Llibertat d'expresió i dret de la informació # Libertad de expresión y derecho de la información

Constitució espanyola. Llibertats informatives. Drets de la personalitat. Normativa penal. Garanties. Estatut juridic del professional # Constitución española. Libertades informativas. Derechos de la personalidad. Garantías

  • Enviado por: Prades Servitex
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

Llibertat d'expressió i dret de la informació

Hi ha 2 dossiers complementaris:

  • Jurisprudència

  • Legislació

El programa és una bona base per a seguir l'assignatura, així com la bibliografia citada tot i que els apunts + treball a classe son suficients. A més destaca la següent bibliografia:

  • Lluís de Carreras. Régimen jurídico de la información. Periodistas y medios de comunicación. Ariel Derecho. Barcelona. 1996.

  • Javier Cremades. Los límites de la libertad de expresión en el ordenamiento jurídico español. La Ley-Actualidad. Madrid. 1995.

  • Ana Azurmendi. Derecho de la información. Guía jurídica para profesionales de la comunicación. EUNSA. Navarra. 1997

Recursos on-line:

Constitució espanyola (castellà):

http://alcazaba.unex.es/constitucion/

Estatut d'autonomia de Catalunya:

http://www.gencat.es/estatut/

Declaració universal dels drets humans (català):

http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm

Codi Penal espanyol LO 10/1995 (castellà):

http://noticias.juridicas.com/lec/Penal/lo10-1995.html

Còdi deontològic del Col.legi de Periodistes de Catalunya.

http://www.intercom.es/gpd/codi.htm

LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

La CE te valor normatiu. Això vol dir que obliga a persones i institucions encara que no es conegui. Un tribunal específic (Tribunal Constitucional - TC) interpreta i vetlla per la Constitució. Defineix els valors essencials de l'ordenament jurídic:

Constitució. Art. 1

“Espanya es constitueix com a estat social democràtic i de dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.” Aquests valors són comuns a tot Europa occidental i la premsa ajuda a garantir aquests valors.

Estat “de dret” es aquell regit per l'ordenament jurídic

Estat “democràtic” és aquell que respecta la voluntat popular. Els legisladors es trien per un procés electiu.

Estat “social” es aquell que dona una sèrie de prestacions als ciutadans.

DRETS FONAMENTALS

La CE enumera els drets fonamentals entre els art.14 i 29 (+ el art. 30.2 sobre objecció de consciència). Entre ells apareixen la llibertat d'expressió i el dret a la informació. Els DF son els més protegits i tenen especials garanties.

Els DF es classifiquen en 3 grups:

a Protecció de la llibertat de l'individu. Drets a

  • 14, la igualtat

  • 15, a la vida i a la integritat física i moral

  • 16, llibertat ideològica (laicisme de l'estat)

  • 17, llibertat i seguredat, 72 hores de detenció, informació i “hàbeas corpus”

  • 18, honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge

  • 19, lliure circulació

  • 20, expressió i informació

  • 30.2, objecció de consciència militar

b Drets fonamentals de participació

  • 21, reunió

  • 22, associació

  • 23, participació política, accés

c Drets fonamentals prestacionals

  • 24, tutela judicial

  • 25, no retroactivitat de les lleis i règim de presó

  • 26, prohibició de tribunals d'honor

  • 27, educació

  • 28, sindicació (participació?)

  • 29, de petició (d'una llei)

Garanties normatives

  • Els DF tenen una “aplicació directa”: hi hagi o no una llei de desenvolupament (ex. objecció de consciència al 97, secret professional sense llei, clàusula de consciència, etc.).

  • Els DF tenen “reserva de llei orgànica”: s'han de regular per llei orgànica i no per decret ni norma de govern (veure escala de valors de l'ordenament jurídic). Altres drets tenen reserva de llei (normal).

  • Quan una llei reguli els DF haurà de respectar el contingut essencial del dret que regula. El contingut essencial d'un dret son les característiques que el defineixen i sense les quals perd el sentit.

Garanties jurisdiccionals

  • Qualsevol persona pot demanar la tutela dels tribunals per defensar el seu dret.. La defensa de qualsevol dret correspon als tribunals ordinaris competents.

  • El recurs d'empara constitucional és un recurs específic presentat al Tribunal Constitucional per defensar només els drets fonamentals del 14 als 20 + l'objecció de consciència.

Garanties institucionals, el Defensor del Poble

Institucions creada per la pròpia CE pot protegir els drets fonamentals. La principal n'es el Defensor del Poble. És un alt comissionat de les Corts Generals (nomenat pel Parlament però de funcionament independent). El Defensor pot demanar a les institucions que rectifiquin però no es un tribunal amb poder judicial ni les seves recomanacions son d'obligat compliement. La seva força i autoritat depèn del pretigi de qui ostenta el càrrec. Pot presentar recursos d'inconstitucionalitat (com en el cas de la llei d'extrangeria) i recursos d'amparament en defensa d'un ciutada. El seu límit és que no hagi passat més d'un any dels fets si hi ha implicada l'administració pública i que no pot actuar mentre hi ha un procés judicial.

El Defensor del Poble presenta un informe anual al parlament on les administracions tenen por de veure-s'hi retratades.

El nomenament és de confiança i el mandat de 4 anys màxim.

A nivell autonòmic hi ha la mateixa figura amb competències corresponents.

Els Drets Fonamentals no son absoluts sinó limitats. Es poden limitar per llei sense desvirtuar-ne el contingut essencial.

