Literatura en catalá

Escola mallorquina. Moviments literaris d'avantguarda. Bearn o la sala de les nines. Villalonga. Mercè Rodoreda

  • Enviado por: Araian
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

Tercera avaluació de català, 2on de Batxillerat

BLOC 1 :

Què és l'Escola Mallorquina? De quines etapes consta? Comenteu-ne els trets estilístics.

L'Escola Mallorquina la van formar mallorquins sobretot el grup de la revista “La Nostra Terra”, durant la primera meitat del segle .XX i els primers anys de postguerra. les característiques principals van ser l'arrel clàssica, i el rigor acadèmic de la forma, de la temàtica i del to expressiu. Aquestes dues característiques fan que s'acosti al noucentisme. Es va desenvolupar en un context històric marcat per l'introducció de la Renaixença a Mallorca. On hi havia una societat agrària poc evolucionada i on els intel·lectuals es van inclinar per un conservadorisme, que reivindicada la tradició rural i no podia identificar-se amb les posicions més combatives de la renaixença a Catalunya. L'actitud nacional dels renaixentistes balears va ser molt ambigua, i la utilització del castellà majoritària front al català, que es reservava per a la poesia. La poesia esdevingué el gènere més representatiu de la literatura illenca i conservà durant molt de temps els trets estilístics de la Renaixença. Però les característiques que distingeixen aquesta poesia son la seva contenció classicista (no posa cap tema desagradable), la perfecció formal, la religiositat i que amés només parla del paisatge de les illes. Els autors més representatius son Joan Alcover i Maspons i Miquel Costa i Llobera amb obres tan destacades com El pi de Formentor.

Relacioneu la ideologia i estètica noucentistes amb els anomenats mots clau.

El principal objectiu noucentista va ser transformar la societat i posar-la a l'alçada dels canvis literaris. I ho va aconseguir amb el suport polític de la burgesia catalana, amb la Lliga Regionalista.

Aquesta burgesia volia construir una Catalunya burgesa, liberal, educada, europea i per fer-ho necessitava uns intel·lectuals actius i renovadors. Els van trobar entre els joves del moment, i així l'art i societat van tornar a confluir.

Això no va significar una submissió dels intel·lectuals, només se'n van adonar que els interessos d'ambdues parts són els mateixos: Una Catalunya a la europea.

Els cinc mots-clau expliquen aquestes aspiracions de la següent manera:

La “civilitat” assenyala l'ideal de Catalunya com Catalunya ciutat. El ciutadà era el model d'home lliure perquè adoptava unes formes de vida voluntàries, escapava al determinisme de la natura.

L'Imperialisme, significa la imposició del domini polític en dos àmbits, dins Catalunya començant per fer arribar a tots els individus de totes les classes socials els ideals del Noucentisme pretenen superar els conflictes de classe en uns moments en que es manifesten contínuament. I a nivell d'Estat, fent-se amb el poder polític de l'estat espanyol no pas separar-se d'ell.

L'Arbitrarisme al camp de la literatura, pretén transformar Catalunya i, civilitzar-la, és a dir, demostrant imposició de la voluntat humana sobre la realitat que imperava. A la poètica arbitrària. Expliquen la voluntat de construir una literatura en la que l'home domini la realitat, en la que l'ordre és l'home.

També reivindiquen el classicisme. Perquè es regeix per uns models ideals: harmonia, ordre. Reivindiquen la llum, la claror, el seny, el paisatge dominable, enfront de les boires, les pors, els elements de ela natura amenaçadors, dels modernistes.

Comenteu els trets literaris que trobem als moviments literaris d'avantguarda.

Els moviments avantguardistes es van desenvolupar al primer terç del segle XX, arreu d'Europa. Van suposar un trencament radical amb tota la cultura i l'art tradicional. Va ser un fenomen tant a les arts plàstiques com a les literàries, que va desenvolupar-se en moltes manifestacions diferents que es van fusionar però que van tenir una sèrie de característiques comunes.

