Materiales reciclables

Vidrio. Plástico. Madera. Papel. Reciclaje. Propiedades y características. Métodos de obtención. Pasta mecánica, química, de recuperación

  • Enviado por: Lovely Girl
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 20 páginas
publicidad
cursos destacados
Programa Superior en Proyecto y Construcción de Infraestructuras e Instalaciones de Líneas Ferroviarias
Structuralia
Curso con titulación de la Universidad Politécnica de Cataluña El nuevo escenario de la red...
Solicita InformaciÓn

Trabajo en Equipo y Comunicación
Accerto
Dirigido a personas en activo que quieren aprender a trabajar en equipo con el objetivo de obtener mejores resultados...
Solicita InformaciÓn

publicidad

Apartat Pàgina

1. El vidre p. 3

1.1. Historia p. 3

1.2. Què és el vidre? P. 3

1.3. Propietats i característiques del vidre p. 3

1.4. Maneres de donar forma al vidre p. 4

1.5. Esquema de les maneres de donar forma al vidre p. 4

1.6. Conseqüències que comporta l'ús del vidre p. 6

1.7. El vidre es pot reciclar, però com? P. 6

1.8. Esquema final del vidre p. 7

2. El plàstic p. 8

2.1. Història p. 8

2.2. Què són els plàstics? p. 8

2.3. De què estan formats els plàstics p. 8

2.4.Propietats i característiques dels plàstics p. 9

2.5. Primer mètode de classificació dels plàstics p. 9

2.6. Segon mètode de classificació dels plàstics p. 10

2.7. Obtenció del plàstic p. 11

2.8. Aplicacions del plàstic p. 12

2.9. Conseqüències que comporta l'ús del plàstic p. 12

2.10 Esquema final dels plàstics p. 13

3. La fusta p. 14

3.1. Què és la fusta? P. 14

3.2. Història i aplicacions de la fusta p. 14

3.3. Obtenció de la fusta p. 14

3.4. Classificació de la fusta p.15

3.5 Característiques i propietats de la fusta p. 15

3.6. Tipus de fusta no natural p. 16

4. El paper p. 19

4.1. Història p. 19

4.2. Què és el paper? P. 19

4.3. Propietats i característiques del paper p. 19

4.4 Obtenció del paper p. 19

4.5. Les diferents pastes del paper p. 20

El vidre:

1,1Historia:

El vidre és un material que ja coneixien els egipcis fa uns cinc mil anys. L'utilitzaven per fer guarniments, com a substitut de les precioses, i posteriorment el van utilitzar per a la fabricació d'envasos i recipients de líquids.

1.2Que és el vidre?

El vidre és un material d'origen mineral, que s'obté a partir d'una barreja de sorra i altres productes com ara la pedra calcària i la sosa. Aquesta barreja de productes minerals s'introdueix en un forn i es fon a temperatures molt elevades (1500 º C). Quan arriba a aquesta temperatura, el vidre és com una massa líquida molt densa que permet ser treballada per donar-li pràcticament qualsevol forma

CALCÀRIA

SORRA FORN VIDRE FOS

SOSA

CALOR

1.3 Propietats i característiques del vidre:

El vidre és molt dur i, per això, és molt difícil de ratllar i de penetrar. És resistent perquè por aguantar forces sense deformar-se, però alhora també és fràgil, i això el fa perillós, ja que es trenca sense deformar-se prèviament. El vidre te una densitat alta, d'uns 2300 kg/m3 aproximadament. També és aïllant elèctric i tèrmic, ja que no deixa passar l'electricitat i dificulta molt el pas del calor, i és molt resistent a l'atac de nombrosos productes químics. A més, el vidre és molt transparent i aïllant acústics.

1.4 .Maneres de donar forma al vidre:

Per donar-li la forma adequada, el vidre es treballa fonamentalment de tres maneres, que donen tres tipus de vidre diferents:

  • Premsat: es col·loca el vidre fos en un motlle i, per pressió o aixafament, s'obté la peça amb la forma del motlle. D'aquesta manera es fabriquen objectes com ara gots, plats i estris de quina en general.