Tots els DF tenen el mateix valor i no estan ordenats jeràrquicament.

TEMA 1, LES LLIBERTATS INFORMATIVES

1.1, ANTECEDENTS HISTÒRICS

A l'Art.20 de la CE es reconeixen i protegeixen els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà i també els drets a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de comunicació.

L'Art.20 de la CE parla doncs de la llibertat d'expressió (expressar la opinió i idees) Les opinions, siguin les que siguin, no son contrastables i els límits són molt indefinits. El dret d'informar (donar i rebre informació veraç), en canvi, està basat en fets contras-tables i veraços (amb un cert marge d'error però no de malícia, no es poden publicar falsedats conegudes ni rumors sense una tasca professional de contrast de les fonts).

A la Constitució nord-americana (referent en quant a les llibertats individuals) dona un valor preferent a la llibertat d'expressió des dels seus inicis. La primera esmena parla de la llibertat d'expressió i religiosa i afirma que el Congrés no podrà fer cap llei que vulneri o limiti la llibertat d'expressió. Pel fet de ser un dret preferent (en un ordre jeràrquic) s'imposa a d'altres drets en cas de conflicte. Pel que fa al dret a la informació está més relacionat amb la llibertat de premsa que és total mentre sigui contrastada i veraç. Només en cas de perill real i evident no es pot donar la informació.

La Constitució francesa del 58 recull els drets de l'honor i del ciutada (text del 1789). Aquí es recullen la llibertat d'expressió, de comunicació etc. sense prejudici d'haver de respondre de l'abús d'aquesta lliberat en els casos determinats per la llei. Don allibertats establint uns límits.

Les últimes constitucions europees (Grècia 75, Portugal 76 i Espanya 78) tenen el denominador comú de que surten de dictadures i per això són especialment defensores dels drets fonamentals, per exemple, parlen del dret de rectificació de l'afectat.

1.2, MARC INTERNACIONAL I EUROPEU

La Unió Europea (15 són 15)

La contitució preveu que es puguin cedir competències a una organització internaciona a través d'una llei orgànica (reserva de llei orgànica) que autoritzi un tractat. L'ordenament jurídic d'aquesta organització passa a formar part de l'ordenament jurídic espanyol amb rang superior a llei però inferior a la constitució.

La Unió Europea es regula pels següents òrgans:

  • Consell d'Europa. És la trobada dels caps d'estat dels membres. En general es fa coincidir amb el canvi de presidència europea. Es fixen les directrius de la política europea. També es poden reunir en “comissió” els diferents ministres.

  • Parlament. És car i poc útil ja que les grans decisions es prenene al Consell, però maquilla la poca democràcia de la organització. Fiscalitza la Comissió Europea.

  • Comissió Europea. És l'òrgan executiu de la Unió Europea. Cada estat te una sèrie de comissaris assignatsi son nomenats des de l'estat???

  • Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (Tribunal de Luxemburg). Està encarregat d'interpretar en última instància les normes comunitàries que obliguen tant a estats com a particulars. Aquestes son el dret comunitari, els tractats, el dret comunitari derivat, etc.

Les normes que pot formular la Unió Europea son:

  • Reglaments, amb rang de llei que entra en vigor amb la seva publicació al BOE. Regulen una matèria d'una manera uniforme a tota la UE.

  • Directrius, norma jurídica que cobra vigor en desenvolupar-se una llei solidària als estats. Hi ha terminis per a l'aplicació de directives. Pretenen que els estats tendeixin a la unificació de criteris per temes.

  • Decisions (jejeje). Vinculen un estat a prendre una actitut determinada.

El Consell d'Europa (40 paísos)

És una organització (diferent de la UE) creada després de la 2ªWW. Està format per 40 paisos i Espanya s'hi va adherir el 1977. Te competències en la defensa dels Drets Humans a Europa. Als Anys 50 redacta el Conveni Europeu dels Drets Humans que és un tractat intern on es recullen tots els drets considerats bàsics en un estat democràtic. Per aplicar aquest conveni es crea un altre tribunal que vetlli per al seu compliment.

El Tribunal Europeu del Drets Humans (Estrasburg).

És un tribunal d'última instància (s'han d'haver esgotat les vies judicials del país). També un estat membre pot demandar un altre estat per incompliment dels DH. Els efectes de les sentències del TE son dos:

  • efecte directe: indemnització

  • efecte genèric: efecte interpretatiu. Orienta sobre còm s'ha d'interpretar el dret en cada estat. En el cas espanyol, l'Art 10.2 de la CE diu que les normes relatives a drets fonamentals s'hauran d'interpretar d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans i amb els altres tractats internacionals que Espanya ratifiqui.

ELS LÍMITS DELS DRETS

Els límits dels drets (i per tant a la llibertat d'informació) son:

  • Seguretat pública

  • Ordre públic

  • Moral

  • Protecció de tercers

  • Seguretat nacional

  • Integritat territorial

  • Prevenció del delicte

A la seva vegada els límits estan acotats pel contingut essencial del dret que limiten ja que no el poden desvirtuar. El Tribunal d'Estrasburg senyala tres característiques que han de complir els límits als drets fonamentals per tal de ser vàlids:

  • que estiguin previstos per la llei

  • ha de ser necessari per aconseguir una finalitat legítima

  • ha de ser proporcional (no desvirtuar el dret)

TEMA 2 , MANIFESTACIONS DE LES LLIBERTATS INFORMATIVES

2.1, LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. Art.20.1.a

2.2, EL DRET A INFORMAR. L'EXIGÈNCIA DE VERACITAT. Art.20.1.c

2.3, EL DRET A REBRE INFORMACIÓ. Art.20.1.c

La CE reconeix i protegeix el dret a donar i rebre informació veraç. Aquest és el requisit per a que l'activitat sigui protegida pel dret.

