Mecanoscrit del segon origen; Manuel de Pedrolo

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa (novela) catalana # Personatges. Ambient

  • Enviado por: Ovis2
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

De Manuel de Pedrolo

Curs 200-2001

I.E.S. Vidreres

  • Número 10: Característiques dels personatges (amb cites). (N1)

  • L'Alba és una noia amb molta força de voluntat (TT/1, 21: preguntava què farien ara, sense ningú, però l'Alba l'animava i li deia que podien fer moltes coses), honesta i gens hipòcrita (TT/1,19: Ni l'un ni l'altre no s'avergonyien de la seva nuesa, ell perquè era innocent i la noia perquè sempre havia estat honesta i a casa seva li havien ensenyat a no ser gens hipòcrita), amable (TT/1, 40: en Dídac li va preguntar si no li feia res que li preguntés preguntes sobre sexe i ella li va contestar que no, que li podia preguntar el que volgués) atrevida (TT/2, 54: va matar l'extraterrestre sense pensar-s'ho dues vegades, i més veient l'aspecte que tenia), amb les idees molt clares, amb iniciativa (TT/2, 43: va ser idea seva de conrear un tros de terra on hi havia plantes germinades) i molt responsable i preventiva (TT/2, 20: - És una bèstia molt grossa per a tu, Dídac, val més que t'entrenis una mica. I que m'ensenyis a conduir a mi. Mai no se sap què pot passar... TT/4, 3: - Ens ho juguem tot en una sola aventura. No és igual que un cotxe que si s'espatlla pots baixar i l'arregles. Entre els coneixements teòrics i la pràctica hi ha molta diferència) i sobretot intel·ligent, perquè aprèn les coses que llegeix dels llibres amb molta facilitat i ràpid (TT/3, 41: es troben un esquelet i ella li explica a ell que és el d'una dona, per una sèrie de característiques que la diferencien d'un esquelet d'un home) .

    D'aspecte és bruna i prima (degut a la mala alimentació)

    En Dídac és innocent perquè quan passa la catàstrofe encara és molt jove (TT/2, 35: Li pregunta a l'Alba si l'estima i ella, sense dubtar-ho, li diu que sí, i ell li torna a preguntar si no el deixarà mai i ella li respon que no i en Dídac li diu que ell també l'estima molt TT/2, 40: - Oi que em salvaràs, Alba? TT/1, 13: Quan havia acabat de passar la catàstrofe ell li va preguntar: on és la meva mare, Alba? TT/1, 40: - Com és que les noies sou diferents? TT/1, 44: allibera a la Xica, però ell diu que se l'estima i que no vol que marxi i l'Alba li diu que és precisament per això que l'ha de treure de la gàbia), infantil (TT/2, 17: en Dídac pensa que quan sigui pare encara podrà jugar com un nen amb el seu fill, però ho haurà de fer com un pare), llest i atent (TT/1,23:- Jo en sé. Ho he vist fer molts cops al garatge d'en Josep, sota casa), impacient (TT/3, 41: Ell pregunta si hauran de tardar gaire a tenir un fill i ella li diu que no però que s'esperi una mica).

    2. Número 15: Com definiries les conviccions que l'Alba li transmet a en Dídac respecte la religió,, la sexualitat i el racisme (amb cites). (N1)

    Sobre la religió l'Alba li ensenya que Déu no ha castigat a ningú, encara que això era el que el mossèn deia a les misses. També li deia que no podia ser que ells fossin el únics que no haguessin pecat (TT/1, 35). Una altre cosa que va sorgir va ser quan estaven endreçant els llibres i en van guardar uns de ciències ocultes, encara que l'Alba va pensar que feien malament perquè era un tema que només els hi podia fer mal. A més, l'Alba no hi creia i pensava que no era convenient que els seus descendents creguessin en el diable i en supersticions (TT/5, 4).

    De l'entorn del sexe li explica que l'edat no és el que importa si hi ha amor, encara que això ho tenia més après ell que no pas ella (TT/4, 42). També li diu que els esquelets dels homes i els de les dones són diferents, perquè si no hi hauria sexes les dones no podrien parir (TT/4, 42: ella, després de trobar-se amb la dona que volia que l'Alba donés de mamar a uns ossets, diu que no és normal que ell, amb l'edat que té, ja no sigui verge. Ell li contesta que l'edat no és el que importa, si no que és l'amor el que importa). (TT1/40: li explicava que si les noies fossin iguals que els noies no hi haurien sexes i que igual que ell estava orgullós de ser un noi ella estava orgullosa de ser una noia). (TT/5, 3: es notava que l'Alba estava interessada en tenir descendència perquè va recollir llibres de algunes obres eròtiques).