'Materiales reciclables'
'Materiales reciclables'

Diferents fases del premsat

  • Bufat: també es col·loca el vidre fos en un motlle, però en aquest cas la massa de vidre no s'adapta al motlle per compressió sinó per la introducció d'aire (bufat). D'aquesta manera es fabriquen objectes com ara ampolles i recipients en general.

  • 'Materiales reciclables'
    'Materiales reciclables'

    Diferents fases del bufat

    • Laminat: és deixa que la massa de vidre fos s'estengui damunt una superfície molt llisa de caixó i, un cop refredat, obtenim el vidre pla. El gruix d'aquest vidre depèn de la quantitat de vidre fos que haguem dipositat al caixó.

    1.5 .Esquema de les maneres de donar forma al vidre:

    1.6. Conseqüències que comporta l'ús del vidre:

    L'obtenció de vidre modifica el medi ambient ja que cal obrir pedreres per extreure'n els minerals i cal cremar combustible per aconseguir les altes temperatures necessàries per a la seva fusió. Les fàbriques de vidre utilitzen gas natural o fueloil com a combustibles i els gasos produïts al forn surten en forma de fum per les xemeneies cap a l'atmosfera.

    1.7. El vidre es pot reciclar, però com?

    El vidre és un material fàcil de reciclar, es fa de la següent manera:

    'Materiales reciclables'

    1.8. Esquema final del vidre:

    S'obté de

    és

    amb

    Es transforma

    Els plàstics:

    2.1. Història:

    L'origen del plàstic és molt proper, només fa uns seixanta anys que s'elaboren industrialment, i és el material que s'ha desenvolupar més en el segle xx, per això molts consideren que estem en l'edat del plàstic, la majoria dels plàstics deuen el seu nom a la primera matèria del qual està format, però hi ha algun cas que no, com el de la baquelita, que deu el seu nom a L. H. Baekeland, el seu creador que la va començar a produir cap a l'any 1900, com veiem fa només uns cent anys.

    2.2. Què són els plàstics?

    Els plàstics (anomenats així pel seu major o menor grau de plasticitat), no són materials del medi natural, sinó que s'elaboren a partir de diferents processos i substàncies. Es parla de plàstics en plural perquè és un dels materials que ofereixen més classes diferents.

    2.3. De què estan formats els plàstics?

    Els plàstics estan formats per unes molècules gegants anomenades polímers o macromolècules (que vol dir molècula gran), aquestes, són cadenes o conjunts de

    molècules de menor volum i molt més senzilles, anomenades monòmers

    Per aquesta raó (que estan formats per macromolècules) podem considerar que per exemple els cabells, banyes d'animals, ... són plàstics que trobem en el medi natural, ja que encara que al començament hem dit que els plàstics no es troben en el medi natural, hi ha algun cas especial on si.

    2.4. Propietats i característiques del plàstic:

    Tot i que cada plàstic té unes propietats i característiques especials, podem dir que en general els plàstics són un material lleuger des de el polietilè de 920 kg/m3, fins al PVC o melamina de 1600kg/m3 (densitat inferior a la dels metalls d'interès tecnològic), impermeable (ni deixen passar l'aigua ni l'absorbeixen), aïllant elèctric (no deixa passar l'electricitat), aïllant tèrmic (no deixa passar la calor), estable davant d'agents atmosfèrics, barat (no calen molts diners per a fabricar-lo i/o treballar-lo), resistent a la corrosió (no es gasta ni es destrueix fàcilment), flexible, inoxidable (no s'oxida) i tenen molt bona presentació estètica (colors i formes agradables).

    2.5. Primer mètode de classificació:

    Els plàstics es poden classificar de diverses maneres (segons el color, les propietats, la composició, ...), però les dues formes més habituals de classificar-los són a partir de la composició i a partir del seu comportament davant de la calor, el primer mètode (segons la composició), separa els plàstics en dos grans grups: els plàstics artificials i els plàstics sintètics.

    • Els plàstics artificials: són aquells que s'obtenen a partir de productes d'origen animal o vegetal, com el cotó, la llet, la fusta, ...

    • Els plàstics sintètics: són aquells que s'obtenen a partir de productes d'origen mineral, com el carbó, el petroli, el gas natural...

