Matrimoni

Derecho Civil. Sistemas matrimoniales. Evolución histórica. Consentimiento. Celebración religiosa. Celebración civil

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

3. EL MATRIMONI

1.- CONCEPTE I FUNCIÓ SOCIAL

2.- SISTEMES MATRIMONIALS

3,- REQUISITS DEL MATRIMONI

4.- EL CONSENTIMENT. ELS VICIS DEL CONSENTIMENT

5.- CELEBRACIÓ DEL MATRIMONI I LES SEUES MODALITATS

1.- EL MATRIMONI: CONCEPTE I FUNCIÓ SOCIAL.

En el dret civil tradicional, no existia pròpiament una instituci6n matrimonial. El codi canònic de la Esglèsia Catòlica, regulava el matrimoni, definia el mateix i assenyalava els seus caràcters, fins a la reforma del 1981, Llei de 7 de juliol, passant el matrimoni a ser una institució de dret de família i establint el dret civil el seu propi sistema matrimonial emparat en l'article 32 de la Constitució del 78.

FS: control descendència, control relacions sexuals, assistència mútua.

El matrimoni pot definir-se com la unió de dues persones adultes concertada per a tota la vida mitjançant l'observació de determinats ritus o formalitats legals i tendent a realitzar una plena comunitat d'existència.

CARACTERÍSTIQUES:

1) En parlar de persones adultes: El matrimoni no exclou les unions homosexuals però sí el matrimonis de xiquets, referint-se a persones que han arribat a la pubertat, la capacitat de procreació i responsabilitat per a assumir els deures i obligacions que el matrimoni comporta. El matrimoni per canvi de sexe sobrevingut no està legalment prohibit.

2) El consentiment: Existència de comuna voluntat de viure per vida en comú. Si no hi ha consentiment de projecte de vida en comú durant l'existència de les persones no hi ha matrimoni, després es pot alterar aquest projecte de vida, però en principi el matrimoni és per a tota la vida.

3} Ritual: El consentiment es presta mitjançant un ritual. El matrimoni és un negoci jurídic formal i solemne. El matrimoni solemne no requereix el seu consumaci6n perquè existisca.

4) Finalitat de realitzar entre els cònjuges una comunitat plena d'existència.

Com a efecte jurídic el matrimoni canvia l'estat civil d'una persona.

2. SISTEMES MATRIMONIALS

Es denominen sistemes matrimonials als distints criteris -legals que es mantenen pels estats quant a la regulació -de la forma, condicions i efectes del matrimoni. S'han discutit Històricament si l'Estat ha de ser el regulador del matrimoni o deixar aquesta esfera a la religió; per a l'Església Catòlica, tot el -que no siga el matrimoni per mitjà d'ella, són concubinats. L'art 49 del C.C. estableix: "que qualsevol espanyol podrà contrau matrimoni dins i fora d'Espanya: 1. Davant el Jutge o funcionari assenyalat és aquest codi. I 2. En la forma religiosa legalment previst. "

D'açò s'infereixen els sistemes següents:

1) El Matrimoni exclusivament laic o civil: L'Estat té la potestat exclusiva de regular el matrimoni i es realitza d'acord amb les seues normes. No impedint que els ciutadans acudisquen a les seues Esglésies i realitzar ritus o formalitats religioses, però sense reconèixer-los cap efecte jurídic.

2) El matrimoni exclusivament religiós: L'Estat es desitja tendeix de la matèria matrimonial. L'Estat reconeix els matrimonis religiosos celebrats i accepta les decisions de les autoritats religioses. Sobre aquest sistema hi ha variants segons l'acceptació d'una o diverses Esglésies com a oficials.

3) Concurrència de tipus matrimonials: S'admeten els dos tipus de matrimoni: el laic i el religiós, coexistint i donant lloc a subsistemes sent els més assenyalats:

a) El sistema opcional o facultatiu: els contraents són lliures per a triar, però una vegada triat:'sistema l'aplicació de -les" 'regles jurídiques que els són aplicables no podran ja modificar-se

b) El matrimoni civil subsidiari i excepcional: Es presumeix -la confessionalitat de l'Estat i l'existència d'una religió oficial que limita la llibertat dels ciutadans. Només s'admet el matrimoni civil per als dissidents d'una religió.

EVOLUCIÓ DEL SISTEMA MATRIMONIAL EN EL DRET CIVIL A ESPANYA.

