Madagascar

Geografía africana. África. Madagascar. Colonización. Dominio francés. Descolonización

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

História

MADAGASCAR

PROCÉS DE COLONITZACIÓ I DESCOLONITZACIÓ

29 de maig del 2012

Índex

  1. Madacascar

  • Característiques

  • Mapa

  1. Procés de colonització

  • Eix cronològic

  • Personatges que hi intervenen

  1. Procés de descolonització

  • Eix cronològic

  • Personatges que hi intervenen


Madagascar

Madagascar és un estat i una illa de l'Oceà Índic davant la costa sud-oriental de l'Àfrica  a l'alçada de Moçambic. Està separada del continent pel canal de Moçambic. La capital és Antananarivo.

Madagascar és l'illa més gran de l'Àfrica i la quarta més gran del món, i a causa del seu aïllament del continent, hi habiten moltes especies animals úniques. Es calcula que hi habiten el 5% de les plantes i animals del planeta, de les que el 80% són endemismes de Madagascar, entre ells l'infraordre dels primats  dels  lèmurs, els felins fossa, tres famílies d'ocells úniques al món i sis espècies d'arbres baobab.

1 Ariary. L’equivalent d’aquesta moneda al euro seria: 1 EUR = 2.664,04 MGA

Actualment és una república presidencialista governada per Andry Rajoelina (13éPresident) i pel Primer Ministre Omer Beriziky.

Té una superfície total de 587.041 km2, dels quals un 0,9% és aigua. En aquest territori hi viu un total de 20,653.556 persones (segons un estudi fet el juliol del 2010), per tant una densitat de 31 habitants/km2.

Tenen una moneda anomenada Ariary1. El seu PIB total en dòlars és de 16.323 milions i el PIB per càpita (també en dòlars) és de 911.

ORGANITZACIÓ FÍSICA



Madagascar es subdivideix en 6 províncies:

  1. Antananarivo (Capital)

  2. Antsiranana

  3. Fianarantsoa

  4. Mahajanga

  5. Toamasina

  6. Toliara

LLENGUA

Tot i que el francès també n'és llengua oficial, Madasgacar té un idioma propi parlat per uns 10 milions de persones: el malgaix estàndard. Aquest idioma pertany a la família de llengües austronèsies i no a cap dels grups de l'Àfrica, cosa que demostra el seu aïllament també en el terreny lingüístic.

Els primers documents s'escrivien usant l'alfabet de l'àrab, però més endavant es va adoptar l'alfabet llatí. Destaca la senzillesa de la seva gramàtica: no hi ha gènere, ni cas, ni nombre... Això propicia l'ambigüitat i la confusió entre noms i verbs.

El SIL Internacional2ha llistat un total de 13 llengües a Madagascar, totes vives:

Escut

A més a més, també es parla morisyen (4000), francès crioll de Reunió (45.000),  àrab  (20.000) i xinès (16.000)

FAUNA

Abans de l'arribada dels humans fa uns 2.000 anys, hi havia molts animals grans i inusuals vivint-hi, que descendien d'espècies que originalment estaven presents quan Madagascar es convertí en una illa o que posteriorment creuaren el mar cap a Madagascar. Els nínxols ecològics són omplerts per animals amb una història diferent a la dels del continent africà, sovint portant a l'evolució convergent. Una gran proporció d'aquests animals malgaixos endèmics han mort després de l'arribada dels humans, particularment la megafauna.

Lèmur

Malgrat això i la desforestació massiva, Madagascar encara és la llar d'una quantitat increïble de vida salvatge, la vasta majoria de la qual és única al món.  Madagascar és un destí primari per l'ecoturisme,  amb més de 50 parcs nacionals i altres reserves protegides.

2 SIL International.  Anteriorment conegut com a Summer Institute of Linguistics, Institut d'Estiu de Lingüística. És una entitat dedicada a l'estudi de les llengües.

Fossa

Es creu que hi hagué només cinc esdeveniments de colonització de mamífers terrestres provinents del continent africà. Són elstenrecs, els lèmurs, elscarnívors malgaixos, els nesomins i els ja extintsbibimalagasis. Les altres colonitzacions de mamífers són les dels hipopòtams amfibis (ja extints) i ratpenats.

PROCÉS DE COLONITZACIÓ

Ja des de els segles X al XII Portugal, Espanya, Gran Bretanya i França havia intentat instal·lar-se a les costes de Madagascar, però van ser expulsats a finals del segle XII per la resistència dels nadius, que s’havien unificat sota el regne d’Imerina.

