Les urpes del diable; Silvestre Vilaplana i Barnés

Literatura infantil y juvenil. Narrativa valenciana actual. Argumento. Personajes # Personatges. Argument

  • Enviado por: Laura ibi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

  • Fitxa tècnica:

  • Autor: Silvestre Vilaplana i Barnés.

  • Traductor: No hi ha traductor en aquesta obra.

  • Títol de l'obra: Les urpes del diable.

  • Editorial i col.lecció: Editorial Marfil; col.lecció Autors d'ara.

  • Lloc i data de publicaciò: 1ª edició: Alcoi, octubre 2001. 2ª edició: Alcoi, abril 2002.

  • Nombre de pàgines: 163 pàgines.

  • Fitxa litèraria:

  • Contingut:

  • Resum de l'obra:

  • Tot comença quan aparéix mort el papa Bonifaci VIII d'una manera molt extranaya. Al morir el papa, ix elegit Benet XI com a pontífex.

    El papat decideix cridar a un metge molt famós anomenat Arnau de Vilanova, que treballava a Catalunya per al rei Jaume II, per a que investigue el cas.

    Quan arriva a Roma, Arnau es trova que han assassinat a Pietro Savinola, cardenal de Viterbo, i se'l emporta al laboratori que li deixà Benet XI al seu palau per a intentar averiguar alguna cosa, perquè havia segut assassinat de la mateixa manera que l'antic papa. Els cadàvers tenien el cap mig penjant, l'estòmac destrosat i unes senyal a l'esquena amb unes marques que pareixien les urpes del diable, a més a més quan van trovar als cossos hi havia taques de sang al altar on els van trovar.

    Quan Arnau ja estava a Roma, un barri dels suburvis es va vore infectat per la peste, per la culpa d'una rata i el famós metge rfecomanà cremar aquesta part de la ciutat i ho van fer. Mentre ho cremaven Arnau reconegué una olor que feien els cadàvers dels cardenals i va deduïr que l'assassí els cremava el grix.

    Conrado Simone, comerciant de teles, quan arrivà de Florència fou a buscar a la seva dona que comita adulteria amb el cardenal De la Bressa, però es trovà amb el cardenal mort, açó va alçar sospites damunt d'ell i el cardenal De Lucca (un dels caps de la Inquisició) el comdenà a mort, es a dir, el cremaren per ser el presunt asáis.

    Arnau de Vilanovano estava molt segur d'aquesta ulpavilitat i per molt que el papat volguera que tornara a Ctalunya es quedà per asegurar-se. Thotom li donà la raó quan aparegué mort el cardenal Colonna amb les mateixes circumstàncies dels altres cardenals, aleshores Arnau amb la ajuda Bernat Deliciós retornà les investigacions. Bernat fou el que descobrí el ritual que fei l'assassí, haches es trobava a la Bíblia. Arnau va descubrir que eren els sanyals que tenien a l'esquena els cadàvers, van resultar ser nombre romans que assenyalavenquin era el manament que el cardenal assassinat va incumplir en vida, ho va sabre per deducció quan aparegué mort el cardenal Colonna que tenia moltes riquesses per estafa i li va apáreixer a l'esquena VII.

    Si la teoría d'Arnau era vàlida, encara faltaven tres cardenals per assassinar.

    Quan Arnau i Bernat anigueren a la cambra d'Arnau per a parlar del problema, Bernat es va prendre una copa de vi que hi havia a una gerra i deixà que Arnau descasara. Mentre Arnau estava endormiscat, un dfesl soldats entrà a la cambra i li digué que fòra a vore a Deliciós perque estava molt malaat. Arnau anigué de seguida. Bernat tenia dolors abdominals i estava molt blan, aleshores fou quan Arnau recordà que Bernat s'havia prenut una copa de vi que podia haver estat enverinat per voler matar-lo.Arnau deman`que cremaren pa i amb pa cremat i cendra evitaria que el verí tocara l'estómac o la sang.

    El cardenal De Lucca va ser detingut perque un criat del cardenal Colonna el va vore ixir del palau el día que aparegué mort Colonna, però De Lucca només va anar a parlar amb ell perquè volien desfer-se d'Arnau.

    Quan De Lucca estava a la cel.la, una figura negra amb caputxa entrà i li donà un botxí a canvi de que confessara que havia sugut ell l'assassí, De Lucca va obedir. Arnau no estava molt convençut d'açò i amb Bertrand de Got van anar a vore a a De Lucca, però haches no estava a la cel.la perquè el papa s'havia compadit del cardenal i havia ordenat que el traslladaren, de nou, a la seua habiotació, així que van desidir demanara permís al papa per a poder parlar amb ell. Els rebé el cardenal Nuovo que els va informar de que el papa estava descançant i no podia ser estorvat i que no podien anar a vore a De Lucca. A Bertrand li paregué estrany i li ho va fer sabre a Arnau i mentre parlaven va eixir el tema de la mort de Bonifaci VIII i Arnau va arribar a la conclusió de que el antiu papa va se assassinat per incumplir el primer manament, però Bertrand no va vorte el cós i Arnau va voler parlar amb Nuovo que si el va vore. A la cambra del carmalenc no hi havia ningú,però la porta estava oberta i entraren. Quan ja estaven dins, entraren i descobriren a la capella que no hi havia creu i d'avall de la tela blanca de l'altar hi havia una altra negra. Quan van voler eixir els esperava a la porta el capità de la guàrdia i Nuovo.

