Llibre de les besties; Ramon Llull

Literatura catalana contemporánea. Biografía. Novela # Sàtira de les ambicions humanes. Novel·la. Argument

  • Enviado por: Piluxi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
cursos destacados
Escritor
CCC
¿Te has visto en la necesidad de contar algo por escrito y no has encontrado las palabras adecuadas? ¿O no has sabido...
Solicita InformaciÓn

Las Relaciones Culturales entre Gibraltar y la Comarca
UNED
El fin de este curso es profundizar en la peculiar estructura de un territorio marcado por la frontera como es el Campo...
Solicita InformaciÓn

publicidad

LLIBRE DE LES BESTIES

RAMON LLULL

COMENÇA EL LLIBRE VII, QUE TRACTA DE LES BESTIES

Fèlix va anant i es troba amb dos homes que venen de unes terres llunyanes i acabaven de passar per un pla on unes bèsties estaven elegint rei, ells pertanyien al orde del apòstols que anaven pobres perquè simbolitzaven la vida del apòstols cuan vivien. Fèlix els admira i també la seua predicacio.

I. DE L'ELECCIO DEL REI

Les bèsties estaven elegint rei la majoria volia que el lleó fora rei però el bou deia q el rei deuria ser algú q fora a fer mal als altres animals, que no menjarà altres animals i que fora bondadós, però la rabosa va dir que Deu va crear el mon per a que els homes foren estimats encara que menjaven carn i que havien de seguir el ordre que Deu havia establit. El bou va dir que havien elegit el cavall encara que s'alimentarà del mateix que ells, la rabosa havia elegit el lleó perquè s'alimentava de deixalles seues.

L'os, el lleopard i la pantera volien ser reis també dons volien prorrogar l'elecció però la rabosa els va posar un exemple i els va dir que el lleó era mes fort i que si anirien en contra seua el lleó que aniria a ser rei igual els tindria tirria i des de això van estar d'acord. El l lleó va surti elegit rei. Un dia el rei va estar reunit fins a la nit i li va entrar fam i es van menjar els fills del bou i el cavall, el bou i el cavall es van anar del regne per a servir al home per la pèrdua, preferien servir a l'home que viure amb por amb el home treballaven molt i un dia va venir el carnisser a veure si el bou estava gros perquè el home o volia vendre i el cavall va aconsellar al bou que fugirà a la seua terra perquè era mes preferible viure amb por que per un home tan desagraït.

II. DEL CONSELL DEL REI

Cuan va sorgit rei el lleó va pedir que eligiren consellers per a que l'aconsellaren i que estigueren a la seua altura, va sorgir; l'os, el lleopard, la pantera, la serp i el llop, la rabosa es va enfadar per no haver surti elegida i va dir que Deu va elegir homes senzills i que haurien de ser consellers els herbívors. Als animals herbívors com també l'elefant, al senglar , al boc i al moltó el va péixer molt ve i van proposar la rabosa a conseller i ella va suggerir al l'elefant, al senglar , al boc i al moltó també. Al l'os, el lleopard i la pantera es va estranyar molt que la rabosa pertanyerà al consell. El lleopard va proposar al gall perquè era senyor de moltes gallines i que era millor que la rabosa. L'elefant va dir que estava d'acord perquè eixí donaria consell i el despertaria per les matinades però que també la rabosa era apta per que sabia molt, el lleopard va dir que o veia ve que dues persones de natures tan oposades estigueren juntes. La rabosa va dir que el rei deuria de estar rodejar t bèsties belles com: l'elefant, el senglar, el boc, el moltó i el cérvol. El rei desitjava que formaren part del consell la rabosa i els seus companys així anava estat però el lleopard li va dir en secret unes paraules que van fer que el rei decidirà que el gall podia ser del seu consell però la rabosa no per a que la rabosa no informarà als herbívors de que podien ser regalats en guerres Quan no sapiguem que fer.