S'enten veracitat per dilegència informativa, contrastada i sense menyspreu a la veritat. El fet que s'hagi de donar una informació veraç no vol dir que sempre es publiqui la veritat. Als mitjans s'els permet un cert grau d'error ja que ser massa estrictes en les versions i les presses pròpies de la seva periodictat condicionen el resultat i això els condemnaria a parlar tard o al silenci. És inexcusable la diligència, contrastar i la recerca de la veritat.

2.4, LA PROPIETAT INTEL.LECTUAL

L'Art.20.1.b de la CE “reconeix i protegeix el dret a la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.” Aquest dret es desenvolupa a:

Reial Decret Legislatiu 1/1996 de 12/4 publicat al BOE 97 del 22/04/96 (es fruit de l'aplicació de la llei del 86 a la Directiva europea corresponent)

Els drets d'autor

on el conjunt de drets o facultats que te tota persona a gaudir d'una protecció dels seus interessos morals i materials que li corresponen per raó de les seves produccions intel·lectuals, literàries o científiques de les que n'és autor.

Els interessos/drets poden ser morals o materials.

Son drets materials els interessos amb continguts econòmics o patrimonials que es poden avaluar econòmicament. Permeten l'explotació de l'obra.

  • dret de reproduir la seva obra

  • distribuir l'obra (en forma de venda, lloguer, donació, cessió...)

  • comunicar públicament la seva obra

  • transformar l'obra

Tenen una durada determinada en: tota la vida de l'autor + 70 anys. En ser quantificables es poden alienar amb totes les conseqüències. És aconsellable registra l'obra així com alienar les obres per escrit si es vol reservar algun dret.

Son drets morals tota la resta que no es pot quantificar (RDL 1/1996, art.14). Son drets irrenunciables i inalienables. La vulneració de drets morals es pot indemnitzar econòmicament.

  • divulgar o no la seva obra

  • determinar si la divulgació es fa amb el seu nom, amb pseudònim o de forma anònima

  • exigir el reconeixement públic de l'autoria de l'obra

  • exigir el respecte per la integritat de la seva obra (la fragmentació pot provocar un perjudici en el prestigi de l'autor)

  • modificar la seva obra (respectant els drets adquirits de tercers)

  • retirar la seva obra del comerç, indemnitzant si ca el qui han adquirit drets d'explotació

Els hereus tenen dret a defensar els drets materials vigents i els morals en els terminis que marca la llei.

El cas de la producció periodística

El professional és autor de la seva producció. Com que usualment te una relació contractual de producció, la llei així ho contempla.

RDL 1/1996 Art.51

La transmissió a l'empresari dels drets d'explotació de l'obra creada en virtut d'una relació laboral es regeix en 1r lloc pel pactat en el contracte. A falta de pacte escrit es presumeix que els drets d'explotació de l'obra ha estat cedits en exclusiva a l'empresa en el moment de l'entrega de l'obra realitzada en virtut de la relació laboral per a l'exercici de l'activitat habitual de l'empresa (i no una altra).

RDL 1/1996 Art.52

Tret de que s'estipuli el contrari, els autors d'obres publicades o reproduïdes en publicacions periòdiques conserven el seu dret d'explotació de qualsevol altre forma que no perjudiqui la normal de la publicació on s'han insertat.

Pel que fa als professionals “feelance” diu que quan l'obra presentada no és reproduïda en el temps d'un mes en els diaris o 6 mesos en la resta de mitjans s'aboleix el compromís entre autor i mitjà.

Aquestes presumpcions es basen en la “bona fe” de que es faci tot el possible per evitar conflictes.

La llei de propietat intel·lectual preveu que els diferents continguts publicats en un mitjà poden ser distribuïts, publicats o difosos en altres si:

  • el mitjà d'origen no ha fet constar la reserva de drets

  • el segon mitjà cita la font i l'autor

La llei dona lloc a que s'estableixi una contraprestació acordada o l'equitativa (habitual o normal).

RDL 1/1996 Art.34

Qualsevol obra susceptible de ser vista o escoltada en una informació dels mitjans (inscrita en esdeveniments d'actualitat) pot ser reproduïda sempre que ho justifiqui la finalitat de la informació.

Particularitats de les fotografies

La llei diferencia entre obra fotogràfica i mera fotografia. La obra fotogràfica és una foto amb un component d'originalitat (tècnica, enquadrament, artística, etc.). La foto d'actualitat i la resta son “meras fotografías”. La obra fotogràfica te reconeguts els drets morals i materials citats mentre que l'autor de la “mera foto” només te tant fàcils els drets materials ja que la llei no el considera autor. Aquesta distinció està reconeguda per una directiva europea.

Fins aquí una llei de protecció civil. Al codi penal trobem:

El plagi

Codi Penal, art.270

Serà castigat amb presó de 6 mesos a 2 anys o multa de 6 mesos a 24 mesos la persona que amb ànim de lucre i en perjudici de tercers reprodueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament determinada obra.

