Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente


Medi ambient


PREPARACIÓ D'EXÀMEN.

Medi ambient: conjunt de factors físics, químics, biològics i socials, capaços de causar efectes sobre els éssers vius i les persones humanes. ONU (1972)

Desenvolupament sostenible: és un desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de generacions futures per atendre les seves propies necessitats. ONU (1987).

Efecte dominó: qualsevol intervenció en el medi natural, per puntual que sigui, arrossega rere seu una sèrie de repercussions de cadena sobre tots els components del medi ambient.

SISTEMES I MODELS I ELS SEUS MECANISMES:

Sistema: és un conjunt de parts operativament interrelacionades, és a dir, en què unes parts actuen sobre les altres i del qual interessa fonamentalment el comportament global.

Model: versions simplificades de la realitat del sistema a estudiar.

Sistema caixa negra: es representa com si fos una caixa dins la qual només ens fixem en les entrades i sortides de matèria, d'energia i d'informació.

  • Tipus:

    • Oberts: entrades i sortides de materia i energia.

      • Ex: Éssers vius.

    • Tancats: intercanvi d'energia, NO de matèria.

      • Ex: Terra

    • Aïllants: no hi ha intercanvi de res.

      • Ex: Sistema Solar.

ENTRADES SORTIDES

Sistema caixa blanca: es representa com si fos una caixa la qual tenim en compte tot el que entra i tot el que surt i analitzem el seu interior.

ENTRADES SORTIDES

  • Relacions causals:

    • Relacions simples: representen l'influencia d'un element sobre un altre.

      • Directes:

      • Inverses:

      • Encadenades:

    • Relacions complexes: el darrer element implicat actua damunt el primer (Feed back).

      • Positives:

      • Negatives:

MODELS DE REGULACIÓ DEL CLIMA TERRESTRE:

La Terra com a sistema de caixa negra:

La Terra com a sistema de caixa blanca:

Efecte hivernacle: és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.

Efecte albedo: és el percentatge de la radiació solar que és reflectida per la Terra del total de la que hi incideix procedent del Sol.

40% reflectir

100% de radiació solar

60% superficie terrestre

Núvols: proporcionen un equilibri dinàmic, qualsevol canvi a les condicions ambientals, pot ocasionar un canvi radical.

  • Funcions:

    • Incrementa l'albedo i baixa la temperatura.

    • Incrementa l'efecte hivernacle.

Pols atmosfèrica: proveé dels volcans, incendis, impactes de meteorits,...

Curt termini:

Volcans (geosfera)

doble efecte:

Llarg termini:

Radiació solar:

  • Variacions periòdiques: són variacions cicliques de la temperatura terrestre.

    • Trajectòria: quan més allargada és l'elipse, més curta és l'estiu.

    • Eix: determina la durada del dia i la nit i també les estacions.

  • Variacions graduals: quantitat de radiació que emet el Sol.

Biomassa: és la quantitat de matèria orgànica que constitueix els éssers vius. En estar formada per molècules constituides per carbonis, és una forma d'emagatzamatge per la qual el CO2, roman tancat durant un temps, fins que la matèria orgànica es descompon i el CO2 retorna a l'atmosfera.

La influència de la biosfera:

Segons “l'Hipotesi de Gaia”: la Terra es un sistema homeostàtic, en el qual la temperatura s'autoregula.

Menys CO2, menys efecte hivernacle.

El Sol emitia menys radiació, pero hi havia més CO2, per lo qual había més efecte hivernacle, ja que les temperatures eren més altes.

RECURSOS NATURALS I IMPACTES AMBIENTALS:

Recurs natural: és tot allò que la humanitat obté de la natura per satisfer les seves necessitats físiques bàsiques i altres necessitats fruit dels seus desitjos.

  • Tipus:

    • No renovables: carbó, petroli,...

    • Renovables: el Sol, el vent,...

    • Potencialment renovables: fusta,...

Energia endosomàtica: energia obtenguda a partir de les cadenes tròfiques dels animals.

Energia exosomàtica: fa referència que no s'obté de les cadenes tròfiques, per exemple: l'energia solar

Impacte ambiental: és la modificació de l'ambient ocasionat per l'acció de l'home.

  • Avaluació d'un impacte (AIA): és concebuda com un instrument de la política, ambiental, analitíc i d'abast preventiu, que permet integrar a l'ambient rural un projecte determinat.

    • Objectius:

      • Identificar els efectes que pot causar un projecte sobre el medi ambient.

      • Estimar la magnitut dels efectes.

      • Prevenir els efectes sobre el medi ambient, evitant-los o minimitzant-los.

  • Causes:

    • Canvis en els usos del sòl: agricultura, indústria,...

    • Contaminació: radiacions, residus al sòl, sorolls,...

    • Canvis a la biodiversitat: introducció i comerç d'espècies.

    • Sobreexplotació: petroli.

    • Abandonament d'activitats humanes: emigrar a una ciutat.

  • Classificació:

    • Locals: contaminació de l'aire en grans ciutats.

    • Regionals: contaminació greu de les aigues d'un riu.

