Madame Bovaire; Gustave Flaubert

Literatura universal del siglo XIX. Realismo literario. Novela realista # Romanticisme. Realisme. Naturalisme. Moviments Literaries del segle XIX

  • Enviado por: Gender
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

  • Durant el segle XIX es van succeir tres grans moviments literaris: Romanticisme, Realisme (dins el qual es circumscriu Madame Bovary) i Naturalisme. Explica'ls breument (màxim 1 pàgina entre els tres).

      • Romanticisme: Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del s XVIII i durant el s XIX, s'estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l'art i de la vida. El terme romàntic aparegué primer a Anglaterra durant el s XVII, i de seguida la complexitat dels aspectes de la vida i de les actituds que revestí el romanticisme i la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s'inserí dificulten una definició. Així, apareix a vegades com a moviment revolucionari, o a vegades com a moviment de restauració.

      • Realisme: Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l'embelliment o a la idealització. En literatura, neix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novel·la romàntica i esdevindrà escola, definida a França i irradiada arreu fins a l'època actual. Cal cercar-ne els antecedents en la novel·la picaresca i en la novel·la sentimental del s XVIII. Però és amb els romàntics que el realisme s'obre camí, amb el propòsit de descriure una societat (Balzac). Després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació i es plantegen un problema d'escola. La frontera entre realisme i naturalisme, que s'inicia cap al 1880, restarà sempre indecisa. La literatura francesa defineix com a realistes G.Flaubert i A.Daudet. La novel·la realista anglesa no surt de la seva tradició de novel·la sentimental i de costums, amb el caire moralitzador de l'època victoriana: Ch.Dickens, G.M.Thakeray i G.Eliot. La influència francesa produeix a Rússia novel·listes de la talla de F.Dostojevskij, L.Tolstoj i I.Turgenev. En la literatura castellana la novel·la realista és conreada per B.Pérez Galdós, E.Pardo Bazán, L.Alas, J.M.de Pereda i J.Valera.

      • Naturalisme: Actitud o doctrina filosòfica que no admet res d'exterior o de superior a la natura, com a conjunt de la realitat existent, i que, consegüentment, intenta de comprendre totes les coses segons les lleis naturals, sense recurs a cap principi transcendent. Bé que el naturalisme, per definició, s'oposa a tot el que sigui sobrenatural, això no vol dir que s'oposi a l'espiritual, i en aquest sentit cal distingir-lo del pur positivisme. Entre els naturalistes més destacats del s XIX cal esmentar John Dewey.

  • Digueu de quin corrent són les lectures d'Emma, la protagonista de Madame Bovary, i digueu quines de les característiques d'aquest corrent podeu entreveure en els comentaris que apareixen a la novel·la. (Si cal, rellegiu el capítol 6 de la primera part i la pàgina 121.) Les fantasies romàntiques d'Emma la porten a idealitzar i a desitjar vivències especials per a la seva vida.

  • Llegiu en la pàgina 58 com desitjaria casar-se i argumenteu si és o no una fantasia romàntica. Compareu aquestes lectures de jove amb les que fa a l'inici del capítol 9. Expliqueu de quina manera la protagonista aproxima (i pot arribar a confondre) els personatges reals amb els ficticis (p.93). Relaciona-ho amb el que sàpigues del Quixot.

    Les lectures d'Emma pertanyen al corrent de pensament Romàntic.

    Algunes de les característiques vistes i observades al llarg de la novel·la de Madame Bovary són: El pentinat d'Emma, que és romàntic, i la primera fantasia que Emma ens invita a conèixer, que també és un exemple de romanticisme en la novel·la ja que aquesta desitjaria casar-se de nit amb torxes il·luminant els carrers.

    Emma, tal com anteriorment he posat com a exemple, es voldria casar a mitja nit amb la lluor de les torxes tot i que el seu pare no hi estava d'acord.