Podem distingir els sigüents períodes:

a) Des de 1564 (en que Felip II accepta com Llei del regne espanyol els “Decrets del Concili de Trento”) fins 1870, en l' ordenament jurídic sols existeix el matrimoni canónic, ja que a Espanya tarda més en arribar la corrent secularitzadora de la reforma protestant primer, i després de la Revolució francesa.

b) Amb la revolució política de 1868 es planteja la regulació del matrimoni civil el qual queda sancionat per la Constitució de 1869, que reconeix la llibertad de cults. El 18 de Junio de 1870 s' aprova una Lle provisional que regula el matrimoni civil únic reconegut per l' estat. Una Ordre de 2 de gener de 1872 dispusà que els fills naixcuts en matrimonio canònics s' inscribiren com ilegítims.

c) La Restauració torna a la situació anterior de 1870, derogant la Real Orden de 1872 y un Decret de 9 de Febrer de 1875 ordena que els matrimonis canònics produeisquen els mateixos efectes civils que abans de 1870. Es manté el matrimoni civil per als que no professen la religió catòlica.

d) La Llei d' 11 de Maig de 1888 autoritzà al Govern per a publicar el Códi Civil i es reconeixeran dues formes de matrimoni: el canònic i el civil. El matrimoni canònico devía celebrar-se d'acord a les disposicions de l' Esglèsia per a tots els catòlics, i el matrimoni civil resta com supletori per als que el sol.licitaren previament davant del jutge declarant no professar la religió catòlica (matrimoni civil subsidiari).

e)En la II República, s' aprova la Llei de 30 de Juni de 1932, coneguda com “Llei del matrimoni civil”, per la qual se estableix el matrimoni civil com obligatori per tots els espanyols. Aquesta llei deixa de tindre vigència sis anys després, ja que la Llei de 28 de Març de 1938 torna a declarar vigents els preceptes del Codi Civil i en la Dictadura el matrimoni que es reconeix és el religiós catòlic. També s' admet el matrimoni civil, amb caràcter subsidiari, però es celebraven molts pocs matrmonis donats el rigits requisits que s'exigien.

f) L' etapa posterior a la Constitució de 1978, en el seu art. 16.1 diu que cap persona podrà ser obligada a declarar sobre llur ideologia , religió o creències, clarament estava declarant inconstitucional el sistema de subsidiarietat (el matrimoni civil subsidiari i la prova de l' apostasia). A mésdels arts. 14 i 32 CE. Així, posteriorment, es van suscriure els Acords entre l'Estat i la Santa Seu (“Acords sobre afers jurídics de 1979”), Amb la Llei Orgànica de Llibertad religiosa de 1980, la reforma del Codi Civil de 1981 i els acords amb les confessiones evangèlica, islàmica y judía de 1992, es configura el sistema matrimonial vigent a Espanya com un sistema facultativamente plural.

3. REQUISITS DEL MATRIMONI.

Perquè el matrimoni tinga plena capacitat jurídica ha de reunir els requisits següents:

A. Existència d'una determinada capacitat de les persones, que no és la capacitat d'obres general que s'estableix en el C.C.

B. La voluntat lliurement expressada dels contraents.

C. Els rituals de què han d'estar adornats l'acte de celebració

(A) CAPACITAT MATRIMONIAL

Es regula en l'art 46 i 47 del C.C. i la capacitat té distintes consideracions que passem a estudiar:

a) L'edat: El C.C. estableix en l'art 46-1, que "no poden contraure matrimoni els menors d'edat no emancipats" anteriorment es requeria l'haver arribat a la pubertat. Actualment es tendeix que es contraga matrimoni a partir de la majoria d'edat o emancipació. No obstant, l'art 48 del C.C. diu que la persona major de 14 anys podrà demanar dispensa per a contraure matrimoni davant el jutge, sempre que concórrega justa causa.

b) El Lligam previ: El nostre ordenament jurídic és monogàmic. No pot existir més que un únic matrimoni per a una sola persona, així l'art. 46-2 del CC considera incapaços per a contraure matrimoni als lligats per vincle matrimonial anterior; qui contrau nou matrimoni, aquest serà nul i cometrà delicte de bigàmia.

