Llibre de les bèsties; Ramon Llull

Literatura medieval en catalán. Siglo XIII. Fábula. Llibre de las meravelles. Prosa catalana. Fábula. Resum. Moralina

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 18 páginas

publicidad

'Llibre de les bsties; Ramon Llul'

Nom: M.K.Y

Curs: 4t B

INTRODUCCIÓ

Ramon Llull: va néixer a Mallorca l'any 1232, va patir una crisi que el va portar a dedicar-se a la conversió d'infidels. Després d'una etapa de formació va escriure obres per transmetre el seu pensament: el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre del gentil i dels tres savis, la Doctrina pueril, el llibre de l'ordre de cavalleria, Blanquerna.... Va mori el 1315 en tornar a Mallorca procedent de Tunis.

Llull planteja el desenvolupament de la narració en set capítols i una introducció, que és el lligam amb el Llibre de meravelles i un dels llocs on apareix el seu protagonista, Fèlix.

El Llibre de les Bèsties, tracta d'uns animals que representen les virtuts i els defectes dels humans en una societat, comença quant Fèlix troba a uns homes i ells li diuen que en una plana, unes bèsties, volen elegir un rei. Fèlix se'n va cap a la plana a veure el que passa. Amb això comença el llibre.

DE L'ELECCIÓ DEL REI

(capítol 1)

Resum: En aquest capítol els animals volen escollir a un rei per a que manes sobre el regne, el Bou proposa al Cavall perquè un rei ha de ser humil i herbívor, per no tenir por de menjar-se'ls. Però Na Renard (la rabosa) va defensar el lleó, què era una animal ferotge i carnívor, perquè ella viu de les sobres del seu menja. Finalment surt rei el lleó. Un dia després d'un parlament el Lleó tenia gana, així que, aconsellat per Na Renard, va decidir menjar el fills del Cavall i el del Bou.

El Bou i el Cavalla se van enfadar molt i se'n van anar del regne, van anar al regle dels humans. Allí els van esclavitzar, al Bou el van posar a llaurar la terra i al Cavall el van utilitzar per cavalcar. Un dia el bou sent que el volen menjar i decideix tornar, el Cavall, en canvi no volia tornar perquè estava segur de que si tornaria el menjarien així que es decideix quedar.

Moralina del capítol: el animal més fort és el que agafa més fàcilment el poder.

Eximplis:

  • contat per Na renard: En una esgleia catedral se feïa elecció, e era contrast, en aquell capítol, de l'elecció del bisbe car los uns canonges volien que fos bisbe lo sagristà d'aquella esgleia, lo qual era hom molt savi de lletres, e de virtuts era bundós. L'arquediaca cuidava ésser elet a bisbe, e lo cabiscol artestal, e contrastaven de l'elecció del sagristà, e consentien que fos bisbe un canonge simple qui era bell de persona, e no sabia ninguna ciència. Aquell canonge era flac de persona e era molt luxuriós. Molt se meravellà tot lo capítol de ço que l'ardiaca e el cabiscol deïen.

-Representació:

Sagristà: Cavall

Canonge: Bou

DEL CONSELL DEL REI

(capítol 2)

Resum: El Lleó va anunciar que necessitava un consell i va elegir a l'Ors, el Lleopard, l' Onça, la Serp i el Llop. Na Renard, quan va veure que no la va escollir, va explicar al rei que seria millor d'agafar bèsties amb menys poder (herbívores) ja que així se sentiria superior el Lleó. Els herbívors estaven d'acord i pensaven que elles i Na Renard havien de ser del consell. El Lleopard i el' Onça se'n van adonar que Na Renard manipulava al rei, i van fer el possible perquè no entrés, ja que, a més a més, tenia el suport dels herbívors. El Lleopard va dir al rei que Na Renard era molt astuta i posaria fi al poder del Lleó com a rei. Aquest, en entendre-ho, va fer entrar al gall a la cort.

Moralina del capítol: els més febles poden arribar a ser els més forts

Eximplis:

  • contat per Na Renard: Segons que es troba escrit en l'Evangeli, Jesucrist, que és rei del cel e de la terra, volc haver amistat e companyia d'homs simples e humils; e per açò elegí los apòstols, qui eren hòmens simples e pobres, a significança que en la seua virtut los axalçàs, e que ells ne fossen pus humils.

-Representació:

Jesucrist: Lleó

Apòstols: herbívors i Na Renard.

