Marx.

1.- Fes una breu biografia de Marx sense oblidar-te de les seves obres i situa-la històricament a la seva època.

Neix al 1818 a Trèversis, Alemanya, de pares juesus conversos. Educat en un ambient lliberal va estudiar dret a Bonn i a Berlín, influenciat per les lectures Heggelianes va entrar al centre d'esquerra heggeliana. Va entrar com a colaborador a un diari que al quedar abolit va fer que marxés a París al 1843.

Va començar una revista, de la qual només va sortir el primer número,i va tenir diferent contactes amb els socialistes i els comunistes, va escriure els manuscrits a parís que son una crítica a ala polítitca econòmica anglesa.

Expulsat de frança per les autoritats da anar a Brusel.les on, juntament amb Engels va publicar La Sagrada Família, on trenca del tot amb les antigues influències rebudes. Al 1848 conjuntament amb Friederic Engels publica le manifest del partit comunista,una de les seves obres cabdals.

Expulsat novament del país, torna a parís on repren la seva crítica a tot el que el precedia i senta les bases del materialisma històric.

Al 1849 marxa a Londres, però desprès d'haver donat suport al moviment revolucionàri que es va estendre per europa aquell mateix any, però sense gaire fortuna.

Marx esperava una gran crisis del capitalisme, però aquesta no es va produïr i es retirà frustrat a escriure sobre l'economia capitalista. El cop d'esta de napoleo III a França l'estimula i es un dels fundadors de la primer internacional de treballadors al 1867 escriu el primer llibre d'El Capital. Promou la comuna de París que tan mals resultats va donar i s'enfronta amb Bakunin a la primera internacional.

2.- Exposa la seva toria sobre el materialisme històric i la seva presència en les diferents societats.

Aquesta teoria divideix la societat en dos parts, una estructura econòmica i una superestructura ideològica.

Estructura econòmica: Son les relacions entre els obrers, que aporten el treball i el patrons o propietaris que aporten els mitjens de producció. En el sistema capitalista, la burgesia disposa dels mitjans de producció, pèro son els obrers els que els desenvolupen.

La suprestructura son totes les ideologies que, mogudes per un iterés econòmoc dominen la voluntat de l'obrer i l'amnseixe, per tal de que no es revolti contra els amos, aquesta amaga la verdadera realitat i la justifica, però sempre depenent del vent que bufi, es a dir que quan canvia la classe dirigent també canvia la ideologia.

Tota aquesta dialèctica comporta obligatòriament a la revolució social, ja que les relacions de producció son tenses.

En la societat actual es veu clarament la superestructura existent, la manipulació de la informació que es fa avui en dia es un fet evident de que seguix existent aquesta superestructura. En temps de l'edat mitjana, es controlava alpobles acovardint-lo amb la religió, s'els amenaçava amb càstigs divins si no feien el que el senyor feudal deia, al s XIX i XVIII la burgesia es la que manega els fils de l'entrellat de la superestructura i el poder.

3.- Remarca les idees principals del text i comentales a la llum del pensament de l'autor.

El modus vivendi de la burgesia descansa en l'alienació de l'obrer, la revolució es l'únic que pot lliurar als proletaris del seu jou i el fet de que la industria progressi i es creein fàbriques amb molts obrers facilita la unió per fer caure als burgesos.

La teoria de l'alienació de Marx diu que si treballo per la burgesia, aquesta es fa rica perquè no em retribueix la totalitat del meu esforç, i s'en queda una part, es per això que acumula capitals inmensos i es pot conservar en el poder. La superestructura creada i les ideoligies que té estàn fetes per perpetuar al poder la calsse dirigent, la moral reprimeix a l'home i no li deixa veure les coses clares, la religió segons Marx es l'opi del poble, es a dir l'adorm ai no el deixa actuar amb plena llibertat. El dret es la llei que la fan els que tenen el poder i per tant els afavoreix, i perquè tot això pugui continuar, es creen les institucions (estat, tribunals, església, família). La infraestructura es fonamenta en la relació entre explotadors i explotats, mitjans de producció i lluita de classes. Hi ha forces de producció màquines, tècniques, maneres millors de fer les coses i la força human, però sempre hi ha algú que es queda amb la riquesa creada.

El seu pensament respecte a la revolució es que quan els obrers s'hagin cansat de viure en un món capitalista que només fa que robar als proletaris, aleshores faràn la revolució i es carregaràn aquest sistema, faràn un socialisme que repartirà la riquesa acumulada, es farà la dictadura del proletariat fins que les coses no tornin al seu lloc i posteriorment es passarà a un comunisme que ho col.lectivitzarà tot. Aquesta revolta estarà beneficiada,i serà més facil en la mesura que les fàbriques vagin creixent en nombre de treballadors i aquests tinguin més facilitats per unir-se, un cop units es molt més facil de dur a bon port la revolució.

4.- Exposa amb claredat i coherència la teoria de l'alienació marxista.

Segons marx alienar vol dir prèndre el pel. Déu es alienant, però no Déu en sí, sinó la religió, que es lopi del poble, l'adorm. El pensament enreda a l'home li fa creure en coses que no són, marx diu que no son els valors els que orienten la seva vida, sinó que es la seva vida la que orienta les valors, per tant deixa de pensar i actua. L'estat imposa normes, crea lleis defensa la propietat privada, per tant s'ha de destruir. El capital aliena a la persoan a través del treball.

Per tant per a marx els elements alienants i els seus mitjans son els següents:

Déu, que a través de la religió fa que l'home no es revel.li en contra delque han creat aquest sistema i el defensen, dient que si ho fan es pecat, i per tant no aniràn al cel.

La filosofia, que el fet d'estar pensant tot el dia confon les ments i no les deixa veure clar la realitat que ens envolta, l'autor defensa que s'ha de deixar de banda tot el que pensem i actuar d'una vegada.

L'estat, que amb les seves lleis i normes retalla la llibertat dels obrers i els fa portat el jou de la classe proletària, subordinada sempre a el que es dicti desde dalt.

I per últim el capital que gràcies al treball obrer es va amuntegant i crea les grans fortunes perquè els obrers no cobren tot el que haurien de cobrar i aquesta part que no s'enduen es la riquesa que crea el capital.

5.- Exposa el procés revolucionàri dissenyat per marx i la implantació històrica de la dictadura del proletariat coma amitjà per arribar a l'utopia comunsita.

El que proposava marx era que en un país ric i capitalista, els obrers fessin la revolució desfent la classe burgesa i apoderant-se dels mitjans de producció , però com que tot això s'havia de fer de forma violenta el que proposa Marx es que un cop feta la revolta, per tornar les coses al seu lloc, el que s'ha de fer es instaurar una dictadura, però de gent del poble, puntualitzant que únicament es pot dur a terme durant un període de temps curt, per passar després al comunisme autèntic en el que no hi ha govern, i tothom fa el que pot per tirar endavant. L'expariència comunista que hi ha hagut a Rússia, on es va fer la revolució i es va instaurar la dictadura del proletariat de forma permanent ens fa entendre que si bé el comunisme com a sistema es els que té una ideologia més bonica, a l'hora de dur-lo a terme es del tot inviable, ja que la gent sense estat ni poders que els regeixin es incapaç de fer res a dretes.