Literatura Universal

Literatura Medieval. Literatures nacionals. Cants èpics. Lírica medieval. Teatre medieval

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Literatura Universal

1 Batxillerat

Literatura Medieval

  1. Les literatures nacionals
    1. El llatí, la llengua de cultura

Al segle V, la cultura grecollatina no desapareix del tot gràcies a l’esforç de dues institucions:

L’Església:
  • L’adopció del llatí com a llengua usual.
  • L’ús del llatí en les obres dels escriptors cristians.
  • L’ensenyança en llatí a les escoles monàstiques i en centres eclesiàstics.
La universitat:

Final del segle XII com a “associació de mestres i deixebles que tenen com a cap el rector”.

  • El llatí com a llengua universitària, no només en actes i documents acadèmics.
  • L’intercanvi de professors i estudiants en les diferents facultats afavoreix la difusió de llibres i cultura.

El llatí es el vincle que uneix els pobles de l’occident europeu.

  1. Les literatures nacionals

Les primeres creacions literàries tenien dues menes d’autoria i transmissió:

  • Manifestacions orals: d’autor anònim i recreació col·lectiva.
  • Literatura culta: d’autor conegut i transmissió escrita.

No reben influència de les obres clàssiques. Les obres d’aquestes literatures sorgeixen vinculades als estaments socials.

  1. Els nobles : cançons de gesta i els poemes cavallerescos.
  2. Nobles cortesans: lírica amorosa, culta.
  3. Poble: contes, apòlegs, narracions.
  4. Reialesa: teatre, obres clàssiques.
  1. Els cants èpics
    1. Les cançons de gesta

Són relats llargs en vers de caràcter informatiu en què un bard o joglar narra les gestes d’un heroi. Es tracta d’una obra destinada al cant en que el joglar adapta al gust del seu públic les gestes d’un individu que representa les inquietuds, aspiracions i desitjos d’autoconfirmació d’una comunitat davant de les comunitats veïnes.

  1. La Cançó de Roland

Recrea en el segle XI, amb dades fantàstiques allunyades dels fets reals, un succés historic esdevingut l’any 778, la derrota que els vascons van infligir a les tropes de Carlemany en la vall pirenaica de Roncesvalls.

L’assumpteés: Marsili, rei àrab de Saragossa no sotmès per Carlemany, rep el noble Ganeló, delegat de l’emperador, per negociar la pau. L’odi que aquest noble sent envers Roland fa que traeixi la seva pàtria i que pacti amb Marsili un atac a la reguarda carolíngia, manada precisament per Roland. L’atac es produeix i, malgrat una defensa desesperada, els francesos són aniquilats. Quan està apunt de morir, Roland es decideix a cridar l’emperador, que, desesperat, retrocedeix, ataca els àrabs i els venç. Ganeló és ajusticiat.

La Cançó de Roland està formada per més de 4.000 versos decasíl·labs, de rima assonant, agrupats en tirades que tenen un nombre desigual de versos.

  1. Els Nibelungs

La literatura germànica te caràcter èpic i mitològic. Denominades eddas, canten les gestes d’herois llegendaris o de pirates normands, amb intervenció dels déus guerrers de la mitologia germànica. Les gestes d’un d’aquests herois, Sigfrid, origina Els Nibelungs.

L’assumpteés: Sigfrid, heroi gairebé invulnerable per haver-se banyat en la sang d’un drac s’enamora de la princesa burgúndia Crimilda, germana del rei Günther. El rei, a canvi de la mà de la seva germana, demana a Sigfrid que l’ajudi a conquerir Brunilde, reina d’Islàndia, la qual sotmet els seus pretendents a proves físiques molt dures. Sigfrid aconsegueix fer-se invisible i ajuda al rei. Se celebren els dos casaments, però quinze anys després Crimilda revela a Brunilde l’engany de què va ser objecte. La reina es venja de Sigfrid fent que el guerrer Hagen el fereixi de mort a l’únic lloc vulerable del seu cos. Com a venjança, Crimilda es casa amb Àtila, rei dels huns. Dotze anys més tard, aconsegueix que els hins ataquin els burgundis en una visita que fan a la cort del seu germà Günther i de Hagen, als quals decapita ella mateixa.