    En quan a aquest fragment, jo penso que és una fantasia romàntica ja que en aquells temps no tothom pensava en la idea de casar-se a mitja nit amb torxes il·luminant els carrers. No obstant això, actualment hi pot haver gent que pensi en aquesta idea. Un altre motiu per a poder creure que la idea d'Emma era una fantasia romàntica és perquè el mateix autor ens ho diu al final del llibre.

    A l'igual que el Quixot, Emma confon diferents personatges que apareixen al llarg de la novel·la com per exemple el León, que Emma es pensa que s'assembla al rei i tot és una confusió. L'Emma, a l'igual que el Quixot, confón a la resta de personatges i tot això és degut a l'excés de lectura. Emma, es passa els dies llegint llibres i finalment li comporta l'aparença de tot aquest món irreal el qual la protagonista acaba confonent amb la realitat.

  • Madame Bovary està dividida en tres parts, amb un nombre desigual de capítols, que narren un seguit d'esdeveniments.

  • Feu un resum de l'argument de cadascuna d'aquestes parts i posa-hi un títol (indiqueu quin és el fet més rellevant de cada una d'aquestes parts).

    Assenyaleu el nombre de capítols (cada una de les tres parts té una estructura que s'ajusta al model clàssic de plantejament, nus i desenllaç, identifica-les).

    Expliqueu per què creieu que l'autor ha distribuït els capítols d'aquesta manera i si el nombre de capítols està al servei de la narració.

    • Primera part: En aquesta primera part es narra tota una vida, la d'en Charles, la persona que serà el futur espòs de l'Emma. La novel·la comença narrant tot un seguit de fets que passen des de que en Charles era un infant fins a la seva adolescència. Un dels trets més destacats és quan la resta de companys es riuen d'ell. Aquesta primera part de la novel·la acaba quan en Charles, la seva esposa l'Emma i la seva filla es traslladen a un altre poble. - El tret més important d'aquesta part és: l'inici de la relació amorosa amb l'Emma.

    • Segona part: Aquesta segona part, bàsicament consisteix en narrar totes les aventures que es viuen en el personatge de l'Emma. Aquestes aventures, de caire romàntic, ocorren entre l'Emma i diferents personatges mentre que el metge, en Charles, no s'adona del que la seva dona li està fent. Aquesta part de la novel·la acaba amb un fet bastant important: Un dia, en Charles i l'Emma estaven al teatre d'un altre poble i es troben a León, amic comú d'en Charles i de l'Emma. Aquí, una sèrie de fets comencen a passar entre León i Emma. - El tret més important d'aquesta part és: Tot el canvi de conducta de l'Emma i les aventures, tan reals com fictícies, que aquesta viu.

    • Tercera part: Bàsicament aquesta part de novel·la consisteix en explicar la mort d'Emma. L'Emma, no mor de vellesa sinó que mor d'intoxicació. Un dia, cansada ja de viure en un món trist, però real, l'Emma anà cap a la farmàcia del poble, pertanyent als Homais i s'intoxicà tot prenent un còctel de fàrmacs, que no la matà a l'instant sinó que un cop arribà a casa caigué enverinada. Es va suïcidar per diferents motius: El més important va ser perquè havia enganyat diferents cops al seu espòs i això li causava molt rancor. En segon lloc també va preferir morir perquè estava molt endeutada. - El tret més important d'aquesta part és: La mort de l'Emma i el perquè de la mort.

    • Possibles títols per a cadascuna d'aquestes parts:

      • Part 1: La vida d'en Charles i la seva relació amorosa.

      • Part 2: Les aventures amoroses i els rancors de l'Emma.

      • Part 3: El suïcidi, el desenllaç d'una relació.

    • Identificació del plantejament, nus i desenllaç:

      • Part 1: 9 capítols. - El primer capítol ens introdueix, per tan és el plantejament. Del segon al setè, ambdós inclosos, és el nus de la primera part de la novel·la i finalment els capítols 8 i 9 són el desenllaç.

      • Part 2: 15 capítols. - Els dos primers capítols són el plantejament. Del tercer al tretzè, ambdós inclosos, és el nus de la història i finalment els dos últims capítols són el desenllaç.

