Mecanoscrit del segon origen; Manuel de Pedrolo

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana # Novela de ciència-ficció. Argument. Vocabulari

  • Enviado por: Plallero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas

publicidad
cursos destacados
Iníciate con Ableton Live
Iníciate con Ableton Live
El curso da un repaso general por las órdenes y menús más básicos, para poder generar...
Ver más información

Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información


Quadern de la destrucció i de la salvació

TT/I

Vocabulari:

  • Pregonesa: qualitat de pregon, profunditat.

  • Car: introdueix una preposició en què hom explica la causa d'allò que ha estat dit en la preposició anterior.

  • Grimpaire: grimpador

  • Grimpar: enfilar-se ajudant-se amb les mans.

  • Bocons: mot emprat en l'expressió a bocons boca per avall.

  • Solc: senyal que deixa en l'aigua el pas d'una embarcació.

  • Garratibat: amb les cames rígides i sense moviment.

  • Esquinç: solució de continuïtat feta esquinçant.

  • Guèisers: brollador natural d'aigua calenta i de vapor d'aigua que sol aparèixer en les zones de volcans.

  • Apoplexia: extravació massiva de sang a l'interior de l'encèfal, provinent d'una artèria intracerebral.

  • Ací: indica el lloc en és la persona que parla.

  • Talús: inclinació o pendent d'un terreny, d'un terraplè, del mur de contenció d'una muralla.

  • Arítmic: relatiu o pertanyent a l'arítmia.

  • Llur: possessiu que es refereix a la tercera persona del plural.

  • Sebollir: posar a la tomba un mort, enterrar-lo.

  • Erecte: vertical, dret.

  • Trespols: sostre d'una habitació.

  • Anorreà: anihilar.

  • Unanimitat: fet d'estar d'acord diverses persones, en el que fan o en el que pensen.

  • Cassigall: parrac.

  • Fabril: relatiu o pertanyent a les fàbriques o a la fabricació.

  • Pugnaç: inclinat a combatre, bel·licós, agressiu.

  • Aixada: eina per cavar i remoure la terra que té una planxa de ferro més o menys grossa, plana i lleugerament corbada, amb un mànec per agafar-la.

  • Caveguet: eina més petita que un càvec, no té pues, la fulla és més curta i més estreta, i té el mànec més curt.

  • Màuser: fusell de repetició

  • Envà: paret prima, feta amb maons posats de cantell, que separa les diverses habitacions d'una casa i no suporta cap pes.

  • Feréstega: que fa por.

  • Encetats: irritar la pell a causa d'un fregament continuat.

  • Malura: mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèmica.

  • Reialme: regne.

  • Jaç: es fa servir per designar el llit familiar.

  • Celístia: claror que fan els estels.

  • Adés: en un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present.

  • Bròfec: astut, aspre grosser.

  • Tòfona: gènere de fongs subterranis de l'ordre de les tuberals en forma de tubercle berrugós o llis, que comprèn algunes espècies molt apreciades com a menja i com a condiment.

  • Eixorivir: deixondir.

  • Aixada: eina per cavar i remoure la terra que té una planxa de ferri més o menys grossa, plana i lleugerament corbada, amb un mànec per agafar-la.

  • Malastruc: que té mala sort o que en porta.

  • Sofrença: sofriment.

  • Fonedissa: que desapareix o es fon fàcilment.

  • Qualque: algun.

