Lesions en la pràctica esportiva

Lesiones deportivas. Emergencias. Primeros auxilios. Traumatismos. Lesiones musculares # Primers auxilis. Emergències. Traumatismes. Lesions musculars. Obstruccions de les vies aèrees

  • Enviado por: DarK Vivi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

LES LESIONS MÉS IMPORTANTS EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA

1. Primers auxilis

És la primera assistència que es fa a una persona afectada per un accident o una malaltia.

El socorrisme preten desenvolupar els coneixements bàsics i les habilitats necessàries per donar suport a la persona accidentada.

1.1. Referència i història de la Creu Roja

En tot això l'organisme competent d'aquesta matèria és la Creu Roja.

L'any 1809 el francès Henry Dunat presenciant la Batalla de Solferino i tot ajudant als ferits, se'n va donar compte de la situació. A partir d'aquí aquest senyor va fundar, amb col·laboració d'altres persones, la Creu Roja.

2. Protocol del P.A.S

Devant d'una situació d'emergència hi ha tres coses a fer en un ordre determinat:

- P: Protegir a l'accidentat i a un mateix.

- A: Avisar urgentment als serveis sanitaris.

- S: Socórrer l'accidentat amb diligència.

3. Tipus d'emergències

És tota aquella situació que en opinió del propi accidentat, de la seva família o d'aquell que el socorre creu necessari una atenció inmediata.

Hi ha tres tipus d'emergències:

- Emergència vital: és aquella en la que si no s'aten la persona inmediatament pot derivar la

mort.

- Emergència traumàtica: són aquelles situacions d'urgència sanitària originades per una

agressió externa a l'organisme.

- Emergència mèdica: és quella situació d'urgència sanitària en la que l'organisme està

afectat, moltes vegades, per una malaltia, i en la que la major part de

situacions les ha de solucionar un metge o tècnic sanitari.

3.1. Emergències vitals

-Triangle vital

Si la persona perd el pols o la respiració se'n diu que té una mort aparent o clínica. Si passen de 4 a 6 minuts és una mort real o biològica. Passats els 30 minuts de la mort real se'n parla d'una mort tiscular (ja no es poden fer transplantaments).

Posicions d'espera

L'accidentat, depenent de la lesió que tingui, se l'ha de col·locar en una o altra posició:

  • Posició lateral de seguretat (PLS): s'utilitza amb inconscients no traumàtics.

  • Posició decúbit supí: s'utilitza amb fractura de columna vertebral o cames trencades per donar suport vital bàsic.

  • Posició de trendelemburg: persones sense consciència o amb hemorràgia interna i marejas.

  • Posició decúbit supí amb les cames flexionades: persones amb ferides o lesions abdominals.

  • Posició semiassegut amb un angle de 45º a 90º entre cuixes i tronc: per persones amb problemes respiratoris o toràcics.

  • 4. Lesions més importants

    4.1. Per traumatismes generals

    4.1.1. Ferides

    És un traumatisme o cop que pot provocar la major part de vegades pèrdua de la continuitat de la pell.

    Segons la causa que la provoca, les ferides poden ser:

    · Incises: són aquelles que el tall el lineal.

    · Contuses: és produïda per un objecte romb, no punxant. Sagna menys.

    · Punxants: són produides per objectes que punxen i la ferida és més prefunda.

    · Amb pèrdua de substància: part del teixit queda separat de la pell.

    · Por esquinçament: una pert del teixit queda arrancada del cos.

    · Amb penjall: quan una part del teixit queda penjant.

    · Especials: produïdes per armes de foc o mossegades.

    Són factors de gravetat de les ferides:

    · Profunditat

    · Localització

    · Extensió

    · Brutícia

    · Hemorràgies

    · Tardança en curar la ferida

    Segons aquests factors de gravetat les ferides poden ser lleus o greus:

    · Lleus: molt superficials i poc extenses.