Al camp literari a Catalunya es van formar principalment les corrents surrealistes, cubistes, dadaistes i futuristes.

El Surrealisme va ser fundat a França per Breton, i defenien el funcionament autèntic de la ment, a través de l'automatisme psíquic pur. Les vies de coneixement emprades eren l'estudi dels somnis i de les al·lucinacions, l'escriptura automàtica dominada per l'inconscient, i el psicoanàlisi. A Catalunya es van consolidar dos grups, el Grup de Sabadell amb C. Sindreu, F. Gash i j. Oliver, que van ser rebels i van fer un humor absurd; i el de Sitges, amb actituds més radicals explicades al Manifest Groc, i format per J.V. Foix, S. Dalí, S. Gasch i L. Montanyà.

El Cubisme és una tendència creada per Picasso i Braque, i representada al camp literari per la figura de G. Apollinaire. Literàriament es van emprar les tècniques del col·lage de diferents tipografies, i el cal·ligrama, també van suprimir els enllaços lògics; per poder crear un conjunt hermètic de paraules integrades en un tot. A l'àmbit català va tenir molts seguidors com Junoy i Salvat- Papasseit.

El Dadaisme cercava la llibertat total i la va trobar amb la paraula Dadà, que ho significava tot i no vol dir res. Un grup d'artistes insatisfets amb la moral, la religió i la societat contemporània es van proposar acabar amb totes les regles i els ideals imperants a la seva època. Les seves manifestacions van consistir en el col·lage i la formació de unitats il·lògiques a partir de paraules escollides a l'atzar. Als Països Catalans van destacar autors com Junoy i Foix.

El moviment impulsat per Marinetti el 1909, el Futurisme, va tenir com objectiu principal exaltar la vida dinàmica del segle XX, va ser una rebel·lió violenta contra tota la tradició anterior. Volien transmetre l'instint pur, les passions elementals de violència, del color i del canvi. Empraven tècniques com l'ús de formes verbals concebudes, del vers lliure, i l'associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, adjectius i adverbis. La composició tipogràfica era elaborada i s'introduïen fins i tot signes matemàtics. A Catalunya, va tenir acceptació entre escriptors com Alomar, Folguera i especialment en la figura de Joan Salvat Papasseit.

BLOC 2 :

Expliqueu el significat del mite de “Bearn o la sala de les nines” relacionant-ho amb el tema del “pas del temps, amb la desaparició d'un món”.

A la novel·la de Llorenç Villalonga de Bearn o La sala de les nines, s'explica la desaparició d'un món antic, arcaic i feudal, per deixar pas a l'aparició del món on domina la burgesia i el capitalisme. De diferents maneres, l'autor ens mostra aquesta situació de canvi que és inevitable.

Mitjançant l'espai ens mostren el món dels Bearn, els senyors feudals d'un poble mallorquí, com un lloc paradisíac, ideal.

A l'obra s'aprofundeix un gran tema, la desaparició d'un món antic simbolitzat pel nucli urbà de Bearn i pels seus Senyors. Es pot veure l'aproximació d'un nou món molt “socialitzat”. Amb aquest canvi no només desapareixen unes costums, sinó que també podem veure com deixen d'existir unes persones reals, que pertanyen a un món perdut, considerat com un paradís per la seva desaparició.

Contribueix a crear el mite la destrucció dels arxius a l'epíleg, ja que simbolitza la preservació i la purificació del passat , impedint que el nou ordre pugi assimilar-lo o manipular-lo.

Moltes referències històriques del segle XIX, de les diferències entre liberalisme i tradicionalisme, permeten crear contrasts entre el nou i l'antic ordre. L'oposició de la cultura germànica, i l'anarquisme francès. Molts invents al llarg de tota l'obra fan que contínuament ens donem conta d'aquest canvi que fa perdre llibertat a l'individu.

A partir de quines referències literàries clàssiques i modernes es construí Bearn o la sala de les nines?

Aquesta novel·la es nodreix d'influències del segle XVIII (on es desenvolupa la historia) d'idees Neoclàssiques, Racionalistes i de l'il·lustració.

