasi entre nens i nenes que en saben molt i són molt ràpids i d'altres que no tant.

    Com a grup, aquesta classe era bastant viva i moguda, i en general tenien força iniciativa en les activitats. Eren molt bromistes i reien molt entre ells. Per altra banda també eren molt responsables tot i que sempre hi havia els mateixos que no feien el deures, els qui no portaven el material que s'havia demanat per a un dia concret...

    Una cosa a destacar és que com a grup tenien clar que podien queixar-se de les coses que els molestaven o que no trobaven bé. Ho parlaven a l'assemblea i ho comunicaven a l'Anna i ella els dirigia a qui tocava. En aquest sentit eren bastant autònoms.

    La Pilar

    La Pilar és una nena de dotze anys que està a l'aula de 5è, és una nena que va arribar el curs passat i que te unes mancances afectives i intel·lectuals degut a que ha passat per molts conflictes familiars, centres d'acollida i ara finalment ha estat adoptada.

    Ella té moltes ganes de fer les coses bé i de vegades s'inventa deures i feines perquè vol arribar al nivell dels seus companys, és per això que cada dia l'Anna li ha de signar l'agenda amb els deures. L'Anna li està fent el seguiment com a ACI i no sempre fa les mateixes feines que la resta de la classe, és per això que encara no té tots els llibres i l'Anna li ha de deixar de tant en tant. Això ho reflecteix el PEC en l'objectiu 10.1 que diu : “Adequar específicament el currículum als alumnes amb necessitats educatives especials

    Estructuració de les relacions

    mestra- alumnes

    En general, tots els alumnes tenien amb la mestra una relació de respecte molt gran. Tots sabien exactament què volia la mestra amb cada actitud que prenia, i mai ningú es passava un pel.

    També tots tenien una bona relació afectiva amb la mestra. Cadascú a la seva manera li mostrava el seu afecta, explicant-li coses, portant-li coses... A l'aula tenien temps per xerrar d'una manera distesa i relaxada, també a l'entrada i sortida de l'escola i sobretot a l'hora del pati quan l'Anna tenia vigilància de pati que moltes nenes s'assentaven al seu voltant i parlaven de coses de l'escola, de coses de classe...

    L'Anna pretenia que ells fossin molt autònoms i segurs de sí mateixos, així hi havia dos moments i dues frases que recordo i és que quan estaven fent treball personal i algun d'ells s'acostava per demanar-li alguna cosa els deia coses com “ara no hi sóc” o “jo no sóc la vostra mare” i també quan els feia alguna pregunta i ells contestaven amb dubtes ella els deia “m'ho preguntes o m'ho dius?” i ells deien “t'ho dic” i ella deia “doncs digues-ho”.

    alumnes- alumnes

    A la classe hi havia molt bona relació entre els alumnes, és un grup solidari i cooperador, tenien molt clars quins eren els càrrecs de cadascun i seguien les regles sense posar-hi pegues.

    Tots intentaven ajudar a la Pilar i tenien molt clar fins a on havien de fer-li cas i que no havien de donar-li corda quan s'inventés històries. El que ells feien era ajudar-la quan s'enfadava i fer-la raonar.

    La majoria de les regles es decidien a les assemblees que ells mateixos dirigien i controlaves, així els delegats apuntaven a la pissarra els temes que ells creien que s'havien de tractar i els altres n'afegien més; un cop estaven tots els punts a la pissarra, els delegats els ordenaven i començava l'assemblea que la dirigien els dos delegats que eren els qui donaven paraules i feien fora algú si no es comportava i després aixecaven acta del que havia succeït.

    A l'hora del pati hi havia bastants grupets fets que de vegades interaccionaven entre ells. Algun dia jugaven tot el grup junt, però no era el més normal. Alguns nens solien jugar a futbol i altres jugaven amb les nenes a Pi, les altres simplement es quedaven xerrant al banc. Estan en aquella època que els nens i les nenes no es volen ni tocar i és per això que l'Anna els “forçava” perquè sortissin grups mixtos.

    Alguns exemples de l'aplicació del PEC a l'aula

    Objectius generals en l'àmbit pedagògic

    Impulsar una metodologia de relació a l´aula tant a nivell de professor-alumne com al d´alumne-alumne.