    Bernat, qui va ser visitat per Arnau i Bertrand abans d'anar a parlar amb Nuovo, dubtà que els seus amics li amagaren alguna cosa i va desidir seguir-los per molt dèbil que es trovés, així que quan arribà a l'habitació de Nuovo amb ajuda que demanà va vore que Nuovo volia matar als seus amics per descubrir que el carmalenc invocava al dimoni i gràcies a ell no va passar res.

    Arnau ja sabía qui era l'assassí però volia demostrar-ho davant dels seus companys. Van anar per un passadñis a l'habitació de De Lucca i s'amagaren darrere d'una mena d'espill i esperaren a que entrara algú. De Lucca estava dormint quen entrà una figura negra i amb caputxa que el volia matar, de sopte van eixir els tres que estaven amagats i resoliren el duote sobre l'assassí que resultà ser el papa Benet XI qui dia que ho fea perque Deu li ho demanà perque els cardenals no compilen els manaments. Com no el podien cremar per ser el papa, Bertrand de Got li va donar de veure dúna copa que tenia vi enverinat sense que ningú ho sapiera.

    La hist'oria s'acaba en el moment que trien al nou papa, Bertrand de Got amb el nom Climent V.

  • Tema principal de l'obra: Descobriment d'un assassí que seguéis un ritual per a matar cardenal que hajen incomplit incomplit algún manament i aixó l¡asáis no ho pot permetre.

  • Època,temps i lloc on està situada l'obra : L'època dels principis del segle XIV, als palaus romans.

  • 2.2. Estudi dels personatges:

  • Personatges principals:

        • Arnau de Vilanova: Era un home de seixanta-cinc anys, amb una força i una vitalitat extraordinàries i amb barba. Era un home molt convençut de les seues idees i molt centrat al seu treball.

        • Benet XI: Era un home al que li agradava ser papa perque d'aquesta manera era el represant de Deu a lña Terra. Obedía a Deu en tot i fins i tot va ser capaç de matar.

        • Bernat Deliciós: Un home prim, bòna persona i sensat.

        • Bertrand de Got: No es parla molt d'ell a l'obra. Podem dir que pareix que fòra una persona de idees clares i que no es deixa manipular per ningú.

        • Cardenal De Lucca: Prim,un home que per el papa podria fer el que volgués, molt rencorós i que no li agrada la gent nova i la que no opine el mateix que ell.

  • Estructura narrativa:

  • Com està dividida l'obra?: L' obra està dividida per capìtols (35 capìtols).

  • Es resolen tots els problemas al final de l'obra?: L'única cosa que no queda resolta és si Arnau de Vilanova torna a Catalunya o si es queda.

  • Anàlisi de la forma:

  • a) Un diàleg: - I finalment qui és la persona triada?- A Bertrand de Got no li agradaven els circumloquis.

    - Arnau de Vilanova- hagué de confessar Bernat sense més preàmbuls.

    De Lucca no el deixà ni acabar de dir el nom.

    -Arnau de Vilanova? Si és un heretge?

    - No ha estat declarat mai oficialment com a

    heretge-protestà Deliciós. (Pgs 24 i 25)

    b) Narració: El missatger de Sa Santedat arribà a la cort de Jaime II una freda matinada de febrer. El segell amb l'escut del papa que lacrava el document fou esperó suficient perquè el document estigués en les mans del rei aquella mateixa vesprada. (Pg 27)

  • Una descripció: El criat davallà les fosques escales cap al soterrani. Era un indret fosc i humit que el feia sentir incòmode. Entre el poble baix es deia que, en aquelles abscures estances on passava la major part de les hores Arnau de Vilanova, el metge experimentava amb coses prohibides, amb éssers humans morts i fins i tot, hi realitzava pràctiques de bruixeria. Per això, la seua presència era defugida pels criats i algunes comares feien el senyal de la creu quan el veien passar. Es comentava que a França havien estat a punt de cremar-lo per heretge i això espantava a la gent.

  • 3. Fitxa interpretativa:

    3.1. Resum del moment que més m'ha agradat: La part que més m'ha agradat ha segut el moment en el que Arnau te la idea de com agarrar a l'assassí i funciona el seu plan. El moment en el que estan Arnau, Bertrand i Bernat d'arrere d'una mena d'espill i agafen a l'assassí en plena faena.

  • Un final difenrent: En lloc d'agarrar a l'assassí, l'assassí els agarra a ells, es a dir, l'assassí sap que van a per ell a l'habitació de De Lucca i en lloc d'entrar i fer el que fa al llibre, va darrere d'ells pel passadís molt espaiosament i quan ja no tene eixida els mata als tres, d'aquesta manera ningú mai sap que va passar amb els cardenals assassinats ni qui va ser l'assassí.

  • Crítica personal: És un llibre molt entrentingut i que t'engantxa des de el principa perquè comenta amb un mor qüasi a la primera pàgina i des de ahí comenta l'intriga de qui és l'assassí. A mi personalment m'agradat molt i he disfrutat llegint-lo.

  • Un altre títol per a l'obra: El papa maleït.