Llorenç Villalonga, en aquesta novel·la recorre a la tècnica apresa de Diderot, basada a oferir moltes perspectives pel que fa als fets narrats. Aquesta tècnica també es deu a la influència de l'escriptor francès Jean Schlumberger ja que Llorenç Villalonga, sembla ser, havia copiat la multiplicitat de veus narratives de la seva obra “Le lion devenu vieux”.

Ens trobem davant d'una novel·la psicològica; les tècniques narratives corresponen a les fórmules de la narrativa psicològica. La dinàmica de la novel·la es concentra en “Els estats de l'ànima”. “Bearn”, com “Il Gattopardo”, són dues novel·les psicològiques arrelades dins la narrativa realista tradicional.

Don Toni de Bearn, assabentat de les propostes culturals i literàries del seu temps, vol recuperar els períodes de la història de la humanitat en què el racionalisme s'ha imposat en la conducta humana. La Grècia clàssica i la França de la Il·lustració contrasten amb les propostes del seu moment: el romanticisme, el positivisme i el naturalisme. Don Toni contraposa els tòpics lligats a Alemanya com un país virtuós i França com a símbol de corrupció. La literatura també és fonamental. El mateix don Toni ho expressa a les pàgines 40-41. “El mínim a què pot aspirar la literatura és a expressar en forma intel·ligible, els estats de l'ànima. El millor escriptor serà el qui més s'acosti a tal fi, que és per altre part inaccessible”. Rebutja el romanticisme i aposta per la novel·la miniaturista holandesa. Ell mateix comenta: “Així com l'art impressionista representa dispersió, la miniatura significa.

Del món clàssic trobem referències d'obres com Filemó i Baucis de les Metamorfosis d'Ovidi, Coridó i Alexis i Titir i Melibeu de les Bucòliques de Virgili, els temes del “beatus ille”, “carpe diem”, etc. Que reflecteixen l'admiració que sent Villalonga per la perfecció aconseguida en el temps antic.

BLOC 3 :

Relacioneu la vida de Llorenç Villalonga amb la construcció de la seva obra.

Llorenç Villalonga neix a Palma de Mallorca el 1897, on també mor l'any 1980. Villalonga prové d'una il·lustre i aristocràtica família mallorquina, raó per la qual el retrat que arriba a fer del tipus de societat en què ha estat criat, respon també a la realitat que ell mateix ha viscut. Part important de la seva obra no ha estat publicada fins després de la guerra. De fet, Villalonga ja estat una descoberta per al gran públic després de la publicació i posterior èxit de Bearn o La sala de les nines (1961), la seva novel·la més important. Mort de dama (1931) se serveix de la figura d'un personatge real -una vella aristòcrata illenca- per caricaturitzar-ne l'entorn fins a l'extrem, un món tradicional en extinció. Aquest mateix escenari és tractat de manera radicalment oposada a Bearn (1961) que, trenta anys després, servirà a l'autor per aconseguir una idealització mitificada d'allò que abans de la guerra havia deformat caricaturescament. A partir del referent de la pròpia biografia, reconstrueix un món, una societat que ha deixat d'existir. Bearn o la sala de les nines és la seva obra principal i ens hi presenta un personatge de l'aristocràcia rural mallorquina, don Toni, que manifesta l'obsessió de conservar els seus records en unes memòries. De fet, aquesta intencionalitat es troba també al darrere de la literatura de Llorenç Villalonga. El text s'inicia amb un diàleg, gairebé teatral pel joc dramàtic de forces que s'hi expressa. Dona Maria Antònia, l'assenyada, és la que crida a l'ordre amb paraules amables. Don Toni en canvi, és una figura que a través del fragment endevinem, com un amant de la llibertat i de no posar frens al seu desig. El diàleg presenta un don Toni que no sembla voler amagar el seu passat, però que, alhora, es troba en un moment de pacte, d'entesa amb la seva esposa. Ella vol que faci desaparèixer tots els elements que tenen alguna cosa a veure amb les experiències, als seus ulls,pecaminoses;ja siguin llibres que han de ser cremats o actituds que han de ser confessades. En referència amb la novel·la, Villalonga pren atenció especialment a la defensa del record (Don Toni escrivint les Memòries), de la memòria (Dona Maria Antònia). Així doncs, Bearn és el centre i el punt culminant d'una producció narrativa i teatral que acaba convertint-se en una mena de memòries personals i, també col·lectives. Li interessa una literatura de reflexió, allunyada de la novel·la psicològica; aquesta novel·la és per tant centrada totalment en un objectiu mig didàctic i memorialístic que es proposava fer treballar l'enteniment del lector, i eternitzar per mitjà de l'art tots els records viscuts i totes les persones estimades.

