Marines i Boscatge; Joaquim Ruyra

Literatura española del siglo XX. Narrativa catalana. Argumento. Personajes. Campesinos. Mineros # Màniges marines. Fantasies. Noveletes. La fineta. Jacobé

  • Enviado por: NeReA 88
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 24 páginas

publicidad

INDEX

MARINES I BOSCATGES:

Llibre 1. impressions:

Pg. 1- UNA TARDA PER MAR

Pg. 2- L'EXTASIS DE L'ONCLE VENTURA

Pg. 4- L'ANIVERSARI DEL NOI GUIXER

Pg.5- VETLLES D'ESTIU

Pg.7- AVÍS MISTERIÓS

Pg. 8 - MAR DE LLAMP

Pg. 9 - MÀNIGUES MARINES

Pg. 10 - LA BASARDA

Llibre2 .Fantasies:

Pg.11 - LES SENYORETES DEL MAR

Pg.12 - LA VETLLA DELS MORTS

Pg.13. - LA XUCLADORA

Llibre.3 -Noveletes

Pg.14 - EN GARET EN L'ENRAMADA

Pg.15 - LA FINETA

Pg.16 - EL REM DE TRENTA-QUATRE

Pg. 17 - JACOBÉ

Pg. 18 - PREGUNTES GENERALS

Pg.19 - CONTEXT HISTORIC, SOCIAL I CULTURAL

Pg.23 - RUYRA I EL MODERNISME

Pg. 30 - JOAQUIM RUYRA: LA FASCINACIÓ PEL MAR.

PER LUÏSA JULIÁ

Pg.34 - BIBLIOGRAFIA.

Marines i boscatges

Llibre.1 -Impressions

-1- UNA TARDA PER MAR

Qüestionari:

1-Escriu els noms dels xicots que surten a navegar aquesta tarda.

Els xicots que van sortir a navegar aquella tarda van ser en Volivarda, en Paiús, en Canari, el Narrador i l'últim que es va incorpora.

2-Quin tipus de narrador és? A qui s'adreça?

És un narrador testimoni. S'adreça al lector.

3-Que ens explica? ( en una frase )

Ens explica una tarda de pesca entre uns amics.

4-Recursos estilístics: personificacions, metàfores, imatges, onomatopeies, etc.

Personificacions: Les cames tenien fam de córrer, el dia va morir, com s'en floca i se rinxo-la sa presumida, us gronxarà a sa seua faldilla.

Metàfores i imatges: El sol deixava caure com si fos unes pestanyes que s'estan adormin.

Metàfora, imatge, personificació: La tarda es desmaiava poc a poc amb un somriure.

Onomatopeies: xinu-xano, xiu-xiu, rau-rau, glo-glo, ric-ric-ric.

5-Busqueu en el relat característiques pròpies: articles salat, Ieismes, vocabulari

mariner.

Salat: Sa pena, sa mantellina, ses genives, sa seua faldilla, sa barracada, sa mort, sa sorta, ses maleides, se vent, se moment,..

Ieisme: Beia ( bella), cabeis (cabells), baraies (baralles), ....

Vocabulari mariner: Gussi, timó, torneig, ham, sàssola, arpó, ....

Exclamacions: Ep!, Apa!, Cor!, Batua!, ....

6-Quina és la idea del mar en aquest relat? És un ésser vital i alegre o provoca tristor por i mort?

És un relat que dona la idea del mar d'un ésser vital i alegre.

-2- L'EXTASIS DE L'ONCLE VENTURA

Resum:

El narrador esperava impacient a que fossin les 8 del vespre per anar a pescar amb l'oncle Ventura que no era el seu oncle de veritat, era el seu oncle llunyà.

Quan va arribar van pujar a la barca, es van ficar mar en dins i van començar a pescar amb una mena de teranyina i van picar un sard i el narrador es va entusiasmar.

Va passar el temps i va pescar poca cosa més, i així a les 3 de la matinada l'oncle va dir que se n'anessin que ja s'havia passat en temps de que ell peixos mengessin i el narrador va dir que no que es quedessin una mica més i així ho van fer, però no va servir de res, els peixos no van picar més.

