Mecanoscrit del segon origen; Manuel de Pedrolo

Literatura espanyola contemporània. Segle XX. Narrativa catalana. Novel·la de ciència ficció. Catàstrofe. Supervivents. Adolescents. Argument

  • Enviado por: Judith
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

BIBLIOGRAFIA:

Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.

Edicions 62, Col·lecció universal de butxaca El Cangur, nombre 23.

Trenta-vuitena edició, Març del 1992.

RESUM LLIBRE:

Alba i Dídac són coneguts que viuen al mateix poble. Un bon dia, mentre uns xiquets més grans abusen d'en Didac i el tiren dins d'una bassa des de la qual pareix no pot sortir, Alba es tira per a rescatar-lo. Mentre estan dintre de l'aigua, una forta trompada els empenta cap amunt, i en eixir de l'aigua veuen uns plats voladors que s'allunyen, mentre també es fixen en que els nois que abussaven de Dídac són morts.

Comencen a caminar pel poble i se n'adonen que els plats voladors o el que fora han destrossat tot el poble, les cases han caigut a causa de l'ona expansiva que aquestes han provocat i totes les criatures són mortes, excepte alguns animals (pardals la majoria, i restans que estaven dins l'aigua també) i insectes.

Descobreixen que les cases dels seus pares també han caigut, i veuen les seues famílies mortes. En adonar-se'n de que probablement siguen els únics humans que queden vius decideixen tirar per avant la civilització.

Primer viuen en una cova i més tard acaben trobant una masia, que arreglen ells i és el lloc on s'instal·len per tal de viure. Alba comença a estudiar llibres de medicina i Dídac de mecànica, per tal de reparar un tractor i poder llaurar els camps de la masia. Dídac es fica malalt i Alba el cura amb els seus coneixements de medicina. Un dia descobreixen un ésser estrany, que pareix prové d'un altre món, i amb un rifle de caça que Dídac posseeix el maten.

Alba aprén a conduir cotxes i busquen gasolina per tal de poder utilitzar-los i marxar d'allí, però a mesura que viatgen i arriben a les carreteres generals l'única cosa que veuen són cadàvers putrefactes. Troben una roulotte i decideixen utilitzar-la per desplaçar-se a Barcelona, on decideixen no quedar-se. Decideixen guardar tot allò que els ha quedat de la seva civilització per tal que perdure (llibres, quadres etc) i ho deixen a una sala a Barcelona, on troben el quadern d'una supervivent. Van vivint en diferents llocs segons els convé, i troben gent que va ser supervivent i es va suïcidar, i a uns altres els maten perquè volen matar en Dídac i violar l'Alba, també troben una dona boja.

Tenen un fill, al qual anomenen Mar, però poc temps després Dídac mor d'un accident, deixant l'Alba sola amb el seu fill Mar per tal de repoblar l'espècie humana.

OPINIÓ PERSONAL:

A mi és un llibre que m'agrada bastant personalment. Me'l vaig llegir fa molts anys i després de la primera vegada me l'he seguit llegint i cada vegada que el llegeixo m'agrada més que l'anterior.

La història em pareix fantàstica i m'agraden molt els personatges, trobo que són dos persones que saben portar de la millor manera una situació extremadament adversa. Dídac comença com un xiquet i acaba sent un adolescent plenament madur per a la seva edat, mentre que Alba comença com a adolescent i acaba sent una dona que gairebé estima un xiquet.

Per una altra part, no m'agrada tot el que s'explica dels plats voladors, ja que trobo que hagués quedat bé alguna altra cosa que destruís la civilització i no uns plats voladors.

Les descripcions dels paisatges, dels edificis enderrocats, de les ciutats i les carreteres plenes de cadàvers estan fetes sense cap mena de pudor, descrivint les coses tal com són a pesar de que puguin sonar desagradables, i és una cosa que valoro molt en els llibres.

Per tant, és un llibre que recomano a tot el món ja que és entretingut, fa pensar mitjançant l'esforç que Alba i Dídac realitzen per mantenir l'espècie i sobretot t'atrapa dintre de les seues fulles amb una història d'amor que pareix estiga escrita des d'un principi però no arriba al punt més bonic fins gairebé el final del llibre.

Una pena que Dídac es mora, ja que jo hagués fet una segona part del llibre amb ell, Mar i l'Alba.