Comenteu les diferents etapes i obres de què consta l'obra de Mercè Rodoreda.

Mercè Rodoreda, atreta fortament per les lletres, començà molt jove l'activitat literària, d'una banda, amb col·laboracions a diaris i revistes, en general en forma de contes: Clarisme, La Revista, Revista de Catalunya, Meridià, Mirador... com “Un dia en la vida d'un home” i d'altra banda, amb la publicació de novel·les. Aquestes novel·les reben moltes influències com la del grup d'avantguarda de Sabadell i va escriure entre altres, Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1936). Gràcies a aquestes obres, que podem denominar d'adolescència, tant com per la seva temàtica com per la seva inseguretat, va poder escriure, seguidament, una gran obra, que fou la culminació d'aquesta etapa, Aloma (1938), que fou premi Creixells del 1937. És una obra psicològica, poètica i simbòlica, centrada en la vida d'una dona, una adolescent enfrontada amb la descoberta del món. És l'única obra que l'escritora reconeixia com a seva i que refaria posteriorment, el 1969. Després de la pausa de la seva carrera durant la guerra civil que va durar 20 anys, va escriure Vint-i-dos comptes (1958), que va obtenir el premi Víctor Català del 1957. Aquesta obra assenyala la incorporació al món de la literatura catalana i a una carrera que es desenvoluparà amb normalitat, novament. Seguidament publicà La plaça del diamant (1962), novel·la clau d'aquesta segona etapa, que ens mostra la seva gran maduresa. Tracta d'una dona d'estament popular, que domina tota la ficció amb la seva visió del món, que varia segons la seva edat i circumstàncies. la novel·la, per mitjà del llenguatge, esdevé vida. El carrer de les Camèlies (1966) va ser la continuació de La plaça del diamant, però aquesta vegada enfocant la marginació de la dona, les seves relacions amoroses frustrades... Va guanyar els premis Sant Jordi (1966) i Llull (1969). Jardí vora la mar (1967) és una obra de crisi en la qual comença a qüestionar-se el tractament realista que fins ara havia predominat a les ficcions de l'autora i que serveix de pont entre aquesta etapa i la següent, que podem denominar de vellesa, on domina el tractament fantàstic. La meva Cristina i altres contes (1967) recull tant temàtica com formal i incorpara el mite a les ficcions, amb la què la prosa esdevé més lenta i es carrega de ressonàncies misterioses. Mirall Trencat (1974) és la culminació d'aquesta etapa, en aquest cas una mena de gran saga familiar, més inquietant i plena de misteri. Posteriors a la seva mort, es publicaren La mort i la primavera (1986) i Isabel i Maria (1988). La narrativa de Mercè Rodoreda avança des de l'adolescència per anar-se apropant lenta i sàviament cap al mite. I tracta, en definitiva, del temps i del seu pas que fa sorgir noves identitats en la persona humana, tema universal que inclou també d'altres (la soledat, l'amor...), mitjançant una prosa molt personal, simbòlica i poètica. Aquest és un dels màxims atractius d'una novel·lista que aconsegueix la més alta qualitat literària, amb un èxit de públic extraordinari

Expliqueu el context literari en què es desenvolupa la poesia de postguerra des del 40 fins a avui dia.