Resum:

L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava d l'hort de casa seva quan es va trobar a dos nois que apallissaven al seu veí Dídac, només perquè es negre, i el van llençar a la reclosa. Quan de cop els dos nois van veure una gran formació d'aparells que s'atansava remorosament de la llunyania, ella encarava poder veure'ls i es va llançar a l'aigua per salvar al Dídac; i n'hi havia tants que cobrien l'horitzó; eren platells voladors. Quan van sortir de l'aigua l'Alba i en Dídac es van trobar que Benaure semblava un altre, estava tot destruït, els dos nois estaven morts. És van anar corrents al poble i estava tot sota les runes, tothom estava mort, i va pensar que potser els seus pares també podien estar morts, així que va tornar a córrer. Casa seva estava mig derruïda, ella va veure que també estaven morts els seus pares, quan es va girar i va veure al Dídac, l'havia acompanyat tota l'estona quan ell li va preguntar que si els pares estaven morts; tots dos es van abraçar. Van pensar que estaven sols però, de cop van veure la Xica, l'ocell d'en Dídac. Ells tenien moltes preguntes en el cap, però avans es van anar a vestir a la botiga de roba. Es van vestir i van pensar que farien, però avans anirien a dinar. Van anar a la botiga de queviures, del poble. L'alba de decidir que no es podien quedar a viure ells dos en el poble que tenien que marxar, perquè no poden viure amb els morts, que després haurien epidemies de grip, de tifus... així que va agafar un paper i va començar a fer la llista amb les coses que necessitarien. Anirien al bosc a viure. Van anar a la casera de la guàrdia civil i van agafar dos màusers i de dues armes curtes i les municions; a continuació a la botiga de queviures on van agafar conserves de tota mena, dos pernils, un cabàs d'embotits, sis formatges, una caixeta de sabó, llet en pols, melmelades, ampolles de licor, oli, sal i fruita; després a la farmàcia van agafar tot de medicines i un diccionari de medicina; tot seguit a una fanaleria on van agafar llanternes elèctriques, un grapat de piles i un sac de plàstic; i finalment a la botiga de roba on van agafar roba per tots dos. Quan van acabar de agafar tot el necessitaven el Dídac va anar agafar un llibre de mecànica, perquè li agradava molt i ella per la Xica. Després es van acomiadar de Benaure i van marxar cap al bosc. Van trigar un dia en arribar. Es van instal·lar en una cova per viure, al costat d'un rierol i una petita cascada.

Tenien provisions per uns vuit mesos. A l'arriba de la primavera van veure tot d'arbres fruiters, olivers...i en alguns indrets blat. A l'arribada de juliol van començar la sega. Després de segar es van a anar a prendre un bany, perquè estaven suats.

Quadern de la por i de l'estrany

TT/2

Vocabulari:

  • Rocam: lloc de moltes roques.

  • Tossal: elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rost, en una planta o aïllada d'altres muntanyes.

  • Batre: fer sortir, a cops el gra de l'espiga dels cereals o de la tavella dels llegums.

  • Fortor: pudor forta.

  • Batent: part del bastiment d'una porta on aquesta bat en tancar-se, rebast.

  • Forc: trena de joncs, espart, etc, on hom subjecta per les cues una partida d'alls, de cebes, etc.

  • Poal: galleda.

  • Llur: possessiu que fa referència a la tercera persona del plural.

  • Tupina: topina.

  • Tenalla: instrument mèdic semblant a unes pinces, de branques fortes i tallants.

  • Encetar: començar a gastarr alguna cosa menjant-ne, tallant-ne un tros, etc.

  • Celler: petit local subterrani d'una casa on hom sol guardar vi, menjar, etc.

  • Remitjó: escadús, escaig.

  • Cònic: corba de segon grau en un pla.

  • Màuser: fusell de repetició.

  • Pujol: puig petit.

  • Secaller: branca seca d'una planta, d'un arbre.

  • Jóc: lloc on es van a dormir les gallines i l'aviram en general.

  • Ponderar: pensar, especialment en sentit figurat.

  • Clemàstecs: cadena amb ganxos, penjada a la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, els perols, etc, que hom ha de posar a escalfar al foc de la llar.

  • Envigorir: donar vigor, fer vigorós.

  • Raval: barri o caseria situada als afores d'una població.

  • Gual: indret d'un riu en què l'aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè hom hi pugui passar caminant.

