Materials bituminosos

Arquitectura # Betums: asfaltics i fluidificat. Tipus. Asfalt. Quitra. Brees. Formes comercials. Emulsions. Usos

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

**MATERIALS BITUMINOSOS

Els primers s'usen al 300 a.C i son el Betum i el Quitrà, betums naturals.

Avui dia els bet naturals son molt escassos i s'usen més els artificials provinents de la destilacio del petroli i carbonis.

*PROPIETATS DELS MATS BITUMINOSOS:

-betums asfaltics:

Son pseudoplastics = comportament com plastics pero progressivament. El comportament pateix etapes ( plastic-no plastic-plastic), això es deu al carácter coloidal. Aquesta capacitat plastica varia amb la tª. La densitat varia amb la tª, amb l'origen i destilació del betum. La viscositat es la resistencia que presenta el material a la deformació. El grau de viscositat va lligat al grau de penetració, tambe a la densitat i la tª. El penetrometre ens mesura consistencies. Segons la consistencia direm que és: liquid, semiliquid o solid. El punt de rebleniment es equibalent al punt de fusió dels solids, es medeix pel sistema d'anell i bola. A partir del punt de rebleniment i el grau de penetració trobem líndex de penetració que ens dona una idea del comportament reologic del material. La ductilitat es la capacitatr que te de deformarse per allargament, per tracció. La solubilitat = la comprovació es fa en el tricloroetà, dins és total, desapareix del tot, només queden impureses. La perdua per escalfament = comprobar que quan augmenta la tª del material fins quin punt es favorable i quan comença a ser desfaborable. El contingut d'aigua = l'aigua treu homogeneitat. El betum envelleix rapidament i això fa que augmenti la duresa,perd plasticitat i apareixen esquerdes. Tª de inflamació i tª de combustió.

-betum fluidificat:

per comprobar qualsevol propietat s'ha de separar per decantació el disolvent de la resta del material. Es fa l'assaig de tª d'inflamació. Els dissolvents que barregem al betum disminueixen el punt d'inflamació, no calen tª altes pq cremi.

-emulsions asfaltiques:

S'han de fer una serie d'assaijos propis. Saber el PH, comprobar quina quantitat de aigua i betum hi ha. L'assaig de tamisat ens serveix per saber si la barreja esta ben feta. També es comprova el grau de miscibilitat amb l'aigua i la velocitat de trancament de l'emulsió

*TIPUS

Hi ha 2 grans grups:

1.BETUM

1.1Betum natural

1.2Asfalt (natural)

1.3Roca asfaltica (natural)

1.4Betums i asflats artificials

1.5Mastic asfaltic (artificial)

2.QUITRA

2.1Brees

2.2Creosotes

*SEMBL I DIFS BETUM-QUITRA

SEMBLANCES:

-Son termoplastics

-Elevada impermeabilitat a l'aigua

-Actuen com a aglomerants

-Es poden usar per ells mateixos com a 1ª materia d'altres porductes finals.

DIFERENCIES:

-El betum el podem trobar en estat natural o elaborat, mentre q el quitra sempre es de proces de destilacio

-El quitra sofreix més variacions, es menys estable degut a l'incr de temp.En estat viscos.

-A més temp el quitra es mes viscos

-El quitra envelleix més rapidament.

*1.1 BETUM NATURAL

Se'n troba avaries zones el mon, al mar mort sura sobre l'aigua, al riu jorda, llacs de venezuela,etc. Zones properes a jaciments petrolifers

-Producte natural organic, format per barreges d'hidrocarburs naturals.

-Es pot trobar en 3 estats: solid, liquid i gasos.

-Estructura interna formada per sistema coloidal

-Tenen una oxidacio superficial progressiva -->envelleix.

-Elevada resistencia a l'agressio d'agents externs

-L'ataca la temperatura, ens interessa per ferel grau de viscositat q volem.

*1.3 ROCA ASFALTICA

Roques recobertes d'asflat. Roques poroses q en queden impregnades. Calcàries, sorrenques, dolomites (r. sedimentaries)

*1.4 BETUMS I ASFALTS ARTIFICIALS

S'obtenen per destilacio, oxidacio o cracking. El més corrent es per destilacio de petroli.

Tipus:

-betums d'oxidacio o oxiasfalt

-betums de penetracio: es més dens que el natural

*1.5 MASTIC ASFALTIC

Betum o asflat barrejat amb un arid natural en una granulometria determinada.

*2. QUITRA

Resultat d la destilacio de mat organtic formades per hidrocarburs com carbons (hulla i lignit) i fustes. Cal dir sempre la procedencia. Basicament s'usa com a mat primera d'altres productes com colorant, polimers plastics, cautxu artificial, perfums, teixits.