c) Les relacions prèvies de parentiu: Tradicionalment, i comú a moltes cultures, s'ha prohibit el matrimoni dins de la -família de mateix llinatge, que troba la seua estreta connexió amb la prohibició de l'incest. L'actual art. 47 del C.c. prohibeix el matrimoni entre ascendents i descendents per consanguinitat en línia recta o adopció sense límits de grau. No hi ha impediment en línia recta per afinitat. Els familiars col·laterals per consanguinitat posseeixen impediment fins al 3 grau, aquest últim grau és dispensable davant el jutge. (art. 48-2 CC)

d) L'impediment de crim: L'art. 47-3 prohibeix el matrimoni als condemnats com a autors o còmplices de la mort dolosa del cònjuge, de qualsevol d'ells. Aquest impediment té un caràcter sancionador i de protecció de la vida del cònjuge indirectament. Es pot sol·licitar la dispensa davant el M. de Justícia. (art. 48)

e) El matrimoni de disminuïts psíquics: L'art. 56-2 estableix que "si algun dels contraents estiguera afectat per deficiències o anomalies psíquiques, s'exigirà un dictamen mèdic sobre la seua aptitud per a prestar consentiment". El precepte va dirigit als encarregats del Registre Civil i als funcionaris que els resulten

conegudes les deficiències perquè ordenen la suspensió del procediment i sol·licitant el dictamen; per la qual cosa les persones que tenen deficiències només podran contraure matrimoni si el dictamen mèdic és favorable. En el cas de no posseir dictamen mèdic en casar-se, el matrimoni no és vàlid. El -dictamen mèdic ha d'incidir sobre la "aptitud per a prestar el consentiment" i no va referida a una incapacitació general.

Impediments desapareguts en la Reforma del 81:

a) La impotència. Actualment l'art. 73-4, es compensa asta situaci6n per la nul·litat matrimonial atenent a l'error en les qualitats determinants en la prestació del consentiment. La. impotència no es podrà al·legar com a causa de nul·litat si és sobrevinguda després contraure matrimoni.

b) La professió en Ordenes Religioses

c) El matrimoni de la viuda durant el cridat període de "dol”: La finalitat era que no existira confusió sobre la paternitat.

d) Prohibició de contraure matrimoni als tutors respecte als tutelats. ..

e) Inexistència de les llicències familiars: Ningú pot prohibir o concedir matrimoni excepte els propis contraents. només existeix per a persones de la carrera diplomàtica i l'art. 51-4 CE la prohibeix amb persones amb dret a successió al tron.

B) EL CONSENTIMENT MATRIMONIAL. ELS VICIS DEL CONSENTIMENT.

L'art 45 C.C. estableix que no hi ha matrimoni sense consentiment matrimonial", l'art. 113,ho reitera dient que és nul el matrimoni sense consentiment matrimonial. En el nostre. ordenament són irrellevants els motius pels cua1es es troba arribat al consentiment.

L'art. 55 contempla la possibilitat de casar-se per poder, i que ha d'atorgar-se en escriptura pública, necessita autorització en l'expedient matrimonial. L'atorgant del poder pot revocar-ho i si -ho fa abans de la cerimònia, el matrimoni es tindrà per no fet.

L'art 45-2 estableix que la condici6n, terme o mode del consentiment es tindran per no llocs" pel que en el consentiment no podran existir autolimitacions.

La llei considera rellevants per a 1a formació de la voluntat i la prestació del consentiment, els vicis que poden existir en ometre la voluntat de casar-se. Regulats en l'art. 73. 4 i 5 del C.c.

Vegem:

a) L'error en el matrimoni: art 73. 4 diu que hi ha vici quan es produeix error en l'identitat de la persona o en les seues qualitats personals determinants del consentiment. Els errors en -les persones es produeix alguna vegada, però els errors en les qualitats de les persones en contraure matrimoni es produeixen sempre; No obstant, aquests errors han de ser rellevants jurídicament, amb un desconeixement de les qualitats vertaderes que ha d'haver-les conegut el consentiment no s'haguera prestat. Deu per això, cercar-se vies d'objectivació dels fins del matrimoni i de les funcions socials de la institució i aquells que conegudament van ser cercades exprofés per l'altre contraent.

b) La coacció i la por: El por veça el consentiment matrimonial, el qual ha de tenir gravetat suficient i amenaça amb l'exercici d'acció penal per estupre, pot viciar el consentiment.

c)Cal destacar especialment l'estudi del matrimoni simulat. (ha existit polèmica sobre la validesa o no de tal matrimoni) actualment és irrellevant que el matrimoni siga simulat o no. (casar-se per a obtenir determinada nacionalitat, casar-se malalt i heretar, etc.)

c) EL RITUAL: LA CELEBRACIÓ DEL MATRIOMONI I LES SEUES MODALITATS

L'art 49 del C.C. assenyala dues formes de celebrar el matrimoni 1: "Davant el jutge o funcionari seña1ado en aquest C.C." 2 "En la forma religiosa legalment prevista.”

