Mar negre; Josep Lorman

Literatura catalana contemporánea. Siglo XXI. Narrativa. Novel infantil y juvenil. Argumento. Personages # Novel·la. Argument

  • Enviado por: Laia L
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

1. Fitxa del llibre:

Autor/a: Josep Lorman

Títol: Mar negre

Col·lecció: La Galera, "El Corsari", 62

Any de publicació: març del 2003

Pàgines: 173

2. Fitxa biogràfica:

Autor/a: Josep Lorman

Lloc de naixement i any: Va néixer a Barcelona l'any 1948.

Altres obres de l'autor:

  • La punta del Diamant.
    L'Odissea, 61. Editorial Empúries. Barcelona, 1991. 109 pàg.

  • Ebre avall.
    Gran Angular, 44. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1992. 175 pàg.

  • Delicte ecològic.
    L'Odissea, 69. Editorial Empúries. Barcelona, 1993. 119 pàg.

  • El vampìr.
    El Vaixell de Vapor. Sèrie Taronja, 55. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1993. 126 pàg. Il·lustracions: Santiago Roldán.

  • La Dimensió del Bosc Humit.
    Gran Angular, 67. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1994. 171 pàg.

  • L'aventura de Saïd.
    Gran Angular. Alerta Roja, 2. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1995. 159 pàg.

  • El galió de les illes Cíes.
    Polissons, 6. Proa, S.A. i La Galera S.A. Editorial. Barcelona, 1996. 240 pàg.

  • Waterloo.
    La Maleïda, 35. La Galera S.A. Editorial. Barcelona, 1997. 165 pàg.

  • El malefici dels Da.
    El Corsari, 25. La Galera S.A. Editorial. Barcelona, 1998. 194 pàg.
    Columna Jove, 142. Columna Edicions, S.A.. Barcelona, 1998. 181 pàg.

  • Juliol a Mallorca.
    La Maleïda, 41. La Galera S.A. Editorial. Barcelona, 1999. 132 pàg.

  • La mirada obscura.
    Magatzem Can Toni, 3. Edicions Documenta Balear. Palma, 1999. 263 pàg.

  • El cofre del negrer.
    El Vaixell de Vapor. Sèrie Vermella, 97. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2000. 156 pàg. Il·lustracions: Tha.

  • Pamue!.
    Gran Angular, 111. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2000. 220 pàg.

  • Gork i Bemba, polissons.
    El Vaixell de Vapor. Sèrie Taronja, 118. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2001. 157 pàg. Il·lustracions: Andrés Cañal.

  • Fills de l'opulència.
    L'Odissea, 123. Editorial Empúries. Barcelona, 2001. 190 pàg.

  • Mar negra.
    El Corsari, 62. La Galera. Barcelona, 2003. 173 pàg.

  • El nen que jugava amb les balenes.
    El Vaixell de Vapor: Sèrie Taronja, 62. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2004. 170 pàg. Il·lustracions: Isaac Bosch.

  • L'esfera maragda.
    Nautilus, 1. Planeta & Oxford. Barcelona, 2005. 171 pàg.

  • El pardal vermell.
    Magatzem Can Toni. Edicions Documenta Balear. Palma, 2005. 213 pàg.

  • L'any que van venir els Beatles.
    L'Odissea, 139. Empúries. Barcelona, 2005. 253 pàg.

Il·lustrador/a: No té cap fotografía, i la de la portada està feta per l'empresa o companyia Prisma.

3. Anàlisi del llibre:

3.1. Tipus de gènere:

Narratiu, perquè hi ha persones que narren la tragèdia del Maleas.

3.2. Tipus de relat:

És realista, perquè pot ser real, ja què va passar a Galícia.

3.3. Estructura del llibre:

Com està organitzat?

Està organitzat, per una sola història, perquè no continua, és a dir, que la història ha acabat.

Té un pròleg?

No, però té una carta que posa el que passa fa uns anys.

La història està organitzada per capítols?

Sí, aquest llibre està organitzat per capítols.

Té un epíleg?

No, però té una carta que posa el que passa al cap d'un temps.