CARACTERISTIQUES PRINCIPALS:

-Impermeable a l'aigua

-no es podreix

-no atacable facilment

-envelliment mes rapid q el betum

-Es antiseptic

-Es inflamable ( el betum també)

*2.1 i 2.2 BREES I CREOSOTES

S'obtenen a partir de la destilacio del quitra

BREES:

-residu fusible q queda solid o semi solid despres de la destilacio dels hidrocarburs

-color fosc (vermell negros)

-Material dens

-usades com a impermeabilitzant i per calefactar vaixells

-cal dir-ne la procedencia (quitra de fusta, d'hulla,etc)

-El quitra d'hulla el traiem com a subprodute de les fabriques de gas ciutat i dels fons siderurgics

CREOSOTES

-Es quitra de fusta o d'hulla

-Estat liquid

-El q prove del quitra de fusta es antiseptic i s'usa en medician

-El q prove del quitra d'hulla s'usa com a proteccio de la fusta

*COMPOSICIO QUIMICA DLS MATS BITUM

Tots tenen en comu:

-Carboni

-Hidrogen

-Oxigen

-Nitrogen

Poden arribar a tenir fins a 10.000 comp més.

-Per caracteritzar cada producte ens basem en les propietats fisico-quimiques. Sovint es fa en funcio del grau de solublitat amb certs dissolvents.

*CLASIFICACIO SG NTE DLS MATS BITUMINOSOS:

1.-imprimadors, emulsions o pintures asfaltiques.

2.-adhesius.

3.-mastics,armadures i segellants.

4.-productes prefabricats ( lamines, plaques,...)

Les lamines les classificca en 2 tipus segons el numero de capes i la col.locació a l'obra:

-multicapa ( es pot fer amb diferents tipus de lamines, en la capa superficial o en les dues hi ha d'haver un acabat plastic o mineral perque la tela no s'enganxi entre si al presentarse en forma de rotllo)

-monocapa.

Els materials amb que es fabriquen les lamines poden ser:

-oxiasfalts: formades per una o mes armadures, material antiadderent plastic o bé una autoprotecció mineral o metal.lica. tambe esta permes que no portin armadura.

-oxiasfalt modificat,

-betum de destilació modificat,està modificada amb polimers i es fabriquen per extrusio. Poden portar armadura de fibre de vidre.

-lamines asfaltiques extruides, no portren armadura i solen portar filler molt fi.

-lamines de quitra modificat: la norma les defineix com a peces de petit tamany, de la forma que sigui pero sempre amb armadura i autoprotegides

*FORMES COMERCIALS AL MERCAT

*1.BETUMS FLUDIFICATS:

-Son betums asfaltics barrejats amb fluids.

-Rebaixa la temperatura de reblaniment, fa que sigui més facil de treballar.

-El betum penetra dins el material que volem impregnar més facilment.

-Quan el material endureix aquests disolvents s'evaporen i són toxics.

-Segons el fluidificant:

·RC= curat rapid

·MC= curat mitja.

-El contingut máxim d'aigua és 0,2 %.

PROPIETATS:

per comprobar qualsevol propietat s'ha de separar per decantació el disolvent de la resta del material. Es fa l'assaig de tª d'inflamació. Els dissolvents que barregem al betum disminueixen el punt d'inflamació, no calen tª altes pq cremi.

*2.EMULSIONS ASFALTIQUES:

-disminuim la viscositat,

-es barreja amb aigua (menys contaminat que l'altre ).

-Es tracta d'una barreja entre dos productes no miscibles i pq puguin fer-ho es necessita un emulsionant.

-Mes facilitat de posta en obra, és pot treballar en fred i en calent,

-viscositat.

-Hi ha emulsions anioniques i emulsions cationiques.

-La quantitat d'aigua es de 55% del volum total.

PROPIETATS:

S'han de fer una serie d'assaijos propis. Saber el PH, comprobar quina quantitat de aigua i betum hi ha. L'assaig de tamisat ens serveix per saber si la barreja esta ben feta. També es comprova el grau de miscibilitat amb l'aigua i la velocitat de trancament de l'emulsió

*3.OXIASFALT:

-producte menys treballable que els altres.

-Aquests asfalts són els usats per fer teles asfaltiques per impermeabilització.

-Son els més resistents a les agressions externes.

-No s'usen en carreteres per ser poc dúctils, més fràgils.

-Es classifiquen segons el punt de reblaniment i la penetració a 25º.