2.5, LA LLIBERTAT DE CÀTEDRA

L'Art.20.1.c de la CE “reconeix i protegeix la lliberat de càtedra”.

  • És el dret subjectiu dels professionals de la docència (llibertat d'expressió especialitzada) com a garantia del bon funcionament del procés educatiu.

  • Es la llibertat ideològica i d'expressió aplicada a la docència.

Neix a la universitat tot i que s'aplica a tots els nivells de docència. S'aplica també a la investigació. Els centres públics han de ser ideològicament neutrals.

En el cas de que el centre docent sigui privat cal fer algunes apreciacions. Els centres privats son una empresa de tendència i tenen un ideari. En aquest cas la llibertat de càtedra del docent ha de respectar l'ideari. La LC no faculta tampoc a dirigir atacs oberts a l'ideari.TEMA 3, ELS DRETS DE LA PERSONALITAT COM A LÍMITS DE LES LLIBERTATS INFORMATIVES.

Honor, intimitat i pròpia imatge son drets de la personalitat. Son inherents a les persones i estan relacionats amb la dignitat humana. Aquests són a la vegada els límits de la llibertat d'informació.

3.1, EL DRET A L'HONOR.

Art.18.1

LO 1/1982 de 5 de maig

Es basa en el concepte d'honor que sorgeix de la societat. Te dues dimensions:

  • subjectiva, la pròpia estimació que cada persona té de si mateixa

  • objectiva, estimació o imatge pública i social que cadascú te en relació amb els altres

3.2, EL DRET A LA INTIMITAT

Art.18.2

Es refereix a tot allò que pertany a la viad privada de les persones. La constitució americana el reflexa com al “rigt to be alone”, que ens deixin en pau o que ens deixin sols.

3.3, EL SECRET DE LES COMUNICACIONS

Art.18.3

Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telfòniques excepte en cas de resolució judicial.

3.4, EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ INFORMATIVA

Art.18.4

“La llei limitarà l'ús de la informàtica per tal de garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets” Autodeterminació informativa és que qualsevol ciutadà ha de tenir el dret de controla l'ús informàtic que es fa de les seves dades personals “habeas data”

La LORTAD (LO de regulació del tractament automatitzat de dades). La llei crea una sèrie de fitxers que es regulen per una llei particular (registre civil, mercantil, etc.). En general, les dades s'han d'obtenir de forma legítima. Els reponsalbes dels fitxers s'han d'assegurar de que les dades recollides siguin exactes i actualitzades. Les persones han de donar el seu consentiment per a que les seves dades vagin a un lloc determinat (més enllà del que exigeix la llei) tot i que és vàlid el consentiment tàcit.

Art.7 de la LORTAD defineix les dades especialment protegides. Son les dades personals que afecten directament la intimitat de les persones. Només amb el consentiment expres i per escrit dels afectats (o per ordre judicial) es poden fer tractaments informatitzats de les dades referents a la ideologia o creencies, religió, lorigen racial, sexe, salut, etc.

L'Agencia de Protección de Datos es va crear en aquest sentit.

3.5, EL DRET A LA PRÒPIA IMATGE

La imatge física gràfica de les persones (excepte les caricatures en ús social). No es pot usar sense el consentiment de l'interessat. Afecta la veu, el nom etc. És inalienable però permet l'ús comercial de la imatge.

LO 1/1982 de 5 de maig

És la llei orgànica que protegeix els drets de l'honor, intimitat i pròpia imatge. No contempla els delictes (ho fa el codi penal) però sí la responsabilitat civil que es paga normalment amb una indemnització econòmica.

Aquesta LO afirma que el tres drets son irrenunciables, inalienables i imprescriptibles. Quan la persona es mor, els seus familiars directes poden interposar recursos en defensa del finat. Hi ha d'haver consentiment de la persona per publicar una fotografia (si no és una intromissió il.legítima i s'ha de pagar indemnització).

3.6, LA PROTECCIÓ CIVIL DELS DRETS DE LA INTIMITAT

Intromissions il·legítimes son:

Llei de Protecció Civil de 1982, art 7

  • La utilització de la imatge, la veu o el nom d'una persona amb finalitats publicitàries o comercials.

  • Emplaçament en qualsevol lloc d'aparells o qualsevol altre mitjà apte per a gravar i reproduir la vida íntima de les persones

  • La divulgació de fets relatius a la vida privada o d'una família que afectin a la seva reputació o el seu bon nom

  • Revelació de dades privades conegudes a través de l'activitat professional o oficial de qui les revela

Relatiu a la pròpia imatge ho son:

  • La captació o reproducció de la imatge d'una persona en llocs o moments de la seva vida privada o fora d'ells

  • La utilització del nom o de la veu d'algú amb finalitats publicitàries o similars

En la modificació d'aquesta llei de 1995

Antiga llei de Responsabilitat Civil, art.7.7

La intromissió il.legítima es va modificar per penalitzar perjudicis que no fossin delicte com injúries o calumnies. Volien treure els casos de la via penal cap a la civil ja que el dret penal ha de ser la última possibilitat degut a les greus conseqüències que comporta (presó).

Llei de Responsabilitat Civil, art.8

El dret a la pròpia imatge

no impedeix que es puguin captar, reproduir o publicar imatges quan es tracti de persones que exerceixen un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública sempre se s'hagin captat en un lloc públic i durant un acte públic.

Aquest article limita els drets curiosament en funció de la rellevància del càrrec públic.