Quan ja el narrador es va avorrir va mirar l'oncle i va veure com es quedada estàtic allà sentat, quiet, sense parlar, i va pensar que a ell també li agrada molt pescar i que estava d'aquella manera pensant en el mar, els peixos, la sensació se estar allà... i li va preguntar que en què pensava i aquest li va contestar en el menjar tan bo que menjaria al dia següent.

Qüestionari:

1-Amb quina metàfora el narrador explica el narrador per a ell que són les hores?

Son vagons llarguíssims que van passant lentament i que no s'interessen sinó perquè sabem que n'arrosseguen un, en el que esperem que ens arribi la felicitat.

2-Busca una explicació o frase que ens explica la lentitud del temps.

Que es fan llargues les hores quan no n'esperem sinó una!

3-En quina època de l'any passa el relat? Com era la nit?

El relat passa a la tardor, al Setembre.

La nit estava bé no hi havia pas gota de vent i el cel estava serè i estrellat.

4-En quin lloc concret i existent es troben?

Van forejar davant de la Pata de Santa Ahana no gaire lluny de sos penyals.

5-Quina es la mesura que fa servir per indicar la fondària?

La mesura que fa servir son les braces

6-Esmenta els diferents mots que hi apareixen que tenen a veure amb la vista?

Girada d'ulls, miressin en l'aire, veure el blanc, cap mirada, examinar, vista, fulgurar, llustrejar, mirar, ulls, guspireix, observava, llambregar.

7-Amb què compara la costa?

La costa simulava un tortuós carrer d'edificis enderrocats: piràmides, cúpules, torres gegantines i mal girbades, arcs, muradals.... tot esquerdat, malmés embolcallat de pins i biardisses.

8-Què li semblava a l'oncle les estrelles? I els sardinalers?

Li semblaven la lluminària d'un altar, d'un gran sagrari encortinat d'ombres, feien una processó de Setmana Santa.

9-Quins peixos pesca l'oncle?

Pesquen un sard i oblades.

10-En quin moment de la nit és quan té lloc la pesca?

Té lloc abans de les 3 de la matinada.

11-Busca el fragment en què explica el narrador l'èxtasi de l'oncle Ventura?

No l'oncle no patia pas fred, ni cap molèstia, ni se sentia probablement del pes de la pròpia carn. Estava extàtic, immòbil, amb els braços plegats, la mirada en l'aire, tot ell arruixat pel dolç argentí de la lluna, ara enfonsant-se poc a poc, ara remenant-se pausadament, segons el moviment de la barca, era l'estampa d'un ben aventurat.

12-Quin és l'equívoc què es dóna al final de la narració?

El narrador es pensa que està entusiasmat amb la pesca, però l'oncle pensava en les el bon dinar que menjaria l'endemà.

13-Esmenta els adjectius per parlar de la nit i la mar.

Nit fonda i estrellada.

14-Quin es el recurs estilístic que hi predomina?

La comparació

15-Com es el caràcter de l'oncle ventura?

És un home de poques paraules.

El narrador el veu com un home evangèlic.

-3-L'ANIVERSARI DEL NOI GUIXER

Qüestionari:

1-Per què el vell pescater odia el mar?

Perquè li havia robat un fill, fill únic.

2-Per què creus que a l'hora se l'estima?

Perquè al cap i a la fi no deixa d'haver-se-li arrelat l'ànima.

3-Explica amb les teves paraules la descripció lírica del poble mariner.(3 línies)

Les cases eren blanques, al peu d'una petita muntanya on hi havia ginestes grogues que es veien amb claredat.

4-Explica l'activitat que hi ha aquell matí

Unes dones repassaven silencioses els esvorancs d'una xarxa. Un mestre feia bullir en un fogonet el seu cassó de quitrà. Un xicot pescador amb la seva canya pescant a dalt d'una roca.

5-Quina és la visió que li presenta al narrador al veure al vell pescador resant?(explica-la)

Per al narrador en aquell moment ja no hi havia sol, ni realitat. Una il·lusió se m'imposava. Totes aquelles llumenetes eren mil i mil flames de candeles, que cremaven en un ofici de difunts, dintre d'un temple immens, amb les fondàries perdudes en vagaroses foscors. Se sentia el trèmol d'orgue, solemne, baix, devotíssim, creixent a poc a poc, tornant a minvar dolçament....L'èxtasi de quelcom de sant s'apoderava de tot.

