Mancomunitat de Catalunya

Polítique. Estat. Suport als municipis. Creació d'infraestructures bàsiques. Xarxes de comunicacions. Dirigents. Potenciació de l'ensenyament. Prat de la Riba. Eduardo Dato

  • Enviado por: Raquel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
cursos destacados
Guía, Información y asistencias turísticas
Implika
Con este curso podrás asesorar al turista sobre destinos, traslados, visitas, de los destinos turísticos.
Solicita InformaciÓn

Organización, Planificación y Dirección de Establecimientos Hoteleros
Estudios Superiores Abiertos de Hostelería, ESAH
El turismo sigue siendo uno de los grandes filones de nuestro país. Es por ello que las profesiones relacionadas con...
Solicita InformaciÓn

publicidad

LA MANCOMUNITAT

  • 1911 es van donar les condicions polítiques que en van fer possible el naixement.

  • Prat de la Riba, era el president de la Diputació de Barcelona

  • Va redactà un projecte de Mancomunitat que va ser aprovat per les quatre diputacions catalanes i presentat al govern espanyol.

Els liberals, el van acollir favorablement

CAP A L'APROVACIÓ:

  • El 1912 el congrés de Diputats va elaborar una altra proposta de Mancomunitat que retallava considerablement el projecte inicial

  • El procés s'alentí a causa de les moltes dificultats de la vida política estatal:

  • assassinat de Canalejas;

  • crisi dels governs progressistes;

  • arribada al poder dels conservadors.

  • Per forçar la situació els partits que defensaven la creació de la Mancomunitat - Lliga Regionalista, carlins, nacionalistes i republicans- van organitzar un plebiscit entre els municipis catalans per donar suport al projecte.

Davant la contundència dels resultats, el president del Govern Eduardo Dato agilitzà els tràmits i el 18 de desembre de 1913 el rei signava el decret de mancomunitats provincials

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925):

  • L'única Mancomunitat provincial que es constituí a l'Estat fou la de Catalunya.

  • La Mancomunitat era la federació de les quatre Diputacions provincials catalanes

  • L'acte, en què Enric Prat de la Riba fou proclamat president, va tenir lloc l'abril de 1914 al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

  • La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va ser la principal concessió aconseguida pel catalanisme fins al 1931, i la primera experiència de govern a Catalunya des que l'any 1716 el decret de Nova Planta posà fi a l'autogovern.

Fou el primer gran èxit del catalanisme polític. Tot i que aquesta institució no tenia autonomia política - no va rebre cap transferència de l'Estat central -, i que només podia gestionar i coordinar les atribucions que tenien les diputacions provincials.

ORGANIGRAMA DE LA MANCOMUNITAT:

'Mancomunitat de Catalunya'

OBJECTIUS DE LA MANCOMITAT:

  • 1 ) Crear la infrastructura de serveis públics i administratius per pal·liar els dèficits existents i impulsar el desenvolupament econòmic de Catalunya.

  • (carreteres, ferrocarrils, obres hidràuliques i xarxa telefònica)

  • (funcionaris eficients, organismes de gestió mancomunats, etc.)

  • 2) Dur a terme el projecte cultural i educatiu fonamentat en la reforma dels estudis primaris, professionals i universitaris, i potenciar l'estudi científic en tots els àmbits de la cultura catalana.

  • Prat de la Riba en va ser el cervell, la persona que l'organitzà i que va fer realitat bona part dels seus projectes

La reivindicació constant de la llengua i la cultura catalanes i l'afany de modernització en tots els camps (econòmic, tècnic, educatiu, viari, telefònic, etc.) foren el motor de totes les actuacions de la Mancomunitat..

L'OBRA DE LA MANCOMUNITAT:

OBRA CULTURAL:

Quan Prat de la Riba arribà a la presidència de la Diputació barcelonina 1'any 1907, fundà

  • l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) amb l'objectiu d'impulsar la investigació científica en tots els àmbits de la cultura catalana.

  • Seccions, la historicoarqueològica, la filològica i la de ciències, que tenien societats i seccions filials com el Servei Geològic i Geogràfic, el Servei Metereorològic de Catalunya, el Laboratori de Psicologia Experimental

  • IEC va publicar importants obres sobre ciència, història, literatura i art català.

  • Una de les obres més destacables de l'IEC fou la fixació de la normativa de la llengua catalana

  • Prat de la Riba encarregà a Pompeu Fabra, la tasca tan difícil de consensuar el corpus normatiu del català, que va culminar el 1913 amb l'aprovació de les Normes ortogràfiques. i, el 1917 es publicava el Diccionari ortogràfic.

  • La Biblioteca de Catalunya. Sota la protecció de la Mancomunitat, la Biblioteca de Catalunya va quedar completada amb la creació d'una xarxa de biblioteques populars repartides arreu de Catalunya

  • Es va fundar el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments (1915), i recollia la vella preocupació de l'excursionisme i del catalanisme cultural per recuperar i conservar el patrimoni arquitectònic i artístic

El 1915 s'inaugurà el Museu d'Art i d'Arqueologia, instal·lat a les dependències de l'antic arsenal de la Ciutadella - avui seu del Parlament de Catalunya i del Museu d'Art Modern- i el Museu de Ciències Naturals. D'aquesta manera s'establien les bases de l'evolució museística catalana posterior.

  • El 1915 s'inaugurà el Museu d'Art i d'Arqueologia, instal·lat a les dependències de l'antic arsenal de la Ciutadella - avui seu del Parlament de Catalunya i del Museu d'Art Modern- i el Museu de Ciències Naturals. D'aquesta manera s'establien les bases de l'evolució museística catalana posterior.

