Mar i cel; Àngel Guimerà

Literatura española contemporánea. Teatro catalán decimonónico. Drama histórico. Argumento. Personajes

  • Enviado por: SaNdReTa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

1.- Definició del gènere literari i l'explicació.

Es un gènere teatral, ja que es pot observar la divisió del text en els diferents personatges, juntament amb algunes acotacions entre parèntesis que donen a conèixer aspectes de l'escenificació o posada en escena.

2.- Resum obra, dividit en 3 parts: plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament: un vaixell de cristians és capturat per un de moriscos.

Nus: Blanca, cura les ferides a en Saïd, i un dia, en Saïd li va explicar la història dels seus pares i va commoure a Blanca, fins el punt de fer-la plorar. Els dos es van estranyar molt. Ells es van enamorar, i els dos estaven fastiguejats per aquest sentiment, ja que s'odiaven entre religions.

Desenllaç: Saïd i Blanca acaben declarant-se. El pare renega de la filla que té per estimar a en Saïd. Els cristians es fan amb el vaixell i només queda en Saïd de morisc, i en Carles vol matar-lo, i al disparar-lo amb la pistola, Blanca es va interposar i va rebre ella la bala, doncs en Saïd, al veure allo, es va tirar al mar amb ella i van morir els dos.

3.- Elements romàntics de l'obra: formals i de contingut.

Tracta amb problemàtiques dels seus temps i exposa els problemes polítics. Com per exemple els problemes entre religions, entre la cristiana i la islàmica, concretament amb els moriscos.

4.- Quines són les causes, quan, quin era el rei de la història dels moriscos? Fer breu síntesi.

Al segle XVI van fer bategar a tothom, tant cristians, com d'altres religions. A la Corona d'Aragó, els moriscos vivien en localitats diferents a la dels cristians i es dedicaven a l'agricultura. Encara que els moriscos estaven oficialment cristianitzats, ells seguien amb la seva cultura i costums. Al segle XVI, en especial a València, van ser víctimes de diverses explosions xenòfobes. L'expulsió dels moriscos va ser decretada per Felip III el 9 d'abril de 1609 a València, i a altres territoris al 1610. A Catalunya, es va permetre que la major part dels moriscos del bisbat de Tortosa restessin al territori. Per als regnes hispànics, l'expulsió dels moriscos va suposar la definitiva imposició de l'ortodòxia catòlica, en un context caracteritzat pel triomf de la Contrareforma. Al Regne de València, però, la mesura va provocar una greu crisi econòmica, que no es va poder superar plenament fins a la fi del segle. La repoblació del regne va consolidar un model social fortament feudalitzat. Paradoxalment, la noblesa va confirmar el seu poder econòmic, mentre la burgesia de les ciutats en va resultar molt afeblida. Les contradiccions de la societat valenciana es van expressar en la revolta de la Segona Germania (1693).

5.- Personatges:

- Anàlisi de Carles. És un intolerant i un fanàtic? Si, no, perquè?

Sí, ja que ell es cristià i no tolera als moriscos. Es pot observar clarament quan Blanca plora per Saïd i la seva història, i ell, en Carles gosa a dir-li que no sap ni si es filla seva, que no pot ésser.

- Per què Joanot és un renegat?

Ja que ell en el passat va ser cristià, els seus pares eren cristians, però ara és musulmà i s'ha fet morisc, els moriscos l'havien acollit i ara era un d'ells. I al veure als cristians patir, ell va sentir molta tristor i creu que es un Judas per tenir aquest sentiment.

- Per què l'amor de Said i Blanca és impossible?

Perquè els dos pertanyen a religions diferents, les quals s'odien, i en Saïd sempre ha odiat i ha lluitat contra els cristians i a Blanca sempre li han inculcat que els moriscos són males persones, que son monstres.

6.- Descripció del llenguatge.

Llenguatge de finals del segle XIX, és a dir llenguatge antic i a més, també és culte.

7.- Vocabulari.

Amatent: Disposat, aparellat, a fer.

Arraix: Avar, mesquí.

Bord: Nascut de pares desconeguts, expòsit.

Brollant: Sortir amb força un fluid (líquid o gas) del lloc on és contingut. Clot: Concavitat en la superfície d'un cos sòlid.

Cuita: Pressa.

Dragat: Treure del fons d'un riu, d'un canal, etc, sorra, fang, pedres, immundícies, etc, amb una draga.

Felló: Dit del vassall que es rebel·lava contra el seu senyor feudal, l'ofenia greument o mancava a la lleialtat convinguda.

Bagassa: prostituta.

Frenesí: Exaltació o excitació extrema.

Grillons: Peça de ferro en forma d'arc aproximadament semicircular que es clou passant un pern pels forats que hi ha un a cada extrem de l'arc, i serveix per a subjectar una cadena al coll o a la cama d'un home, per a penjar una campana, etc.

Harem: Conjunt de femelles que en els animals polígams o socials es fecunden amb un determinat mascle.

Hurí: Cadascuna de les dones bellíssimes i sempre verges que, segons la creença musulmana, viuen al paradís de Mahoma com a companyes dels benaventurats.

Malhaja: exclamació de maledicció.

Suara: No fa gaire temps.

Vanitós: Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d'un desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents.

Vil: de molt baixa condició.

De Àngel Guimerà