Y S'imagina que es una misa de difunts, amb llumenetes i les pampallugues que fa el raig del sol li sembla que són les llumenetes que fa la flama de l'espelma. El temple inmens és el mar i l'orgue el soroll de les onades.

-4- VETLLES D'ESTIU

Qüestionari:

1-Qui són els que es reuneixen cada nit després de sopar?

Rosa de la fleca, L'avi s'assola en Pere Metornt, les noies Xaquetes, el narrador, en Xacó de la taverna.

2-De què parlen les dones?

Xafarderies del poble.

3-De què parla l'avi sàssola?

De la seva malaltia i la seva vellesa.

4-Busca un sinònim per aquestes paraules:

Xaladamet-nos (xalat): De manera divertida

Rebaixant-nos (rebaixant-se): rebolcar-se en alguna cosa sentint gust.

Sotjar: Espiar

Articulejar: Enraonar i conversar entretingudament.

Afofolava ( afofolar ) : reposar suaument.

5- Busca sinònims de conversa o de conversa a la narració.

Articulejar, enraonar, contar, xarramenta, vèrbola i oratòria.

6-Explica quina es l'anecdota que conten les Xanquetes.

S'en van les Xanquetes a vendre peix i feia molta calor i el peix es fa mal bé a causa de la calor, i volien intentar enganyar vendre-ho molt be però es van quedar ambun pam de nassos.

7-Busca al paràgraf on el narrador ens diu els motius pels quals l'ambient convidava a callar i s'insfrutar del lloc. Quina expressió es repeteix insistentment? ( 5 vegades )

Els fenòmens, que apareixien i passaven xifres esborradisses d'algun misteri, movien tan poderosament la curiositat. Tal volta un llumet solitari que vagarejalentament per la llunyania del mar; tal volta una ona, que carregada de peixets saltadors guspireja estranyament enmig de la fosca; tal volta un estel, que guaita com un ull animat per entre l'encortinada de calitges de l'horitzó; tal volta una puja de bòlits, que cauen assenyalant per un instant, amb son rastre fosforescent, els arcs secrets que Déu els hi ha marcat per camí en la diaffanesa del cel; tal volta la quietud mateixa, l'extàtica immobilitat de les estrelles, ¿no són coses que conviden a callar?

La expressió que es repeteix és: tal volta.

8-Quan s'acabava la reunió nocturna?

Quan arribaven a la platja els pescadors.

9-Com sabem que el narrador es un home i no una dona?

Perquè diu, nosaltres els homes, jo n'estava recolzat.

10-Busca en el text tots aquells mots que tenen aquest fonema fonetic:

La pèrdua de la semiconsonant en els diftongs creixents, aiga( aigua ) veen ( veien )

agantar ( aguantar ) , cates ( quartes ) , feen ( feien ) , cno hiha ( quasi ) i cart ( quart ).

-5- AVÍS MISTERIÓS

Qüestionari:

1-En què consisteix aquest avís misteriós?

Té un somni que la seva mare s'ha mort.

2-En quin ambient físic hi te lloc la narració?

En un mas en un bosc i en l'estació.

3-Quina és la sensació que té el narrador des de l'inici de la narració?

Que no recorda res, que no té esma.

4-Com interpreta el relat?

Com una premonició de la mort.

-6- MAR DE LLAMP

Qüestionari:

1-Aquesta narració té una estructura narrativa, inici, desenvolupament, final. Digues quin és l'inici, el desenvolupament i el final.

Inici: El narrador gaudeix del dia tranquil i s'adorm.

Desenvolupament: exclatá la forta tempesta i tothom esta molt alterat.

Desenllaç: ve una embarcació i l'únic mariner que hi havia va morir a la platja.

2-Explica el significat de l'últim paràgraf del relat.

El narrador fa una reflexió a causa del ...... Hi ha preguntes retòriques la resposta es derivada i tot el que fa cada dia.

- Sobre la vida.

3-Copia el fragment on explica la sortida del sol.