    · Greus: aquelles que hi ha un més factors de gravetat.

    *Actuació devant d'una ferida:

    • Tranquilitzar al pacient.

    • Rentar-se les mans.

    • Netejar la ferida amb raigs d'aigua i sabó o antisèptics.

    • Utilitzar gases d'un sol ús.

    • Netejar la ferida de dins cap a fora.

    • Si fa falta tallar pèls o trossets de pell.

    • Aplicar antisèptic.

    • Si la ferida és grossa tapar-la amb gasa i esparadrat.

    *Què no s'ha de fer:

    • Intetar treure el cos extreny que està clavat.

    4.1.2. Contusions

    És un traumatisme que no ha produit trencament de pell, però què els teixits subcutanis queden afectats.

    Segons l'intensitat de l'impacte les contusions poden ser:

    · 1r grau: no hi ha lessions als teixits, però si un blau.

    · 2n grau: cop més intens i apareix un gran hematoma.

    · 3r grau: hi ha aixafaments de la pell i es pot trencar.

    *Símptomes:

    1r i 2n grau: dolor en la zona afectada.

    3r grau: impotència funcional.

    *Actuació:

    • Aplicar fred inmediatament a la zona afectada.

    • Si és una extremitat, aquesta ha de quedar més alta que el cor.

    4.2. Per traumatisme dels ossos

    4.2.1. Fisures

    És una lesió en un os provocada per un cop i que produeix una petita roptura o una fractura incomplerta de l'os.

    4.2.2. Fractures

    És la pèrdua total de continuitat en un os.

    Les fractures poden ser obertes o tancades:

    · Oberta: l'os trencat produeix ferida de teixit i pell.

    · Tancada: no hi ha fractura aparent.

    *Causes de les fractures:

    • Directa: la fractura es produeix en el punt on s'ha produït el cop.

    • Indirecta: es produeix fora de la zona de l'impacte.

    • Espontània: bàsicament es produeix en gent d'edat avançada, perquè als seus ossos els hi falta calç.

    • Per arrencament: es produeix per una estrabada o estirada forta i un os es pot fracturar.

    *Símptomes:

    • Dolor intens a la zona afectada

    • Inflamació

    • Deformitat més o menys pronunciada

    • Impotència funcional moltes vegades

    *Actuació:

    • Inmovilitat de la zona afectada.

    4.3. Per traumatismes a les articulacions

    4.3.1. Esquinços

    Separació momentària de les superfícies articulars per una ruptura o estirament dels lligaments.

    *Símptomes:

    • Dolor localitzat

    • Inflamació de la zona

    • Impotència més o menys pronunciada

    *Actuació:

    • Aplicar fred localment

    4.3.2. Luxacions

    Separació mantinguda de les superfícies articulars, és a dir, l'articulació ha quedat desmuntada.

    Pot ser provocada per una caiguda, un impacte o estirament.

    *Símptomes:

    • Dolor molt intens

    • Inflamació i deformitat de l'articulació

    • Impotència funcional

    *Actuació:

    • Aplicar fred

    • Inmovilització

    • Anar al metge

    4.4. Lesions musculars

    4.4.1. Rampes

    És una lessió muscular consistent en una contracció involuntària i continuada del múscul.

    Quasi sempre ve provocada per un exercici massa intens o per falta d'entrenament, de vegades pot venir per una temperatura ambiental molt elevada, produint una deshidratació del teixit muscular.

    4.4.2. Rotures

    Trencament parcial o total de les fibres musculars. La causa pot venir donada per un sobresforç o per un traumatisme.

    4.4.3. Hèrnia muscular

    És la sortida de part del teixit muscular o tot el paquet muscular fora de la superfície de la pell produïnt un aboltament exagerat de la zona. La major part de vegades és produïda per un traumatisme.

