Maison Carrée

Arte romano. Análisis técnico formal. Iconografía

  • Enviado por: Anji
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

COMENTARI ARQUITECTURA ROMANA

Maison Carrée

(Angie Bolea, 2on batx.A)

'Maison Carrée'

  • FITXA DE L'OBRA

  • Autoria: desconegut

  • Títol: Maison Carrée

  • Data: 16 aC

  • Dimensions: 14m (ample) x 28m (llarg)

  • Localització actual: situat al mig del fòrum de Nimes (França)

  • Estil: romà imperial. Aquest estil es subdivideix a la vegada en períodes que correspon als diferents emperadors, aquesta obra arquitectònica pertany al període silà.

  • ANÀLISIS TÈCNIC-FORMAL

  • La tipologia de la construcció és igual a la dels grecs, el sistema constructiu arquitravat , que significa que hi ha un predomini de línies rectes. El material utilitzat és pedra calcària blanca (que amb el temps s'ha tornat vermellosa).

    La planta dels grecs es respecta pels cànons dels romans, ja que té una forma rectangular que mesura 14m ample i 28m el llarg. El temple, però, manté diverses diferències.

    La primera diferència que trobem és que la base s'ha substituït per un alt pòdium d'influència etrusca, que es supera amb una escalinata frontal.

    Però els romans també van mantenir els cànons dels temples grecs, que es construïren obeint el cànon: que els elements verticals (columnes i murs) aguantaven les estructures horitzontals (entaulament). El canvi que transfereixen els romans és que les columnes corínties, a part de no recórrer tot el perímetre del temple, perden la seva funció de suport exclusiu en favor dels murs de la cel·la, per tant, les columnes no estan exemptes, sinó adossades.

    Les columnes suporten l'entaulament horitzontal que recorre tot el perímetre del temple, excepte de l'escalinata, que queda al aire lliure. L'entaulament està compost per un arquitrau, un fris i una cornisa, coronats amb un frontó que, en aquest cas, no té decoració és a dir, absència del timpà.

    Els elements decoratius de la Maison Carrée no són molt influents, ja que no hi ha presència ni de relleus destacats ni d'escultures, només una ornamentació floral que resulta excessiva.

    Les columnes de la Maison Carrée segueix el model de l'ordre corinti grec, però manté la diferencia que caracteritza l'obra, l'absència d'elements decoratius desenvolupats. L'ordre corinti es basa en que tant la base con el fust són més esvelts i el capitell té petites volutes i fulles d'acant.

    L'ordre corinti també es caracteritza per prescindir de l'estilòbat, és a dir del primer esglaó de la columna, y a canvi introdueix el “toro” (primer esglaó una mica arrodonit) i el “plinto” (segon esglaó, de forma quadrada). (VEURE NOTA 1)

    L'espai interior només consta d'una cel·la, que no té cap divisió, però que podria haver estat seccionada en parts per honrar diverses divinitats. Construït en pedra calcària blanca, l'accés a l'interior s'efectua per les escalinates que ajuden a pujar el pòdium sobre el que està recolzada l'obra.

    La Maison Carrée és un temple hexàstil (és a dir, amb un pòrtic de sis columnes) de planta rectangular pseudoperípter, ja que només en el pòrtic, les columnes tenen funció de suport, mentre que en la resta de l'edifici són merament decoratives. Se'n conserva el profund pòrtic a l'entrada i la preeminència de la part frontal, però incorpora la columnata a la resta del temple, encara que als costats només hi ha quatre columnes exemptes i la resta (vint columnes), estan adossades, és a dir, que són absorbides pel mur de la cel·la.

    Les columnes, més estilitzades que les d'ordre dòric i jònic, tenen el fust acanalat, que vol dir que té estries contínues i regulars. Com el ordre corinti, també tenen fulles d'acant i ornaments florals al capitell.

    L'entaulament, està format per un arquitrau de tres platabandes, per el fris i la cornisa. El conjunt és coronat per un frontó que, en aquest cas, no té decoració.

    Com que els romans no donaven importància a la part posterior, la Maison Carrée no té ni opistòdom, ni la part posterior treballada. Els romans moltes vegades construïen els seus temples nits a una paret, per no haver de fer la part posterior del temple. Els romans només tenien pensaven que l'únic punt de vista coherent d'un temple era la frontal. Es deixen de banda els temples amb grans càlculs matemàtics que afavorien la perspectiva des dels angles, “l'harmonia ja no estava de moda”.

    L'estil dels romans, encara que moltes vegades pot semblar que es una mera còpia dels grecs, hi ha moltes diferències. Mentre els grecs sentien l'espai com una cosa exterior, els romans concebien l'espai com a un element intern en el qual se sentien identificats. Les circumstàncies d'aquell temps van afavorir que els romans tinguessin la necessitat de construir grans espais tancats.

    La Maison Carrée està recarregada d'elements decoratius (de poca qualitat, ja que la majoria són elements florals), i ha estat acusat repetidament de presentar una tendència massa accentuada capa la rectilinearitat.

  • ANÀLISI ICONOGRÀFIC

  • Durant l'època d'August es van construir gran quantitat de monuments de tota mena, per a la romanització del Mediterrani: com aqüeductes, temples dedicats a August, arcs de Triomf, teatres, amfiteatres i altres edificis públics. El temple va ser edificat en honor d'August a Nimes (França) seguint la política d'aquests d'unificar l'Imperi mitjançant la romanització dels edificis públics.

    El temple estava dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts d'August i fills de la seva filla Júlia i d'Agripa, i fou erigida en honor de la família d'August i del gran emperador.

    La iconografia d'aquest temple crida l'atenció per l'escassetat d'escultures, la manca de relleus al·lusius i l'absència de representacions al frontó. L'ornamentació floral, per contra, resulta una mica carregada. El fris tampoc presenta la decoració dels temples grecs perquè els romans donaven més importància a l'interior que a l'exterior.

    Aquest santuari el va fer construir Agripa, mà dreta d'August. Que es va encarregar d'organitzar la infrastructura pública de la Gàl·lia.

    La influència de l'art grec i etrusc és present en gairebé tot el temple. Les influències gregues són evident, i ja hem esmentat les principals diferències entre grecs i romans, però en canvi, la influència etrusca és molt característica, el pòdium elevat, que feia quedar el temple molt per sobre de qualsevol persona que s'hi apropés. Els romans traduïren al seu propi llenguatge la religiositat profunda dels temples grecs amb l'objectiu que enaltís la seva pròpia idea de grandesa de l'Imperi.

    L'arquitecte que construí la Maison Carré es va formar segurament a Roma, però va fer nombroses concessions al gust local recarregant-la amb elements decoratius.

    3

    NOTA 1

    ESQUEMA ORDRE CORINTI

    ESQUEMA ORDRE CORINTI