Lliteratura llatina

Literatura latina. Latín # Èpica. Virgili. L'Eneida. Recursos literaris

  • Enviado por: Trcilla
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

LA ÈPICA O EPOPEIA

Característiques :

La poesia èpica és la que narra les gestes d'herois històrics o llegendaris, per aquesta raó també és anomenada poesia heroica.

En aquest gènere el poeta no acostuma a adoptar una posició objectiva, perque recull gestes d'herois propis de la seva cultura y mostra admiració.

Orígen:

L'èpica llatina no sorgeix d'una tradició oral pròpia, sinó que es va desenvolupar desde l'àmbit escrit a tarvés de l'imitació dels autors grecs.Encara que és un gènere grec va saber adoptar els seus propis trets i va originar obres dúna gran transcendència en les literatures modernes.

Èpica oral / èpica culta:

La primitiva èpica, al ser de carácter oral, no tenia un autor único, si no que era un conglomerado depoemas que los rapsodascantaban, e iban transformando colectivamente, pero llegó un momento en el que se pusieron por escrito por uno o varios autores que les dieron un tono más homogénio. A partir de éste momento la épica culta, pasa a convertirse en obra de un único autor a pesar de seguir con los antiguos patrones.

La figura de l'heroi:

Encarnen els valors morals i les actituds socials més apreciats per la cultura que els ha creat.

VIRGILI

Biografia i situació social:

Publius Vergilius Maro , nascut al 70 o 71 a.C. a una villa propera a Mantua, al nort d'Italia. Encara que provinguès d'una familia humil, els seus pares volien que fos un home ilustrat. Virgili, als 12 anys, va estudiar a Cremona, als 16 va estudiar a Milà y va completar la seva formació a Roma, on va estudiar retòrica amb Epidi, el mestre d'Octavi August, i filosofia amb Siró el Epicureista.Només va practicar la oratoria un cop perque no tenia facilitat de paraula, i també es mantenia al marge de la politica.

Ell no participa en la guerra civil peró es veu afectat per aquesta per la confisca de les seves terres.

L'any 19 a.C. viatja per conèixer els llocs que descriu a l'Enèida i mor aquest any a Brindisi.

Obras:

  • Apèndix Virgilià

  • Culex

  • Ciris

  • Cataleptron

  • Copa

  • Moretum

Encara que les obres que li han donat fama a Virgili són:

  • Bucòliques: Són deu poemes breus pastorils, els personatges son pastors que canten els seus amors y desventures. L'acció fa referència a l'Arcàdia , paisatge inventat per Virgili i les divinitats a les que fa referència, són generalment les de la natura.

  • Geòrgiques: Són un poema didàctic sobre l'agricultura, que es desenvolupa en quatre llibres, on s'expliquen les tècniques i recursos per a millorar la producció agrícola.

-El primer llibre està dedicat al conreu dels camps en general.

-El segon explica el conreu de la vinya, de les oliveres i dels arbres fruiters, amb un elogi de la vida al camp.

-El tercer està dedicat a la cria del bestiar i dels animals domèstics, amb un dramàtic episodi sobre la pesta dels animals.

-El quart tracta de la vida i el conreu de les abelles, amb uhn episodi mitològic del pastor aristeu, a qui els deus tornen les abelles de l'interior de les entranyes dels bous sacrificats.

L'ENEIDA

És el poema nacional dels romans. Tracta sobre la fundació de Roma y del treball que va comportar construir-la.

Característiques literàries:

  • Perfecta adaptació de l'hexàmetre y desenvolupament del lèxic apropiat.

  • Imitació de l'obre d'Homero:la eneida té dotze llibres, sis ens recorden a l'Odisea i els altres a l'Ilíada.

  • Estil net i perfectament estructurat

  • Gran dramatisme en els moments importants.

L'argument:

L'argument de l'Eneida és repartit en dotze cants. Els sis primers contenen els tràgols dels troians fins la seva arribada al Laci i l'acció es desenvolupa en diversos indrets de la Mediterrànea. Els sis darrers transcorren en terra ferma.

Personatges:


  • Aquil.les

  • Hèctor

  • Hèlena

  • Príam

  • Eneas

  • Turn

  • Lavínia

  • Llatí


Fonaments de la seva creació:

L'Eneida narra l'establiment Itália del troiá Enees, pel desig exprés del Dèus, per preparar la fundació de Roma. Virgili es centra en els origens mitológics de Roma i col.lavora així, a engrandir la glória d'August emparentant la familia de Juli Cèsar amb el fill d'Enees.

Estructura:

  • Cant I: Es narra l'arrivada d'Enees i els seus a les costes de Cartago, on van ser llançats per una tempesta que havia provocat Juno.

  • Cant II :i III :Enees explica a Dido, reina de Cartago, la destrucció de Troia i la mort del seu pare a Sicilia.

  • Cant IV :Es narren els tristos amors de Dido per Enees, la qual es suïsida quan aquest embarca i la deixa abandonada.

  • Cant V :Es celebren els jocs amb motiu de l'aniversari de la mort d'Aquises.

  • Cant VI : Es narra el descens d'Enees als imferns, on veu l'ánima del seu pare, que li prediu el grandiós futur de Roma

  • Cant VII : Es narra l'arribada d'Enees a Italia i la guerra de Turn amb Enees.

  • La resta dels cants ens narren les batalles dels troians amb els itálics, que intenten expulsar-los del seu territori

  • Cant XII :Enees dóna mort a Turn en combat cos a cos.

Fonts d'inspiració:

A l'Eneida es notem amb claredat diverses fonts d'inspiració, com Homer , d'on Virgili s'inspira per a fer aquesta obra ( Odissea i Iliada), mentre que la llegenda de Roma l'extreu de les obres de Neu i Enni. Peró Virgili per a fer l'Eneida també fa servir la mitologia i la tradició llegendaria.

Imfluència de Virgili:

  • Titus Livi, Tàcit, Lucà, Sili Itàlic, van ser seduïts per l'encant del seu llenguatge.

  • A la baixa edat mitjana, Dante va escriure unes ègloques a imitació de les de Virgili.

  • Al Renaixement Virgili va ser un dels poetes llatins que mès incidència va tenir en els poetes com Garcilaso de la Vega, Racine...

Recursos literaris

Recurso literario

Explicación

Hipérbaton

Alteración del orden lógico de la frase para conseguir mayor expresividad

Aliteración

Repetición de un mismo sonido, o sonidos similares en un corto intervalo

Quiasmo

Colocación entrecruzada de los elementos que componen dos grupos de palabras

Anáfora

Repetición de una o varias palabras al comienzo de una o varias frases

Anástrofe

Tipo de hipérbaton que consiste en colocar la preposición detrás de la palabra regida por ella

Endíadis

Expresar una idea mediante dos sustantivos.

Polisíndeton

Uso rehiterado de conjunciones funcionalmente innecesarias

Asíndeton

Consiste en suprimir la conjunción entre dos o más términos, cuando deberían ir unidos por ellas

Perífrasis

Recurrir a dos o más términos para expresar una sola idea