De sobte, lluny, entre la boira, com xarbotades d'un metall fos, enlluernador, rebataven les flamarades del sol i lentament son disc gegantí, vermell i com oscil·lant s'alçà damunt de la llampanta mar.

4-Copia la imatge poètica del desflorament de les ginestes.

En les properes penyes les ginestes s'anaven eslorant, deixant rajar un llagrimeig d'or avall, avall de les roques.

5-Busca'n una hipèrbole i anàfores.

Més tard ja no es veieren sió xarabots i serralades d'aigua, que corrien unes darrera de les altres sense acabar-se mai.

Dolç-dolç, eixamplant-eixamplant, avall-avall, volat-volat, lluny-molt lluny, mar de llamp- mar de llamp, rebenta-rebenta, botant-botant.

6-Busca la comparació que fa el parlar de la vila quan hi ha la tempesta.

Tota la vila sonava com un gran instrument musical , tocat per un boig.

-7- MÀNIGUES MARINES

Resum:

El narrador s'aixeca perquè hi ha gent cridant “mànigues marines, mànigues marines!”, perquè s'havien format quatre mànigues marines i aquests pateixen perquè els sardinalers han de tornar de pescar i això podria ser una tragèdia. Llavors davant d'això el narrador li diu al seu fill que no es faci pescador i que miri de ser una altra cosa.

-8- LA BASARDA

Qüestionari:

1-En quin moment del dia s'inicia el relat?

Al vespre abans de fer-se fosc.

2-Què és la basarda?

Es una por de no res, un sentiment de por a res concret.

3-Què fa el narrador per què se li passi ni que sigui una mica?

Comença a resar amb les seves forces i plorar i això el reconforta i li dona forces per arribar al mar.

4-Com interpretes les ultimes 5 línies del relat?

Ell reconeix que va poder superar la basarda gràcies a la seva creença religiosa i diu que davant la por l'home pot desviar-se del camí que segons ell es creure en Déu i caure, i pot caure en coses dolentes.

Llibre.2 -Fantasies

-9-LES SENYORETES DEL MAR

Qüestionari:

1-Busca els recursos estilístics següents:

- Dues al·literacions:

Serrà bocabadat, que esperrama en l'aire branillatge lluent de ses membres espinoses.

Llurs guarniments que sotragueja la onada s'han endormiscat.

- Una personificació:

La mar sembla que canti la no-no tot baixet amb veu enrogallada.

- Dues anàfores:

sovint-sovint / amunt- amunt.

- Una comparació:

Son blanques com carn de peix.

- Dues onomatopeies:

atrip-patrap/ trap, trap, patrap.

2-Busca 4 verbs que volen dir reunir-se (ajuntar-se).

Arrastellen, junyeixen, convenen, arremellen.

3-Busca 4 verbs que són sinònims de mirar.

Sotjar, guaitar, llambregar, atalaiar.

4-Quina és la missió de les senyoretes del mar?

Fer que els nens s'enamorin de la mar per tota la vida.

-10- LA VETLLA DELS MORTS

Qüestionari:

1-Quins dos estils narratius hi ha al relat? A qui correspon?

Estil directe i indirecte.

L'estil directe el narrador es intern, explica l'historia. I a l'indirecte el narrador es extern.

En aquesta historia un de estil directe es un dels músics que explica l'historia, i del indirecte el narrador que fa l'introducció.

2-Quina es la historia que s'explica sobre Refila de Navata?

En Refila era un músic de Navarra que anava sol pel bosc i va escoltà una musica i va seguir-la imnotitzat per ella i al arribar d'on provenia va veure que venia d'un cementiri i va veure als morts ballar. Aquest relat va passar a la nit de tots sants.

3-Que pensen els metges i la gent en general sobre això?

Pensaven que era sonat, i que tot el que explicava eren fantasies i desvaris.

4-Qui conta l'historia i qui l'escolten que pensen?

Si que s'ho creuen, pensen que Déu li dona premis als morts per a venir a ballar. I pensen es mes savi que ells i que tots els metges.

5-Creus que el títol del relat s'adiu amb l'ambient que es diu al relat?

Si, perquè explica el no dormir dels morts aquell dia.

6-On passa la narració al mar o a muntanya? Justifica la resposta.

A la muntanya, perquè en Refila es perd al bosc.

