Lírica

Cultura latina. Poesía lírica. Elegía. Virgilio. Ovidio. Horacio. Cátul

  • Enviado por: Bertrand 34
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

· Cultura llatina Lírica

Lírica: Càtul, Ovidi i Horaci

Neix a Grècia i es cantava amb acompanyament de la lira.

És tota poesia que expressa el Hic et Nunc (l'aquí i ara) del poeta, és a dir, com se sent ell, per exemple:

- atacs personals

- amors

- descripció

- el poeta normalment apareix en el poema

Hi ha molts tipus d'estrofes i de versos adaptats del grec.

Subgènere de la poesia lírica “ELEGIA”, escrita en dístic elegíac (tipus de combinació de dos versos)

Dístic elegíac= Hexàmetre + Pentàmetre

A Grècia l'elegia era destinada a poesies funeràries o dedicades a un difunt. Són tristes, melancòliques, d'admiració.

A Roma l'elegia va ser utilitzada per expressar temes diferents, temes còmics d'humor, tristos, polítics... podia tractar qualsevol tema.

Va passar que hi va haver un grup de poetes joves, educats, intel·lectuals, que van descobrir la poesia grega i la van voler introduir a Roma. Una mica abans de la República. Va ser un dels últims gèneres que va entrar. Aquest grup de poetes estava liderat per Càtul va introduir l'elegia a Roma. Neoteroi.

Càtul era un jove rebel, educat per fer carrera militar i es va encarar a tot el que fos la societat. Es va dedicar a les lletres, era creatiu i imaginari. Dominava molt la llengua romana. La seva fama va córrer per la qualitat i per la temàtica dels seus versos. A Roma la poesia es recitava en sopars, en banquets, en festes i la gent se'ls aprenia i els recitava altra vegada en festes i sopars. Els poemes tenien tanta ironia que eren els comodins. Es van recollir i editar. Només hi ha un llibre de poemes “Carmina” i contenen 100 poemes cadascun de Càtul. Càtul va morir jove i la seva poesia es va mantenir viva però amb el temps la gent a l'Edat Mitjana no sabia llegir llatí, només sabien llegir llatí els capellans. Al veure'ls tan obscens van decidir no passar-los a l seva llengua. En el renaixement, es coneixia que hi havia hagut un poeta, Càtul, que era obscè. Мés tard van trobar que en els pergamins amb què es folraven els llibres estaven els poemes “Científics a Alemanya”.

Els Carmina es poden dividir en grups:

  • Poemes d'amor cap a una noia (cap al principi), tendres i romàntics. La noia es deia Lèsbia (és un pseudònim ja que no podia dir públicament el seu nom, perquè està casada).

La relació amb aquesta noia anava bé per això escrivia aquests poemes d'amor. Seguidament se separen.

  • Quan se separen, ell està molt enfadat amb Lèsbia i fa poemes insultant-la i dient-li de tot, que és com ell se sent.

  • Poemes i elegies sobre mites (es tenen trossets)

  • Poemes petitons amb dedicatòries criticant a altres autors o afalagant-los. Els criticava amb expressions grolleres. (valia més ser amic seu)

Elegia (cants funeraris)

Ovidi va escriure bàsicament èpica i elegia.

Livi Andrònic

Gneu Nevi

Quint Enni

Èpica

Virgili i Ovidi

Tíbul

Properci

Lírica

Elegia

Ovidi

ANTECESSORS DE VIRGILI I OVIDI

Adapten l'elegia grega respectant la forma, és a dir, el dístic elegíac però la temàtica la varien una mica. A Grècia, l'elegia es du a terme en les cerimònies funeràries.

Properci i Tíbul fan servir la temàtic d'amor cap a una dona. La noia a la qual Properci li dedica totes les seves elegies es deia Cíntia. Sempre hi ha un to melancòlic (ella no el mira i està trist o poemes relacionats amb què ella l'ha deixat). Tíbul també dedica els poemes a una noia Ovidi es fixa en aquesta elegia.

OVIDI

Vivia en una família benestant que es dedicava a l'estudi de les lletres i a la literatura, tenien bon capital per poder mantenir-lo. El tarannà d'Ovidi era obert, extrovertit, divertit i per tant trobem darrere seu una poesia amena, frívola, gens profunda, desenfadada, en les seves primeres elegies. Aquest tarannà el va fer apropar més a Tíbul i a Properci que no a Virgili. Ovidi entra a formar part del cercle de Messala, un grup d'homes lliures que no necessitaven capital i que feien el que volien ( Properci i Tíbul). Aquest cercle era l'oposat al cercle de Mecenas (d'August). Ovidi no va formar mai part de cap d'aquests cercles però era més propens al de Messala. En la seva època de joventut va escriure molts llibrets desenfadats, divertits en què parlava per exemple de com conquistar una noia, o de com conquistar nois, com seduir, com maquillar-se, a més a més va escriure dues obres èpiques: Les metamorfosis (recull de mites tots ells amb una transformació al darrere, ex: Apol·lo s'enamora de Dafne i Dafne es transforma en un arbre) i Fasti (calendari amb què se celebra cada dia, més que calendari, poema explicant tots els dies). Era valorat i respectat.

No se sap perquè, però va passar alguna cosa i August el va desterrar d'Itàlia a una província oriental, al racó més apartat del Mar Negre. Ovidi que era un senyor sociable amb tothom i amb la seva família, s'ho va passar molt malament i des d'aquell lloc continua escrivint poemes, que arriben a Roma, demanant perdó a August, posteriorment a Tiberi, amb melangia, desesperació, tristesa, per part de la família, amics, fills. Finalment mor allà sol.

Obres

Va escriure èpica i lírica. En lírica, va escriure elegies de dos temes, una de tipus eròtica, amena i divertida i una altra de tipus sentimental. Les sentimentals són les que va escriure mentre estava desterrat i són cartes.

Tristes:

- Tristia: Memòries escrites des de l'exili en les quals el poeta recorda amb amargor la felicitat i l'envejable posició d'altres temps.

-Ex Ponto: Cartes adreçades als seus amics perquè implorin el perdó d'August i del seu successor Tiberi, i el mantinguin informat de tot el que passa a Roma.

Divertides:

- Heroides: Cartes imaginàries de dones llegendàries als seus marits o amants absents: Penèlope a Ulisses, Hèlena a Paris.

- Amores: Recull de poemes amorosos sobre les situacions més habituals que es donen en una relació amorosa (gelosia, infidelitat, reconciliació...). El poeta s'inventa una relació fictícia amb una certa Corinna.

- Ars Amandi: Consells pràctics sobre l'art de la seducció.

- Remedia Amoris: Remeis contra el mal d'amors.

- Medicamina Faciei Feminae: Receptari de cosmètica per conservar la bellesa femenina.