    S'observa a les assemblees, que es realitzen setmanalment sense que la mestra els hagi de recordar, fins i tot un dia que estaven amb mi van recordar-me que havíem de parar el que estàvem fent perquè tocava assemblea.

    Desenvolupar en l´infant des del primer moment una actitud investigadora, propulsora de l´autoaprenentatge, que sigui ell el que construeixi els seus coneixements, aprendre tècniques d´estudi i estratègies d´aprenentatge.

    Cada setmana portaven de casa una notícia que comentaven a l'hora alternativa a religió, ara estaven aprenent a escriure comentaris de text amb coherència mitjançant una estrella.

    Temporalitzar els continguts de les matèries en funció de les característiques del grup-classe i dels recursos disponibles a l´escola.

    L'Anna feia anar l'horari segons les necessitats del grup, l'horari era orientatiu i si un dia treia hores d'alguna matèria, un altre dia les recuperava per no perdre hores globals.

    Avaluar individualment l´infant com a la totalitat evitant reduir l´activitat de l´aula als productes de l´aprenentatge. S´utilitzarà una avaluació formativa, valorant el procés ensenyament-aprenentatge i prenent decisions per tal de millorar aquest procés.

    Realment es fa una avaluació personalitzada de cada alumne, tot i que les pautes d'avaluació ja estan fetes i hi ha coses que no es poden avaluar amb una creueta.

    No limitar la tasca del professor a la simple transmissió de coneixements; Cal assumir el paper de guia, orientador, motivador i mediador entre els alumnes i la cultura.

    Moltes vegades ells havien de portat informació de casa: revistes on sortissin patis interiors per fer el projecte, catàlegs amb preus d'aliments per fer la paradeta del Mercat de l'Euro...

    Conscienciar al professorat de la necessitat de revisar la seva acció docent i de renovar-la.

    Considerar la interacció entre els alumnes com valuosa ajuda a l´aprenentatge i per tant donar importància al treball en grup.

    Es feien molts treballs en grup i l'Anna intentava que fossin mixtes.

    Principis i objectius generals de l'escola

    En la planificació de principis i objectius generals del centre hi apareixen deu principis com a objectius generals. Comentaré breument els casos concrets que he observat a l'aula i que responen a alguns d'aquests principis.

    Hi ha principis i objectius que no comentaré perquè ja han estat reflectits en altres parts del treball.

    Objectiu 1.2: Participar els alumnes a través de les assemblees de curs fomentant la seva autonomia i iniciativa personal.

    Objectiu 4.1: Retolar el Col·legi en Català.

    Objectiu 4.2: Escriure els documents del Centre en català.

    Totes les cartes que arribaven als nens i nenes estaven escrites en català, així com els murals, la pissarra, l'agenda...

    Objectiu 4.3: Reforçar els alumnes no catalanoparlants amb problemes d´aprenentatge en llengua catalana per tal de poder seguir en igualtat de condicions l´ensenyament en català.

    A la Pilar li costava parlar català, tot i així s'esforçava per parlar-lo amb claredat i sense dir paraules en castellà; si s'equivocava els alumnes o la pròpia mestra la corregien.

    Objectiu 4.4: Introduir l´aprenentatge del castellà com a segona llengua, l´aspecte d´expressió oral a partir del Parvulari i l´expressió escrita a partir del Cicle Mitjà.

    Quan tocava classe de castellà l'Anna no deixava que li parlessin en català, i si algú ho feia ella deia “no te entiendo” i aleshores li deien en castellà.

    Objectiu 5.3: Organitzar el treball de les àrees de coneixement dels / de les alumnes a través de plans de treball mitjançant l´ús de l´agenda com a instrument de planificació personal de l´alumne i de comunicació amb la família a partir de C. Mitjà.

    Moltes vegades els deures estaven apuntats a la pissarra, però cada vegada més l'Anna deia deures sense apunta'ls-hi enlloc.

    Objectiu 5.4: Partir sempre que sigui possible de l'experimentació i la manipulació i de la realitat més propera als / a les alumnes. Organitzar sortides d´estudi incloses en el programa anual i contemplades en el pressupost del nivell.

    Els alumnes van anar de visita als carrers de Sant Cugat per fer entrevistes als comerciants i compradors de la ciutat.

    Objectiu 5.5: Fomentar les noves tecnologies de la informació i comunicació com a suport a les diferents àrees.