PROPIETATS:

*4.BETUMS ASFLATICS O DE PENETRACIO:

-són els més corrents, - elavorats i + barats.

-Es designen segons el punt mínim i maxim de penetració a 25 º.

-El contingut d'aigua es de 0,2%

PROPIETATS:

Son pseudoplastics = comportament com plastics pero progressivament. El comportament pateix etapes ( plastic-no plastic-plastic), això es deu al carácter coloidal. Aquesta capacitat plastica varia amb la tª. La densitat varia amb la tª, amb l'origen i destilació del betum. La viscositat es la resistencia que presenta el material a la deformació. El grau de viscositat va lligat al grau de penetració, tambe a la densitat i la tª. El penetrometre ens mesura consistencies. Segons la consistencia direm que és: liquid, semiliquid o solid. El punt de rebleniment es equibalent al punt de fusió dels solids, es medeix pel sistema d'anell i bola. A partir del punt de rebleniment i el grau de penetració trobem líndex de penetració que ens dona una idea del comportament reologic del material. La ductilitat es la capacitatr que te de deformarse per allargament, per tracció. La solubilitat = la comprovació es fa en el tricloroetà, dins és total, desapareix del tot, només queden impureses. La perdua per escalfament = comprobar que quan augmenta la tª del material fins quin punt es favorable i quan comença a ser desfaborable. El contingut d'aigua = l'aigua treu homogeneitat. El betum envelleix rapidament i això fa que augmenti la duresa,perd plasticitat i apareixen esquerdes. Tª de inflamació i tª de combustió.

*USOS DELS MATS BITUMINOSOS

1.PAVIMENTACIO DE CARRETERES

En carreteres l'asfalt s'usa en la última capa. Les capes alhora de fer una carretera son:

-explanada.

-subbase.

-base.

-capa de rodadura: es la capa final, ha de ser comode, antilliscant i poc fragil. S'ha d'utilitzar material flexible (betums) o rigid (formigo en massa) amb juntes de dilatació. La capa flexible es fa amb asfalt barrejat amb el corresponent arids, i es formen difernts capes: -arid gruixut-mes 2.5mm, -arid fi -entre 2.5 i 0.08mm, i filler-menys de 0.08mm.

2.IMPERMEABILITZACIONS

Hi ha dos grans grups d'impermeabilitzacions:

2.1 En massa:

el material bituminos s'ha d'infiltrar pels porus. S'usa per rajols ceramics i per formigo en mes mesura. Per la ceramica el material bituminos es barreja abans de coure's. Per al formigó es barreja en fresc amb terres diatomees. També es barreja en el formigo fresc una emulsió asfaltica, que s'aconsegueix a part de l'impermeabilització que les resistencies finals siguin superiors.

-I. en arrebossats: sistema entre el de lamines i en massa. Es barreja un producte bituminos am b un morter. Es recomanen emulsions asfaltiques.

2.2En lamines: poden ser de 2 tipus:

-Prefabricades. Son teles asfaltiques, es presenten en rollos de 1-2m d'amplada i 8-10-12-15,..20 m de llargada. S'utilitzen sobretot en cobertes. Les teles asfaltiques es composen d'una o varies capes de material bituminos. Avui en dia es sol reforçar aquestes teles amb una armadura. També s'hi poden barrejar additius, fillers de minerals. Per autoprotegir la lamina s'usa alumini. Es col.loquen previa imprimació de betum o cautxu. S'uneixen entre si per acció de el calor de gas propà. S'han de solapar ( 10 cm ) les lamines per garantir estanqueitat. Si es autoprotegida pot quedar vista, sino necessita acabat de graves,...La lamina asfaltica s'ha de col.locar en temps sec, damunt una superficie seca i neta.

-Fabricades in situ. Tb es diuen pintures asfaltiques. Son capes de material asfaltic fabricat en la mateixa obra.Abans s'havien de col.locar en tª molt elevades. Ara es poden colocar en temps fred gracies als betums fluidificats i les emulsions. Es recomana que s'utilitzin els betums oxidats, oxiasfalts i les emulsions asfaltiques. Els usos de les pintures son basicament per impermeabilitzar superficies de formigó i metal.liques.

*SISTEMES DE COL.LOCACIÓ

1.adherit al llarg de tota la superficie.---protecció pesada o lleugera.

2.semiadherit: l'unio lamina-suport es 60%.---protecció lleugera.

en els dos cassos fa falta entre suport i lamina una imprimacio asfaltica.

3.no adherit: només s'uneix la lamina en llocs critics, xemeneies, baixants,...---protecció pesada

4.clavat: s'utilitza simplement per plaques asfaltiques.---protecció lleugera.