III. DE LA TRAÏCIÓ QUE LA RABOSA VA TRAMAR CONTRA EL REI.

La rabosa i els seus company estaven molt disgustats. El elefant va dir que ara aniria a haver odi entre les carnívor i herbívors perquè no havia ningú representant herbívor en el consell i per lo tant no havia qui els defensarà tenien la esperança que el gall i la serp els defensaren però la rabosa va dir que no es confiaren perquè eres molt distints a ells. L'elefant estava molt preocupat per el que la rabosa l'havia dit i la rabosa li va dir que no tingueren por del rei i dels seua perquè si ell volia ser serp, ella buscaria la forma. L'elefant sospitava de la rabosa i ella es va donar comte se haguera estimat millor que fora rei el senglar però per no traicionar-ho el va intentar convèncer a l'elefant per a que fora rei amb un exemple de un home que va enviduar i es va casar a una dona que no volia al fill del home, Quan es va fer major el fill la dona va dir mentides sobre el xiquet i el home va expulsar i desheretar al fill aquest exemple va tranquil·litza un poc l'elefant i va creurà a la rabosa, per a ser rei deuria de morir el lleó però el lleó era fort i la rabosa dèbil. La rabosa va posar un exemple d'on lloc a on totes les bèsties acordaren amb el rei per a que les deixaren en pau que cada dia aniria una bèstia per a que el rei se las menjarà un dia li va tocar a una llebre que per por es va retardar i va enganyar al rei per a que fora a un riu i li va fer aproparse al riu i va dir que el seu reflex era un altre lleó que se la va voler menjar, i el lleó es va ofegar. El elefant va escortar la historia i va posar un altre exemple d'un rei que li dona recompensa a un patge per quitar-li un poll del seu vestit i un altre patge va tenir envetga i va fer el mateix i el va matar per no evitar que no hagueren polls en els seus vestits, la rabosa es va adonar que l'elefant tenia por i va dir que si la serp va aconseguir que Eva li donarà la poma a Adam ella podia fer que odiaren al rei i l'elefant va quedar convençut i va dir que ells seria rei si ella matava primer al lleó i que ells li donaria grans obsequis i honors per allò.

IV. COM VA ACONSEGUIR LA RABOSA SER PORTER DEL REI

A la cort del rei s'ordena que el gat fora cambrer ( perquè es menjava les rates que destrossaven la roba i per es seu aspecte paregut al del rei) i el gos porter (per la bona oïda, lladrava i feia saber al rei qui s'acostava). La rabosa va anar en busca del cavall i del bou i es va trobar pel camí al bou i lo va informar de la situació a l regne i el bou li va dir perquè anava a tornar al regne, així que per la situació el bou va dubtar si tornar o no i li va dir a la rabosa que en una ciutat havia un bisbe molt dolent i un dia desprès de fer una gran injuria va anava a fer missa un canonge va trobar tan mal aqueix que s'hen va anar de la ciutat i s'en va anar a viure al bosc perquè per a ells era mes preferible anar al bosc amb pastors que cuidaven de les ovelles que amb un pastor que el matava i s'he lis donava al llop. I en acabar de contar l'exemple li va dir a la rabosa que no tornaria i la rabosa va contar un altre exemple d'un ermita que vivia en la muntanya i sempre escoltava queixes del rei d'aquella terra que era un mal home pecador el ermita va pensar com podia portar al home pel bon camí, va anar a veure el rei i el va dir que pensava que es lo que mes l'agradaria a deu un ermita que el segueix o un bon rei el rei contesta que un rei bo amb el seu poble així el ermita es va quedar amb el rei per ensenyar-li el bon camí i va governar amb justícia així va convèncer el bou fent-li creure que l'àuria que el rei anava pel bon camí i acordaren que estiguera en el prat i quan estiguera ben recuperat bramularà fort tres vegades per la nit i altres tres pel el dia. quan va bramular el bou la rabosa va anar a veure el rei que tenia molta por, el rei li va preguntar qui era qui bramulava, el li contesta que una bèstia buida, i va a tornar a bramular i tots els del regne tenien por menys la rabosa i li van preguntar com era possible, i la rabosa va dir unes paraules de que un corb va posar la gargantilla de la filla del rei on vivia la serp perquè matava els seus fill així els homes mataren la serp i que per això el no tenia por perquè com la serp ella tenia intel·ligència i que faria morir la bèstia així. Seguidament la serp que estava allí va dir un altre exemple; que per l'astúcia del aro per pescar va causar la seua mort per enganyar als peixos pel menjarse'ls el cranc es va dar conte i el va matar. La rabosa va dir que les serps eren males que Deu les va condemnar per convèncer a Eva i que els reis érem com Deus i per lo tant el lleó va matar a la serp, desprès el bou va tornat a bramular la rabosa que aniria a per la bèstia i el rei a canvi li va prometre que no el anava a passar cap mal si aconseguia trairli-lo. Quan va trobar el bou li va dir tot el que havia passat des de que s'hem van veure i li va dir que aniria davant el rei i que li tenia q dir que sentia molt averse anar del regne per servir al home, que el agradarà al rei que li tenia que dir com vivia el home i d'àuria d'assossegar-li per a que aconseguissin la seua amistat i ho va fer també li va dir que l'home era molt perillós que no es podia anar en contra seua i que deuria enviar-li obsequis, però, el gall es va oposar perquè amb els obsequis el home coneixeria a les bèsties i no es podrien defensar ante un atac. De l'altra part la rabosa va dir que Deu ho fa amb poder i que son mes poderós els que combatem com Deu. Va convèncer al rei la rabosa i li va demanar consell del obsequis que havia d'enviar i amb qui al bou, el li va dir que amb els missatgers mes nobles; la pantera i el lleopard, i com obsequi el gat (per el pareixent amb el rei) i el gos (perquè caça). Partiren els missatgers de la cort i el rei va fer cambrer al bou i a la rabosa el càrrec del gos.

