LLibres de text i contes infantils # Libros de texto y contenidos infantiles

Literatura infantil # Morfología. Lèxic. Sintaxis. Lectures tradicionals. Escriptors. Innovacions. Valors ètics i morals

  • Enviado por: Anna Quintero
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 42 páginas

publicidad
cursos destacados
Graba audio con Apple Logic Pro 9
Graba audio con Apple Logic Pro 9
En este curso aprenderemos a realizar grabaciones de audio de calidad utilizando Apple Logic Pro 9. Exploraremos todo...
Ver más información

Iníciate con Ableton Live
Iníciate con Ableton Live
El curso da un repaso general por las órdenes y menús más básicos, para poder generar...
Ver más información


Índex

0. Introducció______________________________________________________pàg. 3

1. Els llibres de text________________________________________________pàg. 5

-Català oriental:

Lèxic

Morfologia

Sintaxi

Recursos (imatges, color, endevinalles, jocs...)

- Català occidental:

Lèxic

Morfologia

Sintaxi

Recursos (imatges, color, endevinalles, jocs...)

2. Els contes infantils_____________________________________________pàg. 19

- Català oriental:

Lèxic

Morfologia

Sintaxi

Recursos (imatges, color, jocs...)

- Català occidental:

Lèxic

Morfologia

Sintaxi

Recursos (imatges, color, jocs...)

3. Els contes populars adaptats als nens_________________________pàg. 32

- Català oriental

Lèxic

Morfologia

Sintaxi

Recursos (imatges, color, endevinalles, jocs...)

- Català occidental:

Lèxic

Morfologia

Sintaxi

Recursos (imatges, color, endevinalles, jocs...)

4. Escritors prestigiosos que han escrit literatura infantil_______pàg. 38

5. Últimes innovacions en la literatura infantil__________________pàg. 40

6. Conclusió: La importància de la literatura en els nens________pàg. 42

7. Informe: La normalització lingüística a les escoles____________pàg. 48

8. Bibliografia_____________________________________________________pàg. 52

0. Introducció___________________________________________

La literatura infantil definida per Jordi Rubio com “aquella branca de la literatura d'imaginació que millor s'adapta a la capacitat de comprensió de la infància i al món que de debó l'interessa”, presenta dins de la història general de la literatura unes característiques especials. Aquestes característiques són:

- És el sector de la producció literària dedicat a un públic determinat i en formació, que segons les edats presenta uns nivells diferents de comprensió i, per tant, una diversitat d'interesos i de gustos que condicionen la selecció del tema, del to i de la llengua dels textes i, també l'ús que s'hi fa de la imatge.

- La literatura infantil comprèn els llibres que han estat escrits pensant en un públic d'infants i d'adolescents.

- També alguns llibres de literatura infantil, com els Robinson, les faules o els nombrossísims contes populars de tots els països que no eren originàriament destinats als nens però que, gràcies a unes qualitats que els feien susceptibles de despertar l'interès de l'infant o adolescent, i amb una presentació adequada s'han incorporat a la literatura infantil.

- Aquesta literatura no comprèn, en canvi, els llibres que serveixen per a ensenyar unes matèries determinades, és a dir, les escolars. Tot i això, nosaltres hem inclós una anàlisi dels llibres de text per mostrar les diferències que tenen entre els contes.

- Existeixen, també, antologies i llibres de lectura que, per la tria de textos i la manera com són editats són alhora llibre i literatura d'infants.

- El text, en la literatura per a infants, apareix sempre acompanyat del dibuix, com a forma d'expressió paral.lela i com a element de la mateixa unitat.

- Per últim cal observar que en el llibre infantil, com a obra literària, objecte artístic, producte d'unes tècniques i, -per la seva influència sobre la formació de l'infant- instrument d'educació, s'hi reflecteixen les diverses circumstàncies culturals i polítiques de la societat on es produeix.

Nosaltres, en aquest treball, analitzarem el lèxic, la morfologia, la sintaxi i alguns recursos dels llibres de text, els contes i els contes populars. L'anàlisi el farem tant en català oriental com en occidental, tot i que en aquest últim només citarem les diferències respecte a la varietat oriental. Aquest serà l'anàlisi pel que fa a la forma, però també farem una anàlisi respecte al contingut i a la temàtica d'aquests llibres.

Considerem tant important una anàlisi com l'altra, ja que la literatura infantil té una importància capdal en ser un element bàsic en la formació del futur adult. Aquest és el motiu per haver escollit aquest tema; creiem que la llengua que aprenen els infants és la que els marcarà tota la vida i, òbviament, els valors ètics que el contingut del text els proporcioni els condicionaran respecte a certs comportaments en el futur.

1. Els llibres de text_____________________________________

Català oriental

LÈXIC

Als llibres de text per als infants que fan el cicle inicial de l'ensenyament primari, hem pogut observar tota una sèrie de camps semàntics que són: els animals, les estacions de l'any, les joguines, els menjars, els vehicles, la roba de vestir, les parts del cos, els nombres i els colors. Seguidament mostrarem algunes paraules d'aquests camps semàntics.

Pel que fa als animals, a part dels mots que ara anomenarem, n'hi han alguns de relacionats amb aquest camp semàntic: plomes, bec, niu, herba, arbre, cua, tinta, pi, formiga obrera, formiga soldat, formiga reina, mascle, femella, etc... També hi ha molts animals que l'infant pot identificar mitjançant les onomatopeies, és a dir amb el soroll que l'animal produeix, per exemple: Muuuuuu! (Vaca). Aquests són alguns dels animals que hem trobat als llibres de text de llengua catalana que els nens i nenes fan servir a l'escola.

- Ocell - Dofí - Marieta

- Peix - Conill - Burro

- Pop - Serp - Castor

- Rossinyol - Gall / Gallina - Cocodril

- Lleons - Girafa - Gat / Gata

- Formiga - Cabra - Cavall

- Drac (fictici)

Les paraules relacionades amb el camp semàntic de les estacions de l'any que hem trobat són:

- Tardor - Primavera - Nadal

- Hivern - Novembre - Març

I en relació a aquest camp hem trobat paraules referents als fenòmens atmosfèrics:

- Calamarsa - Pluja - Neu

- Tro - Glaç - Núvol

- Sol - Llamps - Vent

Del grup de les joguines hi ha moltes onomatopeies referents al soroll que fan. Són:

- Pam, Pam (Tambor) - ZZZZ (Projector) - Broum (Cotxe)

- Xuc, xuc, xuc (Tren)

I relacionat amb aquest àmbit trobem mots referents a diversos jocs o esports:

Jugar als indis:

- Arc - Ganivet - Llança

Jugar a futbol:

- Gol - Partit

Jugar a bàsquet:

- Pilota - Estadi de la Nova Creu Alta

Les paraules relacionades amb el menjar que hem observat són:

- Xocolata - Bolet - Mones

- Castanyes - Fruites confitades - Mantega

- Tortell - Sopeta - Ametlles

- Llet - Pastetes

I els referents als vehicles:

- Helicòpter - Tren - Transport

- Carretó - Avió - Coet

- Barca - Camí - Pont

Sobre la roba de vestir hem trobat els següents mots:

- Sabates - Gorra - Disfressa

- Manta - Barret

De les parts del cos hi ha tot aquest seguit de paraules:

- Dits - Boca - Cama

- Panxeta - Ros (cabell) - Nas

- Cap

Els mots que designen objectes diversos que hem trobat a les pàgines dels llibres de text per a infants són:

- Trompeta - Botiga - Carta

- Cistell - Focs artificials - Estrella

- Llista - Fum - Escopeta

- Xemeneia - Pinxo - Rocs

- Rajola - Castell - Bastó

- Pallasso - Trombó - Paper de wàter - Xiclets

És lògic que a un llibre de text ensenyin als infants a llegir els nombres. Alguns dels que apareixen són:

- Un - Dos - Tres

- Quatre - Cinc - Sis

- Set - Vuit - Nou

- Deu - Vuitanta-sis - Vuitanta-tres

- Setanta - Vint - Trenta

- Nou mil - Setanta-cinc - Noranta-.tres I per últim aquest és un recull d'alguns dels colors que apareixen als llibres de text que hem consultat:

- Blanc - Groc - Negre

- Verd - Blau - Lila

MORFOLOGIA

Substantius i adjectius

De susbstantius n'apareixen de tot tipus, tant en femení com en masculí i tant en singular com en plural. Observem que hi ha infinitius substantivats i que funcionen com un nom, tot i que n'hi ha ben pocs. Per exemple:

- M'agrada saltar, jugar i nedar.