3.4. Argument del llibre

En Balderi Sala, va anar amb els seus mariners com cada dia a alta mar, amb la seva barca de pesca. Mentre arrosegaven la xarxa, un dels mariners va dir que hi havía una taca molt grossa a proa, poc després van saber que era petroli. En Balderi va avisar als guardacostes i ells avisaren als de salvament marítim. localitza una taca d'unes 500 tones de petroli a la deriva prop del litoral del cap de Creus. El petroli arribaría a la costa en menys de 48 hores.

El cap del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, en Eusebi Varela, va trucar en Ricard (un inspector de medi ambient de la Generalitat) perquè vagi al Port de la Selva per fer front a la situació. En Ricard Muns va anar al Port de la Selva, allà va pujar a un vaixell de salvament (Salvamar Empordà) i es va presentà al capità. Al cap d'una estona va anar a l'ajuntament on era la comissió.

Al dia següent ja u deien per la TV. Aquella tarda va quedar amb la Sofia, però ell va anar a una habitació de hotel i ella va anar a visitar coses. El día següent la Sofia va marxar enfadada, i en Ricard com no tenia coxe va haber de demanar a una periodista que estava a l'habitació del costat si el podía acompanyar al Port de la Selva a canvi que li dongués informació del què había passat.

En Ricard Muns inicia la investigació per descobrir els culpables del vessament amb l'ajuda del seu amic de la infantesa, en Jaume Pallarès, que ha treballat a petroliers i que en l'actualitat fa de consignatari. Per les característiques del vessament i el punt on s'ha produït, el principal sospitós és el petrolier Maleas, que uns dies abans havia fet el trajecte de Tarragona a Marsella, on s'està reparant. Tot apunta que el que ha fet el capità del Maleas ha estat buidar en alta mar un tanc ocult, en el qual emmagatzemava el petroli que volia vendre després, Repsol. Ho van demostrar comparant mostres del petroli vessat i del que contenen els tancs del Maleas.

Però quan la policia francesa puja a bord del Maleas per obtenir mostres de petroli, el troben completament net. En Ricard Muns demana mostres del petroli descarregat a Tarragona i mostres del petroli en origen, embarcat a Trípoli. Però les mostres que envien Repsol i Petrolib, la companyia subministradora líbia, no tan sols són diferents al petroli vessat, sinó que també ho són entre si. Tres petrolis distints, quan en realitat haurien de ser un mateix. Això fa sospitar a en Ricard que alguna cosa estranya està passant, però no sap exactament què ni com demostrar-ho. I si no pot establir la relació entre el petroli vessat i el Maleas el delicte quedarà impune. La investigació és en un punt mort, quan, a casa de la Dominique, a Perpinyà, en Ricard té una revelació. El dipòsit ocult, la seva mateixa clandestinitat fa suposar que no l'han netejat com sí que havien fet amb la resta dels tancs. Entrar al Maleas, descobrir el dipòsit camuflat i obtenir una mostra del petroli que ha contingut és l'única possibilitat d'inculpar el capità del Maleas i Marship, l'empresa que gestiona el vaixell.

Amb la col·laboració de l'inspector Duchamps, de la gendarmeria francesa de Perpinyà, es posa en marxa l'operació d'escorcoll a la recerca del tanc ocult. Sense una ordre judicial, entrar al Maleas és un delicte, però tant en Ricard com l'inspector Duchamps corren el risc. La Dominique i uns quants amics seus, ecologistes, els ajuden. L'operació sembla que acabarà amb èxit: localitzen el tanc i, en efecte, encara conté restes de petroli. Però en el darrer moment arriba la policia, els deté i els confisca les mostres de petroli obtingudes; tret d'una que la Dominique s'ha amagat a instàncies d'en Ricard.

L'anàlisi d'aquesta única mostra prova que el petroli del tanc ocult i el del vessament són els mateixos i el cas queda resolt. Però, amb la sobtada aparició de la policia i uns comentaris d'en Jaume, una vaga sospita que rondava per la consciència d'en Ricard pren força. Una simple relació de trucades telefòniques, obtinguda a través de la policia autonòmica, demostra la traïció del seu amic de la infantesa. Jaume Pallarès ha estat informant els directius de l'empresa Marship, antics clients seus, de tots els passos de la investigació, la qual cosa els ha permès eludir la responsabilitat de l'abocament fins a l'últim moment. La decepció del descobriment, la sobtada interrupció de la relació amb la Dominique, i una crisi personal amb la feina, que arrossega de fa temps, fan que en Ricard presenti la seva dimissió al càrrec d'inspector de medi ambient i, tot i l'oposició del seu cap, abandoni l'Administració i tanqui una etapa de la seva vida.