-11- LA XUCLADORA

Qüestionari:

1-Què li passa al narrador, perquè està trist?

Que vol estar enamorat.

2-Copia la comparació que fa servir al parlar de la soledat.

La soletat s'hexala de la naturalesa un encant sols comparable al d'una declaració d'amor feta amb els ulls per una verge silenciosa.

3-Copia la personificació del dolor.

Nostre senyor a les portes de la vida hi ha posat un vigilant fidel i reganyós: el dolor, que té un dormir tan som, que qualsevol perill el desperta i, així que s'esvera, grapada aquí, grapada allà, se fa sentir de tota la casa.

4-Copia la metàfora que fa servir per parlar de la vergonya.

La vergonya en el cel i en la terra és una flor d'aurora: acompanya als sers jovençans i els aires del món la marceixen aviat.

5-Què és allò sobre el que han parlat els enamorats sempre i del qual ha fet un llaç secret entre allò i els seus sentiments.

De la lluna, ( La lluna!... En tots temps els enamorats l'han contemplada amb simpatia, en tots temps han parlat en vers i en prosa d'un llaç secret, existent entre ella i els llurs sentiments.)

6-Què tipus d'amor busca el narrador?

Un amor veritable, gran tendre, inacabable, sense la prosa i les desil·lusions del matrimoni sense les cremors i les remordiments de les unions il·legítimes, un amor que mai ha estat al món, un amor com el que senten els poetes per la bellesa, però més fervent, més apassionat: un festeig etern. A la fi un amor ideal.

7-Qui és la bella damisel·la?

La xucladora.

8-Què pretén del narrador?

El vol xuclar la sang.

9-Com aconsegueix el narrador lliurar-se d'ella?

I, dit aixó, estenc el senyal de la creu del front al pit i d'espatlla a espatlla.

Llibre.3 -Noveletes

-12- EN GARET EN L'ENRAMADA

Qüestionari:

1- Aquest relat té una estructura: inici, nus, desenllaç. Divideix la història en aquestes parts.

Inici: Hi ha una festa i el noi va a la festa i està enamorat duna noia de la festa.

Nus: El noi te vergonya i no s'atreveix a dir-li res a la noia.

Desenllaç: La noia es qui li diu que ella li estima i ell es queda parat i molt content.

2- Indica el contrast entre els dos ambients que es respiren en el relat.

Un l'ambient alegre de la festa, i l'altre que el noi se sent engonxat.

3- Copia la frase que li diu Cinta quan li dóna el clavell i tradueix-la al català normatiu.

L'hai gordat per tu, Garet: ¿ el vos?”

L'he guardat per a tu, Garet : ¿el vols?

L'hai - L'he : canvi morfològic verbal.

Per tu - Per a tu: canvi sintàctic.

¿ El vos? - ¿ El vols? :aparició de l.

-13- LA FINETA

Qüestionari:

  • Per què la fineta te basarda?

  • Perquè esta sola a casa.

  • Creus que la descripció que l'autor fa de la fineta sembla provocativa? Justifica-ho.

  • Si, perquè la descriu nua.

  • Fixat en el procés d'animalització del personatge de l'home del bosc. Escriu tot allò ( vocabulari i expressions) que provoquen que el veiem com un animal.

  • Un gramul monstruós, al mateix temps sent la folconada del seu perseguidor, que la junyeix i l'arbora en sec, empudegant-la amb la barrada de salvatgina que s'exhala de ses robes i de ses carns, animat d'una jeresa bestial, el primer impuls del raptor és fugir amb sa presa.

  • Per què creus que es repeteixen algunes frases concretes?

  • Perquè en aquestes frases es diu el que li pasa per el cap a la fineta.

    -14- EL REM DE TRENTA-QUATRE

    Qüestionari:

    1- Personatges:

    El Patró, Mariana, l'avi Maua, Set-trozos, Miquelet Cabernera, Pau Ternal ( cuiner).

    Barca: Santa Rita

    1º Part:

    Una dona li explica una historia a un altre:

    Havia una nena consentida per pare i horfana de mare.

    2ª Part:

    Explica els personatges de la tripulació.

