Lisístrata; Aristófanes

Literatura antigua. Comedia griega. Teatro griego clásico # Argument. Personatge central

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

LISíTRATA

Aristófanes neix a Atenes en el 445 a.C, en el moment d'esplendor de la seva ciutat. Atenes ha conseguit l'hegemonia vencent als perses.El poder ecomomic i cultural, augmenta molt, i acaba per crear un xoc frontal contra Esparta.

La guerra(431 al 404), acaba amb una derrota miltar, política, económica i moral d'Atenes.

De una societat decadent, Aristofanes va treure el material suficient per escriure les seves comedies polítiques. Com “Les assembleistes” o “Lisístrata”. El dramaturg greg ens mostra tant en Lisistrata com en altres obres la seva aposta per una pau prolongada.

Un grup de dones gregues decideix que la millor forma d'acabar amb la guerra es l'abstinença sexual.

El fragment extret (linea 104-135), ens mostra la presentació d'aquesta solució que proposa Lisistrata, la protagonista.

Reuneix un grup de dones de diferents parts de Grecia, perque ja n'esta farta de no veure el seu marit, ja que sempre esta a guerres i batalles. I els hi diu que té una solució.

Totes estan impcients per saber-la ja que estarien disposades a fer qualsevol cosa per la pau. Algunes diuen:“jo seria capaç de beure'm els diners,”, “encara que m'assembles a un llenguado...”, i varies exageraciones més.

Però quan Lisístrata planteja el que serà la solució, de com acabar amb la guerra del Pelopones i així, veure més als seus marits, que es ni més ni menys que l'abstenció sexual. Les dones cambien d'opinió.

S'escandalitzen, exclamen coses com: “em presto a caminar pel foc....això encara més que el coit”. Consideraven l'acte sexual com un plaer que no poden perdre. I no se sentien capaces de dur a terme una abstenció fins que els homes es rendissin.

Es relata tot en forma de dialeg teatral, amb moltes exclamàcions, per cridar l'atenció del lector o públic. Esmenta sovint als deus, i emplea sinestesies “beure'm els diners”, comparacions “encara que sembles un llenguado”, personificacions “que s'arrosegui, la guerra”, etc. Tot això per exagerar el sacrificie per deixar de practicar el sexe.

El breu fragment ens relata per una banda la necessitat de la pau, l'amor als seus marits per part d'aquestes dones, i per altre com era tractat el tema del sexe en aquella época, sense tants tabús com ara. I tot això de forma comica i entretinguda

M'ha cridat molt l'atenció no només el parlar de sexe amb naturalitat, sino l'ús del que s'en podrien considerar bulgarismes.

En conjunt, crec que es admirable com podem observar tants aspectes de l'epoca en un fragment tant breu, com consegueix reflectirlos tant comicament, es més en una obra de teatre.