1) LA CELEBRACIÓ DAVANT EL JUTGE O FUNCIONARI

a) Competència. (art. 51 C.C.):

1. El jutge encarregat del Registre civil.

2. On no residisca el jutge, l'Alcalde o el delegat designat reglamentàriament (jutge de pau).

3. El funcionari diplomat o consular encarregat del Registre Civil en l'estranger.

El matrimoni haurà de celebrar-se davant el jutge o funcionari del domicili de qualsevol dels contraents.

b) L'expedient previ: (art. 56 C.C.) per a la celebraci6n del matrimoni es requereix prèviament un expedient que es realitza a fi de controlar la concurrència dels pressuposts legals, regulat e els articles 243 al 259 del Regl. Registre Civil, així hi ha les fases següents:

1. Dec1aración signada pels que pretenen contraure matrimoni o per testimonis amb les dades identificatives; si algun dels dos anteriorment fóra casat, nom

del cònjuge o cònjuges anteriors i data de diso1uoión matrimonial; inexistència impediment per al matrimoni; l'encarregat triat per a contraure matrimoni; pobles en què haguera residit en els últims dos anys.

2. Ratificació de la declaració davant l'encarregat del Registre Civil.

3. Publicaci6n d'edictes i pràctica de proves, si és el cas, amb audiència d'ambdós cònjuges per separat per a cerciorar-se que no hi ha obstacles legals; els edictes es publicaran als pobles on hagueren residit en els dos últims anys; Si fóra estranger algun dels dos, comportarà certificat del Registre corresponent del seu país en el es diga que s'han observat totes les formalitats.

c) forma de ce1ebración: Davant dos testimonis majors d'edat. Llegits els articles 66, 67 I 68 del C.C., preguntarà el jutge o funcionari a cada un dels contraents si consent a contraure matrimoni l'un amb l'altre; si contesten afirmativament, queden units en matrimoni i s'estendrà la inscripció de l'acta corresponent.

d) Inscripci6n en el Registre Civil: Immediatament de celebrat, s'inscriurà el matrimoni en el Registre Civil (art. 62 C.C.). Entregant. el jutge a cada un dels cònjuges document acreditatiu de la celebració del matrimoni.

e) Efectes des de la seua inscripció en el Registre Civil: genera efectes oivils. El matrimoni no inscrit, de totes maneres, genera els mateixos efectes per a tercers.

(2) LA CELEBRACIÓ DEL MATRIMONI EN FORMA RELIGIOSA

L'art 59 del C.C..,estableix amb caràcter general que "el consentiment matrimonial podrà prestar-se en la forma prevista per una confesi6n religiosa inscrita, en els termes acordats per l'Estat, o si no n'hi ha, autoritzats per la legislaci6n d'aquest". Fins aquest moment són diverses les associacions religioses que tenen reconegut el ritu per l'estat Espanyol. L'art 60 del C.c estableix que .el matrimoni celebrat en les formes de l'article 59, si es compleixen els pressuposts, produeix efectes civils, i s'inscriurà en el Registre Civi1 corresponent.

(3) ALTRES FORMES DE CELEBRAR-SE EL MATRIMONI

a) El matrimoni secret o de consciència: És el matrimoni que queda exonerat de publicitat que acompanyen l'expedient matrimonial. Les raons per a celebrar aquest matrimoni han de ser greus i molt raonades, i ho deu autoritzar, el Mº de Justícia, inscribien- s'en un Registre Especial de la Direcció General de Registres.

b) El matrimoni en pe1igro de mort o "in articule mortis": L'ordenament jurídic facilita aquest tipus de matrimonis sense que existisca expedient previ, se celebra davant dos testimonis majors d'edat. El seu fonament ve establit perquè l'existència o inexistència d'aquest matrimoni poden derivar-se conseqüències sobretot de tipus econ6mico (legítimes, drets passius, pensions de viudetat, etc).L'art.52 del C.C. estableix que ho pot autoritzar pel jutge encarregat del Registre Civil o el seu delegat encara que els contraents -no residisquen en el seu circunscripci6n, i si no n'hi ha, per l'Alcalde. Els militars en campanya, per l'oficial o cap superior immediat, en naus i aeronaus el. capità o comandant.

c) Matrimoni d'Espanyols en l'estranger d'estrangers a Espanya: Els articles 49 i 50 del C.C. apunten cap a un criteri ex loci (llei del lloc). Si es casen les persones en l'estranger y una d'elles és espanyola, el matrimoni pot celebrar-se fora d'Espanya. Si ambdós contraents són estrangers pot celebrar-se a Espanya d'acord amb les normes espanyoles. Sense excloure que puguen celebrar-se en les formes de la llei personal dels contraents.

6