    3ª Part:

    Hi ha una tempesta i en Pau li diu a Mariana que es una mal criada i com que está la tempesta el Patró li demana ajuda a l'avi i aquest li diu de deixar-la a una platja ella s'adona i diu que es vol quedar. La tempesta els allunyen de les costes.

    4ª Part:

    Explica el que passa amb el mal temporal, la nau s'està enfonsant i tots pensen menys el Patró que moriran. Queden salvats per un altre vaixell que els veu i els rescaten, tots queden amb moltes ferides.

    5ª Part:

    Mariana fa una promesa, que li demana a la Verge del Pilar que li portara un Rem del trenta-quatre, que es un rem per arribar a les orilles o per als forts vents, i aquest rem es a l'esglesia.

    I una altra vegada surt la dona del principi acabant de contar l'historia.

    2-Qui es el narrador de l'historia:

    La Mariana Saura

    3- A que es dedica el Patró Saura?

    A la mar es mariner, fa navegació de cabotatge.

  • Quin es l'objectiu del viatge de la Mariana?

  • El que mes li agrada es pintar i li agradaria pintar marines des del mar.

    6-.Escriu tots aquells pobles i accidents geogràfics que s'hi esmenten i digues a partir de quin poble s'inicia el temporal molt fort.

    Golf de Roses, Cap de Creus, Begur, Illes Medes, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Sant Feliu de Ginxos, Torxa, Lloret i Blanes.

    -15- JACOBÉ

    Qüestionari:

  • Divideix el relat en 7 parts diferenciades:

  • 1ª Part:

    Descripció d'un poble mariner un dia de tardor.

    2ª Part:

    El narrador comença a parlar de Jacobé, una amiga que es mes gran que ell quatre anys, es filla de la seva dida, sempre s'ho han passat molt bé junts i li a fet de germana gran.

    3ª Part:

    Ens explica que la Jacobé s'ha tornat boja, i te un mal que la esta matant.

    4ª Part:

    El narrador vol esbrinar perquè a embogit. HI ha dues opinions diferents:

    El metge diu que es una mal que ha heretat, en canvi, la mare de la noia pensa que algú la fet màgia negra.

    5ª Part:

    El narrador fa una reflexió filosòfica, moral i mustiga.

    6ª Part:

    El narrador ja per un camí vorejant la costa, reflexionant sobre el mar, pensa que el mar es el cor del nostre planeta, el motor de la natura. Se sent ficat en aquesta natura, està com extasiat.

    7ª Part:

    El narrador torna a la realitat perquè veu al seu costat a la Jacobé, estan junts una estona i en un arrebat de bojeria la pobre noia es tira pel penyasegat.

    PREGUNTES GENERALS:

  • En quants relats apareix la mar tranquil·la i en quants apareix violenta?

  • Apareix la mar tranquil·la

    Apareix la mar violenta

    Una tarda pel mar,

    Senyoretes del mar,

    La xucladora,

    Jacobé,

    L'èxtasi de l'oncle Ventura,

    Vetlles d'estiu,

    La Fineta,

    L'aniversari del noi Guixer.

    Mar de llamp,

    Mànigues marines,

    El rem de trenta-quatre

  • En quants relats tracta l'amor?

  • En Garet en l'enramada i Jacobé.

    CONTEXT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL

    RUYRA I EL MODERNISME

    Nom del

    Moviment

    Període històric

    Llocs on es

    manifesta

    Àmbits que

    afecta

    Trets principals

    Romanticisme

    Finals del segle XVIII

    I 1ª meitat del segle XIX

    Europa. Fou

    Molt important a Alemanya

    Tots els àmbits tret del

    científic

    - Individualisme.

    - Subjectivisme, Tradicionalisme.

    - Insatisfacció de la realitat.

    - Fantasia per sobre de la raó.

    Naturalisme

    Segle XIX

    França

    Científic,

    Literari,

    Filosòfic.

    - El medi i la coherència de formar la conducta humana.

    Modernisme

    Finals del Segle XIX

    Catalunya bàsicament.

    Àmbit artístic

    Ruptura artista - societat.

    Artistes, messies, ha de reunir a la massa.

    Simbolisme

    Principis del XX

    França

    Sobre tot la pintura i la poesia

    - Realitat amagada, que si no es possible d'intuir.

