Mal de Llengües; Jesús Tusón

Llengua catalàna. Judicis de fet i valor. Dialectes. Educació lingüística

  • Enviado por: Pepespain
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Ens proposem a realitzar un comentari del libre : “ Mal de llengues. A l'entorn dels prejudicis lingüístics” de Jesús Tuson. Aquest llibre podem estructurar-lo en cinc capitols Anomenats : “ Baixa,Galileu” , “ Les velles petjades de l'etnolaria” , “Els tentacles llunyans d'una educació potinera”,

“ La Presumpció ( volguda?) de la ignarància” , “ Les pseudo-raons dels nous civilitazadors” i un capitol final anomenat : “ Una nova educació lingüísitica una nova educació”.

En el primer capitol: “Baixa, Galileu” l'autor ens introdueix dos conceptes clau : Judici de valor i judici de fet.

En el segon capitol: “ Les velles petjades de l'etnolaira” Jesús Tuson ens remonta a époques pasades, explicant els interesos de classificar les llengues segons la fonologia, la gramàtica ... etc

En el tercer capitol : “ Els Tentacles Llunyans d'una educació potinera” l'autor ens presenta el concepte de dicotomia com a prejudico popular com pot ser a dificultat d'aprenentatje d'eixa llengua . L'autor afirma que les dicotomies no existeixen .

En el quart capitol: “La presumpció ( volguda?) de la ignorància” ,Tuson parla sobre els prejudicis programats i es centra també en la diferencia entre llengua i dialecte

L'ultim capitol: “Una nova educacio lingüística una nova educació” Tuson intenta donar solucions per als prejudicis .

Tot seguit abordarem cada capitol individualment adentrant-nos en allò que l'autor del text intenta dir en cadascun dels capitols:

CAPITOL 1 : “BAIXA,GALILEU”

En aquest capitol presenta dos conceptes principalment :

Els Judicis de fet i els judicis de valor.

Un judici de fet és aquell que pot comprovar-se cientificament i que aquesta comprobació es acceptada per la comunitat de cientifics o que es sap que eixe fet en particular se pot produir. En el llibre , L'autor , a la pàgina 14 ens marca un exemple per a poder entendre a la perfecció allò que vol dir el concepte de Judici de fet. L'exemple es el següent:

“ El dia 17 de novembre de 1986 va ploure a Saint Genis”

Un judici de valor podriem considerar-lo un judici de fet on la persona que fa aquest judici de valor anyadeix els seus gustos o una valoració personal del judici.

Al final del capitol l'autor , Jesús Tuson ens introdueix altre concepte no menys important que els nombrats, el concepte és: Els prejudicis lingüístics, que l'autor els considera uns manifests racistes aplicat tant a les llengües com als seus parlants ja que és una conseqüència directa de considerar una llengua més apta que un altra per a diferents usos

CAPITOL 2: “LES VELLES PETJADES DE L'ETNOLATRIA

En aquest capitol l'autor fa la vista enrere i ens presenta tot tipus de prejudicis lingüístics ocorreguts al llarg del temps.

Tot va començar quan aparegueren els poetes, ja que es creia que les paraules provenien d''origen diví i aquestos les utilitzaven amb significats diferents dels coneguts en aquella época. Aquest fet va fer que apareguera l'educacio lingüística. Això va significar l'acceptació de les paraules com a “metode de Referència d'objectes”

Els Primers gramàtics van definir el Gramaticus com aquella persona que posseïa tot el necesari per a ensenya a parlar correctament i per a poder “traduir” allò que els poetes feien.

Això va provocar la introducció del concepte “ Llengua vulgar” , exemple clar del concepte presentat amb anterioritat: Prejudici Lingüístic.

L'autor ens presenta com eren classificades les llengües fins a L'Encyclopédia, les llengues eren classificades segons eren “apres” o “femenines” . Amb l'aparició d'aquest llibre les llengües començaren a ser classificades segons per a que eren aptes , com podia ser la oratoria, el teatre...

Amb l'aparicio de L'Essa sur l'origie des lengues de Rouseau es va arribar a creure que les llengües podien ser clasificades segons el clima i les condicions de vida, ja que en aquest llibre utilitza el métode de classificació segons son del nord o del sud.

