Mecanoscrit del segon origen; Manuel de Pedrolo

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana policíaca # Argument. Biografía. Estructura. Estil. Personatges. Vocabulari. Violència

  • Enviado por: Santo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

Manuel de Pedrolo

ÍNDEX

Apartat Pàgina

Biografia de l'autor……………………………………2

Altres obres de l' autor………………………………...2

Resum del llibre………………………………………..3

Personatges:

Evolució de l'Alba………………………………..4

Evolució d'en Dídac………………………………4

Quina és la conclusió que podem treure

globalment del llibre tenint en compte

la necessitat de perpetuar l' espècie dels

dos protagonistes?……………………………………...5

Vocabulari………………………………………………6

Valoració del llibre……………………………………..7

biografia de l'autor

Manuel de Pedrolo va néixer l' any 1918 a l' Aranyó a la comarca de Segarra i va morir l' any 1990.

De jove li va agradar la medicina però els seus estudis es van anar en orris en explotar la guerra civil. Casat i amb una filla es va instal·lar a Barcelona. A partir de l' any1974 va ser un escriptor de llengua catalana. Va aconseguir el Premi d' Honor de les Lletres Catalanes i és un dels escriptors més importants, i sens dubte el més prolífic i més llegit de la literatura catalana. Tan en la novel·la com en el teatre ha practicat un simbolisme d' intencions crítiques. En el seu teatre trobem obres dramàtiques de l' absurd i vinculades en el context social.

ALTRES OBRES

En la seva obra narrativa destaquen els títols Les finestres s' obren de nit ( 1957 ), La mà contra l' horitzó ( 1961 ), Cendra per Martina ( 1965 ), Totes les bèsties de càrrega ( 1967) i Mecanoscrit del segon origen ( 1974).

En el seu teatre destaquen Homes i No ( 1957 ) i Tècnica de cambra ( 1963 ). D' entre les seves últimes publicacions destaquen els fragments narratius de Reserva d' inquisidor (1979). Al 1982-84 va publicar Apòcrif.

resum del llibre

El llibre “Mecanoscrit del segon origen” tracta, sobretot, entorn al tema de la supervivència. Al principi del llibre, uns estranys objectes, semblants al platets voladors, sobrevolen la Terra destruint i matant tot el que es troba en aquesta. Només gràcies a unes circumstàncies determinades, un noi negre de nou anys, en Dídac i una noia de catorze anys, l' Alba, tots dos d'un poblet de Catalunya ( Benaura), es salven d' aquesta destrucció total.

Poc a poc en Dídac i l' Alba es van coneixent i intenten sobreviure a aquest nou món, superant molts obstacles, amb els materials, fruits i objectes que els proporciona la natura. Els dos s' esforcen molt en aconseguir el que volen i fins i tot fan projectes per esbrinar si són els únics supervivents de la Terra i, en cas contrari, de perpetuar l' espècie humana. Viatgen pel Mediterrani en busca d' alguna persona que hagués resistit a la destrucció i en troben. Però totes les persones que troben, se' n adonen, no han suportat la pressió de perdre a tothom i s' han tornat bojos. Llavors és quan l' Alba i en Dídac decideixen que han de tenir fills per assegurar-se que, després d' ells, la vida humana continuarà.

Aquest llibre explica, penso, un “borrón y cuenta nueva” de l' espècie humana. El tornar a començar des de l' origen de l' espècie humana, d' això el nom de mecanoscrit del segon origen.

PERSONATGES:

Evolució de l' Alba:

L' Alba al principi del llibre és una noia de catorze anys. És una noia forta ja que aconsegueix superar la pèrdua de la família. L' Alba, una noia verge i bruna com ens la descriu Manuel de Pedrolo, és la que ensenya a en Dídac tot el que ella sap per tal de que ell aprengui. Poc a poc l' Alba va canviant físicament, es va fent una dona. S' interessa des de bon principi per la medicina per poder guarir en Dídac en una emergència. L' Alba també es va fent més espavilada i, sobretot, més entregada pels altres. Sempre que pot, ajuda en Dídac i quan ell marxa, pateix per ell. Al llarg del llibre, L' Alba es va fent, més sensata i mai es precipita.