    2.6 Segon mètode de classificació:

    Com ja hem dit abans, el segon mètode de classificació, separa els plàstics segons el seu comportament davant de la calor, així, acaba formant tres grans grups: els termoplàstics, els elastòmers i els termoestables.

    • Termoplàstics: en escalfar-se, aquest tipus de plàstic s'estova, però no perd les seves propietats, llavors, quan són freds es poden treballar i donar forma i tornar a emmotllar diverses vegades sense que es facin malbé, alguns exemples són:

    - Polietilè, s'utilitza per fer ampolles de detergents, revestiments de cables, ...

    - PVC, s'utilitza per a revestiments de cables, canonades, marcs de finestres, ...

    - Niló, s'utilitza per fer cordes, teixits, peces mecàniques,...

    - Poliestirè, s'utilitza per fer envasos, joguines, ...

    - Poliestirè expandit, s'utilitza per fer embalatges, safates pel menjar, ...

    -...

    • Termoestables o termoenduribles: en escalfar-se, no es tornen tous altre cop, només es poden emmotllar un cop, perquè si es torna a fer es fa malbé, per aquesta mateixa raó, no són fàcils de reciclar, alguns exemples són:

    - Baquelita, s'utilitza per fer mànecs d'olles i paelles, frens, aïllants elèctrics, ...

    - Melamina, s'utilitza per fer làmines per recobrir la fusta aglomerada, ...

    - Resina de poliester, s'utilitza en cascos de vaixells, peces de carrosseria, ...

    - Resines epoxi, s'utilitza per fer confeccions de botons, accessoris de bany, ...

    -...

    • Elastòmers: són aquells que tenen un comportament elàstic, es deformen quan els estirem i/o xafem, però recuperen la seva forma inicial en deixar-los anar, alguns exemples són:

    - Polieurità, s'utilitza per fer farcits de seients o matalassos, soles de sabata, ...

    - Neoprè, s'utilitza per fer vestits de submarinisme o esports d'aventura, ...

    2.7. Obtenció del plàstic:

    El procés de fabricació dels plàstics, es bastant complicat, per això no s'entra en detalls, consisteix essencialment en separar els derivats del petroli, preparar-lo, i elaborar el producte.

    Abans de res però, s'obté el petroli del pous, i es porta cru fins a les refineries.

    • La separació dels derivats del petroli, gas o carbó utilitzat, es fa a les refineries.

    • La preparació química del material, es du a terme en una indústria o fabrica química, allà s'acostuma a seguir el procés de polimerització, d'allà s'obtenen granulats, pols o líquid.

    • L'elaboració del producte, es du a terme en instal·lacions industrials específiques, que usen mètodes d'injecció, extracció i emmotllament.

    2.8. Aplicacions dels plàstics:

    Els plàstics tenen aplicacions arreu, però les més importants són:

    • Per fer embalatges i envasos d'aliments,...

    • Per fer productes tèxtils i fibres.

    • Per fer carcasses de màquines i mecanismes variats.

    • Per fer aïllants tèrmics elèctrics en indústries i edificis.

    • Per fer peces per a automòbils i altres transports.

    2.9. Conseqüències que comporta l'ús del plàstic:

    L'ús del plàstic, comporta el transport i la manipulació de productes químics, alguns d'aquests són tòxics, irritants i/o inflamables, els accidents de transport en el qual hi ha aquestes substàncies, són altament perillosos per al medi ambient i per a les persones.

    Però també s'ha de tenir en compte que el plàstic a substituït molts materials naturals i ha causat un efecte positiu en la conservació dels boscos , estalviat energia i ha fet possible que els transports i envasos siguin més lleugers, amb la qual cosa encara estalvis més energia.

    El problema més greu per al medi ambient, però, són els residus del plàstic, aquests es poden reciclar, cremar o llençar als abocadors.

    Si els llencem als abocadors, al ser biodegradables ni es podreixen ni es descomponen; si els cremem a les incineradors, obtenim energia elèctrica però seguim contaminant, i per últim els podem reciclar, és la millor opció, però hi ha molts plàstics diferents i els hem de separar molt bé perquè cada tipus de plàstic té un procés de reciclatge diferent.