3.5. Personatges que hi surten i d'escriu-ne els més importants:

Balderi Sala: és mariner, és l'home que estava a alta mar mentre va veure la taca de petroli i va avisar als guardacostes.

Jaume Pallarès: és l'amic de la infantesa d'en Ricard Muns que l'assessora en la investigació del Maleas. Ha estudiat a l'Escola Naval i ha estat embarcat en petroliers. Té una família, la Carme (la seva dona) i dues filles.

Eusebi Varela: el cap del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Dominique Denieul: és biòloga i membre de Greenpeace. Coneix en Ricard Muns a Cotlliure. La noia viu a Perpinyà i no dubta d'acompanyar en Ricard Muns a Marsella per ajudar-lo a resoldre el cas del Maleas.

Ricard Muns: és inspector de medi ambient de la Generalitat. És solter i viu sol en un pis de l'Eixample de Barcelona. Va entrar a l'Administració quan es va crear el Departament de Medi Ambient amb ganes de lluitar per a la defensa del medi.

Sofia: és una noia que va derrere de'n Ricard Muns. Es passa cada cap de setmana a fora de casa, sinó s'engoixa.

Ramon Pou: és el cap del laboratori, és d'aquelles persones que els hi hagraden la seva feina i la fan bé.

Núria Garriga: suposu que una ajudanta de'n Ricard.

Salustiano Rodríguez: capità del CIDAM (comisión de Investigación de Delitos Ambientales Marítimos)

Blanca: la que agafa les trucades d'on treballa l'Eusebi Varela.

Inspector Duchamps: és un ispector de Perpinyà. Un francès.

3.6. Nivell lèxic:

Has hagut de consultar el diccionari?

Si, en algunes ocasions.

Hi has trobat paraules i expressions complicades?

Sí, unes quantes.

Quin nivell lingüístic utilitza l'autor en aquest llibre?

Estàndard o formal, perquè ho explica de manera que entenc.

Busca en un diccionari general de la llengua catalana deu paraules o expressions que no hagis entès o que t'hagin sobtat i anota'n el seu significat.

Radiotelèfon: un aparell amb què els capitans d'un vaixell es poden comunicar amb altres capitans.

Perdurables: que duren

Ruptura d'un emissari: trencament d'un emissari

Popa: part del derrere d'un vaixell.

Proa: part delantera d'un vaixell.

Indemnització: cuan et despedeixen d'una empresa, et donen uns diners perquè marxis.

Un llampec de lucidesa el va estremir de dalt a baix: una idea ràpida el fa tremolar.

El va mirar amb desesper: el va mirar impacientment.

Brètol: sinònim de burru, tonto...

Incrèdula: persona què no sap fer gran cosa.

4. Espai. (Lloc on es dóna l'acció de la novel·la).

Port de la Selva, a casa en Ricard Muns, al Hotel, a casa de'n Jaume Pallarés, a l'ajuntament, al vaixell del Maleas.

5. Temps (Època en què transcorre l'acció de la novel·la).

El temps transcorre en la època actual.

Perquè està en present totes les paraules i expressions.

6. El narrador (Qui ens explica la història? Com intervé aquest personatge en la novel·la?).

En Ricard Muns és el proagonista, és inspector de medi ambient de la Generalitat.

Té trenta-vuit anys, és solter i viu sol en un pis de l'Eixample de Barcelona. Va entrar a l'Administració quan es va crear el Departament de Medi Ambient amb ganes de lluitar per a la defensa del medi.

7. Opinió personal:

T'ha agradat?

Per què?

Perquè està molt bé per saber què s'ha de fer o què han de fer, en situacions com les que va passar a Galícia.

Quins valors creus que transmet l'autor?

Crec que aquest llibre pot orientar a la gent sobre un vessament de petroli que provoca una marea negra, com el del llibre.