Més endavant, entre 1642 i 1674, els francesos van intentar ocupar les costes de Madagascar des de Forth Dauphin, sense aconseguir-ho. Tot i així, a finals del segle XVIII van aconseguir construir diferents bases comercials en les costes malgaixes, algunes vegades per la força i altres diplomàticament.

Fourt Dauphin

Durant les Guerres Napoleòniques, el rei Radama Ide Imerina es va posar a favor dels britànics, que van augmentar la seva influència a l’illa a costa dels francesos i van entrenar als nadius en l’ús d’armes modernes. No obstant això, després de la mort de Randma Ial 1828, es van perseguir als britànics (incloent-hi als missioners).

Mentre regnava Radama II, de 1861 a 1863, es van introduir una sèrie de reformes modernistes, i Madagascar es va obrir al contacte amb francesos i britànics, la qual cosa va causar que els sectors més tradicionalistes matessin al rei i retiressin els canvis.

L’última sobirana de Madagascar va ser la reina Ranavalona III(1861-1917). Durant el seu regnat, els francesos van reclamar part de la costa nord-est que els caps locals els havien cedit, però els de la tribu de Imerina s’hi van negar. Aquesta negació va portar una guerra entre el 1882 i el 85.

Malgrat del recolzament constant als anglesos, desitjosos d’establir com a mínim la seva influència sobre el territori, els rebels van haver de firmar un tractat pel qual la ciutat de Diego Suarez3va ser entregada a França i tota l’illa va passar a formar part del seu protectorat.

França es va annexionar per complet al 1895 després de derrotar la reina Ranavalona III. Aquesta es va exiliar un any després, mentre s’instituïa un mandat militar francés, i Madagascar es va proclamar colònia francesa.

3Diego Suarez. Ciutat a l’extrem nord de Madagascar. Al 1975 es va canviar el nom pel de Antsiranana.


personatges

RADAMA I

Radama I, “el Gran”(1793 – 1828). Va ser el primer rei de Madagascar. Va governar des de 1810 fins a la seva mort.

Al 1818 va succeir al seu pare, Andrianimpoinimerina, com a rei de Merina, una petita àrea a l’altiplà central de l’illa, als voltants de Antananarivo.

Durant les Guerres Napoleóniques es va aprofitar de la competència entre britànics i francesos. Els primers van acabar per considerar-lo un aliat, entregant-li ajuda i elements militars moderns que ell va utilitzar per conquerir gairebé la totalitat de l’illa al 1824.

Va procurar d’introduir elements culturals occidentals. Va organitzar un gabinet i va convidar a missioners protestants anglesos a establir escoles i esglésies. Aquests últims van introduir una imprenta i van idear una forma escrita de la llengua malgaix.

Va abolir oficialment el tràfic d’esclaus al 1817, però el negoci continuà.

Després d’aquest va succeir la seva esposa Ranavalona I4al govern.

RADAMA II

Radama II (23 de setembre del 1829 – 12 de maig del 1863). Fill i hereu de la reina Ranavalona I.Va governar des de 1861 fins 1863.

El seu regnat va ser breu però crucial per a la història de Madagascar.

Tot i tenir 33 anys quan regnava, estava sota les influències de la seva mare. Gràcies a això, Madagascar va preservar la seva cultura independentment de la francesa i la britànica.

Rebutjà la política que utilitzava la seva mare durant el seu regnat d’aïllament i persecució dels cristians, i permet la llibertat religiosa. També re-obre Madagascar a la influència europea.

4Ranavalona I. Només va destacar a Madagascar per provocar la mort de quasi la meitat de la població després d’intentar aniquilar el Cristianisme torturant o matant a aquell qui no volgués no ser-ho.

Sota les condicions de la Carta de Lambert, escrita en secret amb l’empresari francès François-Joseph Lambert al 1855 mentre la seva mare encara governava, cedia als francesos els drets de certes extensions de terreny junt a altres drets exclusius i projectes lucratius. Aquest acord, que posteriorment va estar revocat pel Primer Ministre Rainilaiarivony, va ser clau per a l’establiment francès a Madagascar i proclamar-lo protectorat i, al 1896, com una colònia.