    2.10.Esquema final dels plàstics:

    La fusta:

    3.1 Què és la fusta?

    La fusta es el material que surt dels troncs dels arbres . Les diferents parts d'un tronc son:

    • La medul·la: es el cor del arbre ,i te una consistència esponjosa, un pel flonja .

    • El durament: es lo que pròpiament anomenem fusta ,ocupa bona part del tronc.

    • La fusta jove: es la part que envolta l'exterior del durament i que encara no a acabat el procés de desenvolupa ment.

    • El liber: es un teixit molt prim , que envolta la part exterior de la fusta jove i pel qual circula bona part de la saba bruta del arbre.

    • L'escorça: es la part exterior del tronc

    3.2. Història i aplicacions de la fusta:

    La fusta es un dels material que primer va utilitzar el home. Actualment el seu aprofitament es per a combustible, s'utilitza per a la construcció ,en l'artesania ,en la indústria del moble ien la fabricació de paper.

    3.3. Obtenció de la fusta:

    Per obtenir la fusta, es transforma el tronc d'un arbre en làmines o taulons, es segueix un seguit d'activitats:

  • Tallar els arbres

  • Treure'ls les branques.

  • Transportar els troncs ala serradora

  • Trossejar els troncs en la forma convenient , o bé triturar-los per preparar materials derivats de la fusta.

  • 3.4. Classificació de la fusta:

    Quan parlem de fusta com a material es divideix en dos grups tenint en comte la seva densitat: les fustes poc denses i les fustes molt denses. Així doncs , classifiquem la fusta natural en:

    • Fustes toves (poc denses) com el pi bord , el pi roig , avet i pollancre.

    • Fustes dures (més denses) com el faig, el roure , el freixe , el castanyer i la caoba.

    Les fustes dures són més apreciades que les toves per a la construcció de mobles de qualitat.

    3.5. Característiques i propietats de la fusta:

    Les característiques de la fusta son:

    • La fusta te una densitat molt variable.

    • Totes les fustes son inflamables a una temperatura molt elevada la fusta se escalfa i s'encén (es crema)

    • La fusta te una resistència a la tracció i en alguns casos, també a la flexió però no arriben atenir la resistència del acer.

    • La fusta no es dura

    • Tota la fusta és porosa i per això quan hi ha molta humitat tendeix a dilatar-se tot i que recupera la mida reial en assecar-se . La porositat afavoreix a la vegada , la tendència que te la fusta a podrir-se en ambients humits .

    • La fusta és un material aïllant tèrmic, acústic i elèctric.

    3.6.Tipus de fusta no natural:

    • La fusta artificial: es la que ve directament de la serradora , per tant la seva forma està condicionada per la forma dels arbres.

    Així doncs , en el procés de trossejat podem obtenir peces de formes diferents com:

    El tauló, tauler, llistons...Son totes llargues però no gaire amples.

    • La fusta artificial: s'obté a partir d'un procés de transformació mes complex (amb operacions) i per això trobem tipus i mides de fustes diferents .

    Els diferents tipus de fusta artificial són

    • La fusta xapada: es forma col·locant , encolant i premsant una lamina molt prima de fusta natural damunt un altre material .

    • La fusta contraplacada : consta de diferents lamines de la fusta (mes gruixudes que la xapa)encolades una damunt les altres amb la veta creuada per donar-li més consistència .

    • La fusta aglomerada: es fa amb una pasta d'encenalls de fusta, barrejat amb resines, que desprès es premsen. Es la mes econòmica.

    • El tablex : s'obté de forma semblant a l'aglomerada, però és més prim i te una cara polida i brillant i l'altre rugosa.

    La fusta artificial es troba en forma de taulons amples , llargs i prims. Les fustes artificials s'utilitzen per a fer mobles.

    La fusta manufacturada :

    Anomenem fusta manufacturada aquells materials que semblen fusta però no són fetes amb un proses de transformació a partir del material obtingut del tronc del arbre.

    D'aquest materials hi trobem els següents :

    • La xapa: es una fusta tallada amb làmines molt primes.

    • L'aglomerat: es un material elaborat amb una pasta de serradures de fusta i alguna cola que actua d'aglomerat .

    • El contraplacat: esta format per un seguit de tres o cinc lamines de fusta tova adherides a pressió una contra les altres i posades de cap i de traves , de manera que les fibres de la fusta de dues plaques successives siguin en perpendicular.

