Medicina preventiva i salut pública

Brot de toxi-infecció alimentària. Epidèmia. Mesures control

  • Enviado por: Pedro La
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

Estudi d'un brot de toxi-infecció alimentària.

Objectius

  • Conèixer les principals etapes en la investigació d'una epidèmia

  • Representar i interpretar una corba temporal epidèmica.

  • Calcular i interpretar la taxa d'atac corresponent a un brot epidèmic, així com les taxes d'atac específiques per aliments.

  • Enunciat

    El dia 19 d'abril de 1940, el Cap Local de Sanitat de Lycoming (comtat d'Oswego, New York) va notificar de forma urgent al Servei de Vigilància Epidemiològica la ocurrència d'un brot de gastroenteritis aguda. El Dr. A.M. Rubin, epidemiòleg d'aquest Servei, es va encarregar de la investigació del brot.

    Al arribar al poble de Lycoming, el Dr. Rubin va saber, a partir de la informació que li proporcionà el Cap Local, que tots els casos coneguts s'havien produït entre els participants a un berenar-sopar a I'esglèsia del poble, el vespre del dia abans. Si els malalts tenien familiars que no havien anat al sopar, aquests familiars no presentaven cap símptoma. Per això, la investigació es va centrar en les circumstàncies que envoltaren el sopar. Es va aconseguir entrevistar a 75 de les 80 persones que se sabia que havien assistit al sopar, recollint informació sobre I'hora d'inici i les característiques dels símptomes, i el tipus d'aliments que havien consumit. En total, es van identificar 46 casos de gastroenteritis.

    Descripció clínica

    La simptomatologia es va iniciar en tots els casos de forma aguda, i es caracteritzà principalment per nàusees, vòmits, diarrea i dolor abdominal. Cap dels malalts entrevistats havia notat febre. Tots ells es van recuperar entre les 24 i 30 hores següents a I'inici dels símptomes. Aproximadament un 20% dels malalts van ser atesos mèdicament. No es van recollir mostres de femta per a l'anàlisi microbiològica.

    Descripció del sopar

    El sopar va tenir lloc en una dependència de I'església del poble. Diversos membres de la congregació van contribuir portant els aliments. El sopar va començar a les 18 hores i es va perllongar fins a les 23 h. Els diferents aliments estaven col·locats en una taula i la gent se'ls va anar servint al llarg de vàries hores.

    La informació recollida es mostra a les taules 1 (casos de gastroenteritis) i 2 (participants que no van emmalaltir). L'hora de la ingestió dels aliments només es va poder conèixer en la meitat dels malalts aproximadament.

    Preguntes

  • És correcte el terme d'epidèmia per a descriure aquesta situació? Justificar la resposta.

  • Sí. Per epidèmia s'enten un increment en el número de casos d'una malaltia en una població concreta i en un moment determinat, superior al nombre de casos que s'esperarien en aquell lloc i en aquell moment.

  • Quines són les etapes en la investigació d'un brot?

  • 1.- NOTIFICACIÓ I CONFIRMACIÓ DEL BROT:

    • Notificació del brot a les autoritats sanitàries.

    • Confirmació del brot.

    • Definició de cas (per saber si a mesura que van arribant nous malalts, els podem incloure o no dins el brot epidèmic). En aquest estudi, definiriem com a cas a tots aquells malalts que presentessin un començament agut de la simptomatologia, amb dolor abdominal, nàusees, vòmits i diarrea.

    • Verificació de l'existència del brot.

    2.- FORMULACIÓ DE HIPÒTESIS.

    (Per exemple: qualque aliment del sopar estava en males condicions).

    3.- INSTAURAR MESURES DE CONTROL.

    Per a prevenir l'aparició de nous casos. En aquesta situació el que es podria fer és retirar tot el menjar sobrant. En el cas de les malalties transmisibles, el tractament de la malaltia podria considerar-se una mesura de control.

    4.- planificació i execució de la investigació.

  • Identificar la població a risc (identificar i localitzar als individus que varen anar al sopar).

  • Pasar qüestionaris epidemiològics a cada un dels individus de la població a risc.

  • Recollida de la informació (aliments ingerits, hora de la ingesta, cantitat,simptomatologia, mostres clíniques si són necessàries,...)

  • Visita al lloc dels fets, per a valorar condicions higièniques, instalacions,...

  • 5.- ANÀLISI DE LES DADES.

    • Corba temporal epidèmica (representar gràficament com han aparegut els casos en el temps).

    • Estudi de la associació entre aliments i malaltia. Establir les messures d'associació adients (en aquest cas, com que calculem incidències, messurariem el Risc Relatiu).

    6.- CONCLUSIONS I ELABORACIÓ D'UN INFORME.

  • Quines són les principals categories que han de considerar-se en el diagnòstic diferencial d'un brot de toxi-infecció alimentària?

  • El principal diagnòstic diferencial s'hauria d'establir entre l'etiologia tòxica i l'etiologia infecciosa. Desprès, un cop ens hem declinat cap a una etiologia o una altra, hauriem de valorar quin tòxic o quin agent infecciós és el responsable.

    4. Quina informació s'ha de recollir de les persones que participaren en el sopar i com s'ha d'organitzar aquesta informació?

  • Dades de filiació: nom i llinatges, edat, sexe, adressa i telèfon de contacte.

  • Hora d'inici del sopar.

  • Aliments i begudes ingerits.

  • Simptomatologia i hora d'inici.

  • 5. Elaborar una taula amb la data i hora de I'inici dels símptomes ordenades cronològicament. Representar gràficament el nº de casos en relació a la data i hora d'inici dels símptomes.

    18 D'ABRIL

    19 D'ABRIL

    HORA D'INICI DELS SÍMPTOMES

    Nº DE CASOS

    HORA D'INICI DELS SÍMPTOMES

    Nº DE CASOS

    15:00

    21:00

    21:15

    21:30

    21:45

    22:00

    22:15

    22:30

    23:00

    23:30

    24:00

    1

    1

    1

    2

    2

    1

    1

    4

    5

    2

    2

    0:30

    1:00

    2:00

    2:15

    2:30

    10:30

    7

    10

    3

    1

    2

    1


    Nº de casos