Al final del capitol l'autor entra en les diferents lluites lingüístiques entre diferents “llengües fotes” o les “Llengües febles”

CAPITOL 3 : ELS TENTACLES LLUNYANS D'UNA EDUCACIO POTINERA

En aquest capitol, Jesús Tuson ens presenta el prejudicis populars i els classifica segons tres dicotomies ben diferenciades:

La primera dicotomia, seons l'autor , son les “Llengües Facils” i les “Llengües dificils”. L'autor considera tota persona que enmarquen les llengües en aquests 2 grups , de persones que no estan en posició d'apendre l'idioma dificil ja que estan còmodament instal·lades en la seua llengua i no estan predispostes a que els parles amb una altra llengua que no siga la que ells han aprés.

La segona dicotomia es la classificació en “ llengües suaus” i les “llengües aspres”. L'autor afirma que l'idioma no és el que fa que les dones semblen homens o viceversa quan parlen un idioma preestablert ja que son les cordes vocals les que produeixen sorrolls aguts o greus.

La tercera dicotomia que presenta l'autor és la del nombre de parlants i presenta una série d'estadistiques que critica per les seues exagerades cifres.

CAPITOL 4: LA PRESUMCIÓ ( VOLGUDA?¿) DE LA IGNORÀNCIA

En aquest capitol, l'autor ens presenta la diferència que hi existis entre llengua i dialecte. Explica els que els especialistes donen al “ dialecte” com pot ser el cas Històric o el genèric.

En primer lloc es diu que tots els idiomes que coneixem ara com pot ser el català, el castellà, el francès ... deriven d'una llengua mare: El llatí.

En segon lloc es parla de dialecte com a varietat d'una llengua estàndar.

Hi ha 2 perjudicadors dels dialectes principalment:

EL primer perjudicador és el que els polítics acorden com a llengua oficial d'un estat . Tots el dialectes presents a eixe pais son tractats amb inferioritat pels parlants d'aquesta llengua i com abans nombravem : este fet pot considerar-se: Fet polític

El segon perjudicador és la historia en general, tansols son tractades les llengües que tenen cents d'anys d'historia i la resta son tractades com a dialectes per la seua condició de poca història

CAPITOL 5: LES PSEUDO-RAONS DELS NOUS CIVILITZADORS

El autor del text, Jesús tuson, ens transcriu les paraules d'un gramatic sovietic:

“ El poder i la grandiositat de la llengua rusa són el testimoni irrefutable de les grans forces vitals del poble rus , de la seva gran cultura i del seu gran destí històric”

En un intent de comparar la llengua i el pais, el gramatic sovietic cau en el món de les comparacions.

“ La grandessa no és sinó la cara lluent de la inseguretat i una manera de resoldre els dubtes per la via més expeditiva, la ignorància”

En aquesta frase l'autor tira pel terra l'afirmacio de grandiositat del gramatic sovietic.

La complexitat lingüística del món s'enten com una complicació. Aixó per a totes les persones no és verdader ja que están firmement acomodades en el monolingüísme i viu , naix , i mor amb eixa llnegua.

A nivell mundial se pot apreciar una altra classe de classificació de llengües: “Llengües amb estat” i les “llengues sense estat”

El panorama lingüístic del món és complex, i si la realitat lingüística és complexa és degut a la superposició de pobles sobre altres.

I per a concloure la descripció del capitol afegirem una frase significativa que m'ha cridat l'atenció.

“No importa la gent, les seues cultures, , les seues llengües, no cal demanar-los la seva opinió i veure si es volen incorporar a les grans empreses col·lectives .Cal incorporar-los -hi perquè cal que l'estat navegui amb bon vent”

CAPITOL FINAL : UNA NOVA EDUCACIÓ LINGÜÍSTICA , UNA NOVA EDUCACIÓ

En aquest ultim capitol l'autor ens marca unes propostes per a lluitar contra el prejudicis lingüístics . Ens mostra 2 clares intencions:

La primera intenció que marca és la de promoure l'igualitarisme, aquest fet el considera utopic ja que hi ha masssa desigualtat al món.

La segona intenció és la tolerància . Promou desde l'escola l'ensenyament d'aquest valor per a un be comú.