    • El DM: són plaques o taulers fetes amb una fusta molt triturada amb cel·lulosa del paper .Són llises i dures.

    El proses de manufactura la fusta consisteix en fer les operacions següents:

    • Laminar la fusta: tallar-la en lamines ben fines .

    • Escolar o fabricar la pasta amb serradures o fustes triturades.

    • Premsar la pasta i assecar-la.

    Quant es comercialitza la fusta natural o massissa , desprès d'haver sofert el proses de trossejat i assecat ,la podem trobar amb diferents formes i mides. Les mes conegudes són les posts , els taulons, els llistons i les fulloles.

    També es usual trobar fustes derivades com els :

    • Els contraplacats: taulers compostos per diverses fulloles encolades i disposades en sentit contrari .

    • Els aglomerats: s'obtenen mesclen els encenalls amb coles especials , i

    comprimir-los mitjançant rodets.

    La fusta premsada: es diferent que l'aglomerat en el material que s'hi utilitza.

    El paper:

  • Història:

  • El paper va ser inventat a la Xina cap a l'any 105, on era elaborat artesanament a partir de roba vella i restes vegetals de lli, cànem i bambú. No va ser fins 10 segles després que va arribar a Europa. Concretament, va ser el poble àrab qui el va introduir a Xàtiva, al País Valencià, i des d'on la seva utilització es va escampar per la resta de l'estat espanyol i la resta d'Europa,

    1.2. Què és el paper?

    El paper és un material orgànic en forma de làmina, obtinguts a partir de la transformació de primeres matèries d'origen vegetal.

    1.3. Propietats i característiques del paper:

    El paper és força resistent a la tracció, en canvi, s'arruguen amb facilitat. Són força tous, ja que els podem ratllar o foradar amb facilitat. Són aïllants elèctrics i tous. També és molt lleuger i absorbeix molt la humitat.

    1.4. Obtenció del paper:

    El paper s'obté de la cel·lulosa que hi ha als troncs dels arbres o bé de la cel·lulosa que hi ha en la roba vella o en el paper vell. La cel·lulosa se separa dels altres productes que l'acompanyen triturant o desfent amb aigua el material de partida (paper vell, roba, fusta), i després s'hi afegeix el color desitjat i alguna cola per aglomerar-la. La pasta que en resulta s'asseca i, al final, es bobina en grans rotllos.

    1.5. Les diferents pastes de paper:

    La pasta de paper, és aigua amb moltes fibres de cel·lulosa en suspensió. Segons el procediment utilitzat, s'obtenen tres tipus de pasta:

    • Pasta mecànica: S'obté a partir de troncs d'arbres sense escorça. Aquests troncs es van esmicolant, amb moles accionades per motors, i diluint en aigua, que es va afegint durant el procés. Aquest sistema proporciona una pasta rica en fibres curtes.

    • Pasta química: s'obté a partir de fusta trossejada, productes químics, aigua i vapor. S'aconsegueixen separant molt bé les fibres de cel·lulosa de la lignima i altres substàncies que té la fusta. Aquest sistema proporciona, per tant, una pasta rica en fibres llargues.

    • Pasta de recuperació: s'obté a partir de paper usat, que es tritura i es mescla amb aigua. També s'hi afegeixen productes químics per poder extreure'n la tinta. És el procediment que s'utilitza per obtenir paper reciclat.

    6

    16

    Vidre fos

    Premsat

    Bufat

    Laminat

    Se li dona forma a pressió

    Perquè doni forma s'hi bufa dintre

    Es posa la pasta en un motlle pla i fi .

    VIDRE

    SORRA

    PEDRA CALCÀRIA CACALCÀRIA

    SOSA

    1500 ºC

    PREMSAT

    BUFAT

    LAMINAT

    PROPIETATS

    AILLANT TERMIC

    MOLT FRÀGIL

    AILLANT SOROLL

    AILLANT ELECTRIC

    MOLT DUR

    'Materiales reciclables'
    Dibuix del laminat.

    'Materiales reciclables'

    Monòmer Macromolècula o polímer.

    'Materiales reciclables'

    OBTENCIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL PLÀSTIC.

    'Materiales reciclables'