      • Part 3: 11 capítols. - Els dos primers capítols, aproximadament, són el plantejament de l'obra. Seguidament, des del tercer fins al novè són el nus de la tercera part de la novel·la i finalment del capítol nou al capítol 11 és el desenllaç.

      • Sincerament, no veig cap lògica en la distribució que l'autor ha fet dels capítols però una possible relació podria ser la versemblança que l'autor, Flaubert, vol donar als fets de la novel·la per fer-los més entenedors.

  • En aquesta obra podem observar diversos narradors que es van rellevant en la narració i que fan canviar la perspectiva de la narració. Llegiu el primer capítol de la novel·la i responeu les preguntes següents:

  • Quina persona gramatical inicia la narració? Què hi trobeu de poc habitual?

  • La persona gramatical que inicia la narració és la primera persona del plural. En opinió meva, no trobo habitual que la narració comenci explicant amb detalls i profunditzant el tema amb un personatge secundari que no és el principal. La història comença parlant d'en Charles, la persona que serà l'espòs de l'Emma i comença explicant tot un seguit de fets que han succeït durant la seva infància i adolescència. Finalment, voldria remarcar que el personatge principal de tota la història és l'Emma.

  • Quantes vegades apareix aquesta persona verbal?

  • Aquesta persona verbal no apareix més en la resta de la novel·la. Per tan, només apareix al principi de la primera part.

  • Aquest narrador torna a aparèixer en algun altre capítol?

  • A l'igual que la pregunta anterior, aquest tipus de narrador tampoc torna a aparèixer en tota la resta de novel·la.

  • Qui pot ser la persona que narra els fets?

  • La persona que narra els fets, en opinió meva, podria ser un familiar del Charles o una persona que el conegués molt i recordés part de la vida d'aquest.

  • El narrador, al llarg de l'obra, narra els fets des d'un punt de vista d'objectivitat diferent i amb una agilitat narrativa desigual. També alterna tres temps verbals i atorga unes característiques diferents a cadascuna d'aquestes narracions. Busqueu aquestes escenes en els fragments corresponents i completeu el quadre següent:

  • Acció narrada

    Temps verbal

    Nivell d'objectivitat o subjectivitat

    Nivell de dinamisme i agilitat narrativa

    Escena de retorn, sopar i dormir (p.324)

    Pretèrit imperfet de l'indicatiu.

    Nivell d'expressió: Objectiu.

    Bon nivell.

    Ball de Vaubyssard (p.86-88)

    Pretèrit perfet d'indicatiu.

    Nivell d'expressió: Subjectiu.

    Bon nivell.

    Descripció de Yonville (p.107)

    Present d'indicatiu.

    Nivell d'expressió: Objectiu.

    Al narrar, no s'hi observa un nivell sobrat, sinó que bàsic.

  • Un altre espai amb molta entitat és la farmàcia d'Homais. Penseu en les característiques que recordeu d'aquest establiment i responeu les preguntes següents:

  • Quin paper social compleix a Yonville la farmàcia?

  • Com totes les farmàcies, aquesta compleix un paper social que és el de compra-venda de medicaments.

  • A part de vendre-hi medicaments, quines altres activitats s'hi realitzen?

  • A part d'assemblar-se a una farmàcia també s'assembla a un punt de trobada ja que molta gent va a la farmàcia de Yonville per petar la xerrada.

  • Indiqueu quins altres personatges hi viuen i com afecten al matrimoni Bovary.

  • A l'edifici de la farmàcia hi viu la família Homais i un ajudant de la farmàcia. Aquests afecten al matrimoni Bovary d'una manera important ja que entre el farmacèutic i el metge hi hauria d'haver sempre una bona relació. No obstant això, al llarg de la novel·la podem observar que la família Homais té una certa conveniència en tenir una bona relació amb el metge del poble, que és el Charles.

  • Quina importància té la farmàcia i l'apotecari en el destí final d'Emma?