El dret a la pròpia imatge no impedeix la utilització de caricatures d'acord amb “l'ús social”. Aquest dret no impedeix la informació quan es tracti d'un esdeveniment públic pel fet que en aquesta imatge apareguin una o vàries persones mentre sigui una aparició accessòria.

Se li permet al jutge de prendre altres mesures per impedir la intromissió a la pròpia imatge com per exemple el dret de rèplica.

TEMA 4, ALTRES LÍMITS DE LES LLIBERTATS INFORMATIVES

4.1, LA PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT

Es considera que el menor d'edat s'ha de protegir especialment tant la informació que rep com en ser objecte d'informació. El el primer cas és més problemàtic ja que no queda clar quí decideix què pot rebre o no un menor. En els últims anys s'ha plantejat què passa quan els propis pares fa un “abús” dels drets d'aquest menor. Arrel d'això es va fir la LO de protecció jurídica del menor 1/1996. L'Art.4 diu que es vol protegir al menor de la informació de forma més estricta del que ho feia la llei de 1992 i preveu l'actuació del ministeri fiscal per protegir aquests drets fins i tot en contra del consentiment del menor i dels seus representants legals.

4.2, LES RELACIONS PROFESSIONALS

Des del moment que una persona té una relació laboral (contractual) amb una empresa, té també una sèrie d'obligacions envers l'empresari com per exemple, no pot revelar secrets d'aquesta empresa a la competència. Aquesta limitació de les llibertats ha de ser justificada. Els que tenen una major limitació en aquest sentit són els funcionaris públics.

4.3, ELS PROCESSOS JUDICIALS

Art 120 de la CE. Les actuacions judicials seran públiques amb les excepcions que contemplin les lleis de procediment. S'enten que en un procediment que no hi ha publicitat no hi ha justícia. De fet a l'Art.24 de la CE diu que tota persona te dret a un judici públic.

Hi ha la posibilitat de posar excepcions a aquesta publicitat. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics fa referència a que la premsa o el públic podran ser evacuats d'una part d'un judici o d'unes actuacions judicials per raons:

  • morals

  • d'ordre públic

  • seguredat nacional

  • quan s'exigeixi le la intimitat de diverses persones

  • quan la publicitat perjudica els interessos de la justícia.

Cal distingir entre dos moments diferents: sumari i vista oral. El sumari és tot el conjunt d'actuacions que a l'ambit penal es du a terme el jutge d'instrucció per investiar la condició d'un delicte (diligències, investigació, recollida de proves, etc.). A l'àmbit penal la llei d'enjudiciament criminal admet que part o totes les diligències siguin secretes (secret de sumari) i això inclou la premsa i pot incloure les parts. Aquest el decreta el jutge a partir de la sol.licitut d'una de les parts i ha d'estar justificat. Les raons més frequents son la protecció de la pròpia investigació (evitar judicis paralels) o la protecció de les persones implicades.

Pel fet que afecta al dret d'informar, el TC (1985) planteja que s'ha de motivar molt be.

Les consequències pràctiques del trencament del secret de sumari per part d'un advocat o procurador estan penades amb multa i fins inhabilitació. Si el trenca un jutge, personal del jutjat o un fiscal la pena és de multa, de 1 a 3 anys de presó i inhabilitació. Si és un particular sel condemna a la pena “en su mitad inferior”. Aquest darrer cas deixa els mitjans en una bona posició ja que en cas de filtracions es condemna al talp i no al periodista.

Quan es tanca el sumari es passa a la vista oral. Aquí es principi de publicitat és mes estricte tot i que el jutge pot decretar la vista a porta tancada. En aquest cas també s'ha de motivar (alarma social, menors, inimitat, etc.). En cas de que la sala d'una vista oral estigui plena tenen preferència els mitjans ja que son els que transmeten la informació a tota la resta de la societat. De fet no se li pot negar l'entrada a cap mitjà de comunicació. Aquesta norma es va plantejar al TC per primera vegada al 82 a rel del judici pel 23F.

4.4, ELS SECRETS OFICIALS O SECRETS D'ESTAT

La llei regulará l'accés dels ciutadans als arxius i registres tret dels que afectin a la seguredat i defensa de l'estat (a Espanya són els documents secrets o reservats). Això es contempla a la Llei de secrets oficials de 1968, reformada al 1978. La reforma limita el número d'autoritats que tenen potestat de classificar una matèria com a secreta o reservada en el seu Art.4 “La classificacó de matèries com a secretes o reservades correspon de forma exclusiva al consell de ministres i a la junta de caps de l'Estat Major (caps dels 3 exèrcits).

La declaració de matèria reservada no afecta ni al Congrés ni al Senat que sempre tindran accés a la informació que reclamin, tal com o deterninen els seus reglamentes, i en sessions secretes. En alguns casos el Defensor del Poble també podrà fer-ho però a ell se li pot denegar la sol.licitud. Per llei és el consell de ministres qui desclassifica els documents.

TEMA 5, NORMATIVA PENAL AMB INCIDÈNCIA EN LES LLIBERTATS INFORMATIVES.Estudi de les diferents figures delictives en relació als drets de la personalitat.

Calúmnies i injúries son delictes (via penal) contra l'honor.

CALÚMNIES, CP art.205

És calumnia la imputació d'un delicte amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu de la veritat. Només hi ha sanció penal si hi ha falsedat objectiva en la imputació.