També s'observa que hi ha diminutius i augmentatius:

- Boníssim - Nasset - Serpota

- Lleonets

Aquests substantius van acompanyats d'adjectius qualificatius com són:

- Gran hèlice - Lluna blanca - Rei ros

- Drac groc

Sovint trobem formes del participi adjectivades que qualifiquen el substantiu i que concorden perfectament en gènere i nombre amb en nom que estan adjectivant. Són:

- El dimoni escuat està enrabiat.

- Som uns conillets divertits.

Als llibres de text cal que hi hagi molts adjectius i molt de vocabulari i que un mateix adjectiu qualifiqui diversos mots amb diferents gèneres i nombres, de manera que l'infant començarà a reconéixer les diferents formes dels adjectius.

Determinants

Articles

Als llibres de text en català oriental hem trobat articles definits i indefinits, en tots els gèneres i nombres, cosa que ajuda a l'alumne a distingir les diferents formes dels articles.

- El carreter - La mare - Els cocodrils

- Una gata - Un barret - Uns cavalls

Demostratius

Els articles demostratius acostumen a acompanyar als substantius. Són, per exemple:

- Aquest tren - Aquesta nit - Aquell avió

On hi ha demostratius normalment hi ha també dibuixos o coses assenyalades per què el petit lector pugui percebre la sensació de llunyania o proximitat que els demostratius impliquen.

Possessius

Els possessius als llibres de text en llengua catalana en la varietat dialectal oriental apareixen sempre en la seva forma tónica. Molt de tant en tant, n'apareix algun en la forma àtona.

- El meu cau - El meu dia - La meva cabra

- Les meves sabates

Numerals

Hem trobat força determinants numerals, gairebé sempre cardinals. Una mostra en són els següents:

- Setanta-cinc quilos - Deu ganivets - Dos paquets

Quantitatius

Òbviament, també hem trobat força determinants quantitatius. Són, per exemple:

- Moltes històries - Unes quantes flors - Pocs amics

- Massa calor - Un munt de joguines

Pronoms

Tònics

Sovint, als llibres de text, trobem els pronoms tònics el.líptics. Aquest és el cas de:

- Sóc petita - Nadem molt - Parla en català

Àtons

De pronoms àtons en trobem per tot arreu, gairebé sempre en la seva forma plena tot i que també hi ha contraccions:

- Com ens ho farem per anar a l'escola ?

- Us podem ajudar? - No es mulla - Punxa'm

Verbs

Els verbs acostumen a estar conjugats en present o en pretèrit indefinit. Per exemple:

- Mireu, un fantasma ! - Què és ? - Què ha passat ?

- Les joguines ha portat. - La Judit es pinta el dit.

- EL soroll m'ha despertat. - Les fulles fan sardanes.

També apareixen verbs en futur, com per exemple:

- Menjarem sopeta

- Les castanyes torrarem i per Tots Sants les menjarem.

La majoria dels verbs que apareixen són de la primera conjugació, tot i que també n'hi ha d'altres i gairebé sempre són verbs en trecera persona.

Adverbis

D'adverbis, n'apareixen de tot tipus. Són, per exemple:

- Plou poc - Puja aquí dalt - Neules també

- Del novembre enllà

Preposicions

Hem observat així mateix, l'ús de les preposicions

- A la cuina del castell - Fins un altre dia

- La reina del país

SINTAXI

Les frases en aquest tipus de llibres són molt senzilles i normalment segueixen l'estructura:

SUBJECTE + VERB + COMPLEMENTS

És el cas de:

- El sol s'ha amagat. - L'Oriol ha marcat un gol.

- Aquest tren modern és molt ràpid.

- Avui no és el meu dia. - El pont s'ha enfonsat.

Tot i això, també podem veure altres estructures com pot ser l'alteració de l'ordre dels elements de la frase:

- El rei ros, les joguines ha portat.

- Anava enlaire la gavina.

També podem trobar el subjecte el.líptic:

- Porta caputxa i no es mulla.

- Corre molt i no el veus gens.

Algunes estructures que són més complicades són les oracions subordinades introduides per la conjunció `QUE', com aquestes:

- Una cama i un barret que s'aguanta dret.

- Alegra't panxeta que Nadal ja ve.

- Diuen que són molt bufons.

Hem trobat també frases juxtaposades i coordinades. El nexe copulatiu `I' és el que més s'utilitza.

- Ens posem una disfressa, cantem, ballem i fem gresca.

- Corre molt i no el veus gens. - Té tres lletres i es diu pop.

- Ja plou, ja plou, farem xip-xap.

Les frases són tant afirmatives, com negatives, com interrogatives. Aquí hi ha alguns exemples:

- Què fa la Judit ? - Què en saps dels dofins ?

- Joan, que has agafat les meves sabates ?

- Me'n vaig a Venècia. - És molt divertit.

- Posa al llit una altra manta. - No m'enganyaràs.

- Jo no vull, mare. - No té ales.

Hem trobat també oracions exclamatives:

- Quina sort ! - A reveure, castor !

- La Caputxeta ! - Au, vinga !

RECURSOS

En aquest tipus de llibre predomina el dibuix sobre el text i n'hi ha bastant per les moltes endevinalles, rodolins i poemes que hi apareixen. Les imatges ajuden a comprendre les paraules, sobretot en el cas de les endevinalles.

També es pot observar que són seqüencials les il.lustracions que presenten text seguit una mica més extens que els de la resta. És a dir, que els dibuixos mostren les seqüències d'aquelles historietes que s'expliquen.

D'altra banda, un altre aspecte a tenir en compte és l'ús d'algunes figures retòriques com les onomatopeies o les comparacions:

- Tic, tac, tic, tac... (rellotge) - Muà (petó)

- Riiiiiiiiing ! (telèfon) - Ai, ai

- Tut, tut, tut (trompeta) - Sóc més alta que un gegant.

I per acabar, hem de destacar el gran ús que fan els llibres de text del català oriental dels embarbussaments, les endevinalles i els rodolins. Aquí tenim alguns exemples:

- Un de llargarut, dos més baixets, un de prim i curt i un altre de grosset.

- Una cama i un barret que s'aguanta dret. Què és ?

- Sóc més alta que un gegant i em passo el dia fumant. Què sóc ?

- Un camí, quina cosa tan curta de dir i tan llarga de seguir.

- Què ha passat ? El sol s'ha amagat.

- Si per Nadal hi ha lluna blanca, posa al llit una altra manta.

- En Pinxo va dir-li a en Panxo: Vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir-li a en Pinxo: Punxa'm però a la panxa, no.

- En cap cap cap el que cap en aquest cap.