POTENCIACIÓ DE L'ENSENYAMENT:

  • Recollint la tasca iniciada per la Diputació de Barcelona i per Prat de la Riba, que considerava prioritari escolaritzar tota la població infantil de Catalunya per fer un país modern,

  • es fundà el Consell de Pedagogia, l'objectiu fonamental del qual era conèixer la renovació pedagògica que s'estava produint en els països més avançats d'Europa, procurar reduir al màxim els alts índexs d'analfabetisme,

  • Tot i ser objectius molt ambiciosos, aviat es van començar a fer realitat gràcies a:

  • la construcció d'escoles,

  • la generalització dels cursos de formació per a mestres,

  • i a la publicació de revistes especialitzades i de llibres destinats a les escoles.

  • El 1904 l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació i l'organització empresarial Foment del Treball Nacional van adquirir l'edifici de l'antiga fàbrica Batlló com a seu de l'Escola Industrial de Barcelona.

  • A l'Escola del Treball, inaugurada el 1913, L'escola, dirigida amb gran encert per 1'enginyer industrial i dirigent socialista Rafael Campalans, aconseguí un gran ressò popular; al mateix temps que es formava tècnicament els treballadors, se'ls donava una important formació humanística.

La Mancomunitat fundà les escoles d'Arts i Oficis de Mataró, de Vilanova i la Geltrú i de Badalona, i la de teixits de punt de Canet de Mar.

L'INTERÉS DE LA MANCOMUNITAT PEL MÓN DE L'ENSENYAMENT ABASTAVA TOTS ELS CAMPS:

  • L'Escola Superior d'Agricultura, fundada per la Diputació de Barcelona, impartia estudis de grau superior i pràctic que proporcionaven els títols d'enginyer agrícola i de tècnic agrícola.

  • D'altra banda, enginyers agrònoms impartien cursos itinerants arreu del país per tal de divulgar, entre pagesos i ramaders, els nous avenços tècnics.

  • L'Escola de Funcionaris d'Administració Local, tenia l'objectiu de dotar l'administració catalana d'un funcionariat eficaç

  • La creació l'Escola de Bibliotecàries

  • També és creà L'Escola d'Infermeria, que tenia la finalitat de formar un personal sanitari especialitzat i de cobrir un sector laboral fins aleshores totalment inexistent.

Finalment, l'impuls que es va donar a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic i a 1'Escola Superior dels Bells Oficis per formar els futurs actors del país i els artesans especialitzats, respectivament.

OBRA SOCIAL:

Les diputacions provincials tenien competències en 1'àmbit de 1'assistència i de la beneficència. Prat de la Riba i la Diputació de Barcelona començaren a revisar aquestes competències el 1909

Una de les institucions més emblemàtiques que va gestionar la Mancomunitat en el camp social fou la casa de la Maternitat, que la Diputació de Barcelona havia construït el 1883. L'interès col·lectiu per l'atenció als infants nascuts en condicions socials precàries i, en general, per l'assistència mèdica i hospitalària en matèria de naixements.

SUPORT ALS MUNICIPIS:

  • La Mancomunitat creà la Caixa de Crèdit Comunal per poder fer front a les despeses dels ajuntaments catalans

  • i l'Oficina d'Estudis Jurídics.

  • La convocatòria de les Setmanes Municipals (del 1915 al 1923), que pretenien ser una prolongació, més enllà de la ciutat de Barcelona, dels cursos d'estiu que projectava l'escola d'Administració, volia modernitzar l'administració local a tot Catalunya. S'hi tractaven temes com ara la política financera local, la gestió de l'emprèstit, dels impostos de consum, del padró, dels censos municipals, etc.

El 1923 es va crear l'Associació i Mutualitat de Secretaris i Funcionaris Municipals.

LA CREACIÓ D'INFRAESTRUCTURES BÀSIQUES:

  • la Mancomunitat impulsà la creació d'importants obres d'infrastructura que l'Estat no havia realitzat i que la iniciativa privada havia assumit.

  • Els dirigents de la Mancomunitat plantejaren un ambiciós pla d'obres públiques que tenia tres fronts:

  • completar la xarxa viària,

  • realitzar obres hidràuliques

  • i aprofitar tots els recursos disponibles per tal d'afavorir el reequilibri territorial de Catalunya.

  • llançaren les consignes d'urbanitzar i electrificar el món rural, i d'augmentar la productivitat agrària.

Construcció de la xarxa viària per tal d'acabar definitivament amb l'aïllament d'uns dos-cents municipis catalans, sobretot a les terres de ponent. El 1914 es va aprovar un pla de carreteres que, amb les modificacions introduïdes el 1916, va restar pràcticament inalterat fins al 1935.

XARXES DE COMUNICACIONS:

  • La ràpida divulgació de l'automòbil, el consegüent increment de la circulació i la progressiva generalització del transport públic per carretera van obligar la Mancomunitat a intentar solucionar nous problemes que fins aleshores no es coneixien,per això es van fer:

  • plànols topogràfics,

  • s'eixamplaren els vials

  • i s'asfaltaren algunes de les carreteres més transitades

  • Es van construir 230 km de xarxes secundàries de ferrocarril que potenciaren les capitals comarcals de la zona de ponent i que trencaven la radialitat de la xarxa barcelonina.

La millora més significativa pel que fa a les comunicacions va ser la de la xarxa telefònica, de la qual la Mancomunitat fou una gran impulsora: va ampliar la xarxa arreu del territori i va afavorir la interconnexió de nombroses centrals telefòniques que des del final del segle XIX s'havien anat instal·lant de manera aïllada.

'Mancomunitat de Catalunya'

Vídeos relacionados