V. DELS MISSATGERS QUE EL LLEO VA ENVIAR AL REI DELS HOMES.

El lleó va dir com s'haurien de comportar, parlar i partiren i viatjaren durant molt de temps per diferents terres, cuan arribaren el rei celebrava un parlament, a la entrada de la ciutat hi havia dones publiques que pecaven amb els homes, els missatgers es van sorprendre molt i el lleopard li va dir a la seua companya que la dona de un Burgués va pecar de luxúria i estel e digué que si moria era per la seua culpa. El gos li va dir al lleopard que li sorprenia que homes que creien en Deu permetrien la luxúria deixa poble mentre es deseixiren a un hostal. Desprès el lleopard i la pantera va anar en busca del rei però sols es feia veure de tard en tard un altra home que estava esperant va dir en presencia del missatgers: que el seu rei era humil com Deu. Llavors la pantera va dir al lleopard: que un monarca volia concedir per esposa allà filla d'un altre rei i es va informar de com era el rei , els camperols deien que era un home roin, li va preguntar a dos joglars que venien de veure'l amb diners i vestits nous i deien que era generós per lo tant aquell monarca no va voler una filla d'aquell rei per muller perquè era un home de mals costums. Finalment els missatgers son rebuts pel rei i li donaren els regals i una carta que deia; que en una província hi havia un rei que manava molts homes i que es va fer amic del emperador per a que els seus homes els respectaren mes, es van fer amics per els bons costums i els plaers que li deia, així va regnar la pau. quan el reu va escoltar la carta va regalat el gat al draper i el gos a un cavaller que li agradava la caça, no les va agradar que li regalarà al draper el gat perquè no era el draper un home honrat i el lleó se li va regalar al rei perquè es pareixia a ell. En tornar al hostal els missatgers va anar el gos perquè no veia ve que el obligaren a caçar animals petits que eres de el seu antic senyor. Un dia el rei havia reunit la cort , va convidar els missatgers, menjaven davant dels reis de prompte va entrar un pobre que deia que els animals els va crear Deu per a ser menjades no per dar-li de menjar, desprès un savi escuder li va demanar ofici al rei però no li va donar perquè l'escuder va criticar les seus faltes i estava disposat fins a els seus últims dies, que faria penitencia. Li van presentar un cavaller que havia mort injustament, el rei va demanar que mataren al home que havia matat a aquell , però el home va demanar perdo i li va dir que deu diu que hi ha que perdonar si volen que Deu perdone, el rei va contestar que Deu perdona els accidents o les casualitats que Deu era just i misericordiós, i que com l'havia matat per a desprès ells el perdonarà no era digne del seu perdo. Els missatgers es van a donar que es contradeia. Quan els missatgers arribaren al hostal el hostaler estava plorant perquè com el rei havia fet un gran parlament ara hauria de pagar molt i els missatgers se estranyaren perquè el rei no tenia un gran tresor, però en realitat els demana al poble per als seus grans gastes en parlaments a on tan solos el divertia i feia que el poble s'he enpobrira mes. Quan el rei hagué dormit els missatgers entraren en el palau, el rei va fer mes simpatia al lleopard que a la pantera cosa que produí enveja a la pantera, estan allí vuit homes van anar per a q el rei els solucionarà un problema de les terres però com els que es feien mal eres amics del rei no va fer res i els altres homes es repartiren els dines d'açò, tot desprès el lleopard li va preguntar que qual era el missatge que volia que li donarà al lleó i li va dir que el saludarà de la seua part i que li enviarà un os i un llop per a que combatrien el os amb el senglar i el lleó amb un gos que el tenia. Pel camí al regne es trobaren als vuit homes que parlaven molt mal del rei, deien que els tenia la culpa de la pobresa i que aniria a l'infern van fer un poc de camí junts i desprès es separaren el lleopard els aconsella que no perderen la fe en Deu que prompte els donaria un rei bo. Només enviar el lleó els missatgers i els obsequis al rei dels homes, la rabosa va fer que s'enamorarà de la muller del lleopard i es va casar amb ella, ara tots tenien por de la rabosa per que havia conescut al lleó, desprès el bou li va dir a la rabosa que tenia por que el lleopard es enterara del que havia fet. Quan va arribar el lleopard a sa casa va veure que el lleó li va furtar la muller en la seua contra d'ell i d'ella i va pensar com fer una gran traïció.

