Llibre de les meravelles; Ramón Llull

Prosa didáctica catalana. Biografía. Argumento # Argument. Edat Mitjana. Llibre de les bèsties

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Comentari de text: Llibre de meravella

Ens trobem davant d'un fragment adaptat del llibre "Llibre de les meravelles" escrit per Ramón Llull l'any 1288 aproximadament. Aquest llibre tracta d'un xic, Fèlix, que és enviat pel seu pare a meravellar-se de les meravelles del món. Esta format per deu llibres que són: de Déu, dels Àngels, del Cel, dels elements, de les plantes, dels metalls, de les besties, de l'home, del paradís i de l'infern. Escrit amb molt d'enginy, és ple d'exemples preguntes i respostes.

Pel que fa al text, l'autor utilitza, el recurs de "les nines russes" per a contar-nos diferents histories, això vol dir, que els personatges al veure's sotmesos a noves situacions per a solucionar-les narren un nou relat que dona la resposta al problema plantejat amb anterioritat. Per això en aquest fragment de quaranta i una línies trobem tres històries ben diferenciades. Així doncs el comentari es fara per separat a excepcions d'alguns apartats.

En primer lloc el pastor parla amb Fèlix, per a respondre a la pregunta que aquest formula sobre l'educació que el rei dóna als seus fills. Ja que Fèlix no entén perquè el rei fa ensenyar al seu primogènit filosofia mentre que, al menor l'educa en "l'art" de la guerra.

Fèlix li respon que el rei necessita que el fill major siga savi per a governar amb seny tant al poble com a si mateix. D'altra banda al segon fill se l' educa en les armes perquè el seu germà major necessita homes fidels i ensinistrats per a quant heretarà el tro. I qui pot ser més fidel que el seu propi germà menor?.

El pastor lloa la saviesa del rei per l'educació que aquest dona als seus fills, i desitja que d'altres monarques seguisquen un criteri semblant. A més Fèlix afegix que pel fet que el rei haja tingut tan bona decisió es mereixedor que se li faça honor.

En segon lloc mentres que Fèlix i el pastor parlaven, vingué el rei, tots dos li feren reverencia. El sobirà els saludà i li preguntà a Fèlix perquè li han fet reverencia i cóm sap que es digne de tal honor.

Aquest li respongué amb una història que li succeí a un pelegrí quan és topa amb un rei molt malcriat. El caminant no li va fer reverencia, al contrari que la resta de les persones, per això el monarca és va empipar.

El pelegrí li narra un succés on li explicà a aquest sobirà el perquè no era digne que ell li fera aquest honor.

En tercer lloc, la narració del pelegrí, comença amb la descripció de la situació i els personatges del succés. Dos pelegrins ixen corrent de Jerusalem entres plors i planys.

Això es degut que a Jerusalem, una ciutat en possessió dels sarraïns, els musulmans declaren que Jesucrist no és Déu. Per això els viatgers proposen que aquesta Terra Santa podria ser recuperada de nou pels reis cristians i aquells que ho fan són mereixedors de tot tipus d'honors.

Després el pelegrí conclou, per a argumentar la seua conducta cap aquell rei, que com aquest monarca no ha fet res per a recuperar Terra Santa, no és mereixedor que li faça reverencia.

Aquest escrit tracta de les respostes que dóna Fèlix a través de diferents relats per a solucionar temes com: l'educació dels prínceps, l'honor cap al monarca o la recuperació de Terra Santa.

Entre les finalitats comunicatives més rellevants es poden destacar:

-L'autor es intenta convéncer-nos que els governants han de ser persones intel·ligents i sàvies per a servir am eficàcia al seu poble.

-Ens fa veure que el reis deuen tindre com a prioritat servir a Déu i recuperar Terra Santa.

-A més argumenta perquè un rei es mereixedor de l'honor.

Com he dit anteriorment al ser tres històries trobem que cadascuna d'ella està dividida en tres parts que són:

1ª història

La primera part (de la línia 1 fins a la 2) abraça la introducció. Es tracta de la pregunta que li fa Fèlix al pastor, el per que d el sobirà d'allí educa al fill major en la filosofia, mentre que al menor l'educa en les armes.

La segona part (que va de la línia 3 fins a la 9) El pastor li respon a Fèlix, que d'aquesta forma el futur rei serà savi per a governar i a més tindrà un exercit fidel.

La tercera part (de la línia 39 fins a la 41) Fèlix conclou que el monarca es mereixedor de l'honor pel seu bon criteri en l'educació als seus fills.