Penes, CP art.206

La calumnia serà castigada amb una pena de presó de 6 mesos a 2 anys o multa de 6 a 24 mesos i es propaga amb publicitat o de 4 a 10 mesos si no hi ha publicitat.

“Exceptio veritatis”, CP art.207

L'acusat del delicte de calúmnia queda exempt de tota pena provant el fet criminal que hagués imputat.

INJÚRIES, CP art.208

Es delicte d'injúries l'acció o l'expressió que lesioni la dignitat d'una altre menstenint la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estima (honor).

En el nou Codi Penal de 1995 introdueix diversos canvis:

  • es restringeix el delicte d'injúria a els casos greus entesa com a tal quan així ho pugui ser considerada socialment.

  • objectiva relativament el delicte d'injúries. Fins llavors es tenia en compte la intenció d'injuriar. En aquests casos els mitjans de comunicació alegaven “animus narrandi” o “animus jocandi”. Ara es mira que es pugui considerar greu independentment de l'”animus”.

  • suprimeix el desacatament (injúria dirigida contra l'autoritat).

Hi ha dos tipus d'injúries:

  • de dret: son comeses mitjançant opinions o judicis de valor

  • de fet: son imputacions de fets (no delictius, cas que seria calumnia) que atempten contra l'honor. Només seran injúria quan s'hagin fet en coneixement de la seva falsedat o amb temerari menyspreu a la veritat.

Penes, CP art.209

Les injúries greus fetes amb publicitat seran castigades amb multa de 6 a 14 mesos. Sense publicitat les penes serà de multa de 3 a 7 mesos.

Publicitat, CP art.211

Les calúmnies/injúries es consideren amb publicitat quan es propaguin a través d'impremta, radiodifusió, o qualsevol altre sistema d'abast similar.

La responsabilitat civil solidària inclou l'empresa a través de la qual s'ha fet el delicte.

Inhabilitació, CP art.213

Hi ha una pena accessòria en delictes de calúmnies/injúries (d'aplicació obligatòria) de inhabilitació per qui comet un delicte contra l'honor a canvi de preu, recompensa o promesa (agreujant). S'ha d'aplicar de forma restrictiva i està especialment destinada als professionals de la informació i de la comunicació.

Consideracions

Si hi ha retractació es pot rebaixar la pena d'inhabilitació.

Son delictes només perseguibles a instància de particulars Ningú pot ser penat o perseguit per injúria/calúmnia si no és per querella de l'ofès

El CP art.215 contempla el “perdó de l'ofès”.

CP art.210. L'acusat d'injúries quedarà exempt de responsabilitat provant la veritat de les imputacions només en el cas de que la injúria es dirigeixi contra funcionaris públics en exercici de la seva funció.

Nota: la regulació dels dies multa es troba al CP article 50 i va de 200 a 50.000 pts.

TEMA 6, GARANTIES DE LES LLIBERTATS INFORMATIVES

6.1, GARANTIES GENERALS

Per fer valer les llibertats informatives es pot apel.lar a les garanties generals (accés a un tribunal ordinari o a les institucions de garantia com el Defensor del Poble). Hi ha però un seguit de garanties específiques per a l'exercici de les llibertats informatives.

6.2, GARANTIES ESPECÍFIQUES

Clàusula de consciència

L'Art.20.1.d de la CE precisa que “la llei regularà el dret a la clàusula de consciència”. El 1997 es va fer la llei que la regulava. No obstant, la clàusula era d'aplicació directa des del 78.

Es tracta de la posibilitat que té el professional de la informació de rescindir la relació contractual que l'uneix amb un mitjà de forma unilateral quan en aquest mitjà es produeixin canvis que suposin una alteració significativa de la línea ideològica o editorial d'aquesta publicació. També es pot exercitar quan el periodista és tralladat a una feina que impliqui una ruptura patent de la línia professional de la persona.

La clàusula de consciència és sun dret irrenunciable que l'ordenament reconeix específicament als professionals de la informació. Es pot exercir quan el periodista té una relació contractual amb un mitjà de comunicació.

El periodista tindrà dret a una indemnització que no serà inferior a la que s'hagi pactat contractualment o (en su defecto) a la que estableixi la llei per acomiadament improcedent.

Té una finalitat preventiva i es va fer per evitar conflictes als mitjans tot protegint les llibertats informatives.

Secret professional

Està previst a l'Art.20 de la CE tot i que no hi ha una llei que el reguli (aplicació directa). No obstant hi ha una sèrie de normes que el defineixen.

Hi ha una sèrie de professionals que tenen la obligació de mantenir el secret professional (metges, advocats, etc.). Són els “confidents necessaris”, dipositàris d'una confiança causada per raó de la seva tasca professional. Pot arribar a ser, més que un dret, un deure.

En el cas del professional de la informació, el secret professional consisteix en la possibilitat que té el periodista de negar-se a revelar les seves fonts d'informació o qualsevol informació que pogués revelar les fonts (és un dret). Es pot exercir davant de tothom. El pot exercir qualsevol professional encara que no estigui titulat.

El secret professional no exclou l'obligació que té qualsevol ciutadà de posar en coneixement de l'autoritat la preparació i comissió d'un delicte.

Prohibició de censura prèvia

Art.20.2 de la CE “La llei d'informació no pot restringir-se mitjançant cap tipus de censura prèvia.”