    L'ús d'internet no es feia de forma regular, ja que no en disposaven a l'aula tot i que tenien un ordinador que els servia per fer multiplicacions o divisions o escrits...

    Objectiu 5.6: Ensenyar el llenguatge matemàtic d'una forma funcional, com a eina per a interpretar i representar la realitat

    Estaven aprenent a dividir i multiplicar per sis per tot el tema de l'Euro, també estaven treballant molt amb decimals.

    Objectiu 7.3: Educar en el respecte a totes les confessions i en el pluralisme ideològic.

    A la classe hi havia un nen que feia religió durant una hora i mitja a la setmana; mentre aquest alumne era fora de classe la mestra no podia avançar matèria i havia de fer alternativa de religió. Potser aquí hi havia una mica de descordinació, perquè alguna dia parlaven de coses a classe que el Pau havia fet a religió i els altres a l'hora alternativa de religió.

    ACTIVITAT A L'AULA

    La meva intervenció a l'aula va ser una mica peculiar, ja que la vaig fer als dos cinquens i als dos sisens. Es tractava de muntar les danses que ballaran a final de curs en les trobades que cada any fan totes les escoles públiques de Sant Cugat. Aquesta activitat s'emmarcava a l'àrea de música, però algun dia vam fer servir la classe d'educació física per repassar-les.

    Amb el grup de cinquè vaig fer quatre sessions per aprendre “la Bolangera”; a la primera vam escoltar la música, vam contar els compassos i vam aprendre l'estructura de la dansa. A la segona sessió vam aprendre els passos de la dansa i la primera variació; a la tercera vam aprendre les altres tres variacions i a la quarta vam fer l'entrada i la sortida de la dansa.

    Amb els de sisè només vaig fer tres sessions per aprendre “el Xiriminimí”, a la primera els vaig explicar la dansa i vam escoltar la música, de seguida ens vam posar a aprendre el pas sense música ja que és una mica complicat. A la segona sessió vam fer el pas amb música i a la tercera vaig poder muntar dos de les tres figures de la dansa. La setmana que ve he de tornar per muntar la tercera figura.

    Com a valoració personal trobo que va ser més fàcil del que em pensava, ja que jo estic acostumada a treballar amb grups de 16 nens i nenes, i pensava que el grup de 25 seria més difícil de controlar, però al ser una activitat distesa i diferent (encara no havien fet dansa), els venia de gust i se'ls veia molt motivats; fins i tot als nens.

    VALORACIÓ PERSONAL

    Les pràctiques d'aquest any m'ha agradat força. Jo anava amb la idea de les pràctiques de l'any passat que havien estat bastant avorrides ja que gairebé no feia res i van durar molt poc, en canvi aquest any estava amb una mestra molt bona que ja des del primer dia em va donar un paper a l'aula que era el de estar a sobre de la Pilar perquè treballés. A mida que anaven passant els dies jo em trobava més a gust en aquella classe i participava més. Més d'un dia l'Anna havia marxat i m'havia deixat sola amb els nens i tot i que canviaven la seva actitud i es portaven pitjor, em respectaven igual i em feien cas.

    El que més valoraria de les pràctiques d'aquest any és la mestra i l'equip de mestres de cicle superior en general, són un equip amb moltes inquietuds i moltes ganes de fer coses, tenen molt bon rotllo entre ells (potser hi ha alguna excepció) i això es transmet als alumnes, que creixen amb aquestes ganes de fer i descobrir coses. Són nens i nenes inquiets que no només volen aprendre a dividir amb decimals sinó que volen saber més del món que els envolta i això els hi transmeten els mestres. Jo no se si tots els mestres d'aquesta escola són com els que jo he conegut però crec que sí, ja que aquest bon rotllo del que parlo també el vaig viure al dinar de carnestoltes que van fer molts mestres de l'escola i que es veu que fan bastant sovint aprofitant qualsevol festa.

    Espero que l'any vinent tingui tanta sort com aquest any.

    Practicum II

    19

    Taula mestra

    Armari mestra

    T m

    A e

    U s

    L t

    A r

    a

    Ordinador

    Material Biblioteca

    C

    a

    s

    i

    l

    l

    e

    r

    s

    Taules

    suplementàries

    F

    I

    N

    E

    S

    T

    R

    E

    S