Català occidental

LÈXIC

Els temes que més es tracten als llibres de text són principalment: els animals, la família, la roba de vestir i les parts del cos. Coneguem-ne alguns exemples:

Animals:

- Llebre - Pollet - Palometa (Papallona)

- Lloca - Ànec - Titot (Gall d'indi)

- Gos - Vaca - Bou

- Pardal / Ocell - Xixes - Caparres

- Pingüins - Gripau - Granota

Aliments:

- Maduixa - Poma - Pera

- Ceba - Vinya - Bescuit

- Oli - Ous - Sucre

- Farina - Xocolata - Coquetes

- Melmelada - Avellanes - Trosset de pa

Família:

- Mare - Pare - Iaia

- Xiquet / a - Xicon / a - Tiet / a

- Fadrins (majors)- Menuts (xicotets)

Parts del cos i roba de vestir:

- Mà - Peu - Cama

- Cap - Dit - Melic (Ombrígol)

- Cabells rulls (Cabells arrissats) - Camiseta (Samarreta)

- Calcetins (Mitjons)

Oficis:

- Fuster - Forner - Mestre

- Mariner - Jardiner

Parts de la casa:

- Jardí - Teulada - Cuina

- Menjador - Espill (Mirall) - Teules

- Rajoles - Fumeral (Xemeneia)

Altres paraules:

- Tir (Tret) - Vesprada (Tarda)- A muntó (Un munt)

- Uit (Vuit)

Onomatopeies:

- Cucut - Tric, troc - Cocò, cocò

- Pin, pin

MORFOLOGIA

Substantius i adjectius

S'utilitzen substantius tant en femení com en masculí i tant en singular com en plural. Acostumen a anar acompanyats d'un sol adjectiu que sol estar situat sempre al darrere. Els adjectius solen ser colors, mesures i adjectius despectius. Aquí tenim alguns exemples:

- Un donyet xicotet, alegret i malcaradet

- Un roure altíssim - Vinyes verdes vor el mar

- De llaços verds em vaig vestir

- Miquel de la mel - Bescuit rodó

- Bon home

També utilitzen alguns sufixes augmentatius (-OTA) i disminutius (-ETA).

Determinants

Els determinants possessius s'utilitzen en les formes tòniques pròpies del català occidental, diferents a les de l'oriental. Són les formes: meu, teu, seu, meua, teua, seua... Però en canvi al català occidental trobem un ús important dels determinants possessius àtons amb formes plenes. Són: mon, ta, ton, ma, sa... Aquí tenim alguns exemples:

- Mon pare - Ma mare - Sa casa

Els determinants demostratius tenen triple gradació. Són: Est/e, esta, eix/e, eixa, aquell, aquella. Exemple:

- Este donyet és molt malcarat.

Pronoms

Els pronoms demostratius també apareixen amb la triple gradació als llibres de text del català occidental. Són açò, això i allò. Exemple:

- Açò no està bo

Els pronoms febles es poden observar també en totes les seves formes. Per exemple:

- Me'n faria una - Se'n va fer la casa

Verbs

En aquests llibres, trobem que s'utilitza molt el pretèrit perfet simple. Uns exemples són:

- El bescuit trobà. - Arribà el llop a casa

- L'home li donà rajoles

S'utilitzen les desinències pròpies del valencià com:

- Mor (Moro) - Estime (Estimo)

S'utilitzen, també alguns verbs front a altres més orientals. Són: tindre (tenir), vore (veure), eixir (sortir), agarre (agafe), entropessar (ensopegar)... Exemples:

- No tindre traça ni carabassa .

- Vinc de la muntanya, de vore el temps.

- Obrim una porta i ixim al corral.

- Agarre molt de sucre.

- Mira no entropesses.

Els verbs són tots formes simples de present i futur, i també algun passat perfecte i imperfecte. No trobem cap condicional, ni formes compostes perifràstiques. Tampoc apareix el subjuntiu, encara que sí les formes impersonals (infinitius) i els imperatius.

SINTAXI

Trobem frases afirmatives, negatives, interrogatives i exclamatives. Les preguntes no solen tenir més de tres o quatre paraules, i les contestacions sempre són `sí' o `no'. Per exemple:

- Vens amb mi a rodolar ? - Què és ?

- T'has fet mal a la mà ?

La sintaxi de les frases és més simple. Cada frase sol tenir subjecte, verb i complements sempre en aquest ordre, excepte si es tracta d'una cançó o d'una endevinalla. Per exemple:

- La gallina Ponicama pon un ou cada setmana.

- Sucret llança la pilota amb molta força.

També trobem algunes subordinades, però més simples:

- Un trem xicotet que corria sense por.

Les frases són coordinades copulatives o juxtaposades:

- Un convent de monges blanques, al mig un frare vermell més amunt hi ha dues finestres i damunt dos espillets.

Altres nexes també utilitzats són `PERÒ' i `PERQUÈ':

- Això no és difícil, però no està molt bé.

- Sucret no jugà més perquè s'havia fet mal.

RECURSOS

Hi ha moltes endevinalles acompanyades d'un dibuix a color per ajudar el xiquet. També hi ha cançons populars molts cops conegudes pels pares i embarbussaments. I també cal destacar que els objectes amb interés són dibuixats molt grans.

Per últim farem un recull d'algunes de les frases fetes que s'utilitzen com a recurs per enriquir el llenguatge dels llibres de text en català occidental. Són aquestes:

- Menjar a mos redó (Menjar amb molta gana)

- Estar com la neu (Estar molt blanc/a)

- Tremolar com un flam.

- Anar a peu coix (Anar a poc a poc)

- No tindre traça ni carabassa (No fer-ho massa bé)

- Deixar-se d'històries.

- Anar de recules (Fer-ho tot mal)

- Tindre mala lluna.

- Fer-ho a posta.

- Anar de casa en casa com el porquet de Sant Antoni (No estar mai quiet)

- Caminar a espaiet (Caminar a poc a poc)

- No passes pena (No et preocupes)

2. Els contes infantils___________________________________

Català oriental

LÈXIC

Sorprenentment, molts mots que apareixen als llibres de contes en català so s'utilitzen gaire i, sovint, són de difícil comprensió fins i tot per la majoria dels adults. Veiem-ne alguns exemples:

- Penell - Arpel - Sutge

- Botre - Càvec - Pixallits

- Arguelagues - Espiadimonis

Als contes infantils predominen alguns camps semàntics. És estrany que a algun conte no aparegui algun animal. D'animals, n'hem trobat molts:

- Esquirol - Zebra - Bisó

- Conill - Elefant - Simi

- Ocell - Lleó - Xai

- Papallona - Oca - Granota

- Libèl.lula - Ànec - Gos

- Dofí - Gallina - Cavall

- Verat - Pollastre - Vaca

- Balena - Burro - Cranc

- Pop - Eriçó - Gamba

- Ostra - Gavina - Formiga

- Anemone - Guineu - Talp

- Llagosta - Teixó - Panda

- Camell - Tigre - Girafa

- Corb - Voltor - Be

Ja hem vist que els animals apareixen constantment als contes infantils. Cal dir, però, que sovint apareixen animals ficticis, gairebé sempre dracs o també serps, llops o lleons amb diversos caps o potes. D'aquesta manera l'animal real passa a ser fictici enriquint la imaginació de l'infant.

Els membres de la família gairebé sempre apareixen als contes. Trobem normalment la mare i el fill o la filla, tant en forma humana com en forma animal. Exemples:

- La truja i el porquet - La gallina i el pollet

- L'ovella i el xai - La gata i el gatet

- L'ànec i l'aneguet - L'euga i el poltre

Sovint la figura masculina de la família apareix com a rei o com a cavaller en la majoria dels casos.

Les parts del cos apareixen molt als contes per a nens i nenes, de manera que els infants comencen a reconèixer la seva pròpia anatomia. Aquí hi ha alguns exemples:

- Cames - Orella - Estòmac - Boca - Cap - Espatlla

- Front - Mà - Braç - Esquena - Coll - Dents

- Nas - Pit - Ulls

I, òbviament, si els animals ja hem comentat que eren un element característic als contes infantils, també hi trobarem paraules referents a l'anatomia animal.