  • Contat per lo Lleopard: Sènyer, un comte havia guerra ab un rei; e, car lo comte no era tan poderrós com lo rei, ajudà's ab mestria de la guerra del rei, ço és saber, que aquell comte, secretament donà grans dons a l'escrivà del rei, per tal que li faés saber tots los ardits que el rei faria en sa guerra contra ell. E per ço aquell escrivà empatxava lo poder del rei, que no podia venir a fi de la guerra per comte.

-Representació:

Rei: Lleó

Comte: Na Renard

DE LA TRAÏCIÓ QUE NA RENARD TRACTÀ DEL REI

(capítol 3)

Na Renard va pensar un pla per venjar-se del rei, va intentar convèncer a l'Orifany perquè sigui ell el rei, l'Elefant li diu q el Lleó és massa fort per matar-lo i Na Renard el convenç, però ell no es fia del tot d'ella i al final el convenç del tot dient-li que el podran guanyar en astúcia no en força, llavors l'Orifany accepta.

Moralina del capítol: més val astúcia que força

Eximplis:

  • Contat per l'Orifan: En una terra s'esdevenc que un milà portava una rata, e un ermità pregà Déus que aquella rata caigués en sa falda. Per les oracions del sant hom, Déus féu caser aquella rata en la falda d'aquell ermità, lo qual pregà Déus que en faés una bella donzella. Déus exausí los precs de l'ermità , e faés una bella donzella.

  • Contat per Na Renard: En una terra s'esdeevenc que un cavaller havia, d'una dona, un bell fill. Esdevenc-se que la muller d'aquell cavaller morí, e lo cavaller pres altra muller, la quela desamà molt lo donzell, que son marit molt amava. Con aquell donzell fo d'edat de vint anys, la dona cogità manera per la qual faés a son marit eixellar de son alberg son fill, e dixa son marit que lo donzell l'havia demanat de follar. Tan fortment amava lo cavaller sa muller, que encontinent la creec de tot ço que dit li havia, e gità son fill de son hostal, e a aquell fo mandament que per null temps no fos en sa presència. Lo donzell fo molt mogut a ira contra lo pare, per ço car sens raon l'havia gitat de son hostal, e li havia tolta sa gràcia.

-Representació:

Cavaller: Lleó

Donzell: un altra persona

Muller: Na Renard.

EN QUAL MANERA NA RENARD FO PORTER DEL REI

(capítol 4)

A la cort es va decidir que el Ca fos porter i el Gat cambrer.

Na Renard va decidir anar a buscar al Bou, lo Bou li conta lo dura que es la vida al món dels humans. Na Renard te un pla i li diu al Bou que des de lluny fes bràmecs per a que el rei sentis por, el Bou es va posar a bramar des de lluny i Na Renard (fent compte com si no conegués al bou) va fer la valenta i va anar a buscar-lo. Na Renard amb el Bou a la cort, li demana perdo al rei posant com a excusa la maldat dels humans. Llavors Na Renard va guanyar molt de prestigi i proposa al Lleó que s'enviïn ambaixadors al rei dels humans per evitar enfrontaments. D'aquesta manera la rabosa aconsegueix ser portera (decideix qui pot sortir i entrar), i el Bou ascendeix a cambrer reial.

Moralina del capítol: la audàcia es més important que la força

Eximplis:

  • Contat per lo Bou: En una ciutat havia un bisbe qui era molt contrari a son ofici, e per la malícia e la deshonestat del bisbe, e per lo mal eiximpli que donava a son capítol e a les gents d'aquella ciutat, se seguia molt de mal, e es perdia molt de bé que fóra en aquella ciutat si els bisbe fos aquell que ésser degra, segons la regla de la doctrina que Jesucrist ne donà als apòstols e a sos consegüents. Esdevenc-se un dia que lo bisbe hac feta una gran injúria, e puixes anà participar ab los pastors en los boscatges; e dix que millor cosa era estar ab los pastors qui guarden les ovelles dels llops, que ab pastor que les sues ovelles auciu e dóna als llops.

-Representació:

Bisbe: Lleó

Les gents: els altres animals

  • Contat per Na Renard: En una vall hac un joglar posat son alduf, qui penjava en un arbre, e lo vent menava aquell temple e feïa-lo ferir en les branques de l'arbre. Per lo feriment que el temple feïa de si mateix en l'arbre, aixia de l'adulf un gran veu, la qual retenia tota aquella vall. Un simi havia en aquella vall qui oí el so, e venc a aquell aldolf; aquell simi se cuidà, que anaixí la veu era gran, que anaixí l'adolf fos ple de mantega, o d'alcuna cosa que fos bona a menjar. Lo simi esquincà l'adolf e otribà'l que fos buit.