VI. DE LA BATALLA DEL LLEOPARD I LA PANTERA

El lleopard va anar a cort del rei i la rabosa en veure'l li va dir secretament al monarca que si el ponia prop d'ell perquè el lleopard estava molt enjunyat amb ell i creia que li matarà ja que l'havien dit que ella era la culpable del casament de la seua muller amb el rei, el va posar de conseller i al pao de porter. El lleopard es presenta davant del rei amb la intenció de devatrirse amb algú que defensarà al rei, que era un triador, la rabosa va dir que la traïció era una cosa molt desagradable per a deu, que si algú defensava al seu rei en rebria una recompensa, la pantera que accepta la batalla per l'odi que tenia al lleopard des de la visita amb el rei del homes van lluitar tot el dia. La serp va dir que guanyaria qui tinguera la veritat, va guanyar el lleopard així es va veure que el rei era fals i triador, es va avergonyir tan el lleopard que va matar al lleopard davant de tots. Al dia següent va reunir al seu consell i li demana opinió sobre enviar un os i un llop al rei humà. Desprès de tot la rabosa li va dir que havia d'enviar les bèsties mes sabies i fortes que tenia al regne i que elles eren consellers seus i afegeix que les àuria d'enviar amb el missatger mes savi de la cort, la serp, i la serp va dir: que des de que la rabosa i el bou eren consellers no hi havia mes que problemes i tribulacions. La rabosa es va defendre dient-li que sols volia el ve per a el seu senyor que encara que eres animals que ell menjava el havia perdonat la vida i que estava a les seues ordres per això, tot seguit el bou va demanar disculpes per bramular però que se lo havia demanat la rabosa per tractar amb ell de coses que li interessaven, això no va agradar a la rabosa i va nàixer un odi contra el bou. Un dia feia molt de fred, va nevar i el lleó tenia fam, la rabosa va anar a preguntar-li paó que podia menjar aquest li va dir que al bou li pudia el alè per lo tant estava malalt i moriria prompte, així el paó li va dir al rei que el bou moriria prompte, pro el lleó no era capaç de menjar-se un animal que li va jurar lleialtat, la rabosa li va proposar que si feia que el bou trencarà la seua promesa, qui si se'l menjaria i va dir que si la rabosa va buscar al corb que tenia molta fam i li va dir que el lleó anava a matar el bou i que tendien menjar per a tots i que àuria de oferir-se per menjar però que ella li diria al rei q no es menjarà, que desprès s'oferiria ella però que d'àuria de dir que ella era malalta per menjar, desprès va anar en busca del bou i li va dir que si el rei deia de menjarse'ls que s'oferirà perquè el pao deia que tenia mal alè però que no tinguera por que per agraïment el rei no li ària res. La rabosa ja el tenia tot preparat i va anar amb el corb i el bou, i van dir el que la rabosa va dir i quan va arribar el bou es va oferir i el rei el va matar i se'l van menjar entre el lleó, el corb i la rabosa. Desprès mort el bou , el lleó va preguntar a la rabosa i al gall qui seria el seu cambrer, la rabosa va dir que el conill que tenia un aspecte agradable el gall com tenia por a no va dir res. D'aquesta manera la rabosa va obtenir el poder en la cot perquè el gall , el pao i el conill li tenien por i el lleó àuria el que ella diguera.