El context literari en el que es desenvolupa la poesia de postguerra, està marcat per la recerca d'un món literari propi, amb una normalitat lingüística que es manifesta amb una oferta editorial moderna i diversificada, amb representació en tots els gèneres, revistes literàries, premis, etc. Un augment del públic lector i dels escriptors, en tots els gèneres i amb voluntat de profesionalització.

Els gèneres literaris es caracteritzen per l'eclecticisme estètic, la varietat temàtica, el reflex del món urbà i els elements culturals de masses com elements moderns, la preocupació per la llengua i la forma, i el trencament amb el realisme històric i social tot i que domina una visió decadentista de la vida i la societat.

La poesia mostra una gran varietat de propostes (classicitzants, postsimbolistes, ...) i una gran diversitat temàtica (amor, erotisme, solitud, vida,..).

Els poetes mes destacats son Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estelles, Narcís Comadira i Pere Gimferrer.

Caracteritzeu la poesia de Miquel Martí i Pol.

Aquest poeta s'educà sota una pedagogia cultural, catalanista i catòlica, excepcional en aquella època de postguerra. D'aquest capellà li ve el fervent catolicisme de la joventut, però també la consciència crítica que el va sumir. A principis dels anys 50, en una profunda crisi existencial i de fe de la qual va sorgir el poeta que coneixem avui dia. Quan abandona Déu, descobreix que l'únic que pot aportar en literatura és expressar el que a ell li passa i viu. Així escriu "El poble" i "La fàbrica". Versos de realisme poètic que reflecteixen l'ambient de Roda de Ter i de la seva feina a la factoria tèxtil

"La Blava". Va treballar fins 1973 quan l'empitjorament de l'esclerosi múltiple diagnosticada l'any 1970, el va obligar a recloure's a casa seva. Començava el mite del poeta que s'enfronta a la malaltia i la mort amb versos com els d'"Estimada Marta" i que segueix escrivint amb impressionant vitalitat. Aquesta actitud li prové de la seva juventut quan als 18 anys pateix una tuberculosi que l'enllita durant 15 mesos. Aprofita el temps per llegir tot el que pot. De fet es pot dir que la malaltia el va convertir en poeta.

La seva poesia es autobiogràfica però està contextualitzada en un temps històric. En quant a la religió ell cercava les respostes a les qüestions essencials i la seva resposta última era sempre la mateixa: Déu. Més endavant pateix una crisi religiosa i existencial que li fa qüestionar-se els valors rebuts i anul.lar la referència absoluta a Déu. A partir d'ara s'ha de plantejar el seu paper en el món,sol, fet que li crea una forta angoixa fins que descobreix els "altres", la seva gent, del seu poble i la seva classe social. Amb aquest descobriment resolt la crisi. El compromís social queda reflectit en la seva poesia realista, sobretot en els llibres "El poble" i "La fàbrica". Qaun pateix la tuberculosi llegeix molts llibres, entre ells Marx; això li dóna consciència de classe. Per tant es produeix un gran canvi als seus 19 anys: crisi religiosa, descobreix l'amor i la seva classe social. L'any 1967 va ingressar al PSUC. Durant els anys 60 fa una poesia social, compromesa amb unes idees, amb la gent obrera. La seva greu malatia diagnosticada l'any 1970 li fa virar els ulls vers el seu propi interior per enfrontar-se a la necessitat d'assumir la nova situació, de redescobrir-se en la nova circumstància, que sap que és irreversible, i, en el fons, de redefinit no tan sols el seu món, sinó el mateix concepte de l'home i del món, de la vida i la societat, del jo i els altres. Però aquests problemes personals no el fan desistir de la seva tasca col.lectiva. Després de la mort de Franco el 1975, la societat catalana es prepara per viure un nou futur democràtic, de reconstrucció nacional. Escriu "L'àmbit de tots els àmbits", on encoratja a construir aquest futur nacional.

Aquest poema de Miquel Martí i Pol a l'obra d'Estimada Marta, concretament a la secció “Estimada Marta” (poema VIII), relacioneu-li.