Censura és qualsevol tipus de mesura que sotmeti a una llicència prèvia del poder públic o de qualsevol persona privada l'accés d'un missatge al procés de comunicació pública. El dret de vet d'un director no és un mitjà de censura ja que ell és responsable dels continguts.

Segrest judicial de publicacions

CE Art.20.5

Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, grabacions o altres mitjans en virtut de resolució judicial

En ser una mesura cautelar tant greu, només la pot ordenar (i de forma motivada) un jutge, a diferència de la llei de premsa de M. Fraga que contemplava el segrest administratiu.

Llei 62/78

Els jutges, en iniciar un procediment penal, podran acordar el segrest d'una publicació o la prohibició de difondre o projectar el mitjà a través del qual es va produir l'activitat delictiva.

Contra totes les mesures cautelars es pot presentar recursos d'apel·lació.

Suspensió dels drets fonamentals

CE art.55

Es poden suspendre els drets fonamentals en base a la declaració d'Estat de

  • Alarma

  • Excepció

  • Setge

Llei Orgànica d'estats d'excepció i de setge 1981

Es permet la suspensió de tot tipus de publicació, d'emissions de ràdio i TV, de projeccions cinematogràfiques i textuals per part de l'autoritat governativa sempre i quan el congrés de diputats hagi acordat suspendre les llibertats informatives.

Les garanties constitucionals no permeten imposar mai censura prèvia, ni en cas de suspensió dels drets fonamentals ja que aquests poden suspendre la difusió però no controlar-la.

CE art.17

Aquest article defineix la durada de la retenció preventiva mencionant que aquesta ha de ser mínima i la seva durada ha de ser com a màxim de 72h (3 dies). Transcorregut aquest període ha de ser posat a disposició judicial o en llibertat.

Com afecta la suspensió de garanties a

  • el dret de reunió?

Dret de Rectificació

Qualsevol persona física o jurídica te dret a rectificar les informacions difoses per qualsevol mitjà de comunicació social dels fets que es refereixin a ella quan consideri que els fets publicats son inexactes i li causen un perjudici.

Tradicionalment es distingia entre el dret de rèplica i del de rectificació (quan era exercit per una autoritat pública).

LO 2/1984 de 26 de març

En referència al dret de rectificació, aquesta llei parla de fets i no d'opinions. Limita la rectificació a fets no delictius, si no, es pot començar un procediment per calúmnies i en cas que s'hagi ferit l'honor es pot anar a la via civil.

Permet donar una versió diferent dels fets publicats. La reclamació es fa per carta al director demanant que es rectifiqui la informació donada. El termini per reclamar son 7 dies naturals. La reclamació s'ha de limitar al tema concret que es vol rectificar.

Quan el mitjà ha rebut la sol·licitud té 3 dies per publicar o difondre la rectificació en una rellevància similar. Si la periodicitat de la publicació no permet respectar aquest termini s'ha de rectificar en el número següent (a la primera oportunitat). En ràdio i TV, en el cas d'un programa setmanal, la persona pot exigir que es difongui dintre del termini de 3 dies en un espai d'audiència i rellevància similars.

Aquest és un tràmit gratuït tot i que les costes judicials es poden imposar a la part, la petició de la qual hagi estat totalment refusada en cas de litigació temerària.

Si el mitjà no rectifica o ho fa malament es pot anar a una fase judicial. El jutge de primera instància (civil) dirimeix el conflicte el mateix dia o l'endemà. Aquest no plantejarà qui té la raó ja que no es jutja la veracitat de la informació. Art.6

“Només s'admetrien les proves que, sent pertinents, puguin realitzar-se a l'acte.” El mitjà te 7 dies per executar la resolució judicial.

El dret de rectificació és una llei complementària d'altres accions civils o penals que pogué fer servir el perjudicat en relació als fets difosos.

6.3, GARANTIES INSTITUCIONALS

Diverses institucions garantitzen els drets fonamentals, com el Defensor del Poble. Pel que fa als mitjans audiovisuals, a Catalunya es creà el Consell de l'Audiovisual (1996) mitjançant una llei del Parlament de Catalunya en virtut de les competències sobre RTV que cita l'estatut d'autonomia.

La seva funció és d'assessorament (consultiva). Se li demana el parer des de la Generalitat abans de regular algun aspecte i les seves resolucions són consultives. També ha de:

  • Vetllar pel compliment de la legislació en quant a programació i publicitat.

  • Vetllar per la protecció dels menors i les minories (els drets fonamentals en general).

No té potestat sancionadora clara. Es limiten a emetre informes tècnics sobre temes (publicitat infantil, violència, etc.) a iniciativa pròpia o a partir de queixes concretes. De fet funciona com un síndic de greuges de la comunicació. Presenta un informe anual al parlament i al govern. És destacable la funció pedagògica.

El seu president és nomenat pel Govern de la Generalitat (Lluís de Carreres). Els 12 vocals els nomenen 4 el govern, 4 el parlament i 4 la federació de municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis.

23/12/00

TEMA 7, ESTATUT JURÍDIC DEL PROFESSIONAL DE LA COMUNICACIÓ

7.2, AUTORREGULACIÓ I AUTOCONTROL

Ens referim a una sèrie de mesures de les que els mitjans es doten per evitar conflictes. Són normes ètiques sense caràcter jurisdicional. Els col.legis o les institucions que les publiquen les poden defensar però no es pot crear un tribunal d'honor (expressament prohibit a la CE).