Un dia el rei va demanar consell però el gall li va aconsellar que augmentarà el seu consell però la rabosa no volia i va posar un exemple de que e una terra hi havia un home que Deu li va donar el d'on d'escoltar els animals però no podia dirse'l a ningú perquè si no moriria, aquell home tenia terres i feia que el bou portarà fem un dia el bou estava cansat i el burro li va dir que no es menjarà la civada i així pensaria que esta malalt, l'home va posar a fer el treball del bou al burro i quan va arribar li va dir una mentida que el amo volia dendrel's perquè pensava que estava malalt, l'home el va escolar i va anava a casa rient-se la dona li va preguntar però el va dir que no podia dir-li a la dona l i va amenaçar amb no menjar si no se'l deia com l'home la estimava va fer testament per a dir-li això a la dona, una matinada el gall va cantar i el gos el va renyir perquè anava a morir, al gall el semblava ve que morirà perquè no era home d'una sola dona, el gall va dir que si fora el seu senyor li donaria llenya a la dona i la deixaria moriria ixo va fer el home. Quan va acabar de contar l'exemple va dir que per això no calien mes consellers que també serien moltes diferents opinions. Quan acaba la rabosa el gall va dir: que un papagai estava en un arbre en companyia d'un corb que davant d'ell hi havia un simi que bufava una cuca per fer foc, el papagai cridava per dir-li que això no era foc, el corb li digué q no donarà consell a qui no volia, el papagai s'acosta al simi per entendre li i el simi el va matar. En acabar el rei es pensava que li deia per ell i s'enemista, la rabosa el va matar al gall. La rabosa estava molt contenta perquè estava com ella volia, ara mataria al lleó per a que el elefant fora rei.

VII. DELA MORT DE LA RABOSA

La rabosa pensava com matar al lleó. El elefant com no es fiava de la rabosa no va consentir que el matarà, tramava apropar-se al rei i fer que el rei matarà la rabosa va esperar que la serp tronarà. La rabosa li va dir que s'afanyarà o que ella resoldria el assumpte, l'elefant com tenia molta por, l'elefant li pregunta com anava a matar el lleó, i s'el va explicar que li dirà que el senglar li vol quitar la corona i així tractaré que el lleó ho mate, quan el troba cansat el lleó tu podràs matar-lo fàcilment. L'elefant decidí enganyar-la dient-li que haurien de veure testimonis del que prometien, perquè així estaria obligat de cedir-li el càrrec de conseller. La rabosa dubtava per por a ser descoberta i l'elefant va dir que podien ser testimonis el pao i el conill que li tenien por, així el conill i el pao guardarien el secret.

Li va aconsellar de anar a dir-li al senglar que el rei volia matar-lo i desprès per el contrari al rei, mentre que va anar a dirse'l al senglar l'elefant va anar a descobrir-le al rei la rabosa i demanar-li disculpes per a seua intenció de arravatar-li el càrrec, també i va dir havia anat a parlar amb el senglar per enfrontant-los i així va convèncer per a que matarà la rabosa. En acabar va anar l'elefant a buscar el senglar per aclarir tot i la rabosa va anar a parlar amb el rei, allí va ser descoberta pel pao i el conill que no suporten la pressió i el rei la va matar.

Desprès la cort retorna al bon estat , el rei va nomenar consellers a animals honrats (elefant, senglar...) i va expulsar el conill i el pao del consell.

Així acaba el llibre de les bèsties que Fèlix li va donar a un rei per a que per a que tingueren comte de com s'ha de guardar d'un malvat consell i de falsos homes.