  1. Els poemes cavallerescos
    1. Chrétien de Troyes i les novel·les artúriques
  • El cavaller de lleó. Biografia fantàstica d’Ivain, cavaller de la cort artúrica. L’acció narrativa de l’obra uneix el món real amb el món màgic i maravellós, recrea episodis de llarga història literària i resol el conflicte sentimental de l’heroi dins del lícit marc del matrimoni.
  • El cavaller de la carreta. Protagonitzada per Lancelot. La reina, l’esposa d’Artús, de la qual està enamorat, el sotmet a proves molt dures per no haver-la anat a rescatar ràpidament quant estava captiva. Al final, l’heroi aconsegueix l’amor físic de la seva reina, du a terme proeses en un regne misteriós i meravellós i adquireix, d’incògnit, glòria en un torneig.
  1. Lírica medieval
3.3 La poesia dels goliards

En un moment en què l’ús del llatí està començant a decréixer, apareix a tota Europa un tipus de poesia profana escrita gairebé tota e llatí. Es tracta de la poesia dels goliards, unes creacions que gràcies a l’originalitat, l’estil i al plantejament humà amb què van ser concebudes tenen un valor literari i un significat cultural i social molt especial.

Sorgeix en els moments en què s’organitzen les grans universitats europees, ofereix unes característiques peculiars:

  • Els autors, denominats goliards i clergues vagants, generalment són estudiants que van d’una escola a una altra, clergues sense benefici o monjos exclaustrats.
  • Es tracta d’una poesia culta que desfuig els plantejaments seriosos i que entre la joia i la burla, alaba la vida alegre amb enginy i agudesa expressiva.
  • La finalitat d’aquestes creacions es cantar per a un grup de persones cultes.
  • Són l’art de la minoria, en la qual batega l’orgull de la superioritat intel·lectual.
  • El moviment es desenvolupa des del segle XI fins al XII.

Aquestes composicions, de caràcter anònim, estan recollides en cançoners.

Temes i formes de la poesia goliàrdica

Els poemes inserits al cançoner Carmina Burana, alegres, obscens o irreverents, abracen:

  • Poemes morals i satírics. Es critica l’avarícia, l’enveja, la inestabilitat de la fortuna, el deteriorament dels estudis o el declivi moral de l’Església i de les autoritats eclesiàstiques.
  • Poemes sobre l’amor, que comprenen queixes, alegries i declaracions amoroses, o aspectes obscens i sensuals.
  • Poemes dedicats al vi i al joc, d’ambient tavernari.

Es tracta d’una poesia de gran riquesa rítmica en la qual abunden els jocs de paraules, els equívocs i la diversitat de formes poètiques.

  1. Les formes narratives medievals
    1. Les narracions en vers
      1. Els fabliaux

Són contes breus en versos octosíl·labs que formen apariats. Sorgeixen al nord de França entre els segles XII i XIV i generalment van ser creats per escriptors cultes.

Destinats a un públic popular, tenen una finalitat còmica i volen fer riure. Es transmeten oralment i formen part del repertori dels joglars, que fan servir jocs de paraules i equívocs amb l’objectiu d’aconseguir una deformació caricaturesca dels personatges o les conductes que descriuen.

L’acció es lineal, en un ambient urbà i a vegades presenta un final precipitat. Entre els protagonistes destaquen els tipus reals però no vulgars. Els assumptes, serveixen de punt de partida per ridiculitzar les formes de l’amor cortès o el parlar dels trobadors.

  1. El Roman de la rose

És una al·legoria sobre l’amor relacionada amb l’amor cortès provençal. Els dos autors més importants són: Guillaume de Lorris, al principi del segle XII, i Jean de Meung, al final d’aquell mateix segle.

La primera part, la més interessant, narra la conquesta amorosa. És una obra desequilibrada en el sentit de qualitat literària. S’han conservat 300 manuscrits diferents, es a dir, que era important i també va ser traduïda a diferents idiomes.