El Col.legi de Periodistes va crear el seu propi Codi Deontològic (1992). No és un codi obligatori si no unes pautes de conducta. Proposa que els mitjans es dotin d'estatuts de redacció (també normes ètiques no obligatòries).

Els punts principals (més preàmbul, introducció i declaració final) són:

  • distingir entre fets i opinions

  • difondre únicament informacions fonamentades

  • rectificar amb diligència

  • usar només mètodes dignes per obtenir informació

  • respectar l'off de record

  • reconèixer a tothom el dret a no proporcionar informació

  • no acceptar retribucions de tercers

  • no usar en profit propi informacions privilegiades

  • repectar el dret a la intimitat i la imatge

  • respectar escrupulosament la presumpció d'inocència

  • tenir cura especial amb els menors

  • tenir cura especial amb la discriminació de qualsevol tipus

  • TEMES 9 I 10, RÈGIM JURÍDIC DE LA RÀDIO I TELEVISIÓ

    L'Estatuto de Radio y Televisión es va publicar el 1980. Només es refereix a TVE. Dona definició legal a la ràdio i a la TV.

    La ràdio i la TV es configuren com un servei públic essencial de titularitat estatal. Son un vehicle essencial d'informació i participació política dels ciutadans. Això implca que aquest servei ha d'estar gestionat per l'estat.

    Una diferència important amb la premsa es que aqusta es considera regida per la llibertat d'empresa (CE art.38). A l'Estatuto s'exclou la llibertat privada existent en la premsa escrita. Un motiu per excloure la iniciativa privada és la limitació de l'espai radioelèctric de les ones hertzianes terrestres.

    CE art.20.3, “dret d'antena”

    La llei regulará la organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social dependents de l'estat o de qualsevol ens públic i garantirà l'accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius respectant el pluralisme de la societat i les diverses llengües d'Espanya.

    Aquest article reconeix el “dret d'antena”: els partits polítics i socials significatius han de tenir un cert grau d'accés als mitjans de comunicació públics. Això és una formulació teòrica que queda reduïda per l'ambigüitat del mot “rellevants”.

    Estatuto de RTV art.8, apt.k

    És competència del consell d'administració de RTVE determinar semestralment el percentatge d'hores de programació destinades als grups polítics i socials significatius en desenvolupament de l'art.20 de la CE

    Estatuto RTV art.24

    Torna a insistir en el que les TV i ràdios públiques, com a eines de servei públic, ha de donar una informació imparcial i dif.¿? dels grups rellevants.

    Estatuto RTV art.8

    Crea l'Ente Público de Radio y Televisión (persona jurídica) composat per un consell d'administració, consellers asessors i director genera de ràdio i TV.

    El consell d'administració de l'Ente està format per 12 membres, 6 nomenats pel Congrés i 6 pel Senat. Es nomenen pel període d'una legislatura mitjançant majoria de 2/3 de la cambra. Es tria entre persones de rellevants mèrits professionals. Hi ha incompatibilitats relatives al càrrec.

    Les funcions del consell, contemplades en aquest article 8 son les de:

    • Vetllar per a que la programació estigui d'acord amb els principis enunciats l'art.4 de l'Estatuto.

    • Aprovar una memòria anual de gestió

    • Participar en la votació del director general (votació no vinculant ja que és nomenat pel govern)

    • Gestió i control del finançament, retribucions, etc.

    • Participar en l'elaboració de l'avantprojecte de pressupost.

    • Controla i supervisa la publicitat que s'emet

    Els consells asessors (art.9) estan formats per representants dels sindicats i de les diverses administracions.

    El director general és nomenat pel govern (és un càrrec de confiança) “oido el consejo de aministración”. El seu mandat és per la legislatura. És el màxim òrgan de representació i gestió de l'Ente (pel que els consells son més aviat figurants). Té moltes incompatibilitats. Les seves funcions (art.9) son:

    • Fer complir els acords

    • Redactar l'avantprojecte de pressupost

    • Contractacions

    • Pagaments, etc

    Pot ser cessat per incompetència manifesta, infracció, delicte o no complir amb els objectius.

    Estatuto RTV art.4

    Els principis que han de regir la programació son:

    • Objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions

    • Obligació de diferenciar entre opinió i informació

    • Respectar el pluralisme polític, religiós, cultural, i lingüístic

    • Respectar els drets constitucionals (honor, dignitat, pròpia imatge, protecció a la joventut i la infància, etc. i en general de l'article 14 al 20 de la CE

    Estatuto RTV art.26

    Control parlamentari

    Com que són un servei públic, la llei contempla un control parlamentari específic per a la gestió de la ràdio i la TV públiques en questió de finançament per part del poder legislatiu.

    “Es constituirá una comissió parlamentària del congrés i aquesta exercirà el control de l'actuació de RNE i de TVE de tal manera que no impedeixí el funcionament dels mitjans.”

    Aquesta comissió és poc operativa per falta de competències. Pot advertir però no programar.

    Estatuto RTV art.32

    L'Ente públic es finançarà amb càrrec als pressupostos generals de l'estat i altres ingressos (publicitat).

    Concessions administratives.

    Es el mecanisme legal a través del qual l'Estat (titular dels serveis públics de ràdio i TV) transfereixen a una persona física o jurídica, pública o privada, la gestió o l'explotació d'un servei públic que pel fet de ser-ho, inicialment pertanyen a l'estat.

    En el cas de les TV les concessions són per a 10 anys.