  • La farmàcia és el lloc on l'Emma va a enverinar-se. L'Emma es pren tot un còctel de fàrmacs ja que no vol viure més en aquesta vida plena d'enganys. El problema principal d'aquest suïcidi és que l'Emma, al llarg de la novel·la, ha mostrat estar amb diferents homes al mateix temps que estava amb en Charles. I a part de tot aquest conflicte, l'Emma decideix suïcidar-se ja que tota una acumulació de deutes l'envolten.

  • L'evasió de la realitat és l'única sortida per a la protagonista. Aquesta evasió es manifesta somiant en països exòtics o llunyans, cosa que passa en diferents etapes de la seva vida.

  • Quina sensació li produeixen aquests somnis?

  • Els somnis que té l'Emma li donen una certa sensació de plaer i benestar ja que disfruta més en el món fictici que no pas al món real. En el món real, molts problemes se li acumulen, com per exemple els econòmics i en el món fictici no, ja que només són somnis exòtics ideats per la seva mentalitat produint-li una satisfacció.

  • Per què es mira el plànol de París?

  • Perquè la capital és la representació de la riquesa, però no només en la riquesa econòmica, sinó en tots els altres aspectes ja que una capital acostuma a tenir moltes més coses que no pas un poble.

  • Què representa la capital per a una persona provinciana?

  • Per una persona provinciana una capital representa un altre món, no irreal, en el qual hi ha de tot i més, cosa que en qualsevol poble no. A causa de que les capitals eren centre de riquesa, la gent va emigrar al llarg dels anys cap aquestes, deixant de costat els pobles.

  • Com aprèn a oposar la realitat a la vulgaritat?

  • L'Emma aprèn a oposar la realitat a la vulgaritat llegint llibres.

  • Al llarg de la novel·la, el narrador fa un estudi psicològic de la protagonista. Expliqueu com evoluciona Emma des del punt de vista psicològic. Pots fer-ho per parts.

  • Primerament, l'Emma era una persona d'un caràcter molt pacífic. Era una persona molt oberta i competent, la qual sempre decidia a ajudar als altres. Durant la seva infància, estudià en un convent però a mida que s'anà fent gran la seva actitud canvià tornant-se negativa ja que conegué a en Charles i tot una sèrie d'aspectes, també negatius, repercutiren en la seva vida causant-li un suïcidi.

  • Gustave Flaubert va posar un subtítol a Madame Bovary: Costums de províncies. Veieu alguna relació entre aquest subtítol i els fets que narra la novel·la?

  • Alguna relació podria ser que durant la novel·la es veuen les costums i tradicions d'una persona de poble, l'Emma, i aquestes queden remarcades en la seva manera de viure. Finalment, m'agradaria afegir que l'Emma era una persona de poble, la qual tenia per costum xafardejar i introduir-se en la vida privada dels altres cosa que la gent de ciutat no tenia per costum fer.

  • Explica argumentadament, en 15 línies, què t'ha semblat l'obra.

  • Al principi vaig pensar que la novel·la estaria interessant però a l'acabar-la de llegir he canviat de parer. Ara, penso que Flaubert s'expressa d'una manera una mica complicada i difícil ja que en alguns fragments de novel·la no he entès el que l'autor ens volia dir. No desmenteixo que sigui una gran novel·la, ja que, a part del seu gran nombre de pàgines la novel·la sembla ser interessant tot i que costa d'entendre-la.

    Per mi, la part que més m'ha agradat ha estat la segona, quan l'Emma viu dins un món fictici mesclat amb el real i que alhora viu una sèrie d'experiències inoblidables. Aquest fragment de novel·la, considero que ha estat el millor per mi i el que més trist m'ha semblat, mirat des de cert punt de vista, és quan l'Emma decideix suïcidar-se anant a la farmàcia dels Homais i prenent-se tot un còctel de fàrmacs. Cal dir que Emma no mor a la mateixa farmàcia sinó que mor a casa seva.

    Resumint: El tema de la novel·la és interessant tot i que no m'acaba d'agradar la manera en que l'autor s'expressa i narra els fets.

    9