  • Negligir: deixar de tenir cura d'algú o d'alguna cosa.

  • Malastruc: que té mala sort o que en porta.

  • Enquimerar: fer agafar quimera a algú.

  • Sogall: cordeta d'espart usada principalment per sogar.

  • Parrac: tros de roba mig separat per un estrip de la resta d'una peça de vestir.

  • Arraulir: ajupir, abatre.

  • Protuberància: apòfisi.

  • Sia: locució conjuntiva que denota equivalència.

  • Apèndix: cosa afegida, adjuntada, a una altra de la qual és com una part accessòria, subsidiària, com un prolongament.

  • Culata: peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor.

  • Canó: arma d'artilleria que està formada per un tub i un suport i que serveix per disparar projectils.

  • Llambregar: mirar o veure amb un cop d'ull.

  • Inanimada: que a perdut la vida.

Resum:

L'Alba una noia de catorze anys, verge i bruna, es va immobilitzar i li va dir al Dídac que hi havia una masia a uns tres quilòmetres de la cova. Van decidir anar a veure-la. Van comprovar que no hi havia ningú, ni mort ni viu. Van veure que hi havia unes gallines que en veure'ls van sortir corrents. En una gàbia van troba uns esquelets de uns conills. Al cobert, la porta que van haver de fer un esforç per trobar-la van veure un tractor, un forc d'all i un sac de patates. El vehicle no funciona, però estava en bon estat. L'Alba li va dir al Dídac que si ell el podria reparar-lo, i així podrien marxar. Van decidir quedar-se a viure i anar-se'n de la cova. Aquella nit es van quedar a dormir. A l'endemà van anar a la cova a per les seves coses. Al matí següent els va despertar la pluja, perquè a la casa hi havia goteres. L'Alba va pensar a netejar la casa, ella s'ho va emprendre amb calma. Al cap de tres setmanes ja havien netejat una quarta part de la casa. Van trobar una porteta tancada i van veure que era un rebost, i hi van posar el que tenien dins. Una tarda que queien quatre volves de neu, l'Alba rentava fora va escoltar uns espetecs al cobert i va veure en Dídac enfilat dalt del tractor. Li va dir que no estava espatllat sinó que devia haver desconnectat tot de peces i afluixat tot de rosques sense fer malbé res, i que no ho sabia. En Dídac va ensenyar a conduir a l'Alba. Conduint es van quedar sense gas-oil i van tindre que anar a Benaura. Van anar a una gasolinera de les afores. Avanç d'anar-se'n van apoderar-se de tot de papers en blanc i bolígrafs, uns bidons i dues llaunes d'oli. Pocs dies després van anar a pescar, no hi havia pensat mai, quan van arribar van pescar cinc peixos, dos petits i tres grans. Al cap de tres dies quan sortien del bosc per veure si encara trobaven bolets, van veure cinc aparells voladors pel cel. A l'Alba i en Dídac van adoptar unes precaucions perquè si tornaven. A l'entrar a la primavera en Dídac va agafar el xarampió. Com que no tenia medicaments contra el xarampió l'Alba va anar al poble. Va anar a la botiga de queviures i hi va agafar llaunes, melmelades, llets en pols, sèmoles i verdures preparades. Després va anar a la farmàcia i va cercar bosses de goma, xeringues i agulles. Seguidament va anar a ca l'armer i hi va agafar un parell d'escopetes i cartutxos. Abans del migdia ja tornava a ser al mas. Durant l'estada al llit en Dídac havia crescut, i s'havia aprimat; l'Alba també. Havien compres que tants productes de conserva no era bo. Calia posar remei. Al matí següent van anar al hort que tenia el mas i van collir unes quantes almostes de faves, de pèsols i de mongetes endurides, i també van plantar. Una matinada es van despertar per un gran soroll, com una explosió, però es van adormir. Pel matí en Dídac es va torbar un estrany aparell com una mena de rellotge de busques sense cristall. Cap dels dos sabia el que era, ni l'havien vist mai. Al cap de ben poques hores van saber que precedia d'un altre món. En Dídac va descobrir l'intrús. La criatura s'amagava darrera un munt d'herbes, en un extrem de l'hort. L'Alba amb el màuser el va matar amb tres tirs. Es van sorprendre en veure que era mortal. Aquella mateixa nit van cavar una fossa on van enterrar-lo. Damunt la tomba vam posar tot de pedres per marcar l'indret. Van pensar de tornar a la cova per estar més segurs.