2ªhistòria

Primerament quan Fèlix i el pastor es trobem parlant, vingué el rei, i tots dos li feren reverencia, i el sobirà els pregunta la raó d'això. Mes o menys seria la introducció, que aniria de la línia 10 fins a la 15.

Seguidament Fèlix li respon contant-li el següent relat: un pelegrí que es trobava en una ciutat , governada per un monarca malcriat, al trobar-se'l no li fa reverencia i aquest s'enutja. Podríem dir que aquest fragment correspon amb el desenvolupament ( de la línia 16 fins a la 20).

Finalment el viatger li narra una nova història al rei, que dóna suport al deshonor que li ha fet. Perquè aquest sobirà no servix a Déu com deuria. Tant la finalització de la segona i la tercera història coincidix al tractar-se d'una conclusió moralitzadora del conte dels dos pelegrins. Esta compresa en la línia 24 fins a la 38.

3ªhistòria

Ens presenta als dos pelegrins que ixen de Jerusalem ( de la línia 20 fins a la 21).

A continuació el pelegrí explica que es trobà als dos viatgers plorant perquè els musulmans declaraven que Jesucrist no era Déu, en la mateixa terra on va néixer, on el sarraïns eren els posseïdors d'aquesta. Això abasta de la línia 21 fins a la 24.

Per a finalitzar els caminants declaren que tan sols són reis, aquells que ajuden a recuperar de nou Terra Santa i servisquen a Déu, una de les prioritats dels monarques. ( de la línia 24 fins a la 34).

Encara que aquest text és tracte d'una adaptació, podem trobar algunes irregularitats ortogràfiques, que em dispose a nombrar:

-L'autor utilitza el pronom vós (en la línia 14 i 15), avui en dia aquest pronom no s'empra, però en altres llengües romàniques encara s'utilitza com és el cas del portugués "você".

-Apareix la preposició car (a la línia 4 i 19) que prove del llatí "quare" i té un significat paregut al de doncs.

-A la línia 33 trobem hom, que prove del llatí "homo", és un pronom indeterminat que ens indica que l'acció del verb és realitzada per una o més persones.

-També utilitza el nexe e, (línia 31) en vegada del nexe i.

Referint-nos a la categoria gramatical sense dubte la més abundant és el verb:

digué (línia 1,3,16,23) respongué (línia 3) desitja (línia 9) siga (línia 7) és (línia 14,24,36) saludà (línia 12) hem fet (línia 14) ploraven (línia19)...

Els verbs corresponen al grup de dicció i pensament, quan els personatges narren les històries. Però per a donar-li certa agilitat al text utilitzen alguns verbs d'acció. Quasi tots els verbs es torbem en forma de preterit, menys quan els personatges narren relats i parlen en primera persona:

tenen (línia 22), són (línia 26 i 27) hi ha (línia27).

Trobem pocs adjectius al tractar-se d'un fragment narratiu on predomina la resposta ràpida i el relatar uns consells moralitzadors. Els més destacables són:

major (línia 1,3,8) natural (línia 3 i 4) menor (línia 2 i 6) bell (línia 14) malcriat (línia 16) i santa (línia 28).

Els adjectius es trobem darrere del substantius que modifiquen. Això és deu que l'autor no vol emfatitzar, solament narrar les tres històries per tal que el seu missatge s'entenga amb claretat sense necessitat d'emprar recursos retòrics ni adjectivacions difícils.

Ramón Llull fa utilitat dels diàlegs en gran part del fragment, perquè es tracta d'històries narrades pels propis personatges que les protagonitzen. Exemple d'aquest recurs el trobem a les línies 1, 14, 16 i 39.

Seguidament l'autor provoca una sensació repetitiva utilitzant dos verbs amb significat paregut. Em referisc a:

regnar i governar (línia 5 ) ; ploraven i planyien ( línia 21).

En aquest text, l'autor utilitza un registre estandard però amb algunes paraules estretes del registre formal. Alguns exemples poden ser:

irar(línia 19), llur (línia 23) ultramar (línia 29) crestià (línia 22).

Això és deu a què el llibre es va escriure abans que la llengua fora normalitzada, per això aquell que adaptat el fragment a un llenguatge més modern, ha vist convenient deixar algunes de les paraules inicials.

No he trobat cap tipus de recurs lexicosemàntic, ja siguen bé frases fetes, paraules derivades, metàfores...