-Representació:

Simi: Na Renard

Adolf: Bou

Joglar: Lleó

  • Contat per Na Renard: Un corb feïa son niu en una roca, e tots anys una gran serpent menjava-li sos fills. Lo corb havia molt gran ira de la serpent que sos fills li menjava, e no es gosava combatre ab la serpent, per ço cor no era tan poderos, que la pogués vençre per força d'armes. Aquell corb cogità que s'ajudàs ab mestria de la serpent, pus que força li fallia. Esdevenc-se un dia que la filla del rei jugava ab donzelles en un verger, e havia posat sa garlanda d'aur e d'argent e de peres precioses en la branca d'un arbre. Lo corb pres aquella garlanda e volà per l'àre llongament, tro que molts hòmens seguiren al corb , per veser on posaria la garlanda que la filla del rei molt amava, e que plorava fortament, car lo corb se'n portava la garlanda. Lo corb posà la garlanda en aquell lloc on estava la serpent; e los hòmens, con vegueren pondre la garlanda, veeren la serpent, e auciaren aquella.

-Representació:

Corb: Na Renard

Serp: Bou

  • Contat per la Serpent: En un estany havia un agró acostumat de pescar llongament. Aquell agró enveí, e per vellesa perdia sa caça moltes de vegades. L'agró cogità art e manera com s'ajudàs ab art e ab maestria, per la qual art e ell fo ocasió de sa mort.

-Representació:

Agró: Na Renard

DELS MISSATGERS QUE EL LLEÓ TRAMÈS AL REI DELS HÒMENS

(capítol 5)

El Lleó ensenya l'Onça i al Lleopard a parlar i a comportar-se correctament. Llavors els envia com a ambaixadors per a parlar i donar alguns regals al rei dels humans. Aquest accepta els regals. Durant el banquet va aparèixer un pobre dient que tots eren males persones ja que no se'n recordaven de Déu. El rei es defensà dient que ell era bo i misericordiós però que no perdonaria cap pecat per injust que fos. L'Onça i el Lleopard comentaren l'incident amb el hostaler, i aquest els diu que encara que pareixia un bon home, era una persona que no parlava molt, no feia cas als ciutadans del poble, no els comprenia i no sabia governar. Mentrestant Na Renard li fa enamorar al Lleó de la Lleoparda i li diu que es casi en ella perquè era la més bella del regne i això li muntaria el respecte. Quan el Lleopard i l'Onça van tornar al regne de les bèsties, la rabosa els va explicar que el seu rei, el lleó, havia abandonat a la seva dona i havia violat a la lleoparda. Llavors el Lleopard es va enfadar molt.

Moralina del capítol: el que una persona aparenta no es el que és en realitat.

Eximplis:

  • Contat per lo Lleopard: Un burges havia una dona de muller, que molt amava. Aquella burgès llogava un hostal que era prop son albergue, a una folla fembra. La muller del burgès veïa sovén entre los folls hòmens a aquella folla fembra, e pres-li volent que usàs de luxúria. Aquella dona fo llongament en pecat de luxúria. Un dia s'esdevenc que son marit la trobà ab un hom qui pecava ab ella. Molt fo irat lo borgès del falliment de sa muller; e sa muller dix a son marit estes paraules: <<Una vegada s'esdevenc que en una pradera combatien dos bocs salvatges, e per los grans colps que es donaven aixia'ls sang del front. Aquella sang casia en la bella herba que era en aquella plaça on se combatien; un volp llepava aquella sang. Esdevenc-se que los dos bocs s'aürtaren, e trobaren en lo mig la volp, e feriren aquella per los costats. Tan gra fo lo colp que donaren a la volp, que la volp ne morí; e dementre moria, dix que erra era ocasió de sa mort.

  • Contat per l'Onça: Un rei volc donar sa filla per muller a un altre rei, e secretament tramès un cavaller en la terra d'aquell rei, per demanar les condicions del rei. Aquell cavaller demanà als pageses e al poble de l'estament del rei, e tuit li'n digueren mal. Un dia s'esdevenc que aquell cavaller encontrà dos joglars qui venien de la cort del rei, lo qual hac donats diners e vesteedures a aquells joglars. Lo cavaller demanà als joglars de les costumes del rei, e ells li digueren que el rei era llarg, e caçador, e amador de dones; e de moltes d'altres coses lloaren lo rei. En les quals llaors, e per lo blasme que lo rei havia de son poble, conec lo cavaller que el rei era hom mal e de vils costums. Lo cavaller recontà a son senyor ço que havia oït dir del rei; e lo rei no no volc a aquell rei donar sa filla, car consciència hac en donar sa filla a hom mal acostumat.