Quadern de la sortida i de la conservació

TT/3

Vocabulari:

  • Eixarraïda: molt sec i eixut.

  • Miasma: nom que rebien les substàncies que provocaven les malalties, abans del descobriment dels microbis, les microbis, les quals es creia que sortien de l'aire, l'aigua o la terra.

  • Fortor: olor forta i desagradable.

  • Erm: inhabilitat.

  • Mansa: mansuet, manyac, dit especialment de l'animal no brau, no esquerp.

  • Celístia: claror dels estels.

  • Esberlar: trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons la línia de mínima resistència.

  • Foragitat: treure a fora, expulsar.

  • Llur: possessiu que fa referència a la tercera persona del plural.

  • Ponderar: sospesar, mirar els avantatges i els inconvenients, els pros i els contres d'alguna cosa.

  • Salze: arbre que creix als llocs humits, de fulla caduca i fusta tova, que fa branquillons llargs i prims.

  • Sèquia: canal per on circula l'aigua que rega els camps.

  • Gebre: vapor d'aigua o rosada que es congela durant la nit i cobreix el terra, les plantes i altres superfícies.

  • Catre: llit lleuger, individual.

  • Decés: mort d'una persona.

  • Quinqué: forma prefixada del numeral llatí.

  • Exposar: posar alguna cosa en un lloc amb el fi d'exhibir-la.

  • Cantell: les tres parts externes d'un llibre, tallades o no, contraposades al llom.

  • Urbs: ciutat gran.

  • Llim: llot o fang.

  • Colrar: bronzejar i enfortir el sol i l'aire la pell de les persones.

  • Zenit: moment més important d'una cosa.

  • Ancorar: subjectar una embarcació al fons del mar una àncora.

  • Atansar: acostar, especialment fins tocar, fins a establir contacte.

Resum:

