Ludwig van Beethoven. Franz Joseph Haydn. Wolfgang Amadeus Mozart

Música clásica. Compositores. Vida y Obra

  • Enviado por: MêrinN
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

Ludwig van Beethoven

Vida:

Beethoven va néixer al 1770. Procedia d'una humil família de músics establerta a la ciutat de Bonn. El seu pare era tenor en la Capella del Príncep Elector de la cort de poca fama. Al veure la disposició que tenia Beethoven i l'interès per a la música, el va educar musicalment des de ben petit.

L'organista de la cort, que posseïa una còpia manuscrita del Clave ben temperat de Bach, va proporcionar a Beethoven sòlides lliçons bàsiques de música.

Als onze anys va substituir un cop l'organista de la cort. Des de 1783 ja va treballar com a pianista acompanyant en la Capella de la Cort.

A l'abril de 1787 Beethoven va ser durant un breu període alumne de Mozart a Viena (interromput a causa de la mort de la seva mare).

Al 1792 es va traslladar definitivament a Viena on va rebre lliçons de Haydn. Al mateix temps també estudiava contrapunt amb Schenk i Albrechtsberguer i música vocal italiana amb Salieri.

El comte Waldstein el va recomanar a l'aristocràcia vienesa dels Lichnowsky, Erdödy, Eszterházy, Brunswik, Lobkowitz, Kinsky i l'arxiduc Rodolfo, els quals al 1809 li atorguen una pensió.

Ja al 1795 comencen els dolors auditius de Beethoven. A partir de 1808 escolta amb dificultat i al 1819 es queda completament sord. Cada vegada s'aparta més de la societat i, per tant, renuncia a les aparicions en públic com a pianista i director. Enfrontant-se al destí es dedica plenament en la música.

L'aïllament produït per la seva sordesa va anar acompanyat per una gran força creativa i inventiva.

El seu ideal artístic i l'actitud moral i ètica, amb els ideals de llibertat, fraternitat i altruisme caracteritzen tota la seva obra.

La seva repercussió ha estat molt forta des del segle XIX fins avui, però ja en la seva època va ser extraordinària. El seu caràcter capritxós, enèrgic i obstinat, amb el que sabia protegir molt bé la seva gran sensibilitat, també hi va col·laborar.

Obra:

En la seva producció es poden distingir tres períodes:

Primers anys a Viena: Beethoven enllaça amb la tradició clàssica, com ho demostra el Trio de Corda Op. 8. El seu equilibri melòdic, la seva estructura madura, el caràcter de divertiment i la concentració indiquen una elaboració severa i inspirada. A aquest període corresponen els primers concerts per a piano, trios amb piano, quartets de corda i les simfonies núm. 1 i 2.

Període intermedi: Beethoven introdueix en la música un fort contingut extramusical i confecciona noves estructures i formes: Sonata La Tempestad. En les seves obres es veuen més contrastos en la melodia, el ritme, la dinàmica, etc. Les obres que destaquen són:

  • Heroica

  • Simfonia núm. 5

  • Pastoral

  • Concerts per a piano números 3-5

  • Fidelio

  • Quartets de corda Op. 59

  • Concert per a violí

Obres de la última època: les obres que hi destaquen són:

  • La Missa Solemnis

  • La simfonia núm.9

  • I els últims quartets i sonates per a piano.

La divisió en períodes de la seva obra està interrelacionada per nombrosos elements: ritmes, ideals, motius...

Opinió personal:

Beethoven va donar una imatge heroica per a molts ja que va ser molt valent tenint en compte que estava sord. Es podria dir que va tenir una vida bastant desgraciada (per culpa d'un mal entès la seva relació amb Elisa es va trencar, per exemple) i va acabar completament sol, però la seva música demostra que no estava tan malament apartat de la societat. Precisament quan tens una deficiència de que et falta un sentit, en aquest cas l'oïda, desenvolupes un altre molt més fort, que en el cas de Beethoven va ser la gran creativitat. Em sembla que va morir d'una enfermetat. Estava molt malalt i va morir com un vagabund.