Radam governava amb absolutisme, i cercava reformes dràstiques sense tenir en compte els consells dels seus ministres va causar que aquest es tornessin contra ell. Això causa un cop d’Estat liderat pel Primer Ministre (abans anomenat) i que al 12 de maig de 1863 Radama fos escanyat i mort.5

La seva esposa Rabodo va ser coronada posteriorment amb la condició que governés amb l’aprovació de la Hova6, representat pel càrrec de Primer Ministre.

RANAVALONA III

RanavalonaIII(22 de novembre del 1861 – 23 de maig del 1917). Última reina de Madagascar. Va governar del 30 de juliol del 1883 al 28 de febrer de 1897.

Va intentar evitar la colonització enfortint les relacions comercials i diplomàtiques amb els Estats Units i Gran Bretanya. Tot i així, els atacs francesos a les ciutats portuàries costaneres i a la ciutat capital de Antananarivo van acabar produint la ruptura del palau reial al 1895, posant fi a la sobirania i l’autonomia política que havia perdurat durant un segle al regne.

Aquest fet va obligar a exiliar el marit de Ranavalona a Alger, ja que era el Primer Ministre, però a ella i a la seva cort la van permetre romandre com a figures simbòliques. Però va esclatar un moviment de resistència popular anomenat rebel·lió menalamba7va obligar a Ranavalona i a la seva cort a exiliar-se a l’illa La Reunió al 1897.

Tot i estar exiliada va poder viure còmodament i viatjar arreu menys a Madagascar, ja que se li va prohibir l’entrada.

5[...]Radama fos escanyat i mort. Van sorgir rumors de que Radama seguia viu, i estava fent plans per reclamar el seu tron.

6Hova. Plebeus lliures.

7Rebel·lió menalamba. Moviment de resistència popular que va sorgir al centre de Madagascar, en resposta a la captura francesa del palau reial a la ciutat d’Antananarivo, el setembre del 1895.




PROCÉS DE DESCOLONITZACIÓ

Ariary

Entre el 1955 i el 1965 a Àfrica hi va haver una veritable successió d'independències, algunes de les quals conquerides per la força i altres de negociades. A tot arreu, però, els conflictes entre les diferents ètnies o entre les élites dirigents, moltes de les quals no volien trencar totalment amb la metròpoli, va ser un fet. Això va provocar molts estats artificials, les fronteres dels quals no coincidien amb les ètnies que les habitaven, o cruentes guerres civils entre les faccions que volien detenir el poder.

A Madagascar, els francesos ja van tenir problemes al 1916 amb les organitzacions secretes nacionalistes, però van aconseguir mantenir l’orde.

França només va perdre el control de l’illa durant el 1942, quan els britànics la van ocupar durant la batalla de Madagascar8, per por de que Japò aconseguís utilitzar els ports de Madagascar. Al 1943 va ser entregada a la França lliure, i al 1946 va deixar de ser una colònia per a convertir-se en un territori d’ultramar francès. Això no va impedir que l’any següent esclatés una insurrecció generalitzada (la única de totes les colònies franceses que hi havia a Àfrica) que va forçar a França a convocar eleccions a l’illa, que van guanyar els moderats.

Al 1960 Madagascar s’independitzarà totalment de França i es va instituir una república sota el govern de Philibert Tsiranana, líder del Partit Socialdemòcrata.

8Batalla de Madagascar. Campanya aliada per capturar Madagascar, controlada pel govern de Vichy (govern de França) durant la Segona Guerra Mundial. Va començar el 5 de maig del 1942 i va acabar al 6 de noviembre del mateix any.


personatges

En el procés de descolonització no trobo cap personatge en concret que estigui hi relacionat, apart de Philibert Tsiranana, ja que la descolonització s’aconsegueix després de revoltes populars, no en algú en concret.

PHILIBERT TSIRANANA

Philibert Tsiranana ( 28 d’octubre de 1912- 16 d’abril  de  1978) va ser el primer president de Madagascar després del final del domini colonial francs.

Va estudiar a la Universitat de Montpellier de França entre el 1946 i el 1950. A França va ser un dels fundadors del Parti des déshérités de Madagascar(Partit dels Desheretats de Madagascar), d’ideologia socialista.

Al 1952 torna a Madagascar. Distanciat dels dirigents del Partit dels Desheretats, funda el Parti Social Démocrate de Madagascar(PSM, Partit Socialdemòcrata de Madagascar) al 1951.

Al 1958 es converteix en Primer Ministre de Madagascar i el 26 de juny de 19608, junt amb la proclamació de la independència, passa a ser el primer president de la República Malgaix.