L'Alba una noia de setze, verge i bruna; va prémer l'accelerador del tractor, per poder atravessar Benaura i arribar a Barcelona. Van passar per molts camins i carreteres. Quan van arribar van comprendre que no havien vist res comparant amb Benaura. Estava tot enruïnat, les cases, els pisos, les fàbriques... i ple de cadàvers. I com no duien cap mapa no sabien on estaven. En Dídac li va preguntar a l'Alba que si es quedarien a viure, però ella no sabia que contestar-li. A l'endemà l'Alba va contestar definitivament al Dídac li va dir que no, al veure que tot continuava igual. Entre els cotxes van descobrir un jeep de rodes massisses. En Dídac el va reparar i el van agafar, perquè els aniria millor per moure's per la ciutat. Van decidir arreplegar tot de llibres com poguessin. Per la tarda van anar a la platja va ser aleshores on el Dídac va veure a l'Alba com una dona; després es van banyar. Poc després és van fer la pregunta de que si hi podia haver més persones vives a part d'ells, com el que els va passar a ells, quan estaven dins de l'aigua, però, no ho sabien. Poc després de sortir de l'aigua entre l'Hospitalet i el Prat van trobar una finca on es podien quedar a viure. Quan van tornar a Barcelona van veure que dins d'un cotxe amb la matricula estrangera, van descobrir una guia de la ciutat, i ho van aprofitar per anar a totes les biblioteques que hi sortien per agafar tot de llibres. Van anar a les biblioteques i es van sorprendre de que quasi tots els llibres eren aprofitables. Un matí que van arribar a les Rambles en Dídac, es ficà per un forat, va seguir un passadís, baixà uns graons i, al capdavall, desembocà en una sala on devia de ser un local de festes on no hi havia cap cadàver, i va ser on van posar tots el llibres. Un dia que passaven amb el jeep, per un indret en Dídac el va aturar en veure un llençol que posava “Aquí hi ha supervivents”. Van estar buscant durant uns dies però no van trobar res. Al dia següent van tornar amb l'esperança de trobar a algú amb vida, que va ser quan van veure unes llaunes de conserves buides. Va ser el mateix Dídac que va descobrir uns baixos amb que hi havia una dona morta de no feia més de uns dies. Van trobar un quadern en el que la dona havia entretingut a escriure. Ells el van llegir per la nit. Van tornar cap a casa hi es van sorprendre que estava tot inundat. Es van marxar i es van quedar a viure a la rulotte. Quan el fang ja és va assecar van tornar a la casa, i van veure que els danys eren els mínims, i van dedicar bona part de la primavera en refer-ho. Com que llegeixen molt l'Alba ja sabia molt de medicina teòrica, però de pràctica no. Així que un dia es va animar i es va anar amb el Dídac a buscar un cadàver. Van trobar un molt fàcilment ho va examinar i va dir que era el de una dona. Un dia al poble van entrar a un estanc i dins van veure una porta van entrar hi havia un estudi fotogràfic. Van decidir que podien fer unes fotografies de com havia quedat el món. Deseguida va arribar la tardor, va ser quan podien llegir més, van ajuntar el llits per poder dormir junts i va ser quan l'infant d'anys enrere s'anava convertint en un adult.

Quadern del viatge i de l'amor

TT/4

Vocabulari:

  • Idíl·lic: relatiu o pertanyent a un idil·li.

  • Iot: qualsevol embarcacióper la navegació emprada per la navegació espòrtiva i d'esbargiment.

  • Calafatar: eina de tall ample, en forma d'escarpra, anomenada tambe calador, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les drogues de la bóta o de les taules de l'embarcació.

  • Esberlar: trencar alguna cosa en el sentit de les fibres, segons la línia de mínima resistència.

  • Vaitot: posar tots els recursos o mitjans de què hom disposa, tot l'esforç, en una empresa.

  • Calat: altura de l'obra viva d'un vaixell.

  • Rebec: dit d'una persona, especialment d'una criatura o d'un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc.

  • Bonança: estat tranquil de la mar.

  • Estiba: càrrega d'una nau.

  • Argüir: donar raons a favor o en contra d'una opinió, d'una proposició, d'una mesura; raonar, discutir.

  • Embolcallar: cobrir totalment o parcialment alguna cosa envoltant-la de roba, paper, aigua, vapor, etc.

  • Anorrear: anihilar.

  • Vulnerable: susceptible d'ésser afectat, convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc.

  • Prosseguir: continuar.

  • Ham: ganxo de ferro on es posa l'esquer per pescar.

  • Exultant: molt content.

  • Deliri: acció de delirar.

  • Assalariat: que treballa al servei o sota les ordres d'una altra persona i rep d'ella el salari com a pagament.

  • Novicis: persona que es prepara per entrar a formar part d'un ordre religiós.

  • Tarannà: caràcter d'una persona, manera de ser, de fer.

  • Afany: desig molt gran.

  • Sina: escotadura.

  • Menar: conduir, guiar, dirigir, portar, especialment bestiar o un vehicle de tracció animal.

  • Ferí: relatiu o pertanyent la fera.

  • Flanc: cadascuna de les parts laterals del tronc o cos de l'home o d'un animal; costat.