'Ludwig van Beethoven. Franz Joseph Haydn. Wolfgang Amadeus Mozart'

Franz Joseph Haydn

Vida:

Haydn va néixer l'1 d'abril de 1732 a Rohrau (Viena), en el sí d'una família molt humil. Va ser el segon dels dotze fills de Matthias Haydn i d'Anna Maria Koller. El pare era fabricant i reparador de carros al servei del comte Harrach a Rohrau. Haydn va explicar a Albert Christoph Dies (un dels seus primers biògrafs) que durant la seva infància participava als concerts caserius improvisats en els que el seu pare cantava acompanyat d'una arpa, el qual va ser el seu primer contacte amb la música.

Al 1738, als set anys d'edat, es va traslladar a Hainburg per recomanació del mestre de l'escola d'aquesta localitat, que ja va veure la seva facilitat per la música.

Al 1739 Georg Reutter, mestre de capella de la catedral de Sant Esteban, va escollir al jove Haydn com a cantor per al cor. Durant els deu anys en què va permanéixer al cor catedralici es va poder formar en la tècnica musical mitjançant l'estudi i també per la pràctica i familiarització amb el repertori de música religiosa del Barroc. Els dos mestres que va tenir Haydn van ser Adam Gegenbauer i Ignaz Finsterbusch que, tot i els grans dots de Haydn, no van tenir gaire interès en la seva formació.

Més tard, al 26 de novembre de 1760 Haydn es casa amb Maria Anna Aloysia Apollonia Keller de 31 anys, a la catedral de Sant Esteban.

Apollonia, però, semblava totalment ignorant i incomprensiva amb el treball del seu marit, per això el matrimoni va ser bastant fracassat.

Al 1761 Haydn i la seva esposa es van traslladar a Eisenstadt com a vicemestre de la capella de la Cort principesca. El seu sou era de 400 florins anuals.

L'orquestra que Haydn dirigia a Eisenstadt era formada per 15 músics, alguns d'ells bastant importants.

Haydn retorna a Viena al juliol del 1792. Durant la seva absència va morir Mozart, qui, es veu, havia pressentit a l'acomiadar-se de Haydn que no es tornaries a veure més. Aquell mateix any Haydn va ser visitat per Beethoven, però no van establir molt bones relacions.

Cap al 1793 Haydn va comprar-se una casa a Gumpendorf, un barri a les afores de Viena.

Comença a treballar pel príncep Esterházy, amb el que passa gran part de la seva vida. Aquest, més endavant, va encarregar a Haydn la creació d'una missa anual per l'aniversari de la seva esposa.

Aquest és el motiu de la composició de les seves grans i últimes sis misses. Haydn va estar quasi tres anys per fer el seu primer Oratori (1795-1798).

Aquest Oratori va ser estrenat al palau Schwarzenberg, el 29 d'abril de 1798. La princesa Esterházy el va obsequiar amb un quadre que representava l'aconteixement; es podia veure Beethoven i els principals compositors del moment.

Al 1805 el compositor va ser nombrat membre honorari del conservatori de París.

Al 1809 les tropes napoleòniques van entrar a la capital de l'Imperi. Poc temps després de la ocupació, Haydn mor tranquil·lament a casa seva, el 31 de maig. Va ser enterrat a Hundsthurm. Un parell de mesos després es va fer un solemne funeral en el que va ser interpretat el Rèquiem de Mozart.

Obra:

En total crea més de cent simfonies, també més o menys el mateix número de quartets, trios, sonates, etc. El seu estil és elegant, cortesà, harmònic i popular (gens superficials). Destaca en la composició de música religiosa (“Misses”, “Stabat Mater”, Las siete palabras”...). Igualment, la seva música profana és valuosa i dominant l'harmonia de veus i instruments, donant com a resultat composicions serenes, grans i elegants. “Les Estacions” i “La Creació” són dos de les seves millors obres. També va compondre música per a teatre i cançons.