Marta, la plenitud no és un erm
ni aquest silenci d'ara, un pou eixut;
l'esfera gira lentament i el temps
s'ha deturat al fosc dels teus cabells.
Aigües i vent reposen i el desig
és una branca amb tota llei de fruits.
Que lluny de tot, i els dits aquietats
entre els teus dits, l'escuma dels colors
al fons dels ulls, aquietats també.
Que lluny de tot, i músiques i veus
configurant l'empremta del teu cos
que estimo tant, damunt la meva pell.
Res no ens pertany i som senyors de tot.
L'ombra de l'ombra allargassa el secret
molt més enllà del gest i del neguit.
Acluco els ulls i aspiro el teu perfum
compacte i dens, tan ple de salabror.

L'obra d'Estimada Marta de Miquel Martí i Pol es forma a partir de tres reculls de poemes corresponents a tres moments diferents en la vida de l'autor.

El primer recull, Set Poemes d'Aniversari, es refereixen al període d'acceptació de la seva malaltia, i amb ells nos ho pretén comunicar a tots els lectors. El segon anomenat Capfoguer tracta en vint poemes temes relacionats amb la superació de la malaltia i el record d'altres temps. Al darrer recull, el d'Estimada Marta, fa referència a Marta com a totes les dones, al sexe femení, expressant tant desig com enyorança. Al llarg de quinze poesies tracta diferents temes. Al primer trobem Expressió d'un somni, la manifestació del desig eròtic. Imagina una historia que té com a protagonista ell mateix i una noia, Marta. Al segon recull amb èmfasi la passió dels amants, l'embruix al que està sotmès el poeta. Al tercer es recreen el desigs d'estar junts, de dur a terme els seus somnis. Fa referència també al desig de portar a terme una relació sexual. El seu amor és pur i carregat d'energia, capaç de fer transformacions. Al quint parla d'una experiència present, el desig de tots dos de consumar el seu amor. Al sisè la passió dels amants ha augmentat, ja no parla d'embruix, ara parla d'esclat que l'empeny cap a ella, és a dir, les ganes intenses de poder fer l'amor amb ella i comencen a tocar-se, a conèixer els seus cossos. Al setè El desig compartit d'una relació sexual és consumada, els amants es deixen emportar però l'amor. Els amants han arribat al clímax, la unió de dos desitjo en un sol. La dona acull l'home que entra en ella tendrament. A l'octau el desig ha donat els seus fruits i aquest és un poema sobre la plenitud ja aconseguida. Desig de satisfacció. Al nombre IX hi ha la voluntat de preservar la felicitat aconseguida, anuncia l'inici d'un nou acte d'amor. Al dècim parla el poeta de les coses que ell coneix de Marta a l'intimidat, els sorolls, les coses que li agraden, sent que necessita consumar una altra vegada, necessita tornar a sentir que són un. Al següent Demana a Marta que, en aquest nou acte li condueixi per tal d'aconseguir més plaer. Llum claror i color fan referència a goig, plaer i la sensació de plenitud viscuda. Al XII anuncia una nova culminació de l'acte on la plenitud és assolida de nou amb la participació de tots els sentits i exaltant el cos de la noia com a subjecte de plaer. La sensació de plenitud torna al poeta al poema XIII, té la sensació que el temps enlenteix fins aturar-se, sensació de quietud. Al XIV recorda tot el que ha passat durant els dos actes sexuals. Les paraules dites, les mirades, les sensacions, tanca els ulls per recordar-ho tot i no perdre'l. A l'últim conclou l'aventura amorosa que ens ha estat narrada. La conclusió és goig de plenitud, de triomf de l'amor i dels amants. El triomf de l'amor i dels sentits és el triomf del poeta sobre les seves circumstàncies.

Concretament a la poesia esmentada, la VIII, trobem repetit el tema del desig amorós, que es pot interpretar com que ja a aconseguit la plenitud, es sent molt bé després d'aconseguir el que volia als altres poemes.