Resum:

L'Alba una noia de disset anys, verge i bruna, va entrar carregada de llibres en la sala on els guardaven. En Dídac la cridà i li digué que mirés el llibre que havia trobat. Era de pilotar avions. Ell havia pensat que podien agafar un avió i es podien marxar. Però l'Alba li va dir que no que era molt perillós. Doncs al poc temps, en Dídac va pensar que un iot si que el podien tripular, però s'esperarien que tornés el bon temps i així també tindrien temps de preparar-se. Mentrestant van continuar amb el documental. Van gravar des de molts llocs de Barcelona, Benaura, Montserrat... la pel·lícula durava de quinze a vint hores. Van anar al port i van elegir una embarcació i van dir que lligarien una barca amb rems i hi posarien tot el que càpigues. En Dídac pensava que ja no hi havia més supervivents, però que almenys ells es tenien.

Quan va arribar l'estiu van omplir la barca amb menjar, medicaments, roba... i van sortir del port. L'Alba amb l'ajut d'un mapa, identificava els pobles per on passaven: Badalona, el Masnou, Premià i Vilassar de Mar... per on passaven tot era igual: cases destruïdes... A arribar a Tossa es va fer de nit i aquella mateixa nit entre dues mantes es van quedar a dormir. Al endemà en Dídac li va dir a l'Alba que l'estimava, així que l'Alba es va alçà cap a ell perquè el penetrés. Al endemà més enllà de La Spezia van veure una persona, van agafar els prismàtics i ho van confirmar. L'Alba es va cordar la camisa i van anar a la platja. Una vegada allà van caure a una trampa, van sortir dos homes com de trenta anys, molt barburts i un altre més jove; tots tres sense roba. Els dos més grans van anar a agafar al Dídac per matar-lo, i el més jove volia a l'Alba, ella va agafar ràpidament el braç i el ventall de raigs que sortí sobtadament de la seva mà, on va calcinar-los. Van córrer cap a la embarcació i van continuar el seu camí.

Van passar per Nàpols, van continuar per l'estret de Messina , on van aturar entre Gioia Tauro i Palmi sense saber que fer: si prosseguir cap al mar Jònic o posar rumb a la costa de Sicília. Al final van atravessar l'estret fins a Taormina. En deixar Taorimina, l'estació ja estava prou avançada perquè tornar cap a Barcelona, així que van a anar cap a Capri. I més endavant, quan ja eren a prop de Tarquínia van tenir la primera tempesta que els va obligà a refugiar-se 48. I quan ja havien passat La Spezia i s'atansaven a Gènova es van adonar que els queviures no els arribarien. Van atracar en un port ple d'embarcacions. Allà els aliments els proporcionaven un palau, van entrar i van agafar tot d'aliments que es podien aprofitar. En sortir del palau van veure una dona que anava sola i que feia repugnància. Van seguir-la i amb les armes a les mans, i ella va anar cap a la darrera una muntanya. Era una mena de cova amb un bressol que ella el gronxava, dins hi havia un quants ossos, eren tan petits que devien de ser d'un nen de dos anys. L'Alba i en Dídac van girar cua i es van marxar. Al tornar el motor no funcionava i es van quedar a passar la nit al port. Pel matí la van tornar a veure i la van seguir, van anar a parar al mateix lloc: a la cova i la dona va agafar la mà de l'Alba i li va agafar el pit com per donar-li als esquelet. Ella s'envà anar empipada. A arribar en Dídac va arreglar el motor. Van agafar l'embarcació i es van marxar. Cap a la matinada l'Alba li va dir al Dídac que estava embarassada d'ell. En Dídac estava molt content. Van estar pensant en el nom que li posarien i van arriba a conclusió que li posarien Mar, tant si fos nen o nena. A l'arribar a Tossa i es van quedar a la platja, l'Alba es va treure a el bikini i es van estirar els dos, després es van estimar.

Quadern de la vida i de la mort

TT/5

Vocabulari:

  • Enlluernar: envasar aliments en llaunes de conserva.

  • Afamat: que te fam, gana.