- Cua - Potes - Ales

Els aliments són una constant en aquest tipus de contes. Ara veurem alguns exemples demostratius:

- Una cullaradeta d'escudella

- Un mos de carn

- Un bocinet de patata

- La meitat d'un quart de poma tallada a trossets

- Coliflor - Flam - Sucre - Llet - Tomàquets - Ou

- Enciam - Cebes - Llimona

No poden faltar en els contes per a infants els mots referents a elements imaginaris. Són molt pocs els contes que no inclouen algun d'aquests mots:

- Fada - Màgic - Castell encantat - Fetillera - Drac - Gnom

- Geni - Gegant - Bruixa - Bruixot

El món del camp està molt present als contes, trobem que gairebé sempre hi ha un pagès entre els personatges, o que el lloc dels successos és un bosc... Tot seguit mostrem un seguit de mots referents al camp semàntic del món rural:

- Verema - Baies - Escarxofes

- Flor - Arguelagues - Saüc

- Liliàces - Plantada - Bardisses

- Tiges - Granger - Hort

Pel que fa als verbs, cal destacar que n'hi ha molts de moviment:

- Córrer - Enfilar-se - Saltironar

- Jeure - Giravoltar - Gronxar-se

- Saltar - Llançar

Si ja hem dit que hi ha molts mots sustantius referents al món rural, és lògic que també trobem verbs referents a aquest àmbit. Els verbs que hem trobat són:

- Sembrar - Regar - Plantar

- Llaurar - Tallar

MORFOLOGIA

Substantius

Els substantius als llibres de contes apareixen sovint en diminutiu. Això ho trobem als mots referents a animals petits i als nens:

- Ocellet - Filleta - En Tonet

- Conillet - Osset - Animaló

- Porquet - Aneguet - Bestiola

En canvi, quan als contes es fa referència als adults, tan els humans com els animals, acostumen a aparèixer les següents formes:

- Sr. Benet - Sr. Pau - Sra. Mercè

- Sr. Hopkins - Sra. Vaca - Sr. Lleó

- Sr. President

Òbviament, els noms apareixen en totes les seves formes, tant en masculí o femení com en singular i plural.

Adjectius

Els substantius van moltes vegades acompanyats d'adjectius que ajuden a fer més descriptiu el text. D'aquesta manera, la nena o el nen enriqueix més el seu llenguatge i té una visió més detallada del que li estan explicant. Aquests són alguns exemples:

- Sacs vells - Pobres i indefensos animalons

- Cordills esfilagarsats - Dolces notes de música

- Rampoines esmicolades - Cargols mig rovellats

És lògic que l'adjectiu i el nom tinguin una perfecta concordança quant a gènere (femení o masculí) i nombre (singular o plural) així doncs no trobarem cap que no concordi perfectament. Això és obvi perquè sinó seria un error ortogràfic. Cal destacar però, que quan hi ha una successió de noms i adjectius, normalment en una descripció, gairebé mai hi ha un sol nom i diversos adjectius, o diversos noms i un adjectiu, sinó que hi ha un nom i com a molt dos adjectius, o a l'inrevés dos noms i un sol adjectiu. Això depén molt del tipus de llibre i de l'edat a què va dirigit, però acostumen a aparèixer construccions com:

- Nous i avellanes dolces - Princesa formosa i bona

- La dona va tenir dos bessons rossos; la gossa, dos mastins rossos i l'euga dos poltres també rossos.

Determinants

Articles

D'articles, en trobem tant de definits com d'indefinits. Gairebé mai apareixen substantius sense un article o altre. A mode il.lustratiu, encara que considerem que aquest aspecte està força clar, mostrem alguns exemples:

- El gos del cavaller - Amb el cavall i la llança

- El noi va treure el mocador - Les set llengües

Demostratius

Els determinants demostratius els trobem sovint i sobretot quan el text està acompanyat de dibuixos, de manera que es mostra el nen quin és aquest o aquell animal, o què és això o allò. Exemples:

- Aquest és el castell d'iràs i no tornaràs, perquè tot aquell que hi va no torna mai més.

- Què és allò que es veu allà lluny?

Possessius

Els possessius són, potser, els determinants que més apareixen, després dels articles, és clar. En trobem una munió, de possessius, als contes infantils, sobretot en la seva forma tònica ja que al català oriental la forma àtona dels possessius no s'utilitza gaire, tot i que n'hem trobat algun exemple:

- Vinguen el meu mastí, la meva llança i el meu cavall.

- La seva barca i la seva canya

- Alliberà la princesa i tot seguit la dugueren a son pare.

- Avui no podem trobar llurs protagonistes.

Numerals

Els numerals també són abundants en aquest tipus de contes. Hem trobat molts més cardinals que ordinals. Aquí hi ha alguns exemples:

- Al cap de dos mesos, la dona va tenir dos bessons rossos.

- Tallà amb el seu ganivet les set llengües dels set caps.

- El primer cavaller

Quantitatius

També hem trobat força quantitatius als llibres de contes per a infants. N'hi ha de tot tipus. Aquí en tenim una mostra:

- Un munt de rampoines - Uns quants estrips

- Molts amics - Prou contents

- Massa gent - Uns quants dies

- Un pilot de diners - Poc temps

Indefinits

D'indefinits no n'hem trobat tants als contes per a nenes i nens en edat d'aprendre a llegir. Alguns dels que hem trobat són:

- Totes les dones ploraven - Cada tarda va al bosc

- El mateix indret - Algun conill

- Cadascuna de les potes

Els pronoms personals

Tònics

De pronoms tònics en trobem en tot moment, perquè als llibres per a infants gairebé mai es fa el subjecte el.líptic, sinó que sempre hi apareix.

- Tu no ets ningú! - Ells no han pogut escapar-se

- Vostè m'enviarà la pedra - Ell va dur el paquet

- Ella llaurava cada dia

Àtons

No poden faltar a qualsevol llibre en llengua catalana els pronoms febles i els llibres per a infants no són una excepció. N'hi ha de tot tipus:

- Va decidir anar-lo a veure - Se li girarà la feina

- Mireu-vos-el bé - Entaula't

- Digueu-me - Ja en sereu capaç ?

- Al bell cim de les llargues tiges s'hi feren visibles unes liliàcies

- En veure-la tan formosa, més interès hi va posar el cavaller

- Vés-te'n, que et devorarà i tot

Verbs

Els verbs, als contes per a infants, els trobem de moltes formes. Analitzant de primer les persones, cal dir que la majoria dels textos es narren en tercera persona, tant singular com plural. Molt poques vegades trobem un personatge o grup com a protagonistes en primera persona i tampoc la segona persona és l'escollida per protagonitzar aquest tipus de contes. El més usual és que un narrador ens expliqui la història utilitzant sempre la tercera persona singular o plural. La primera i segona persones apareixen als verbs que estan a oracions que diuen els protagonistes, gairebé sempre apareixen als diàlegs i són posats en poca dels protagonistes.

- Valga'm Déu - va dir el Sr. Benet

- Els buscaré una utilitat - va decidir

- No me'n parlis! - contestà la princesa

En aquests exemples veiem com l'escriptor posa la tercera persona en boca del narrador i la primera i segona en boca dels persontages.

Pel que fa al nombre, apareixen verbs en singular i en plural indistintament, ja que hi ha personatges sols i col.lectius de personatges.