Desenvolupament argumental: és la unió de diversos personatges al·legòrics de recreacions mitològiques.

  1. Contes i apòlegs
4.2.2 Les mil i una nits

Conjunt de contes més important de la literatura àrab. Des del segle XI per l’acumulació de relats orals de procedència persa, índia, egípcia o àrab. En el segle XIV, aquests relats es posen per escrit, menyspreats pels savis musulmans. Eren textos per entretenir, de màgia i d’aventura. Actualment formen part de la lectura infantil.

Trama argumental: Un rei ordena als seus súbdits, com a tribut per la infidelitat de la seva dona, que li lliurin diàriament una donzella, a la qual fa matar després de passar la nit plegats. Xahrazad, la filla del visir, aconsegueix suscitar l’interès del rei narrant-li un conte que interromp a l’alba, de manera que l’home al mati decideix ajornar l’execució de la donzella. Cada nit, la noia acaba el conte i en comença un altre, que també interromp just en el moment culminant. D’aquesta manera la donzella entreté l’atenció del rei durant mil i una nits. Finalment, com a recompensa, el rei, al qual la noia ja havia donat tres fills, posa fi a aquell costum tan cruel, reconeix els seus serveis i la converteix en la seva esposa preferida.

  1. Els grans narradors
4.3.2 Geoffrey Chaucer

Chaucer (1340-1400), el traductor a l’anglès d’obres franceses. La seva gran obra és Cantebury Tales (Contes de Cantebury), una col·lecció de narracions, la majoria en vers, escrites aïlladament abans de l’any 1380 i després agrupades e un sol relat.

L’ambient extern és una reunió de persones que expliquen històries per torns com a simple passatemps, un recurs que apareix a Europa amb el Decameró, de Boccacio.

El marc de la novel·la és un pelegrinatge al santuari de Sant Tomàs a Cantebury. El poeta s’imagina que està en un hostal amb vint-i-nou pelegrins més, als quals retrata en el pròleg. Tots accepten la invitació de l’hostaler, que com a passatemps proposa que cada pelegrí narri dos contes a l’anada i dos a la tornada: l’hostaler premiarà amb un sopar el que expliqui els contes millors, i ell serà l’àrbitre i el jutge de la competició.

  1. Els orígens de la novel·la
    1. Les novel·les de l’antiguitat clàssica
Les novel·les de cicle artúric
  • Lancelot ofereix la biografia d’aquest personatge, nascut al llinatge del rei David i educat per la Dama del Llac. Lancelot, després de ser cavaller en la cort del rei Artús, s’enamora de la reina Ginebra, amb la qual comet adulteri.
  • La demanda del Greal té com a punt de partida l’aparició del Sant Greal als cavallers de la Taula Rodona i desenvolupa la recerca que s’organitza per trobar-lo. Aquesta missió dispersa els cavallers, que l’Orient a Occident, i entre aventures fantàstiques, el recuperen i n’experimenten el poder. Amb tot, finalment una mà misteriosa se l’emporta cap al cel, tal com explica a la cort del rei Artús l’ultim descendelt del rei David.
  • La mort del rei Artús es produeix en una cort decadent i deserta per la partida de tants cavallers. Lancelot reprèn la història d’amor amb la reina Ginebra, fet que provoca una guerra civil. El rei, ferit, és portat per la seva germana Morgana a una illa i mai se’n sap res més.
  1. El teatre medieval
5.3. El teatre profà: les farses

Apareix arran d’un procés de secularització de les dramatització religioses, té com a representació principal les farses. Són petites obres còmiques i satíriques de tema similar al de les fabliaux:

  • El noi i el cec
  • La farsa de misser Pere Pathelin (Farce de Maistre Pathelin), l’obra còmica profana més famosa del teatre còmic francès del segle XV. L’autor, anònim, basteix l’acció evitant les humorades i les bastonades típiques de les farses de l’època, per descriure les astúcies, els fingiments i els ardits d’un advocat sense plets i amb molta misèria . El valor de l’obra radica en la gràcia de les situacions, en el traçat dels caràcters i en la vivor dels diàlegs.