DE LA BATALLA DEL LLEOPARD E DE L'UNÇA

(capítol 6)

La rabosa, quan aconsegueix formar part del consell, intenta que tots vagin en contra del lleó. Aquest s'enfada amb el lleopard, però l'Onça s'ofereix per protegir el rei, i qui guanyes la batalla tindria la raó, el Lleopard guanya la batalla però el Lleó enfurismat per tal deshonra es posa a lluitar contra el Lleopart, però ell estava molt cansat i no es podia protegir llavors el Lleó el va matar.

El dia següent el rei convoca als consellers i la Serp va dir que des que el Bou i Na Renard havien entrat a la cort van sorgir els problemes. El Bou es va excusar dient que ell havia estat manipulat per Na Renard, i aquesta enfurismada per la traïció va pensar en com matar al Bou.

Un dia en el regne feia molt de fred i el Lleó tenia molta gana, el Lleo li pregunta a Na Renard, que podria menjar?, ella li diu que li pregunta al Paó que, antes de que cridi al Paó, la rabosa li diu al Paó que si el rei li pregunta que podria menjar que li digues que mengi al Bou que esta dolent i aviat morirà.

El Gall va proposar de afegir més animals a la Cort ja que només hi era ella, però Na Renard va dir que millor era de només tenir una persona, perquè hi havia menys discussions. El Gall temia a Na Renard i va dir que no se'n fiava d'ella perquè tard o d'hora el mataria. I Na Renard el va matar davant del rei.

Al final Na Renard queda com a única consellera del rei, lo Conill es lo cambrer del rei i el Paó de porter.

Encara que les coses anaven be, Na Renard se'n va enredortar del que havia planejat amb l'Orifany, i per por de que la descobrís va anar a parlar en ell.

Moralina del capítol: Fins i tot la persona en la que més confies et pot trair.

Eximplis:

  • Contat per la serp: Una vegada s'esdevencque una volp atrobà, en una bella pradera una freixura, en la qual estava un ham, que un pescador hi havia mès per ço que prés la volp, si menjava aquella freixura. La volp, que viu aquella freixura, no la volc tocar, e dix aquestes paraules <<No és esta freixura posada en aquesta prada sens ocasió de tot treball i perill>>

-Representació: volp: Na Renard

-Pescador: Lleó

  • Contat per lo Bou: Un ric pagès desiujava honrament, e donà sa filla per muller a un cavaller qui amà la riquesa del pagès. E l'honrament convertí a si la riquesa, e la riquesa no poc haver tan gran poder en lo pagès, que en pogués haver honrament; mas l'honrament del cavaller tirà a si la riquesa del pagès, en tal manera que el pagès fo pobre e no fo honrat, e lo cavaller fo ric e honrat. E adoncs lo pagès dix al cavaller que en cuidança de cavaller e de pagès, està pobresa e treball de pagès, e honrament de cavaller.

-Representació:

Cavaller: Lleó

Pagès: Bou

  • Contat per lo Gall: Un papagai estava en un arbre ab un corb, e dejús l'altre havia un simi qui havia posada llenya sobre una lluerna, ca ciudava's que fos foc, e bufava en aquella llenya per atenció que faés en què es calfàs. Lo papagai cridava al simi, e deïa-li que no era foc, ans era lluerna. Lo corb dix al papagai que no volgués castigar ni aductrinar aquell qui no rebia consell ni correcció. Moltes vegades dix lo papagai al simi que lluerna era, e que no era foc ço que es cuidava que fos foc; e lo corb totes vegades repenia lo papagai, com volia endreçar ço que naturalment es tort. Lo papagai davallà de l'arbre e acostà's al simi, per ço que li pogués millir dar a entendre ço de què el reprenia; e tan prop s'acostà lo papagai del simi, que lo simi lo pres e l'aucís.

-Representació:

Papagai: Lleó

Simi: Na Renard

Corb: Gall

DE LA MORT DE NA RENARD

(capítol 7)

Na Renardvol matar d'una vegada per totes al Rei, l'únic que sap de les seves idees es l'elefant, però ell en realitat no esta d'acord, Na Renard li diu que s'afanyi a aconseguir el lloc de rei, però ell no vol, i diu que prefereix esperar a que torni la serp.

Na Renard perd la confiança en ell, i li diu que ho faci o sinó portarà les coses de tal manera que ell sortirà perjudicat, l'elefant li pregunta que seria ella quan ell fos rei, ella li contesta que serà l'única consellera reial.