Els temps verbals utilitzats són normalment els passats. El narrador acostuma a explicar la història en pertèrit perfet, gairebé sempre en la seva forma perifràstica però també en la simple, el pretèrit imperfet i el pretèrit plusquamperfet. En canvi els personatges utilitzen el present, el pretèrit indefinit i el futur simple i compost. Vegem alguns exemples:

- Que n'ets de ximple - va dir la dona

- Ell els preguntà: - Què teniu ?

- Quina cosa serà ? - es preguntava

- Ho has observat? - deia un cargol

- Algú trobarà la carta... - va pensar

Referent al mode dels verbs, hi trobem gairebé sempre l'indicatiu, però també apareix el subjuntiu a les frases que en necessiten, com són les construccions imperatives negatives. Vet-ho aquí alguns exemples:

- Per una vegada que et toca la fortuna, la deixes que se'n vagi així com així.

- Es treu per sorteig una noia perquè se l'emporti la serp de set caps.

- No tinguis por - Ni pensis en acostar-t'hi

També apareix el mode imperatiu:

- Digueu-me on surt aquesta fera.

- Vinguen el meu mastí, la meva llança i el meu cavall.

- Deixa'm anar. - Sapigueu

- Agafeu el carboner i fiqueu-lo al calabós.

I naturalment també apareixen les formes no personals del verb:

- Fer soroll - Lligada

- Promès - Causant

Adverbis

Trobem als llibres de contes per a nenes i nens tot tipus d'adverbis. N'hi ha de lloc, de temps, de manera, de quantitat, que són els que més apareixen, mentre que els d'afirmació, negació i dubte no són tan freqüents. Aquí hi ha un recull d'alguns dels adverbis trobats:

- Aquí estaràs segur.

- En Jan Petit era damunt la flor.

- Què és allò que es veu allà lluny?

- Pertot arreu corria.

- Va tornar vora del llac.

- De vegades la princesa es passejava tota sola.

- Demà hi anirem.

- Cada dia sortia amb la barca, de bon matí.

- La nena estava sempre distreta.

- El Sr. Pau juraria que el paquet cada cop pesa més.

- Aquest paquet és justament el que estava esperant.

- En Jan Petit dibuixava sovint.

SINTAXI

Subjecte (Sintagma Nominal)

L'estructura del sintagma nominal als contes per a nens és molt senzilla. Acostuma a ser la següent (amb algunes excepcions):

DETERMINANTS + SUBSTANTIU + COMPLEMENTS DEL NOM

D'aquesta manera, la comprensió lectora és molt més fàcil per l'infant. Vegem alguns exemples de construccions que segueixen aquest esquema:

- L'hort dels seus pares - Una gran ciutat

- Els seus tresors - Fusta per a la foguera

- L'altre germà bessó - La setmana passada

Predicat (Sintagma verbal)

Arribats a l'apartat de la sintaxi, ens adonem realment de quin és el nivell de lectura i de comprensió del text dels nens i nenes, en funció del llibre que llegeixen. Hi ha construccions molt complicades als llibres per a infants més grans i amb frases molt senzilles als contes pels que comencen a llegir. Ara podrem veure algunes d'aquestes construccions que de vegades són complexes i d'altres són extremadament senzilles.

- La fada Viviana, padrina seva, no havia deixat ni un moment de vetllar per ell, però no havia volgut intervenir en les seves aventures recents perquè volia que ell mateix s'adonés de les conseqüències d'una curiositat excessiva.

- Tot d'un plegat, en Jan Petit, que, com ja deveu suposar, no estava d'allò que se'n diu a cor què vols a la gorja del moliner, sortí disparat com una fletxa.

- El Sr. Pau fa de carter. El Sr. Pau fa de carter a Ferrerons.

- Però deuen ser visions. Quan comença a pujar el turó, el paquetot ja no pesa tant. Cada cop pesa menys. I a cada passa és més petit.

Com sabem quan un text té més dificultat? Analitzant la sintaxi, podem saber que quan un conte té moltes frases subordinades, tant substantives, com adjectives, com adverbials, és perquè està orientat a infants que llegeixen millor. En canvi, les narracions amb oracions simples i, a tot estirar, coordinades són les que van dirigides als primers lectors, que hi trobaran una fàcil comprensió.

RECURSOS

Als contes per a infants, trobem moltes frases fetes i construccions estereotipades, que enriqueixen el llenguatge dels petits lectors. Aquí hi ha un recull de les més significatives:

- Per aconseguir el que volia no mirava prim.

- Es divertia qui-sap-lo amb aquestes novetats.

- Una vegada va anar ben prim que un escarabat no l'atrapés.

- Els cargols s'explicaven algun secret a cau d'orella.

- Anava cantant a cor què vols i amb un pam de boca oberta.

Els autors d'aquests contes també utilitzen alguns figures retòriques per embellir el llenguatge. Aquestes són les que hem trobat:

- Es llançava al damunt com una fletxa (Comparació)

- Tocava una flauta d'on sortien dolces notes de música (Sinestèsia)

- I la terra del camp semblava contenta de ser sembrada per elles. (Personificació)

Gairebé tots els contes per a infants tenen il.lustracions que ajuden a estimular la imaginació del lector o a que la nena o el nen reconegui els objectes i personatges que està llegint al text. Així, doncs, trobem als llibres de contes, tant del català occidental com de l'oriental, molts dibuixos amb molts colors que fan referència al text escrit de la mateixa pàgina.

En alguns llibres de contes, com poden ser els de les Tres Bessones o els d'en Teo, apareixen al final alguns jocs o manualitats per fer participar a l'infant, més enllà de la simple lectura. Tot i això, la majoria de les publicacions no contenen aquest tipus d'elements.

Català Occidental

LÈXIC

Als llibres de contes d'autors reconeguts, és a dir, contes que no són populars, hem observat aquests mots no trobats fins ara:

- Un diner - Espardenya - Quasi (Gaire)

- Bancals - Mentrimentre - Flors d'agret

- Embadalida - Piular dels pardalets - Fer via

- Mas (Caseta) - Nyas - Rebost

- Surava - Faena - Prompte (Aviat)

- Enjornet - Preucupat - Al caramull - A poqueta nit (Vespre)

MORFOLOGIA I SINTAXI

Considerem que la morfologia i la sintaxi dels contes per a infants en català occidental són les mateixes que lles dels llibres de text. Per tant, no cal que tornem a repetir-les i ens remitim a la pàgina 15.

RECURSOS

Com sempre, els recursos més utilitzats als llibres de lectura per a infants són les frases fetes, les onomatopeies i els dibuixos. Tot i que abans ja hem mostrat alguns exemples, ara n'ensenyarem d'altres que hem trobat als contes d'autor del català occidental. Són els següents:

- Cames acaceu-me - Picant sola

- Entre el recapte i el caldo - Tic, tac, tic, tac...

- Miau, miau

3. Els contes populars adaptats als nens______________

Català Oriental

LÈXIC

Els contes populars, adaptats per autors i convertits en literatura infantil, contenen sovint mots que en l'actualitat no s'usen. El fet que siguin contes tradicionals que el poble transmetia de pares a fills, fa que el seu llenguatge sigui ric en expressions gairebé perdudes.

Els camps semàntics ja els hem mostrat diverses vegades anteriorment, per tant, ara només ensenyarem aquets mots oblidats que hem trobat. Són els següents:

- Murrieria - Car (ja que) - Paó

MORFOLOGIA I SINTAXI

La morfologia no varia gaire respecte al que hem vist fins ara. L'única diferència és que, en aquests contes, on sovint hi ha rima, acostumen a haver molts diminutius i moltes formes iguals. Per deixar-ho més clar, ho exemplificarem:

- Una vegada hi havia una rateta

que escombrava l'escaleta.

Va trobar un dineret, i va dir:

- Què en faré, què no en farè,

del dineret?