    Del tema del racisme l'Alba li diu que la gent no canvia per ser negra o blanca, si no que ho fa la societat envers ells i també li comenta que a partir d'ara ja no passaria més perquè només serien ell i ella, i la seva descendència ja no tindria aquestes manies (TT/1, 63). (TT/1, 1: L'Alba pregunta als nois que havien tirat en Dídac a l'aigua perquè ho havien fet i ells l'hi van respondre que ho havien fet perquè no el volien amb ells perquè era negre).

    3. Número 17: En quina escena del llibre pensaries per posar-la en imatges? Argumenta la resposta.(N2)

    He dibuixat quan es troben aquella dona que s'ha tornat boja i vol que l'Alba li doni de mamar a aquells ossets que té en un bressol. L'alba si nega i la deixen allà.

    He fet aquest dibuix perquè m'ha semblat una escena molt forta i que a mi m'ha deixat bocabadada.

    L'he fet en forma còmica perquè no m'ha sortit de cap més manera, però m'ha semblat una escena molt dura.

    És el fragment 40 i 41 de Temps Tercer 4

    4. Número 21: Assenyala i marca el recorregut del viatge que van fer per la costa mediterrània en Dídac i l'Alba. (N1)

    Mecanoscrit del segon origen; Manuel de Pedrolo

    5. Número 25: Com s'inicia l'era actual, la que regeix la nostra civilització occidental? I l'era musulmana? Quan comença l'any xinès, per exemple?

    S'inicia a l'any en què la religió cristiana diu que va néixer Jesús de Natzaret.

    L'era musulmana comença el 16 de juny del 622.

    AQUI FALTA L'ANY XINÈS!!!!!

    6. La relació de l'Alba i en Dídac va evolucionant al llarg de l'obra. Explica com és aquesta evolució i posa'n exemples. (N1)

    La relació de l'Alba i en Dídac primer comença amb quan són veïns i encara el cataclisme. Quan es troben sols en aquell món comencen sent amics (TT/1, 40: En Dídac li pregunta si li pot preguntar coses i ella li respon que pot preguntar tot el que vulgui). L'Alba té molt clar que vol tenir descendència amb ell però ell no ho veu tan clar perquè encara és petit (TT/1, 50: Ell li pregunta si quan es morin ja no quedarà ningú al món i ella li contesta que quan ell sigui més gran tindran fills). En Dídac pren consciència que haurà de ser pare i li pregunta a ella si tindran molts fills, si podrà jugar amb ells, etc. (TT/2, 17). Es nota que el noi cada vegada li té més afecte, perquè li pregunta si l'estima i si mai l'abandonarà (TT/2, 35, 40). La noia cada vegada se l'estima més, perquè quan agafa el xarampió i es posa molt malalt ella es desespera i li diu: No te'n vagis, Dídac, no te'n vagis! Jo no vull que et moris! (TT/2, 40). Al cap d'un temps ja parlen de ser com Adam i Eva, els creadors de la humanitat (TT/3, 6). En Dídac s'enamora d'ella i és llavors quan ell la mira nua i li diu que és molt bonica, igual que la mar (TT/3, 17). El noi té ganes de tenir un fill amb ella i li pregunta quan el podran tenir i l'Alba li diu que tingui paciència (TT/3, 41). Quan l'Alba va pensar que tots dos estaven preparats per afrontar la responsabilitat de mantenir i educar un fill, van fer l'amor (TT/4, 21). (TT/4, 42: La noia, en un moment d'humor trencadís, li diu al noi que han fet una bestiesa i que ell encara és molt jove per haver tingut relacions sexuals i ser pare). (TT/4, 46: ella li confirma a en Dídac que està prenyada). Ell està neguitós perquè neixi la criatura, Això es demostra al TT/4, 7. Finalment el nen petit, al qual li van dir Mar, va sortir del ventre de la mare (TT/5, 24, 25).

    7. L'epíleg és una part un xic enrevessada. Contesta correctament aquestes preguntes per demostrar que l'has entès: (N2)

  • Quines dues posicions mantenien Eli Raures i Olguen Dalmasas en relació al mecanoscrit?

  • Olguen Dalmasas era un marxant d'antiguitats que tenia una còpia del Mecanoscrit del segon origen adquirit d'un fons d'objectes procedent de la liquidació dels béns d'una família pagesa. En aquesta obra hi va voler veure una crònica, diari o memòries d'un dels sobrevivents a la catàstrofe que va estar a punt de provocar la fi de la humanitat.