De la primera etapa d'independència professional de Haydn s'han conservat poques obres: una Missa Brevis en Fa major (1749) i una Salve Regina en Mi major (1756). De les seves obres juvenils en queden molt poques; s'han perdut quasi totes.

Cal destacar, en la època amb els Esterházy, les peces per a viola de bordone. Un últim grup d'obres per a instruments infreqüents és el de les peces composades per a lira organizzata.

Al 1769 va compondre la versió vocal de Les Set últimes paraules de Crist de la Creu.

Durant la seva estància a la ciutat de Eisenstadt, Haydn va compondre per a la seva orquestra diversos concerts importants, com són el Concert per a violí en Do major, Hob VII, el Concert per a trompa en Re major, Hob VIIb3 (1762), el concert per a violoncel en Re major, Hob VIIb2, així com alguns concerts per a baríton, fagot o contrabaix.

Durant l'intermig entre les temporades de concerts de 1791 i 1792, Haydn es va dedicar a un tipus de música que llavors estava de moda: l'arreglo per a veu i piano (amb o sense acompanyament de violí o violoncel) de cançons populars angleses i escoceses.

Quan va tornar a Viena del seu primer viatge a Londres el nou príncep li va encarregar la realització de vàries composicions religioses, com per exemple la Missa in tempori belli i la Missa Nelson.

Una de les últimes obres va ser la cançó Gott erhalte Franz den Kaiser (Déu salvi a l'emperador Francisco), que va ser escrita per al Gran canciller Imperial.

Durant la seva última època, Haydn va compondre molt poc, i va deixar de fer-ho ja definitivament al 1803.

'Ludwig van Beethoven. Franz Joseph Haydn. Wolfgang Amadeus Mozart'

Wolfgang Amadeus Mozart:

Vida (i obra):

Nascut a Salzburg al 27 de gener del 1756 va ser el compositor més important o que ha tingut major importància del classicisme. El seu pare, Leopold, de seguida va observar els grans dots que tenia Mozart per a la música; per això va decidir educar-lo en la música. Als sis anys ja era molt bo en instruments de tecla, sobretot el piano, i també en el violí. Tots els seus professors coincidien en que tenia una gran capacitat per a la improvisació i per a la lectura a vista.

Al 1762 Leopold va començar a dur a Mozart de gira per les corts europees. Primer a Munich i a Viena. I al 1763 tota la família va emprendre un viatge de tres anys i mig que van proporcionar a Wolfgang experiències molt importants: va conèixer la cèlebre orquestra i l'estil de Mannheim, la música francesa de París i l'estil de J. Ch. Bach a Londres. Durant aquest temps va escriure diverses sonates (per a piano i per a violí) i una simfonia (K. 16).

Quan va tornar a Salzburg va continuar amb les seves primeres composicions. D'entre totes elles les més destacades serien:

  • La primera part d'un oratori: Die Schuldigkeit des ersten Gebots (La obligació del Primer Manament)

  • L'òpera còmica La finta semplice i Bastien und Bastienne, el seu primer singspiel.

Amb tan sols 13 anys (1769) va ser nombrat Konzertmeister del arzobispat de la seva ciutat.

Al cap d'uns quatre anys Mozart amb el seu pare van anar a Itàlia. A Milà Mozart va conèixer al compositor Sammartini; a Roma el Papa el va el va condecorar amb la distinció de Cavaller de l'Espuela d'Or i a Bolònia va contactar amb el pare Martini i va realitzar els exàmens amb cum laude d'accés a la prestigiosa Acadèmia Filharmònica.

Al 1770 li van encarregar la seva primera gran òpera: Mitridate, re di Ponto, a Milà. Amb aquesta gran obra Mozart encara es va fer més famós. Mozart retorna a Salzburg al 1771. Del 1773 al 1775 compon obres i peces que caldria destacar, com són:

  • Quartets de corda;

  • Les simfonies K.183, 199 i 200;

  • El concert per a fagot K.191;

  • Les òperes La finta giardiniera e II re pastore;

  • Diversos concerts per a piano;

  • Una sèries de concerts per a violí i

  • Les primeres sonates per a piano.