Si me'n compro avellanetes

em cauran les dentetes,

si me'n compro pinyonets

em faran mal els queixalets.

Aquí podem apreciar el paral.lelisme de moltes terminacions i les estructures repetitives de les oracions. Així, a més de donar un to molt peculiar al conte, tot introduint l'infant en el món de la rima, se li facilita la comprensió per la repetició contínua de la informació.

Les frases continuen tenint un ordre clar:

SUBJECTE + VERB + COMPLEMENTS

Exemple:

- La princesa va passar la nit en aquell llit tan alt.

- Quina veu feu?

- Un gall molt tibat va passar.

- La rateta tenia l'olla posada al foc

RECURSOS

Els contes populars tenen a les seves pàgines frases fetes molt enriquidores del llenguatge. Precisament per haver passat de pares a fills, contenen una herència esplèndida que ens mostra elements de la llengua d'ahir i d'avui. Aquí tenim alguns exemples:

- L'aigua queia a bots i barrals

- Girar la truita - Fer el ronsa

- Un princesa de bo de bo. - Heus ací el que ens contà

- De viu en viu - Vet aquí una rondalla

Un recurs que ja hem esmentat és l'us dels versos, de la rima, de la poesia en general. Tot i que abans ja hem posat un exemple del conte La rateta que escombrava l'escaleta, ara n'hi posarem un altre del mateix relat.

- I heus aquí que passa el gat,

molt polit i clenxinat,

que en veure la rateta

li diu:

- Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta,

que et voldries casar amb mi?

- Oh! vejam quina veu feu?

- Mèu, mèu, mèèèuuuu....- miola el gat

- Ai, sí, sí que m'agradeu

amb aquesta fina veu!

Aquest fragment ens mostra un aspecte que trobem sempre a la majoria dels contes populars; la visió masclista de la dona, representada sovint per animals. La dona apareix en aquests relats com vanidosa, dependent, massa innocent, per no dir ximple, etc... Però bé, d'aquest tema ja en parlarem en la conclusió del treball.

Català Occidental

LÈXIC

EL lèxic als contes populars adaptats a la literatura infantil és més generalitzat, però trobem temes concrets que capten l'atenció de la nena o el nen. Per altra banda, continuen les històries fantàstiques on sempre acaba guanyant el bo i derrotat el roïn.

Hi ha molts mots relacionats amb la natura:

- Carena de la Penya Roja - Pic molt gros i enlairat

- Cingles - Barrancs - Cabres

- Un boc - Pomeres - Hivern

- Primavera - Margarida - Rossella

- Serra blanca de neu - Serralada - Conills

- Cavalls - Cuaset - Cacera

També hem observat que torna a aparèixer el camp semàntic de les coses de menjar:

- Llet de cabra - Pa - Formatge blanc

- Mel - Tres molletes de bacallà

- Codony

I, per últim també hi ha paraules relacionades amb la cort:

- Príncep - Princesa - Rei

- Criat - Servs

MORFOLOGIA

Substantius i Adjectius

Els substantius sempre o quasi sempre van acompanyats d'adjectius en molts casos bastant complicats per als nens. Exemple:

- Pell de pergamí i nasos d'esparver

- Malgrat ser tan esquerp i feréstec.

També s'utilitzen els sufixes disminutius i augmentatius com són: `-OTA' i `-ETA'.

Pronoms i verbs

Pel que fa a aquests aspectes, ens remitim al que hem analitzat a la pàgina 15. Una única diferència que hem trobat ha estat la utilització de formes compostes perifràstiques i la gran abundància de passats. En aquests llibres no solen aparèixer el subjuntiu, l'imperatiu o les formes impersonals.

SINTAXI

El to sol ser de narració i hi han poques exclamacions i interrogacions. Les frases ara sí que són més llargues amb diferents subordinades. Els nexes són de tot tipus:

- Tanmateix - Malgrat - Mentre

- Però - Perquè - Ar que

- Puix - Doncs - Per això

- Després

També hi ha la introducció del diàleg i una gran utilització de la puntuació.

RECURSOS

A les rondalles, a les faules i a tot aquest tipus de relats trobem moltes frases fetes, com són:

- Per la senyera d'En Jaume !

- Feta de pedra

- Dignitat de príncep feta coca

- Se li féu tot negre

Als contes tradicionals que hem treballat s'intenta fer la història creïble. El lloc on succeeixen els fets és conegut pels infants, està dintre del seu país, és Foia de Castalla, que és una muntanya i un poble, Tibi, per exemple. El temps dels fets és quan València era un regne.

Alguns recursos que els llibres que hem consultat no incluen són les onomatopeies i les frases establertes de començ i final, com Vet-ho aquí una vegada o Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat.

Podríem considerar la rondalla com qualsevol narració per a adults però els seus temes, l'enclavament en un lloc proper i els seus ingredients fantàstics i misteriosos fan que siga un gènere apropiat per a la literatura infantil.

4. Escriptors prestigiosos que han fet literatura infantil_____________________________________________________

Aquest és un llistat dels escriptors catalans que han fet literatura per a nenes i nens i algunes de les seves obres en aquest àmbit:

Carles Riba:

- Joan Barroer

- Joan Feréstec

- Guillot Bandoler

- Les aventures d'en Perot Marrasquí: Aquest és un llibre de les aventures d'un noi des de que néix amb un to humorístic mol fort.

Josep Carner:

Aquest autor reelabora diversos contes populars.

Joan Salvat-Papasseit:

- Els nens de la meva escala

Ernest Martínez Ferrando:

- Una nit de maravella

- Catarina i sa madastra

Joan Fuster:

- Un món per a infants: Aquesta és una antologia de textos seleccionats per aquest autor.

Enric Valor:

- Rondalles

Pere Calders:

- Raspall: Aquest llibre parla sobre un nen que perd el seu gos i agafa un raspall com a gos. Al poc temps, el raspall pren vida pròpia i salva al pare d'un lladre. Aleshores el raspall esdevé la mascota familiar.

Josep Vallverdú:

- L'home dels gats

- Rovelló: Aquest llibre té el premi Folch i Torres de l'any 1968 i el premi de la C.C.E.J. del 1970. Tracta d'un gos petit amb moltes ganes de créixer i fer-se gran. Acollit en una masia, es fa amic de les persones que conviuen amb ell.

5. Últimes innovacions en la literatura infantil_______

En l'actualitat, les últimes tecnologies s'han posat a la disposició del món editorial. Els llibres per a nens han anat evolucionant fins a arribar a una sofisticació considerable.

Naturalment, els llibres de tota la vida, amb dibuixos i text, continuen publicant-se avui en dia, però tenen en competència altres novetats que els roben lectors.

Una d'aquestes novetats són els llibres de dibuixos en tres dimensions (3-D). Aquests llibres, que no tenen text, omplen les seves pàgines amb quadres que a simple vista no semblen res, però que mirant-los fixament, ens donen una imatge en tres dimensions, amb relleu.

Altres llibres han acollit microxips entre les seves pàgines, de manera que el nen o la nena, en prémer un botó, pot sentir el soroll d'un animal o d'un objecte. Acostumen a ser llibres amb poc text ja que tenen com a màxim un substantiu que designa l'objecte (per exemple: La vaca) i amb dibuixos senzills. En prémer el botó que es troba al costat de la vaca, l'infant pot sentir: Muuuuuu !!! D'aquesta manera, des de ben petits els nens i nenes relacionen una imatge i un so amb la seva forma escrita.

Entre tot el ventall de noves aparicions editorials per a nens, cal esmentar el paper dels ordinadors. Des de petitets, moltes criatures tenen l'oportunitat de jugar amb els ordinadors. Per adonar-nos d'això, només hem de fer memòria i pensar en els jocs que més venien el passat Nadal. Molts eren “mini-PC's” que introdueixen a l'infant en el complicat món de les computadores. Per aquest motiu existeixen ja diccionaris per a nens en versió CD-ROM; diccionaris que mostren una imatge en moviment de l'objecte buscat (per exemple, un cavall) amb una definició que pot ser llegida o escoltada.