    *Símptomes:

    • Dolor local

    • Hematoma

    *Actuació:

    • Estirament del múscul afectat (en cas de rampa)

    • Rampa per deshidratació, aigua amb sals

    • Rotures, fred local i descans

    • Hèrnia, cap al metge

    4.5. Lesions per agents varis

    4.5.1. Cremades

    És una lesió produïda per una excessiva exposició a la calor.

    Poden ser provocades per qualsevol tipus d'agent:

    • Flama directa

    • Líquids calents

    • Sòlids ardents

    • Líquids inflamables

    • Calor radiant

    • Radioactivitat

    • Electrocució

    • Per fregament

    En general totes les cremades produeixen una ràpida destrucció de la pell i pèrdua de líquid subcutani.

    Els factors que determinen el grau d'una cremada són:

    • L'agent que el causa

    • La profunditat

    • L'extensió

    • La seva localització

    • L'edat de la persona

    • Lessions traumàtiques associades

    • Patologia associada

    • Estat nutricional de la persona

    Per apreciar la superfície afectada en una cremada es pot aplicar la regla dels 9:

    • La superfície de la pell del cap i coll 9% de la pell total

    • Tòrax 9%

    • Extremitat superior 9%

    • Extremitats inferiors 18% (9 x 2)

    Segons la profunditat de les cremades poden ser:

    • 1r grau o hepidèrmiques: produeixen un enrogiment de la pell (1 setmana).

    • 2n grau o superficial: produeixen butllofes (3 setmanes).

    • 3r grau o subdèrmiques: produeixen carbonització del teixit i requeriran intervenció quirúrgica inmediata.

    A la vegada, les cremades també es poden classificar en:

    • Lleus: cremades de 1r grau que afecten el 30% de la superfície total del cos (S.T.C) i també les de 2n grau que afecten el 10% de la S.T.C

    • Greus: són les de 1r grau que afecten més del 30% de la S.T.C i també les de 2n grau que afecten més del 10% i les de 3r grau.

    *Actuació:

    • Autoprotecció del socorrista.

    • Separar l'accidentat de la causa que el produeix.

    • En cas de cremada de flama, abrigar el cos amb una manta.

    • Intentar retirar la roba de la cremada.

    • Evitar infeccions innecessàries. Si es una petita cremada tractar-la com una ferida lleu.

    • Evitar aplicar pomades innecessàries.

    • Intentar no reduir la butllofa

    4.5.2. Cop de calor, insolació, hipertèrmia

    • Cop de calor: és una fallada en el emcanisme de la regulació de la temperatura corporal. Les causes poden ser excés de temperatura ambiental o massa humitat o manca d'aire. L'actuació serà traslladar a la persona a un lloc fresc, ombríol, etc; alleugerir la roba; mullar-la amb aigua tèbia o freda; administrar-li aigua amb sals...

    • Insolació: és un excés de temperatura a nivell cerebral. Els símptomes són semblants als del cop de calor, però poden ser més tardants. Poden provocar la pèrdua de coneixement. Actuació: anar al metge

    • Hipertèrmia: en general, és un cop de calor o insolació.

    4.5.3. Hipertèrmia, congelació

    Hiperèrmia: es produeix quan el cos suporta temperatures ambientals molt baixes.

    Al produir-se una baisa temperatura corporal, l'organisme redueix la portació de sang aa les capes més externes a fi de mantenir les temperatures normals dels òrgans vitals.

    Per sota dels 34ºC corporals hi ha problemes de contracció musculars, es pot perdre conciència, s'alenteix la respiració del múscul cardíac i pot arribar a la mort.

    Per sota dels 32ºC corporals es produeix una aturada cardíaca, ja que la persona queda totalment rígida.

    *Causes:

    • Per Mullena

    • Per accident

    • Per submersió

    • Ambientals o muntanya

    • Per desnutrició o alcoholisme

    *Actuació:

    • Traslladar la persona a un lloc sec, tancat i calent

    • Si convé conviar la roba

    • Escalfar progressivament el cos de la persona amb aigua tèbia fins arribar a calenta

    • Mai donar-li begudes alcohòliques

    • Donar-li begudes calentes amb sucre

    Congelació: es produeix sempre per sota dels 0ºC. Poden ser superficials al 1r moment, afectant només a la pell, quedant aquesta de calor blanc-groguenc i notant sensacions de dolor i formigueix.

