Medi terrestre i aquatic

Biología # Sòl. Biomes. Aigües dolces. Éssers humans. Contaminació atmosfèrica

  • Enviado por: Ana
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

UNITAT 4

EL MEDI TERRESTRE I EL MEDI AQUÀTIC

  • El medi terrestre

  • El medi terrestre, està Naturalesa de les roques

    determinat per uns factors Condicions del sòl Latitud

    Factors climàtics Altitud

    Prox. del mar

    El sòl és el producte resultant de la interacció entre litosfera atmosfera i éssers vius, en distingim diversos segons:

    Textura: proporció relativa de fragments de diferent mida.

    Estructura: superposició de les diferents capes.

    Salinitat: contingut de sals minerals.

    Aireig: quantitat de gasos que hi circulen.

    pH: sols àcids, bàsics o neutres.

  • Biomes terrestres

  • Els biomes són grans ecosistemes que s'estenen per amplies regions de la Terra. Segons les condicions climàtiques, distingim:

  • Tundra: característica de les zones circumpolars, situada per sobre de 70º de latitud.

  • Clima: molt fred, vent constant, molta humitat, escasses precipitacions

    Vegetació: molt pobre (líquens, molses, espècies herbàcies)

    Fauna: fauna polar

  • Boscos temperats: Situats a la zona temperada, entre 30º i 70º de latitud, diferenciem de nord a sud:

    • Taigà: bosc de coníferes des dels 50 fins als 70º de latitud.

    Clima: fred, precipitacions abundant

    Vegetació: formada per pins, pícees i avets

    Fauna: llops, linx, óssos, esquirols

    • Bosc caducifoli: entre els 40º i els 50º de latitud.

    Clima: temperat, humit, precipitacions abundants

    Vegetació:arbres alts, sotabosc pobre

    Fauna: molt variable

    • Bosc mediterrani: àrees compreses entre 30º i 40º de latitud.

    Clima: estius càlids, hiverns suaus, precipitacions escasses.

    Vegetació: matolls i arbres de fulla perenne

    Fauna: conills, rèptils, senglars, ocells i insectes.

  • Herbassars: formacions herbàcies pròpies del clima tropical, que es caracteritza per pluges escasses i vent sec. Es distingeixen:

    • Sabana: zona tropical.

    Clima: sec

    Vegetació: bàsicament gramínies

    Fauna: dominen els animal herbívors

    • Pampa: situades al interior del continent Americà.

    Clima: continental

    Vegetació: plantes herbàcies, zones de conreu de cereals

    Fauna: herbívors ungulats

    • Estepa: similar a la sabana però pobre degut a la sequera.

    Clima: pluges a l'estiu i un o dos períodes secs

    Vegetació: herbes espinoses

  • Deserts: Entre els 15º i els 35º de latitud.

  • Clima: sec, precipitacions escasses

    Vegetació: espinoses resistents a la falta d'humitat

    Fauna: escassa i resistent a la sequedat (serps, camells,etc...)

  • Selva tropical: Situada al voltant de l'equador, entre 10º latitud nord i 10º latitud sud.

  • Clima: Temp. Elevada tot l'any, precipitacions molt abundant.

    Vegetació: Exuberant, molt diversa.

    Fauna: molt variada, abunden els animals que viuen als arbres.

  • El medi aquàtic

  • Es important per dos motius:

    Per la seva gran extensió

    Perquè és el lloc on va tenir origen la vida

    Els éssers vius d'aquest medi formen diverses comunitats:

    El nèuston: Constituït per organismes que viuen a la superfície de l'aigua

    aprofitant la seva tensió superficial.

    El plàncton: Organismes microscòpics que viuen en suspensió a l'aigua.

    Són la base de les cadenes alimentaries en aquest medi.

    Distingim: - Zooplàncton(crustacis,larves,protozous...)

    - Fitoplàncton(microalgues,bac. fotosintètics...)

    El nècton: Éssers amb òrgans natatoris (peixos, cefalòpodes, mamífers...)

    El Bentos: Comunitat d'org. Que viuen fixos al fons o que hi estan

    relacionats

  • Biomes aquàtics

  • Segons les característiques de l'aigua es poden distingir:

  • Aigües dolces estancades:

  • Poden tenir una extensió molt variada, es divideixen en:

    • Zona litoral: propera a la costa, poc profunda, habitada per plantes aquàtiques, amfibis i mol·luscs.

    • Zona pelàgica: s'estén fins on arriba la llum, és habitada per plàncton i peixos.

    • Zona profunda: s'estén fins al fons, no hi arriba la llum, s'hi troben bacteris, cucs, larves i alguns mol·luscs.

  • Aigües dolces corrents:

  • Representada per rius i corrents, hi ha diferents espècies segons el tram (naixement, mitjà i desembocadura).

  • Bioma marí:

  • En aquest bioma s'hi distingeixen 3 regions:

    • Zona litoral: la més propera a la costa

    • Zona nerítica: arriba als 200 m de profunditat, es ben il·luminada.

    • Regió pelàgica: la més allunyada de la costa, formada per:

    Zona fòtica

    Batial (200-2000m)

    Zona afòtica

    Abissal (2000-...)

  • Éssers humans i la biosfera

  • Els canvis que l'ésser humà provoca sobre els ecosistemes són deguts a diversos factors:

  • Augment de població

  • Consum d'energia

  • No renovables: Carbó, petroli i energia nuclear.

    Renovables: Energies hidroelèctriques, solar, eòlica, biomassa...

  • Tala d'arbres i incendis forestals

  • Provoquen que el sol quedi descobert.

  • Erosió del sol

  • La sobreexplotació dels sòls provoca la desertització.

    La contaminació atmosfèrica és deguda a la utilització de combustibles fòssils, dividim els factors contaminants en dos grans grups:

    • Contaminants 1º: Productes eliminats en els processos industrials i domèstics.

    • Contaminants 2º: Provenen de la interacció dels contaminants 1º i els components de l'aire, provoquen la pluja àcida, l'efecte hivernacle i el forat de la capa d'ozó.

    • Pluja àcida:

    Les centrals tèrmiques, el transit i molts processos industrials desprenen grans quantitats de CO2, òxid de sobre i òxid de nitrogen, aquests gasos, combinats entre si i amb l'aigua produeixen gotes d'àcid carbònic, sulfúric i nítric.

    Quan comença a ploure, aquestes gotes es barregen amb l'aire i provoquen la anomenada pluja àcida que causa efectes desastrosos sobre animals i plantes.

    • Efecte hivernacle:

    Els gasos que hi ha a l'atmosfera tenen un efecte hivernacle, és a dir, absorbeixen i remeten la radiació infraroja per a impedir que part d'aquesta surti de la Terra i mantenint constat la temperatura de l'aire superficial, però a mesura que aquesta concentració de gasos augmenta (per contaminació humana), també augmenta la temperatura.

    • Forat de la capa d'ozó:

    Els CFC són inerts a les capes baixes de l'atmosfera, però a les altres, la radiació ultraviolada fa que es tornin actius i destrueixen l'ozó.

    Així doncs la disminució de la capa de ozó permet la entrada de les radiacions ultraviolades a la superfície de la terra i aquestes produeixen una reducció del sistema immunològic i un increment del càncer de pell i les lesions oculars.

    També altera les plantes, el fitoplàncton i per tant, també les xarxes tròfiques.