Al 1777 Mozart (amb 21 anys) marxa a Munich amb la seva mare Ana Maria buscant un lloc més satisfactori que el que tenia a Salzburg sota les ordres del arzobispe Colloredo, però no ho va aconseguir.

Va arribar a Mannheim, capital musical d'Europa en aquella època, amb la idea d'entrar a l'orquestra i allà es va enamorar d'Aloysa Weber.

Més endavant Leopold va enviar a la seva esposa i el seu fill a París, on va estrenar la simfonia K.297 i el ballet Les petits riens. Aquí a París va morir la seva mare (1778). Al mateix temps va sofrir el refuig de Weber i el menyspreu del aristòcrates per als que treballava. Tot això va fer que durant els dos anys transcorreguts en l'arribada a París i el retorn a Salzburg fossin una època dura i difícil per a Mozart.

Durant els dos anys següents va compondre:

  • Diverses misses,

  • Les simfonies K.318, 319 i 338 i

  • La òpera Idomeneo, re di Creta (Munich, 1781).

Al 1781 Mozart decideix marxar definitivament cap a Viena. Allà compon el singspiel Die Entführung aus dem Serail (“El rapto en el serrallado”), encarregada pel l'emperador José II al 1782.

Aquest mateix any es casa amb Constanze Weber, germana petita d'Aloysia; junts van viure sempre perseguits per els deutes fins la mort de Mozart.

Durant aquesta època va fer amistat amb Haydn, a qui li va dedicar sis quartets (1782-1785); va escriure la simfonia Haffner (K.385) i altres obres, amb una expressivitat molt major a la de llavors.

L'arribada de Lorenzo da Ponte a Viena va fer que Mozart pogués estrenar tres de les seves millors òperes: Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787) i Cosí fan tutte (1790). Aquell any va morir Gluck, cosa que va fer que l'Emperador José II concedís el càrrec de kapellmeister a Mozart, però reduint el salari, per això no va poder sortir-se'n amb els deutes. Aquestes crisis es veuen clarament en algunes de les seves obres com són:

  • Quintet de corda K.516;

  • Les seves tres últimes simfonies: K.543, 550 i 551, Júpiter, del 1788.

  • Els últims concerts per a piano

  • Etc.

Durant els últims anys de la seva vida va compondre òperes molt importants: La flauta màgica, La Clemenza di Tito, etc. Mentre treballava en la flauta màgica, l'emissari d'un misteriós comte Walsegg, li va encarregar una missa de rèquiem. El Rèquiem de Re menor K.626 va estar inacabat per la mort de Mozart, el 5 de decembre de 1791. El Rèquiem va ser acabat pel seu deixeble F.X. Süssmayr.

Mozart s'ha considerat el compositor més destacat de la història de la música occidental.

Obra:

Al llarg de la seva biografia ja he anat afegint les seves obres d'una manera cronològica perquè no quedin desordenades, però tot i així m'agradaria posar un llistat de les seves obres principals:

Òperes: Bastián i Bastiana (1768), Idomeneo (1781), El rapto del serrallo (1782), Les noces de Fígaro (1786), Don Giovanni (1787), Così fan tutte (1790), La flauta màgica (1791) i La clemenza di Tito (1791).

Música orquestral: Simfonia núm. 1 (1765), Simfonia núm. 25 (1773), Concert per a flauta i arpa (1778), Concert per a piano núm. 20 (1785), Concert per a piano núm. 38 “Praga” (1786), Petita serenata nocturna (1787), Simfonia ním. 40 (1788), Simfonia núm. 41 “Júpiter” (1788), Concert per a piano núm. 27 (1791), Concert per a clarinet (1791).

'Ludwig van Beethoven. Franz Joseph Haydn. Wolfgang Amadeus Mozart'

Mozart al piano quan tenia onze anys, a Salzburg.