Al final l'Orifany accepta, i el plana serà el següent: faria creure al rei que el senglar el vol matar i al senglar li diria que el rei el vol matar, d'aquesta manera estarien enfrontats. Hi hauria una baralla en la que lògicament guanyaria el rei, però com aquest ja no tindria forces Na Renard aprofitaria per matar-lo. L'Orifany accepta i li va dir a Na Renard que volia q hi haguessin uns testimonis d'aquest tracte, i elegiren al Conill i al Peó que li eren enemics. L'Orifany va anar a parlar amb el rei i el Senglar i els explicà el que Na Renard volia fer, i per demostrar-ho va fer parlar al Conill i al Paó, així que el Lleó matà per fi a Na Renard.

Moralina del capítol: Sempre t'has de guiar pels teus propis sentiments i no per la riquesa i pel poder.

Eximplis:

  • Contat per lo Lleó: A mon pare he oït dir e recontar que mon avi, qui era rei d'una gran terra, volc abaixar los barons a qui es tanyia honor, e volc exalçar les vils bèsties a les quals no es cové honrament; enfre les quals besties fo lo Simi, a lo qual fo molt d'honrament. Aquell Simi, per ço car era semblant a hom, hac desig que fos rei, e concebé, en lloc d'honrament, traïció contra mon avi.

-Representació:

Simi: Orifany

Avi: Lleó.

RECOPILACIÓ DELS PERSONATGES DE LA OBRA

-Lleó: és el rei de tots els animals. Les causes d'aquest privilegi són naturals: la feresa, el coratge, la presència física i un cos equilibrat, l'orgull i la força. Però té una personalitat molt dèbil ja que es deixa aconsellar per qualsevol i sempre fa el que li diuen.

-Na Renard (guineu): Sense ella no hi hauria narració. És presen­tada com la més traïdora de totes les bèsties. Sempre està prop del Lleó aconsellant-lo i portant-lo pel mal camí, planejant com matar-lo i el rei no s'adona de les seves males intencions. En relació amb els altres animals, uns la temen, altres si l'escolten però en desconfien i altres l'odien. Al final de la narració paga tots els seus fets amb la mort.

-Lleopard: Per les seves caracte­rístiques físiques s'apareix molt al lleó, trobo que per això ocupa un lloc important en el consell del rei. Es un fort enemic de Na Renard i el vol apartar del seu camí, par això aconsegueix que sigui enviat al regne dels humans, i mentrestant aprofita la seua absència per convèncer al rei de trair-lo.

-Onça: al igual que el lleopard és un animal carnívor que s'apareix molt al Lleó però es molt fidel al rei, però aquesta fidelitat li costa la vida.

-Elefant: És un animal herbívor que s'oposa molt a l'elec­ció del lleó com a rei, això l'acosta molt a Na Renard. Trobo que ens ensenya una lliçó de lleialtat, que a pesar de tot el que li ha ofert ell prefereix ser lleial, és un exemple a seguir.

-Bou. Té un paper molt important en la narració: és un dels herbívors que s'oposa molt a que el Lleó sigui el rei i sofrirà les conse­qüències. Trobo que és un personatge molt innocent, perquè no se n'adona que Na Renard el manipula com vol.

-Ca(gos) i gat. El paper d'aquests dos personatges és curt. Formen part de la cort del rei: el gat és no­menat cambrer i el gos, porter. El bou i Na Renard ocu­paran els seus llocs a la cort del rei i, de passada, la guineu haurà aconseguit allunyar dos animals que li feien nosa.

-Cavall: És un herbívor. És el en l'elecció del rei. El bou el presenta com un animal ideal per ser rei perquè és lleuger i humil. Anirà amb el bou al país dels ho­mes i seran tractats amb crueltat; el bou tornarà perquè el volen matar, però el cavall prefereix quedar-se-

-Gall El seu paper de curta durada dins l'obra. És proposat per l'ós i el lleopard com a conseller del rei en lloc de la guineu, el escollixen per les seues qualitats: despertarà el rei a l'alba per pre­gar a Déu i li ensenyarà la mane­ra com cal sotmetre la reina. Al final el rei l'accepta com a conseller. Perdrà el seu poder d'una manera molt cruel, intentarà obrir els ulls al Lleó però ho ha fet de manera poc delicada i la guineu ho aprofita per matar-lo.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre m'ha sorprès un poc. Al principi pensava que no tindria una trama entretinguda, però al final m'he adonat de que sí. Representa clarament el món dels humans a partir dels animals. Al començar pensava que se'm faria molt llarg i avorrit, ja que al principi em costava molt entendre les paraules, però a mesura que anava llegint era més fàcil d'entendre. Aquesta ha sigut per a mi la única dificultat d'aquest llibre. També penso que s'aprèn molt d'aquest llibre i et prepara per al futur.