    Eli Raures va tenir-lo sense publicar trenta-quatre anys i quan en va fer una segona còpia va caure en mans de Dalmasas Aleshores Raures ja tenia vuitanta anys.

    Aquest senyor deia que aquella obra era una de tantes de les que hi havia a aquella època, de les anomenades de ciència-ficció.

  • Per què la novel·la es titula precisament així, Mecanoscrit del segon origen?

  • La novel·la s'anomena mecanoscrit perquè l'original estava escrit a màquina i es diu del segon origen perquè el primer origen és Adam i Eva, el segon és Jesús i el tercer són ells, o sigui que parla de quina manera es va destruir el segon origen i com era, quina gent hi vivia...

  • Qui eren els volvians?

  • Els volvians eren els habitants de Vòlvia. Vòlvia és un planeta.

    8. Explica el significat de la datació TT dels quaderns. Cita la part del text on, més o menys, s'explica. Formula una hipòtesi per explicar què pot voler significar Temps Tercer. (N2)

    La datació del TT dels quaderns, per exemple TT/1 o TT/2, volen dir els diferents anys que han passat després d'haver ocorregut el cataclisme

    En el TT/4, 4 a l'Alba se li acut instaurar una nova cronologia que batejà amb el nom de Temps Tercer i que regiria, retrospectivament, des de l'endemà del cataclisme.

    Crec que van batejar amb Temps Tercer el temps que va passar des de la catàstrofe perquè el Temps Primer va ser quan Adam i Eva van aparèixer, el Temps Segon va ser quan Jesucrist va néixer i el Temps Tercer quan ells dos van sobreviure a la destrucció de la humanitat i de la Terra.

    9. Explica el significat d'aquestes paraules o expressions ( entre parèntesi, el lloc on apareixen, perquè puguis adaptar el significat al context).

    - sebollir (TT/1, 16; TT2, 57):

    10. Expressa la teva opinió sobre aquesta novel·la: si t'ha agradat i per què; si t'ha semblat original, si t'ha tocat els sentiments... (N1)

    He trobat que ha estat una novel·la molt especial per tot. Mai llegeixo gaire però em penso que no ni han gaires novel·les tan bones com aquesta. M'ha arribat a l'ànima. M'ha fet pensar que jo en el cas de l'Alba no hagués actuat igual, no hagués tingut tan de valor i no me n'hagués sortit. En canvi si hagués estat al lloc d'en Dídac penso que sí que hauria pogut resistir, perquè només hagués hagut de creure a l'Alba i fer el que ella m'hagués dit, A més, ella m'hagués ajudat a no enfonsar-me.

    11. Pots desenvolupar un altre aspecte d'aquesta novel·la que hagis trobat interessant. Consulta els teus apunts i tria'l tu mateixa. Si no se te n'acut cap, te'n proposo alguns: (N3)

    • El punt de vista i el narrador: és narrador omniscient però només sap el que pensa l'Alba. És mirat des del punt de vista de l'Alba, només es veu on és l'Alba, per exemple, quan en Dídac es mort, no sabem que ha estat aixafat per les runes fins que l'Alba no el troba.

    • Escenes especialment colpidores: Quan es troben tres homes que volen a l'Alba per mantenir-hi relacions sexuals. L'Alba agafa aquell aparell que recull de terra quan maten a l'extraterrestre i els mata a tots tres (TT/4, 25, 26).

    Quan es troben una dona que vol que l'Alba doni de mamar a uns ossets que té un bressol (suposadament del seu fill). La dona està boja (TT/4, 40, 41).

    Quan estan a la gasolinera i l'Alba té ganes d'anar a orinar a un wàter normal, no amb el cul a l'aire com havia hagut de fer des de feia molt de temps, però en entrar a la petita habitació es va trobar amb el cos putrefacte d'una amiga de la seva germana assentat a la tassa del wàter amb les faldilles baixades (TT/2, 25).

    • Apartat 1 del TT/17

    (1) L'Alba, una dona de trenta anys, bruna i prenyada, va alçar la cassola i amb la cullera va picar repetides vegades tot cridat:

    - Vinga!, afanyeu-vos, que el dinar ja està fet i es refredarà.

    En Mar, l'Eugeni, en Dídac i l'Aurora es van acostar a la taula i van començar a resar un Parenostre.

    Pare Nostre que esteu en el Cel, sigui...

    En Dídac va interrompre la monotonia de la pregària tot dient:

    • Mama! Puc començar a dinar. Avui he recollit molta llenya i tinc molta gana.

    • Està bé però menja a poc a poc i ves bevent aigua, d'acord?