Tot això beneficia als petits lectors? Aquesta és una pregunta complicada de contestar perquè aleshores ens hauríem de preguntar: la societat tecnològica cap on anem ens beneficia? La literatura infantil, com a part de la literatura en general simplement reflexa la societat de què és filla.

Poc a poc les noves tecnologies van envaint el nostre món, la nostra societat s'aboca a l'univers de les autopistes de la informació on la imatge i el so són elements molt importants. Per l'altra banda, el text i els vells llibres van en regressió.

Tots els nous canvis ens espanten. També fou una gran revolució la impremta en el segle XV i ara no podríem passar sense ella.

El que està clar és que els nostres infants també formen part d'aquest futur que s'aproxima, i per tant han d'estar amb contacte amb molts dels elements que seran d'ús diari quan ells siguin adults. Quedaran enrera els contes populars, les rondalles, els llibres mòbils, o els simples contes? Si a nosaltres ens han arribat contes tradicionals que tenen centenars d'anys, per què no poden arribar els actuals contes al temps futur?

6. Conclusions: La importància de la literatura en els nens_____________________________________________________

El món de la infantesa és un univers complex d'imaginació i somnis però sempre amb una gran projecció de futur. Aquesta etapa tan decisiva en la formació de l'ésser humà té unes necessitats que s'han de cobrir amb una cura especial.

La literatura infantil és, per tant, bàsica en la formació de l'adult. La llengua que l'infant aprengui, els valors ètics que percebi, el mode de viure que li ensenyin, seran conceptes que el futur adult aplicarà durant tota la seva vida.

Un dels objectius d'aquest treball era veure quin és el model de llengua que els nens aprenen a l'escola amb els llibres de text i a casa amb els contes. Primer, voliem observar els camps semàntics més usuals en aquest tipus de llibres. Hem arribat a la conclusió que els més habituals són els animals, la família, el menjar, la roba de vestir, les parts del cos i els elements ficticis.

Pel que fa a la morfologia, voliem observar la quantitat d'adjectius i la seva forma, si s'utilitzen els diminutius, si hi ha molts pronoms... entre d'altres coses. Però molt especialment voliem veure les diferències entre el català oriental i l'occidental. Aquestes diferències són les mateixes que podríem trobar entre novel.les de tots dos dialectes: les diferents formes dels demostratius i dels possessius; els adverbis de lloc; les treminacions verbals; les diferents frases fetes i el lèxic característic de cada varietat dialectal.

Quant a la sintaxi, hem observat que és el que més varia cada cop que un infant canvia de nivell de lectura. Als primers llibres de lectura trobem col.leccions on cada exemplar treballa alguns sons concrets. Aquests tipus de llibres presenten un dibuix senzill i una, dues o tres paraules al costat (per exemple: sopem sopes). Un exemple són els llibres de la col.lecció A poc a poc de La Galera. Més endavant, quan el nen o nena ja domina bé la majoria dels sons, pot començar a llegir contes amb frases més curtes. En aquests contes trobem un dibuix i no ja dues paraules sinó tota una frase, encara que molt senzilla. Un exemple d'aquest tipus de contes és el de la col.lecció Àlbum d'Estrelles Walt Disney d'edicions Susaeta. Després, l'infant ja comença a llegir paràgrafs de text amb diverses frases tot i que els dibuixos continuen essent molt importants. La col.lecció El Drac Vermell de l'editorial Argos Vergara n'és un bon exemple. En aquest moment la nena o el nen ja sap llegir força bé i pot començar a llegir petites novel.les amb pàgines senceres de text com són els llibres de la col.lecció El Vaixell de Vapor de l'editorial Cruïlla, edicions SM.

Sabent tot això, podem deduir que els nivells de lectura varien en funció d'estructures de les oracions i de la quantitat de text. Una conseqüència directa de la poca quantitat de text és l'elevat nombre de dibuixos. És a dir, els dibuixos desapareixen conforme augmenta la quantitat de text. En conclusió, ens hem adonat que els dibuixos són fonamentals en les primeres lectures dels infants. De fet, a tots els llibres de text i de contes, apareixen el nom de l'escriptor i el de l'il.lustrador amb igualtat d'importància. Alguns il.lustradors que hem trobat amb certa freqüència són Margarita Menéndez, Pere Prats Sobrepere, Pilarín Bayés o l'incombustible Walt Disney.

I dels dibuixos de Walt Disney cal fer una menció apart. Hi ha una munió de llibres que tenen com a protagonistes els personatges Disney. N'hi ha que ensenyen vocabulari i n'hi ha que ensenyen a pronunciar sons, hi ha adaptacions al paper de totes les pel.lícules Disney (El Rei Lleó, Pocahontas, Toy Story, etc...) i hi ha adaptacions de contes clàssics (La Ventafocs, La Blancaneus, Els Tres Porquets, etc...) tant en llibre com en pel.lícula. De tota manera, encara que les històries Disney han estat publicades en català, les pel.lícules no sempre han estat doblades en la nostra llengua.

Un altre objectiu que ens vam plantejar en iniciar el treball va ser observar els valors ètics i morals que els llibres per a infants promulguen. Ha estat força decebedor veure com hi ha masclisme, sobretot als contes populars. En aquests contes, les dèbils, les que estan en perill són sempre les princeses, sempre maques i gentils, mentre que els valents i els que solucionen els problemes de les dones són els cavallers o els prínceps. Tot i que pot ser molt subtil, aquest tipus de narracions donen una visió de la dona dèbil (La Bella Durment), ximple (La Caputxeta que no reconeix la seva pròpia àvia), dependent (La Ventafocs), servicial, (La Blancaneus), vanidosa (La Rateta que escombrava l'escaleta) i sobretot, totes precioses.

Així, doncs, aquest anàlisi que hem preferit deixar pel final, ens mostra una imatge llastimosa de la dona que, actualment, no té gaire semblança amb la realitat. No volem ser alarmistes, però no creiem convenient que els nens i les nenes creixin llegint contes que discriminen la dona impunement. Inconscientment, l'infant assumeix que és la Blancaneus, la noia, qui renta, planxa, cuina, cus, etc... a la casa dels set nans, mentre que són ells els que ho tenen tot desendreçat i els que tornen a casa de treballar esperant trobar-ho tot recollit i el dinar a taula. Sense adonar-se'n, les nenes i els nens van adoptant el concepte de dependència de la dona vers l'home. Un bon exemple és el conte de La Ventafocs. Per què la Ventafocs ha d'esperar a casar-se amb un príncep ric i valent per sortir de tots els seus problemes? I La Rateta que escombrava l'escaleta? Per què presenta una concepció de la dona vanidosa i ximpleta que es deixa enganyar pels encants d'un mascle que l'acaba matant? Per què el llop, la figura masculina, és qui enganya a la Caputxeta, i el caçador, una altra figura masculina, el que la salva? Els infants van assimilant tot aquests petits detalls, detalls que condicionaran el seu comportament davant la societat en la seva vida adulta. Si volem lluitar contra el sexisme cal que ho fem des de la infància i mostrem a les nenes i als nens que tenen igualtat d'oportunitats i que tan valenta i intel.ligent pot ser la princesa com el príncep.