    Quan la congelació es va aprofondint la pell es torna blavosa pàlida, i totalment anestesiada. Amb tot això, les congelacions poden ser:

    • 1r grau: comporten una pell vermella i morada i molt sensible.

    • 2n grau: apareixen butllofes.

    • 3r grau: pell violacia-negra. Articulacions rígides.

    • 4t grau: apareix mort tisobar i arrancament o pèrdues de parts del cos.

    *Actuació:

    • Traslladar a l'accidentat a un lloc sec...

    • Cambiar la roba

    • Mai fregar-li el cos

    4.5.4. Electrocució

    És el contacte del cos humà amb un corrent elèctric, tot produint un punt d'entrada i un de sortida.

    El facotr de gravetat vindrà donat per diferents causes:

    • Tipus de corrent

    • Tensió o voltatge

    • Temps d'aplicació

    • Grau d'humitat

    • Possible recorregut

    *Efectes locals d'una electrocució:

    • Cremades o ferides dels punts d'entrada i sortida

    • Contractures musculars

    • Aturades respiratòries o cardíaques

    • Lessions cerebrals

    *Actuació:

    • Tallar el corrent

    • Apartar la víctima del conductor del corrent

    • En cas d'aturada cardíaca o respiratòria, S.V.B. (suport vital bàsic)

    • Si té ferides, tractar-les

    4.5.5. Intoxicacions vàries

    És la lesió produïda per la ingesta de substàncies nocives.

    Poden ser cròniques o agudes segons la concentarció o dosi i el temps d'ingestió.

    Les vies de penetració dels tòxics poden ser:

    • Via digestiva: aigua contaminada, aliments en mal estat, bolets tòxics, verins, medicaments.

    • Via respiratòria: aerosols, gasos, vapors, fums...

    • Via parenteral: a través de la sang. Picades d'animals, injeccions...

    • Via cutània o mucosses: insecticides

    *Actuació:

    • Que has près?

    • Quina quantitat?

    • Quan ho has près?

    • Has près alguna cosa més?

    • Has vomitat?

    • Controlar els signes vitals.

    • Davant d'una per via digestiva: dolors estomacals, vòmits, basques i diarrees. Puja la temperatura corporal, erupcions cutànies. Alteracions de la conciència, visió emboirada, combulsions musculars. Provocar vòmits. Està contraindicat el vòmit a les persones que han près caustics, llegius, salfumats... en aquests casos prendre aigua albuminosa.

    4.6. Alteracions de l'aparell cardiocirculatori

    4.6.1. Hemorràgia

    És la sortida de sang dels vasos sanguinis. Les hemorràgies segons el vas sanguini trencat poden ser:

    • Arterials

    • Venosa

    • Capil·lar

    Segons on van a parar la sang les hemorràgies poden ser:

    • Extrenes

    • Internes

    • Exterioritzades

    La gravetat d'una hemorràgia vindrà donada per la qualitat de sang perduda:

    • Classe 1 o hemorràgia lleu: es perd com a molt 750 cl. El cor batega a 100 batecs per minut.

    • Classe 2: es perd 1,5 l de sang. El cor va a 100-120 batecs per minut.

    • Classe 3: es perd 2 l de sang. El cor va a 120-140 batecs per minut.

    • Classe 4: es perd més de 2 l. El cor va a 140 o més batecs per minut.

    *Actuació hemorràgies externes:

    • Mentres controles el signes vitals fas compressió directa, compressió arterial o torniquet.