    - Tema constant:

    Dona,

    Esser angelical o maligne,

    I la mort.

  • En els textos de més amunt se'ns ha plantejat el modernisme com un moviment de ruptura amb el Naturalisme, que havia marcat la producció literària al moment.

    • Llegiu el següent fragment de Jacobé i expliqueu si respon a una estètica naturalista/determinista o a una estètica modernista. Justifiqueu la resposta.

    Respon a una estètica naturalista/determinista. Perquè parlen de la conducta humana.

  • Hem vist, també, quin és el paper de l'autor en els diferent moviments. El creador, l'artista, pren un gran protagonisme per la manera com viu la seva creació i la seva vida.

  • Fixeu-vos en els fragments que teniu tot seguit i feu les activitats que us proposem:

  • Dins quins corrents estètic classificaríeu la protagonista? Per què?

  • Romanticisme. Perquè es una heroïna.

  • Transcriviu les frases que el defineixen.

  • Si algú es covard, que no s'excusi amb mi.

    Feu-vos compte que no en sóc de dona!

    Representant un paper de lluïment dels que m'entusiasmaven en les novel·les.

  • Llegiu avís misteriós, Les senyoretes del mar i La xucladora i, després feu les activitats que plantegem:

  • A quin corrent estètic adscriuríeu aquests textos?

  • Simbolisme

  • Quins personatges són comuns en ambdues narracions? Tenen les mateixes característiques, positives o negatives, en cada cas?

  • Els personatges comuns son els fantàstics.

    Avís misteriós: negatives

    Les senyoretes del mar: positives

    La xucladora: negatives

  • M.Lluïsa Julià afirma que l'obra narrativa de Ruyra ha estat inclosa tradicionalment dins el modernisme ruralista. Per situar-vos una mica, llegiu el fragment següent i responeu les preguntes que plantejarem:

  • Com es presenta la natura?

  • Com un medi difícil i dur

  • Com es planteja la relació personatge-natura?

  • Com a lluita, fer intentar transformar-la

  • Quin tipus de llenguatge s'adiu més a aquest tipus de literatura?

  • Dialectalisme, barbarismes, expressions morals.

  • Feu una relectura ràpida de Marines i boscatges i ompliu aquests quadres:

  • Narracions on la natura és

    positiva

    Narracions on la natura

    Canvia de positiva a negativa

    Narracions on la natura és negativa

    Una tarda per mar,

    Vetlles d'estiu,

    Les senyoretes del mar,

    La Fineta

    Mar de llamp,

    La xucladora,

    Jacobé,

    El rem de trenta-quatre.

    Avís misteriós,

    Mànegues marines,

    La basarda.

    Narracions on predomina

    El mar

    Narracions on predomina

    El bosc

    Narracions on apareixen

    Ambdós elements

    Una tarda per mar,

    L'èxtasi de l'oncle Ventura,

    L'aniversari del noi Guixer,

    Vetlles d'estiu,

    Mar de llamp,

    Mànigues marines,

    Les senyoretes del mar,

    La xucladora,

    En Garet en l'enramada

    La Fineta,

    Jacobé.

    Avís misteriós,

    La basarda,

    La vetlla dels morts

    Cap

  • A partir de la informació que heu obtingut a l'exercici anterior, resoleu les activitats següents:

  • Hi ha més narracions de mar o de bosc?

  • Hi ha més de mar

  • Hi predomina la natura positiva o negativa?

  • Hi predomina la positiva

    c) Feu una valoració personal del resultat que heu obtingut a partir del que

    sabeu del autor.

    Que estima el mar.

    BIBLIOGRAFIA

    -Ruyra: Joaquim Marines i boscatges. Barcelona biblioteca Hermes, col.lecció “ narrativa clàssics catalans”, núm 6º 1ª edició, 2004.

    -Clar, Rosa i Marí, Jaume. “ Marines i boscatges, de Juaquim Ruyra” dins el seminar “el gust per la lectura” 2003-2004. Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

    VIDEO

    -Joaquim ruyra, la fascinació pel mar. Generalitat de Catalunya ( Departament d'Ensenyament) ,2003

    WEBS SOBRE RUYRA

    0