Un altre aspecte que hem observat i que, valorant el contingut no ens ha agradat, és la posició classista que prenen alguns contes tradicionals. La forta jerarquització feudal que mostren molts contes de prínceps i princeses no ensenyen als nens el que és la igualtat de tots els éssers humans. Un bon exemple d'aquests prejudicis de classe que els contes populars ensenyen és el de La Princesa i el Pèsol. Aquest conte comença amb aquestes paraules: Hi havia una vegada un príncep que es volia casar amb una princesa. Però volia, sobretot, que fos una princesa de bo de bo. Quan troba a una princesa, la reina, mare del príncep, posa un pèsol sota vint matalassos de ploma i vint de llana i fa dormir la princesa en aquest llit. La princesa es lleva tota plena de blaus i aleshores el conte ens diu: D'aquesta manera van veure que havia de ser per força una princesa de bo de bo. Perquè tot i els vint matalassos de llana i els vint matalassos de ploma, ella havia sentit la molèstia del pèsol. I tothom sap que una pell tan delicada només la pot tenir una princesa de bo de bo.

La imatge idealitzada de la dona maca, prima, gentil, innocent, tampoc ens ha agradat. La influència que tenen algunes models de passarel.la, tan exageradament primes, en algunes joves que emmalalteixen d'anorèxia és un tema del que s'ha parlat molt últimament. Aquesta imatge que ens donen des de ben petits, sobretot a les noies, que cal ser maca, prima, etc..., és a dir, sense cap defecte físic, és un aspecte latent als contes populars. En aquests relats, les princeses sempre són dibuixades amb unes figures perfectes i unes cares immaculades. Mai hem vist, ni creiem que veurem algun dia, una princesa baixeta, o un pèl grasseta, o no excessivament guapíssima. Sempre és la més maca la que es casa amb el príncep, també preciós, (per exemple, La Blancaneus). En el cas que sigui una noia de poble: el mateix, i tenim per exemple La Ventafocs, la noia més extremadament guapa de tot el país on succeeix la història.

Amb tot això volem dir que, totes les coses que ens ensenyen i que ens corregeixen quan ja som adolescents; això que ens ensenyen de la igualtat de sexes, de classes, de reconèixer els defectes normals de totes les persones, etc... cal corregir-ho des de petits perquè són temes latents a molts contes. Estem segures que el fet de llegir La Blancaneus, per exemple, no condemna a l'infant a ser un masclista i un classista tota la seva vida, però creiem que pot ser un obstacle a l'hora de desenvolupar una personalitat tolerant i igualitària del futur adult.

Hem de dir, però, que els contes que els autors actuals escriuen estan molt lluny de tots aquests aspectes negatius que hem citat. Els escriptors contemporanis han deixat enrera aquests prejudicis i fan uns contes que sí enriqueixen la formació de la persona. Si més no, els temes ja no són sempre les princeses i els prínceps, sinó que són històries quotidianes com és el cas de Les Tres Bessones o en Teo.

Tot aquest anàlisi del contingut hem preferit fer-lo al final del nostre treball per poder compilar tota una sèrie de dades que apareixien en alguns contes. Aquí acaba, doncs, el nostre anàlisi del contingut.

8. Bibliografia___________________________________________

BEL, A. i altres; Llengua. Ensenyament primari. Cicle inicial 2on; Ed Cruïlla; Barcelona, 1992

BEL, A. i altres; Lectures. Ensenyament primari. Cicle inicial 2on; Ed. Cruïlla; Barcelona, 1992

JIMÉNEZ, I. i altres; La Nau. Llengua. Llibre de lectura 2; Edicions Vicens Vives; Barcelona, 1992

JIMÉNEZ, I. i altres; Quadern d'exercicis. Llengua La Nau 2; Ed. Vicens Vives; Barcelona, 1992

ASENSIO, A. i COMPANY, M.; Qui li ha pres la son? Ed. Cruïlla, Barcelona, 1992

CALDERS, P. i SOLE VENDRELL, C.; Raspall; Ed. Hymsa, Barcelona, 1981

CONTES POPULARS; A la cort del rei Benet; Ed. La Galera; Barcelona, 1980

BIGAS, M. i altres; Jocs de Llenguatge (1. jocs de sons i lletres); Ed. Teide; Barcelona, 1990

BIGAS, M. i altres; Jocs de Llenguatge (2. Jocs d'expressió); Ed. Teide; Barcelona, 1990

ANDERSEN, H. C.; La princesa i el pèsol; Ed. La Galera; Barcelona, 1982

VALOR, E.; Rondalles valencianes; Ed. Gregal llibres; València, 1987

ARENAS, E. i altres; Sucret. Primer llibre de lectura; Ed. Gregal llibres. Alacant, 1984

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA; El Joc. Un recurs a la classe de llengua; Ed. Secretaria General de la Generalitat, Barcelona, 1984

O'CALLAGHAN, E.; Bestieses i animalades; Ed. Cruïlla, edicions SM; Barcelona, 1988

CONTE POPULAR; La Rateta que escombrava l'escaleta; Ed. La Galera; Barcelona, 1993

LLULL, R.; Llibre de les bèsties; Llibres del sol i de la lluna, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1981

COMPANY, M. i CAPDEVILA, R.; Les Tres Bessones anem a la neu; Ed. Arín; Barcelona, 1984

D.D.A.A.; El llibre de les paraules en català; Produccions Walt Disney, Ed. Susaeta; Barcelona, 1977

D.D.A.A.; El Rellotge, aprèn-ne les hores; Ed. Susaeta; Madrid, 1982

D.D.A.A.; Eva; Zip editora; Barcelona, 1979

D.D.A.A.; Àlbum d'estrelles Walt Disney. Donald; Produccions Walt Disney, Ed. Susaeta; Madrid 1970

DURAN, T. i BATALLÉ, V.; Carta de la lluna; Els llibres del sol i de la lluna, Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Barcelona, 1987

ALMODÓVAR, A.R.; El castell d'iràs i no tornaràs; Contes de la lluna i la pruna, Ed. Algaida; Madrid, 1986

OLLÉ, M.A; La sopa; Ed. La Galera, Barcelona, 1984

ALONSO, F. El gegeni; El Drac Vermell, Ed. Argos Vergara; Barcelona, 1982

COMPANY, M. i CRUZ, V.; La ciutat de les estrelles; El Drac Vermell, Ed. Argos Vergara; Barcelona, 1982

FERNÁNDEZ, C.; El venedor d'ombres; El Drac Vermell, Ed. Argos Vergara; Barcelona, 1982

FATOU, H.; Les aventures d'en Jan Petit, Bagul de contes, Ed. Hymsa, Barcelona, 1981

TIÓ, J.; L'ensenyament del català als no catalano-parlants; Ed. Eumo; Barcelona, 1982

ALCOBERRO, C. i LARREULA, E.; Orientacions per a l'ensenyament de la llengua catalana a E.G.B.; Ed. Proa; Barcelona, 1978

ARENAS, J.; Escola catalana, el nom no fa la cosa; Ed. La llar del llibre; Barcelona, 1987

SERVEI D'ENSENYAMENT DEL CATALÀ DE LA GENERALITATDE CATALUNYA; Quatre anys de català a l'escola; Ed. Secretaria General Tècnica de la Generalitat Catalunya, Barcelona, 1983

ARTIGAL, J.; Els programes d'immersió als territoris de llengua catalana; Ed. Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1995

BAQUÉS, M. Per aprendre a llegir i a escriure; Ed. Ceac, Barcelona, 1988

JANER, G.; La serpentina; Ed. Els grumets de La Galera; Barcelona. 1983

VALLVERDÚ, J.; Els convidats del bosc; Ed. Els grumets de La Galera; Barcelona, 1986

VALLERDÚ, J.; Els amics del vent; Ed. Els grumets de La Galera; Barcelona, 1984

VERDAGUER, J.; Què diuen els ocells? ; El Petit Esparver, Ed. La Magrana; Barcelona, 1985

Bibliografia

36