    *Actuació hemorràgia interna:

    • Operar

    • Posició Trendelemburg

    *Hemorràgies exterioritzades:

    • Si surt pel nas epistaxis

    • Si surt per l'orella otorràgies

    • Si és per la boca: pulmonar hemòptisi estomacal hemetemesi

    4.6.2. Xoc

    Són uns símptomes produits per la disminució de l'aportació sanguínea als teixits. Pot arribar a la mort.

    *Símptomes:

    • Estat ansiós

    • Pols ràpid i feble

    • Suor freda

    L'origen pot ser per moltes causes: hemorràgies, malalties...

    *Actuació:

    • Posició Trendelemburg

    • Afluixar-li la roba

    • Tapar la víctima

    4.6.3. Atac de cor

    És una alteració del funcionament del cor, perquè les artèries coronàries queden taponades.

    Hi ha diverses causes que el produeixen:

    • Tabaquisme

    • Hipertensió arterial

    • Colesterol elevat

    • Diabetes

    *Símptomes:

    • Dolor intens al pit amb irradiació cap al braç esquerre

    • Palidesa

    • Suor freda

    • Nàuses

    • Alteracions de les constants vitals

    4.7. Alteracions de la conciencia

    4.7.1. Coma

    És una pèrdua duradera de la consciència, de la movilitat voluntària i de la sensibilitat, però existeixen les funcions de respiració, circulació i diurèsi.

    És d'urgencia mèdica.

    4.7.2. Lipotimia

    És la pèrdua o disminució momentària de la consciencia, lleugera i de curta durada, per una disminució sobtada del flux sanguini.

    *Símptomes:

    • Sensació de mareig

    • Fluixedad de les cames

    • Sensació auditiva i visual

    • Pell pàlida, freda i suada

    *Actuació:

    • Posició de Trendelemburg

    4.7.3. Síncope

    És la pèrdua sobtada completa i transitòria de la consciència per un trastorn greu i causa intensa.

    *Actuació:

    • Posició lateral de seguretat

    4.8. Obstruccions de les vies aèrees

    4.8.1. Obstruccions per cossos extranys

    Quan un cos extrany envaeix les vies respiratòries pot provocar una obstrucció incompleta o completa.

    • Incompleta: es soluciona deixant tosir lliurement o la persona.

    • Completa: es realitzarà la maniobra te Henrich. Amb aquesta maniobra el que es fa es afavorir l'expulsió de l'aire residual dels pulmons a fi d'expulsar el cos extrany.

    LES LESIONS MÉS IMPORTANTS EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA

    Índex

  • Definició de primers auxilis

  • Referència i història de la Creu Roja

  • Protocol del P.A.S

  • Tipus d'emergències

  • 3.1. Emergències vitals

  • Lesions més importants

    • 4.1. Per traumatismes generals

    4.1.1. Ferides

    • 4.1.2. Contusions

    • 4.2. Per traumatismes dels ossos

    • 4.2.1. Fisures

    • 4.2.2. Fractures

    • 4.3. Per traumatismes a les articulacions

    • 4.3.1. Esquinços

    • 4.3.2. Luxacions

    • 4.4. Lesions musculars

    • 4.4.1. Rampes

    • 4.4.2. Rutures

    • 4.4.3. Hèrnies

    • 4.5. Lesions per agents varis

    • 4.5.1. Cremades

    • 4.5.2. Cop de calor, insolació, hipotèrmia

    • 4.5.3. Hipotèrmia, congelació

    • 4.5.4. Electrocució

    • 4.5.5. Intoxicacions varies

    • 4.6. Alteracions de l'aparell cardicirculatori

    • 4.6.1. Hemorràgia

    • 4.6.2. Xoc

    • 4.6.3. Atac de cor

    • 4.7. Alteracions de la conciència

    • 4.7.1. Coma

    • 4.7.2. Lipotimia

    • 4.7.3. Síncope

    • 4.8. Obstruccions de les vies aèrees

    • 4.8.1. Obstruccions per cosos extranys

    11