  • Enquiment: encabiment.

  • Encabiment: acció d'encabir o d'encabir-se.

  • Llepafils: excessivament triat, escrupolós, en el menjar.

  • Melangia: melanconia.

  • Hostil: és diu de la persona que té una actitud contrària a algú o a alguna cosa, que actua com un enemic.

  • Zenc: zinc, sobretot quan és en làmines.

  • Culivat: ajupit, arrupit.

  • Sina: escotadura.

  • Cohibir: pesar sobre l'ànim (d'algú) retenint-lo d'obrar.

  • Lloca: femella d'aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls.

  • Boïc: formiguer, pilot de llenya seca i de brossa cobert de terra que hom crema i escampa com a adob.

  • Autòmat: persona que obra d'una manera mecànica i involuntària, que segueix una rutina.

  • Menar: conduir, guiar, dirigir, portar, especialment besiar o un vehicle de tracció animal.

Resum:

L'Alba una noi de divuit anys, bruna i prenyada va sortir del remolcador i es va trobar l'indret trist i llòbrec, d'on ella i en Dídac havien sortit a l'estiu. Ara ells ja tornaven a una vida quotidiana, després de tot l'estiu. Amb el pas del temps el ventre de l'Alba va començar a perdre aquella llisor adolescent que tenia. Tots dos es van posar a estudiar ginecologia i obstetrícia per tal d'estar ben preparats al moment del part. En Dídac va anar per totes les farmàcies que coneixia arreplegant estris per l'arribada del part. Ells només parlaven de l'arribada del seu 1r fill en tot el dia. L'Alba abans del part va passar per unes etapes com a tenir nàusees i vòmits, etapes de melangia i de llàgrimes... les normals que tenen una embarassades, i en Dídac o passava sense reprotxar-li mai res. A l'arribada del part, només amb sis dies de retràs, l'Alba va començar a tenir uns dolors molts forts, va ser quan en Dídac va començar a preparar tot. Una hora després va vindre el part; en Dídac fascinat i amb el cor tan desbocat que li feia mal, va veure con la vulva es dilatava com si fos de goma i s'obria en un arc salvatge per donar pas al cap d'una criatura que lliscava fàcilment entre les parets que l'exposaven. Va ser quan en Dídac va veure que era un nen. A l'endemà va ser quan ells van agafar un quadern i hi van escriure els seus noms i tot seguit la data de naixença segons el calendari sota el qual havien viscut fins al dia del cataclisme, i van posar el seu nom: Mar. Als quinze dies de naixença es van anar a viure a la platja, fins que vingués el mal temps. Quan va vindre el mal temps van pensar que amb un motor d'un avió podien fer electricitat, així que a l'endemà en Dídac aniria a la sala-bliblioteca que tenien a agafar uns quants llibres, i unes ampolles de botà que ja no tenien gaires. A l'endemà a ver esmorzat va agafar el jeet i s'envà anar. Per la tarda a veure que no tornava va sortir amb el Mar a esperar-lo, però a fer-se de nit, i a veure que tampoc tornava es va espantar i va agafar el tractor i s'envà anar a la sala-bliblioteca. A arribar-hi es va trobar que al Dídac se li havia caigut el sostre. Va ser quan el va agafar com va poder, i se'l va endur cap a casa. Al endemà va passar tot el dia amb ell, i per la nit el va enterrar. L'Alba una mare de divuit anys, amb el seu fill Mar, va desitjar que s'assembles al seu pare, i així als encara que fos als trenta anys podria tenir uns quants fills del seu fill.

ÍNDEX

Quadern de la destrucció i de la salvació ...........................................................................

Quadern de la por i de l'estrany ..........................................................................................

Quadern de la sortida i de la conservació ...........................................................................

Quadern del viatge i de l'amor ...........................................................................................

Quadern de la vida i de la mort ...........................................................................................

Mecanoscrit del segon origen