Max Weber

Filòsof i economista alemany. Biografía. Sociologia de la religió. Teoria de la burocràcia. Obres

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Biografía

'Max Weber'
Maximillian Weber va néixer a Erfurt, Alemanya, el dia 21 d'abril del 1864. Ell era el germà gran d'una família de 7 fills. El seu pare era un funcionari i polític destacat del Partit Liberal Nacional a la època de Bismark, la seva mare, Helene Fallenstein, era una calvinista moderada.

Degut a la ocupació del seu pare, Weber va tenir la possibilitat de conèixer acadèmics i importants figures públiques. Al mateix temps, Weber va demostrar ser molt precoç intel·lectualment i als catorze anys ja havia escrit un munt de cartes plenes de referències a Homer, Virgili, Ciceró i Tito Livio. Abans d'entrar a la universitat ja tenia molts coneixements previs sobre personatges com Kant, Goethe, Spninoza y Schopenhauer. L'any 1882, Weber va ingressar a la Universitat de Heidelberg per a incorporar-se a la mateixa fraternitat en la qual va estudiar el seu pare, com a estudiant de lleis.

Va servir a l'exèrcit alemany de forma intermitent, però de fet a la tardor del 1884, torna a casa dels seus pares per a seguir estudiant a la Universitat de Berlín. Els vuit anys que vindran va estar amb els seus pares, en part com a estudiant, i finalment com a docent a la Universitat de Berlin. El 1886 Weber va aprovar els seus exàmens de “Referendar”, que li van permetre exercir d'advocat.

'Max Weber'
Va obtenir el doctorat en lleis a finals de 1889, i la seva tesi va ser la anomenada “La historia de las organizaciones medievales de negocios”, que tractava sobre historia legal. Dos anys més tard va completar el seu Habilitationsschrift “La historia agraria romana y su significación para la ley pública y privada”, aconseguint una feina com a professor universitari.

El 1888 es va unir al que llavors s'anomena la Associació Professional d'Economistes Alemanys (Verein für Socialpolitik). Aquesta associació, afiliada a la escola històrica, considerava que la major contribució de la economia era la solució dels problemes socials de major impacte de la època. El 1890 s'encarrega a Weber la redacció d'una part dels resultats i l'estudi sobre “la qüestió polaca”, que comprenia el flux de treballadors agrícoles estrangers cap a la Alemanya oriental.

El 1893, es casa amb Marianne Schnitger, una cosina llunyana, qui a més posteriorment va ser líder del moviment feminista a Alemanya. El 1894, a Freiburg, Weber es nombrat professor junior d'economia a la Univesitat de Freiburg. Durant aquest mateix any mor el seu pare, fet que va ocasionar en Weber una propensió al nerviosisme i a l'insomni que van dificultar-li practicar la docència, i es per això que el 1899, detén la seva carrera com a professor per passar uns mesos en un sanatori a l'estiu i anar-se'n amb la seva dona a Itàlia.

Aquest mateix any, Weber accepta el càrrec d'editor associat del Arxiu de Ciències Socials i Benestar Social, juntament amb els seus companys Edgar Jaffé i Werner Sombart.

El 1905 es publica el seu assaig “La ética protestante y el espíritu del capitalismo”. Aquest assaig va suposar tal importància que va ser l'únic del seus escrits que li va ser publicat en vida.

El 1912, Weber organitza un partit polític de esquerres que tractava de combinar socialdemòcrates amb liberals, però va fracassar degut a que molts liberals sentien por cap a els ideals revolucionaris dels socialdemòcrates.

'Max Weber'
Durant la Primera Guerra Mundial, Weber va servir durant un temps de director als hospitals de l'exèrcit a Heidelberg. El 1918 va passar a ser membre del consell d'obrers i soldats de Heidelberg. Aquest mateix any es va convertir en consultor de la Comissió del Armistici Alemany per a el Tractat de Versailles i la comissió li va assignar la redacció de l'esborrany de la Constitució de Weimar. Weber temia intensament una revolució comunista a Alemanya i es decantava a favor d'insertar l'article 48 de la constitució.

L'any 1918, Weber torna a practicar la docència, primer a la Universitat de Viena, i més tard a la de Munic.

Max Weber mor el dia 14 de juny de 1920 a causa d'una pulmonia. Molts dels seus treballs, van ser publicats pòstumament, i Weber no va ser conscient de la repercussió que van tenir molts d'ells passada la seva mort.

Altres sociòlegs com Talcot Parsons i C.Wright Mills van fer interpretacions significatives dels seus treballs.

Sociologia de la religió

Respecte a les diferents doctrines religioses del món, Max Webber va fer quatre estudis molt importants que reflecteixen la possible relació entre el consumisme y la religió.

  • “La ética protestante y el espíritu del capitalismo”

  • “La religión en China: confuncianismo y taoísmo”

  • “La religión en la India: la sociología del hinduismo y budismo”

  • “Judaismo antiguo”

Les seves tres idees principals eren: l'efecte de les idees religioses en les activitats econòmiques, la relació entre estratificació social i idees religioses, i les característiques singulars de la civilització occidental.

El seu objectiu era trobar raons que justifiquessin la diferència entre el procés de desenvolupament de les cultures Occidental y Oriental. Weber va mantenir que les idees religioses puritanes (cristianes) havien tingut un impacte important en el desenvolupament del sistema econòmic d'Europa i dels Estats Units, però va destacar que aquelles no eren les úniques causes del desenvolupament.