Evolució d' en Dídac:

En Dídac només té nou anys quan perd a la seva família i li costa oblidar-la. Gràcies a l' Alba aconsegueix superar-ho. En Dídac és un noi ignorant doncs és jove. Al llarg del llibre va aprenent moltes coses de l' Alba. És un noi molt precipitat, vol fer moltes coses sense aturar- se a pensar en els perills que pot tenir. Poc a poc es va estimant molt més a l' Alba i es preocupa sempre molt per ella. En Dídac també és un bon mecànic ja que al llarg del llibre arregla tots els transports que han quedat avariats a causa del platets voladors per que tant ell com l' Alba els puguin utilitzar.

QUINA ÉS LA CONCLUSIÓ QUE PODEM TREURE GLOBALMENT DEL LLIBRE TENINT EN COMPTE LA NECESSITAT DE PERPETUAR L' ESPÈCIE DELS DOS PROTAGONISTES?

Penso que aquest llibre ens mostra d' una forma molt clara la manera de sobreviure i de perpetuar l' espècie humana en una situació tan anòmala com la que ens descriu aquest llibre.

Els dos protagonistes, tot i sent molt joves, aconsegueixen sobreviure molt bé aprofitant els seus coneixements, els béns de la natura i també els materials que no s' han destruït a causa dels platets voladors.

Tant l' Alba com en Dídac mai perden la calma ni cauen a la bogeria i s' organitzen perfectament per no morir ni extingir l' espècie humana.

Aquesta forma de sobreviure i de perpetuar l' espècie és la millor forma, penso jo, de fer-ho.

VOCABULARI

  • Colpí: Tocar, encertar, amb una certa força.

  • Anorreà: Anihilar.

  • Fat: Dit de menjar sense sal o insuficientment salat.

  • Ressò: So degut a una ressonància.

  • Llata: Barra de fusta, prismàtica, de 75mm d' ample.

  • Cassigall: Pedaç mal cosit.

  • Armer: Fabricant o venedor d' armes.

  • Puix: Atès que, com que.

  • Trasmudada: Canviada talment que sembli una altra cosa.

  • Pugnaç: Inclinat a combatre, bel·licós, agressiu.

  • Deglució: Pas de substàncies de la boca al estómac.

  • Enquimerava: Fer agafar quimera (visions) a algú.

  • Recança: Greu que sap haver fet alguna cosa.

  • Reixat: Guarnit, proveït de reixa o reixes.

  • Màusers: Nom de diverses armes de repetició.

  • Entaforaren: Amagar, especialment en un forat, racó, amagatall.

  • Clapa: Clap, especialment de clor.

  • Encetats: Començar a gastar alguna cosa menjant-ne, tallant-ne un tros.

  • Trescat: Caminar, treballar, afanyosament, apressadament.

  • Trona: Accessori de les esglésies, destinat a la predicació.

  • Gitar: Llançar, tirar.

  • Ací: En aquest lloc.

  • Celístia: Claror dels estels.

  • Bleixava: Alenar, especialment amb fatiga.

  • Adés: En un temps passat o esdeveniment molt pròxim al present.

valoració

Aquest llibre, he de reconèixer, pensava, abans de començar a llegir-lo, que no m' agradaria gens ni mica ja que el vaig prejutjar només pel títol. A mesura que les pàgines anaven passant, el llibre m' anava agradant més i més fins a un punt que no podia parar de llegir-lo. La meva decepció va arribar a la conclusió del llibre quan vaig veure que el final era molt diferent al que jo m' esperava i potser m' hagués agradat més si el llibre hagués acabat d' una altra forma.

En aquest llibre he après, principalment, com sobreviure a una situació d' aquest extrem. Com espavilar-me per aconseguir menjar, un sostre, educació,… Així, doncs, amb aquest llibre, a més de haver-ho passat bé llegint-lo, m' ha fet aprendre moltes coses referents a l' important àmbit de la supervivència.