    • Globals:

      • La pèrdua de la biodiversitat.

      • La disminució de la capa d'ozó.

      • L'augment de l'efecte hivernacle i el canvi climàtic.

      • L'escassesa d'aigua com a recurs.

FUNCIONS ECONÒMIQUES DELS SISTEMES NATURALS:

Crisi ambiental: els canvis introduits en els ecosistemes es fa a una velocitat molt ràpida.

  • Problemes:

    • Creixement d'indústria.

    • Explosió demogràfica.

    • Desenvolupament de grans ciutats.

    • Grans progressos cientifics tecnològics.

Explotació incontrolada: preval el desenvolupament econòmic al marge de la preservació del medi natural.

  • Promou el creixement econòmic sense tenir en compte el medi natural.

  • No permet el creixement econòmic durant un temps indefinit.

  • Provoca costos ocults.

Costos ocults: són unes despese ambientals que no se solen comptabilitzar en el preu dels productes i que provoquen efectes nocius al medi ambient, en la societat o en la salut.

Conservacionisme a ultrança: preval la conservació del medi natural sobre el desenvolupament econòmic.Es totalment oposaa a l'explotació incontrolada.

Desenvolupament sostenible: és un desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de generacions futures per atendre les seves propies necessitats. ONU (1987).

  • Nivells:

    • Sostenibilitat econòmica: que implica: el creixement industrial, el creixement agrícola, el rendiment financer,...

    • Sostebilitat ecològica: que implica: aire i aigua nets, preservació del sòl, conservació dels recursos naturals.

    • Sostenibilitat social: que implica: el benefici públic, la participació, l'autodeterminació, la equitat laboral,...

  • Els països rics es van comprometre a reduir el consum energètic i la contaminació, i a destinar un 0.7% del producte interior brut al sud per afavorir-hi el desenvolupament sostenible.

  • Principis per aconseguir el desenvolupament sostenible:

    • Principi de recol·lecció sostenible.

    • Principi de buidatge sostenible.

    • Principi d'emissió sostenible.

    • Principi de selecció sostenible de tecnologies.

    • Principi d'irreversibilitat zero.

      • La taxa de consum ha de ser menor a la taxa de renovació.

      • La taxa de generació ha de ser menor que la taxa d'assimilació.

    • Principi de desenvolupament equitatiu.

INDEXS DE MESURA DE LA SOSTENIBILITAT:

Indicadors ambientals:

  • Tipus:

    • Pressió (P)

    • Estat (E)

    • Resposta (R)

Preservar els ecosistemes naturals Sostenibilitat ecològica

Evitar l'esgotament de recursos naturals Sostenibilitat econòmica

Vetllar per la salut i pel benestar humans Sostenibilitat social

Emprenta ecològica: mesura el nombre d'hectàrees que ocupa cada persona per mantenir el seu nivell de consum i el seu nivell paral·lel de deixalles.

PREVENCIÓ I CORRECCIÓ DE RISCOS:

Risc: és qualsevol condició, procés o esdeveniment que pot causar danys personals, pèrdues econòmiques o danys al medi ambient.

Riscos tecnològics o culturals: són deguts a conseqüència de l'acció humana.

Riscos naturals: són originats per causes naturals.

  • Tipus:

    • Biològics: són les malalties provocades per tot tipus de microorganismes infecciosos o paràsits.

    • Químics: resultant de l'acció de productes químics perillosos continguts als menjars, a l'aigua o al sòl.

    • Físics:

      • Climàtics: són els associats a fenòmens atmosfèrics.

      • Geològics: es deuen als processos geologics.

        • Interns: volcans

        • Externs: inundacions

    • Cosmics: procedeixen de l'espai.

Riscos mixtos: és una mescla entre riscos naturals i acció humana.

Perillositat (P): és la probabilitat de que ocorri un risc determinat.

  • Punts de vista:

    • Severitat: el grau de perillositat.

    • Temps de retorn: periodicitat d'un risc.

    • Distribució geogràfica: localitzar i delimitar les zones historicament castigades per un determinat fenomen.

Vulnerabilitat (V): és el percentatge de victímes o bèns perduts, provocats per un determinat risc natural.

Exposició (E): és el nombre total de persones o bèns econòmics sotmesos a un determinat risc.

Planificació de riscos: es tracta d'elaborar mesures destinades a l'acció de fer front als riscos.

  • Predicció: elaboració de mapes de riscos, és a dir, anuncien amb anticipació.

  • Prevenció: S'intenta aplicar mesures encarregades de paliar els danys.

    • Mesures estructurals: estructures geologiques o implantacions de construccions adequades.

    • Mesures no estructurals:

      • L'ordenació del territori: sèrie de lleis que plantehen restriccions en els usos del sòl.

      • La protecció civil: consisteix en una sèrie d'estrategies destinades a la prevenció i protecció danvant els riscos.

      • L'educació per el risc: informació clara, precisa i objectiva sobre els problemes associats a tot tipus de risc.

SISTEMA

A E

B

C D




Descargar
Enviado por:Carlos
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar