Más fuerte que el odio; Tim Guenard

Psicología. Psicoanálisis. Novela autobiográfica. Testimonio enternecedor. Violencia. Catástrofe personal. Infancia y adolescencia cruda. Maltrato. Prostitución

  • Enviado por: Neguema
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

Resum:

Aquest llibre tracta sobre la vida de l'autor, Tim Guénard, ens explica com es va criar en diferents entorns, com aquests li van influir i com a sobreviscut a la seva influència per sortir endavant quan estava atrapat en un marc crític.

Tot comença quan amb tres anys és abandonat per la seva mare en un pal d'electricitat al mig d'una ruta, el seu últim record d'ella és unes botes blanques que se'n van.

A partir d'aquest moment, Tim viurà amb la seva tieta un parell de mesos, ja que el seu pare a causa de l'abandonament de la seva dona començarà a beure, desprès aquest el recollirà.

Tim descobreix que el seu pare ha refet la seva vida, s'ha casat amb una dona que té cinc fills, aquesta menysprea i odia a Tim igual que ho fa el seu pare. Guénard no troba l'amor ni el carinyo que qualsevol nen de la seva edat demana a crits, l'únic que rep són pallisses, crits i marginació, que són conseqüència de recordar al seu pare la seva anterior dona.

Després d'un període on Tim no descansa de les amenaces i la violència que li propugna el seu pare, la ràbia d'aquest dona el seu últim cop, fent així que Tim rebi tal pallissa que es desperti després de tres dies del coma en un hospital, on passarà dos anys i mig recuperant-se de les lesions produïdes per un excés d'ira.

Als set anys i després de recorre diferents centres de rehabilitació, és enviat a un centre d'adopció, on el rapen i el deixen totalment inhumà. Després de passar una setmana en aquell lloc, sense que cap parella decideixi adoptar-lo, el porten davant d'una psicòloga que sense fer-li un bon diagnòstic el classifica com a malalt mental, el qual és portat a un centre especialitzat.

Quan té 8 anys i ja ha passat nou mesos en el centre, és visitat per un altre psicòleg, el qual després de fer-li proves i examinar-lo, arriba a la conclusió que Tim no està boig i l'envien a una casa de la Beneficència pública.

Tim està internat juntament amb quatre nens més en una granja on la cuidadora els esclavitza fent que ho rentin tot i només els té pels diners que li donen. Això fa que les seves notes a l'escola no siguin satisfactòries i això encadeni a més bronques. Aquesta situació li fa acudir com a última opció intentar-se suïcida als seus nou anys. Després d'un maltractament de la seva cuidadora que li trenca un braç, és portat a l'hospital on Guénard confessa els maltractaments i és portat a una altre família, on per primer cop rep l'amor que es mereix i que no ha tingut fins ara. La seva relació amb la parella de grangers és molt bona, sobretot amb el seu padrastre, que se l'estima com un fill.

Un dia jugant amb el seu cosí cremen el rafal i s'emporta les culpes, cosa que fa que hagi d'abandonar la granja juntament amb tota la felicitat que ha viscut allà.

El porten a un correccional on les coses només fan que empitjorar, els seus companys es riuen d'ell i el peguen. Després d'aguantar diverses humiliacions, Tim treu tot el seu odi i això fa que la violència l'envolti i sigui l'únic mitjà per sortir d'aquella situació, és l'única manera que ha aprés en tota la seva vida per defensar-se de les situacions que li són desfavorables, i així emprea la violència per sortir d'aquestes situacions. Guénard va pujant nivells en el correccional fins arribar al nivell més alt, el de nois problemàtics i perillosos que no tenen solució. Amb només dotze anys es troba convivint entre nois de 20 anys, que l'acullen i li ensenyen totes les seves experiències.

Després d'un temps, rep una visita del seu padrastre, el qual li diu que tornarà però Tim sap que no serà així i que l'únic que volia era despedir-se d'ell.

Uns dies més tard, és acusat per uns companys seus de saquejar els vàters i les dutxes, ell aguanta el sermó i se'n va, però les coses no acaben aquí, els mateixos que l'han acusat injustament el critiquen i el ridiculitzen, fins el punt on ell no aguanta més i torna a optar per la violència, la qual és tan poderosa que fa que hagi d'escapar-se del correccional.

Tim se'n va a París on podrà menjar gràcies el robatori i aprendrà a buscar-se la vida. Això li suposarà grans infortunis, ja que no té on viure i a les nits passarà fred, fent que hagi de dormir en un pàrking de bicis; el seu infortuni és tal que fins i tot és violat per un home.

Als tretze anys, es converteix en gigoló després de conèixer una parella d'homes que es dediquen a robar els diners a les treballadores sexuals i que l'inciten a fer-ho, aquests l'adopten i el donen lloc on viure, menjar i roba a canvi de que ell es prostitueixi. Després d'un rebombori, un d'ells li diu que s'ha d'anar, que les coses s'han complicat i que no torni pels llocs on regentava amb ells.

Tim es torna a quedar sol, sense diners i sense sostre, però aviat troba un treball com emmagatzemador d'una supermercat, tenint que mentir sobre la seva edat ja que només té quinze anys, però això no li impedeix anar pujant fins a trobar-se venent cara el públic.

Un dia coneix a un rodamón que es diu León, és un home que era un gran jugador de borsa, però tota la seva vida es va esfondrar quan va patir un accident i la seva dona i la seva filla van morir, es va sentir responsable i ho va deixar-ho tot, convertint-se així en rodamón. Aquest home es fa amic d'en Tim, li ensenya geografia i tot el que sap.

Un dia, els gendarmes l'atrapen, després de resumir la seva vida, el porten davant d'un jutge el qual determina que ha de tornar a un correccional, allà les coses no són molt millor, Tim torna a escapar-se juntament amb un company seu que es diu Alain. Ells dos van a París, però Alain no aguanta el que és viure el carrer i s'entorna al correccional, Tim torna a prostituir-se per guanyar diners i es troba amb Freddie, qui li estafa, però Tim i Jim, un nou amic el van a buscar i li roben els diners, Jim li ajuda a aconseguir els papers falsos.

Ells dos segueixen anant a veure a León, però un dia els hi diuen que ha mort atropellat, després d'això tot va de malament a pitjor, uns dies després Jim no acudeix a la cita amb el Tim, es veu que l'han atrapat i l'han posat a la presó per enviar a l'hospital a un home que s'aprofitava de la seva mare.

Després d'uns dies, la policia el torna agafar, fa el mateix recorregut que l'altre cop, fins arribar davant del jutge, que el porta a un altre correccional, on esta de meravella, però dura pocs dies ja que el porten davant d'una jutge que parla amb ell i li diu que ha estat expulsat dels correccionals. Això li causa una gran alegria ja que des del primer dia volia que l'expulsessin dels correccionals i ser lliure i poder-se venjar-se del seu pare.

La jutge li proporciona un treball com escultor en una obra, després de demanar un permís per a que pugui treballar i de posar-lo en un curs pont per anar a batxillerat.

Al començar a treballar té algunes disputes amb els companys i amb el cap, però aviat s'integra.

Als seus setze anys la vida ha donat una volta i la té organitzada, ja que viu amb un tutor, estudia i treballa en la construcció.

Un dia descobreix un saló de boxa, quan aconsegueix un certificat mèdic comença a entrenar-se. L'utilitza per desfogar-se, i es converteix en un gran boxejador que cada setmana té un combat, això li entusiasme, li motiva i li ajuda a combatre la violència que porta a dins, encara que no és suficient i ha de contenir-la.

Després dels dos anys d'aprenentatge aconsegueix el seu diploma d'escultor, aquest va corrent a veure la jutge que li va donar l'oportunitat i li regala el diploma com a mostra del seu agraïment.

El seu cap li encarrega un equip de treballadors immigrants, ell és qui els dirigeix.

En un curs de paleta coneix un noi que es diu Jean, i que li parla molt sobre Déu, Tim intenta contradir-lo però aviat es sent atret per les seves xerrades i li entra un gran interès per descobrir tot el que s'amaga en Déu. Jean li ensenya a Tim que l'amor existeix, que la societat està impregnada d'amor.

Un dia Guénard decideix visita a Jean que viu amb persones disminuïdes i és llavors quan Tim veu una realitat diferent a la que ha viscut, descobreix que allà pot trobar benestar, honradesa, sinceritat...

Tot això li implica tenir per una part una vida amb els seus amics del carrer, en la qual ha assolit un bon lloc i per una altre part els seus companys que ha conegut amb en Jean. Aquests li diuen que ha de conèixer el cura, i així ho fa.

Quan Tim el coneix queda bocabadat, el cura li transmet bondat i sinceritat i això fa que el vagi a veure sovint i li expliqui tot el que el provoca i el martiritza, el cura li fa veure que la vida que porta no li fa feliç, ja que fent-se el dur l'únic que aconsegueix es tenir més present la violència i que augmenti el seu odi.

En la religió Tim descobrirà el perdó i això el reconforta per fer que la seva vida sigui més positiva. Això fa que decideixi formar part de l'església i es faci cristià.

Guénard als seus vint-i-un anys comença un viatge sense rumb, on coneix molta gent i es dedica a cuidar gent discapacitada, i això fa que després de molts anys aprengui que és l'amor, el carinyo i l'estima de les persones que l'envolten.

Durant el seu viatge coneix i crea una amistat amb la Mare Teresa i la Mare Madeleine.

Quan decideix concloure el seu viatge, torna a Paris i allà es retroba amb una vella amiga, Martine, que li declara el seu amor. Al poc temps es casen d'incògnita, ja que els pares de la noia no saben de la seva relació i la seva família esta ben situada econòmicament. Es tornaran a casar per lo civil, ja que els pares de la noia ho descobreixen. La relació serà complicada, però ho superaran.

Els hi ofereixen treballar en un centre per minusvàlids en Lourdes i ho accepten.

Tim, als vint-i-quatre anys, juntament amb la seva dona tenen una filla, la qual és la primera, però la seva relació progressa i finalment tenen quatre fills.

En els últims capítols del llibre, Guénard explica com perdona el seu pare i com es retroba amb la seva mare.

Un dia Tim va visitar-lo, li va explicar tot el que li havia passat i com per fi havia trobat el perdó, Tim li diu que el perdona i el seu pare reacciona sense dir-li res, després ja no es van tornar a veure i es va enterar de la seva mort gràcies a un familiar.

El retrobament de la seva mare va ser després de casar-se quan va acudir a una reunió familiar i la va trobar allà, ell va intentar buscar una mica de carinyo però aquesta no li va donar, simplement va voler saber si havia perdonat el seu pare i al dir-li que si, es va enfadar i li va dir que no seria un bon marit.

Comentari personal:

La lectura d'aquest llibre m'ha fet pensar en la societat i en la realitat que creiem viure les persones que com jo no tenen els grans problemes que arrastren algunes persones.

La societat gira la cara als problemes que no vol veure, que li provoquen por, ràbia i en certa manera impotència. Són problemes que pensem que no podem fer res ja que no estan el nostre abast, és molt fàcil criticar-los i amb això sembla que ja estigui tot fet, per això penso que la societat, i m'incloc a mi, ha de madurar i afrontar la realitat que sobre el nostre davant, i així intentar fer alguna cosa per a que aquestes situacions vagin disminuint.

És una lectura que m'ha fet pensar en les conductes de les persones que exerceixen la guàrdia i la custodia dels menors i sobretot en les lleis que estan implantades respecte d'aquests.

Em fa preguntar-me com és possible que un nen estigui maltractat durant tan de temps, i no parlo només dels pares ni dels seus companys del correccional, sinó també dels cuidadors que aquest ha tingut, ja que negar el carinyo a un nen que està sota la teva custodia, ja sigui en un correccional, un hospital o un centre d'adopció, és per mi un maltracta. Un nen ha de tenir una infància on se li ensenyi a estimar i a ser estimat, on se li ensenyi a respectar i a ser respectat i on se'l conèixi pel seu nom i no per un simple número. Tot això li va fer molt més mal que cap pallissa, com funciona aquest món si et treuen d'un entorn no apte i et posen en un altre on amb el que convius és amb l'ignorància i amb l'indiferència.

En “Más fuerte que el odio”, juntament amb “Elogi a la feblesa”, es pot veure com són tractats els nois que estan per una cosa o una altre en algun centre. Molta gent dirà que això era abans o que són casos contats, però la pregunta que se'm formula a mi és si tenen raó o en realitat només ho diuen perquè és el que volen creure's i afirmar-ho els ajuda a fer-ho.

Aquest llibre no és pas una novel·la inventada ni de fantasia, és una realitat que ha viscut una persona, ens podria haver tocat a qualsevol de nosaltres, Tim ha patit molt al llarg de la seva vida i tot hi així a sobreviscut d'una situació que ningú hauria apostat un duro per la seva encarrilació.

La seva infància l'únic que li va aportar va ser violència, soledat, odi, ràbia i ganes de venjar-se. Tot això el va portar a la destrucció, el va portar a la desesperació del suïcidi i estem parlen amb només nou anys, tot això el va portar a la prostitució per guanyar-se la vida. El que va aprendre durant aquests anys va ser que la violència era l'únic mitja per sortir del pas, per guanyar-se un respecte davant dels seus companys, el que li va fer tirar endavant van ser les seves ànsies de venjança, és molt trist que un marrec tingui aquest pensament.

Al carrer va aprendre a sobreviure a base de pals, va ser violat i utilitzat, tot això no és fàcil d'afrontar.

Tim va tenir sort de creuar-se amb algunes persones que li van donar amor, confiança i oportunitats, ja que sense elles no hauria assolit la felicitat.

Costa imaginar-se com pot canviar la vida si et trobes algú que et dona la mà, una petita empenta, una mica de confiança i tu lluites per sortir del mal camí que l'únic que t'ha portat és una desgracia rere l'altre. Si som realistes no totes les persones troben aquella mà que els empeny a sortir endavant, però igualment les mans s'han d'oferir ja que encara que sigui només a una persona a la que l'ajudem a sortir d'una situació semblant ja serà suficient, ja que l'hauràs tret d'un túnel sense sortida.



Más fuerte que el odio

<< Nuestro pasado, nuestro sufrimiento, nuestros infiernos, nuestros gritos, son el aspecto que adquiere el canto en la lengua de los pobres.

No se puede ser hoy sin haber sido ayer >>

Treball realitzat per:

8