“La ética protestante y el espíritu del capitalismo”

En aquesta obra, presenta la tesi de que la ètica i les idees puritanes van influir en el desenvolupament del capitalisme.

Defineix l' “esperit del capitalisme” com les idees i hàbits que afavoreixen la recerca racional de guanys econòmics. Entre d'altres tendències influenciades per Weber, es trobem la ambició de guanys amb un mínim esforç, la idea de que el treball es una maledicció i carga que s'ha d'intentar evitar.

“La religión en China: confuncianismo y taoísmo”

Dins d'aquesta obra es va centrar en aquells aspectes de la societat xinesa que més distaven dels de l'Europa Occidental, especialment en contrast amb el puritanisme, i es va qüestionar per que el capitalisme no havia triomfat a la Xina.

Weber destacava que el confucianisme tolerava un gran nombre de cultes populars sense tractar de sistematitzar-los en una doctrina religiosa i assegurava que, mentre diversos factors van afavorir el desenvolupament de la economia capitalista, aquests es veien contrarestats per d'altres com per exemple els avenços tècnics, o les ventes de terreny.

Segons Weber, va ser la diferència de mentalitat el que va contribuir al desenvolupament del capitalisme a l'occident i no a la Xina.

“La religión de India: la sociología del hinduismo y budismo”

En aquest treball, s'estudia l'estructura de la societat india, les doctrines ortodoxes de l'hinduisme i les heterodoxes del budisme, les modificacions per influència de la religiositat popular, i finalment l'impacte de les creences religioses en la ètica secular de la societat india.

Weber es centra especialment en els Brahmins, analitzant per que han ocupat durant segles el lloc més destacat de la societat. Conclou que el pluralisme ètic indi es molt diferent de la ètica universal del confucianisme i cristianisme. El sistema de castes que ells apliquen impedeix el desenvolupament de grups urbans amb diferents estatus.

Weber conclou destacant que les creences tendeixen a interpretar el sentit de la vida com una experiència mística, que els intel·lectuals solen ser apolítics, i que el mon social estava fonamentalment dividit entre els educats, i les masses no educades.

“Judaísmo antiguo”

Weber explica la combinació de circumstàncies que van ser responsables de les primeres diferencies entre la religiositat occidental i oriental.

Segons Weber, pels jueus, el món es un producte històric dissenyat per tal de donar lloc a l'ordre vertader de Déu. Defineix el comportament econòmic jueu com a “capitalisme paria” e irracional, en contrast amb el “capitalisme racional” cristià.

Weber analitza la historia dels jueus, així com la seva particular relació amb Yavé, la influència de cultes furànics, els tipus de èxtasi religiosos, i la lluita dels sacerdots contra l'èxtasi i la adoració d'ídols.

A més, estudia els aspectes socials de la profecia bíblica, la orientació social dels profetes i la seva ètica i teodicitat.

Teoria de la burocràcia

Weber est també conegut pel seu estudi de la burocratització de la societat, els modes racionals en els que les organitzacions socials apliquen les característiques d'un tipus ideal de burocràcia.

La burocràcia es caracteritza per procediments regularitzats, divisió de responsabilitats i especialització del treball, jerarquia i les relacions impersonals.

Els estudis sobre la burocràcia de Weber el van portar també al seu anàlisi de que el socialisme a Russia portaria, degut a la abolició del mercat lliure i dels seus mecanismes, a una sobreburocratització que a un allunyament fulminant de l'estat; i de fet va tenir raó, ja que això va succeir posteriorment.

En el seu treball, Weber fa una descripció de la racionalització com un canvi des de una organització i acció orientada a valors (autoritat tradicional i autoritat carismàtica) a una organització i acció orientada a objectius (autoritat racional-legal).

Weber divideix la societat i la autoritat en tres tipus diferents, la tradicional, la carismàtica i la legal-racional o burocràtica, i les característiques d'aquestes són:

  • La societat tradicional: en la que predominen característiques patriarcals i hereditàries com la família, etc.

  • La societat carismàtica: en la que predominen característiques místiques, arbitraries i personalistes, com grups revolucionaris i partits polítics.

  • La societat legal-racional o burocràtica: en la que predominen normes impersonals i una racionalitat en la manera d'escollir els mitjans i el que es dona finalment, com a les grans empreses i als exèrcits.

  • Autoritat tradicional: quan els subordinats consideren que les ordres dels seus superiors son justificades perquè aquesta sempre ha estat la manera com s'han fet les coses.

  • Autoritat carismàtica: quan els subordinats accepten les ordres dels seus superiors com a justificades, a causa de la influència de la personalitat i del lideratge del superior amb el qual s'identifiquen.

  • Autoritat legal-racional o burocràtica: quan els subordinats accepten les ordres dels superiors com a justificades, perquè estan d'acord amb un conjunt de preceptes o normes que consideren legítims i dels quals se'n deriva el poder per poder manar.

Obres

  • La ética protestante y el espíritu del capitalismo (1903)

  • Historia de la agricultura romana

  • Sociología de la comunidad

  • La ciencia como vocación

  • La política como vocación

  • La revolución rusa

  • La religión de China: Confucianismo y Taoísmo

  • Economía y sociedad (obra póstuma)

  • El Político y el Científico

  • Estudios sobre la sociologia de la Religión (1921)

  • Estudios de la metodología (1922)