Les urpes del diable; Silvestre Vilaplana Barnés

Literatura catalana contemporánea siglo XX. Novela histórica. Época medieval. Tema eclesiático. Argumento # Contingut. Argument. Personatges

  • Enviado por: La Lista
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

  • Fitxa tècnica:

  • Autor:


  • Silvestre Vilaplana Barnés

  • Títol de l'obra:

  • Les Urpes Del Diable.

  • Editorial i col·lecció:

  • Editorial Marfil, S.A.

    Col·lecció: “Autors d'Ara”

  • Lloc i data de publicació:

  • 3ª edició: Desembre 2003

  • Nombre de pàgines:

  • 163 pàgines.

    • Fitxa Literària:

    2.1 CONTINGUT.

  • Resumeix breument l'argument de l'obra.

  • Al principi el actual papa, Bonifaci VIII mor, i es proclama el nou papa, Benet XI. Comencen a produir-se assassinats, que deixaven una pudor horrosa, sempre a les capélles i amb unes marques al pit, tots deien que eren les “urpes del diable”. El papa fa cridar a Arnau de Vilanova, que era un metge, per a que investigue els assassinats, i fa que vaja cap a Roma, que és on hi eren els assassinats. A Arnau de Vilanova li acompanyaven el cardenal De Lucca y també fra Bernat, per a estar segur de que no investigara amb cosos humans, acte que estava prohibit.

    Després de molts assassinats de importants cardenals, d'una epidèmia de pesta, en la que es va evitar la mort de molta gent al prohibir l'eixida del carrer infectat, després de la mort de Conrado Simone injustament (aquest va ser condemnat per haver assassinat al cardenal De la Bressa. Tot comença quan la dona de Conrado cometéix adulteri amb aquest cardenal, aleshores Conrado es dirigeix a matar a De la Bressa, però quan arriva ja hi era mort. No obstant la Santa Inquisició el va acusar de assassinar-lo per no tindre proves de quan havía entrar, perquè havía entrar per la finestra per evitar discusions amb els criats. Més tard, Conrado és assassinat a la foguera.). És quan Arnau de Vilanova al comentar-li les seues idées sobre els assassinats a fra Bernat, aquest descobrèix el ritual que el assassí estava seguint, encara que no era normal que es complira en persones. L'assassí matava a les seues víctimes per incomplir algun dels deu manaments, després feia set esguits sota l'altar, els tajava el cap deixant-lo penjat, els tajava el pit fent-li una marca, que resultava ser el manament que havien incomplit, i lis treia greix per a cremar-lo.

    Després de moltes investigacions, Arnau de Vilanova va descobrir qui era vertader el assassí, i de seguida aquest va voler enverinar-lo amb el vi de la seua habitació que, equivocadament, va veure Bernat Deliciós el que casi mori, però gràcies a Arnau, que li va fer menjar cendra i pà rostit per a que el veri fora eixugat per aquests en compte de per la sang, i així li salvá la vida. Arnau i Bertrand de Got anaren a investigar a l'habitació del cardenal Nuovo, on van descobrir que practicava uns rituals diferents i extranys, per exemple, no tenia la creu de Jesús a l'altar, els seus hàbits eren negres..., després el cardenal Nuovo els va descobrir al entrar a la seua habitació, anava amb el cap dels guardes i aquestos volien assassinar Arnau i Bertrand per a que no digueren les seues costums, i els van comentar de que tots els assassinats eren produits perque arrivava la Bèstia. Bernat, que els havia seguit malgrat que estiguera molt devil a causa del seu enverinament, va avisar els demés guardes i així els salvàr la vida.

    Al final, Arnau comenta a Bernat i Bertrand de Got que anaren amb ell a un passadís prop de l'habitació de De Lucca per a descobrir l'assassí, i quan aquest hi era apunt d'assassinar a la seua víctima, aparegerent els tres impedint que fós assassinat De Lucca. Descobriren que l'assassí era el papa Benet XI i que assassinava per que incompliren qualsevol dels deu manaments.

    Va ser proclamat un nou papa, Bertrand de Got.

  • Digues breument quin és el tema principal de l'obra.

  • Mor el papa, i a partir d'ací comencen els assassinats. Es proclama el nou papa, Benet XI, el que crida a Arnau de Vilanova per a que investige els assassinats i aquest, després de moltes morts, descobrèix que l'assassí es Benet XI, que seguia un ritual antic que deia que qui incomplira algun dels deu manamets havia d'estar mort.
    Es torna a proclamar el nou papa, un home just i fidel, Bertrand de Got.

  • En quina època, temps i lloc està situada l'acció de l'obra?

  • Es situa al segle XI, a Roma.

    2.2 ESTUDI DELS PERSONATGES.

    Enumera els personatges principals i fes-ne una descripció des del punt de vista físic i psicològic.

    Arnau de Vilanova és el protagonista principal indiscutible. Aquest és valent, inteligent (ho demostra a tot hora), intrépida, energética (a pesar de la seua avançada edat).

    Arnau tenia una enorme barba blanca, i amb una avançada edat.

    Bernat Deliciós és un home valent, fort (ho demostra quan va en busca de Arnau i Bertrand de Got estan ell malalt), sencill...

    Bernat tenia un cos petit.

    De Lucca és un home molt extrovertit, manifeser, vengador, rencorós...

    La seua caracteristica principal era que tenia un nas aguilenc.

    2.3 ESTRUCTURA NARRATIVA.

  • Com està dividida l'obra?

  • L'obra està dividida en escenes, per exemple, l'escena de “Nadal”, on explica l'assassinat del cardenal Pietro Da Ravenna, es a dir, segons el capítol que estiga llegint-se, està tratant-se un assassinament, o l'elecció del papa, o qualsevol altra cuestióo diferent a totes les demés.

  • Al final de l'obra es resolen tots els problemes que s'hi ha anat plantejant o l'autor deixa la possibilitat que el lector s'imagine la resolució d'algun conflicte?

  • Al final de l'obra queden tots els problemes resolts.

    El problema principal era saver qui era l'assassí, i aquest era Benet XI. Una volta resolt aquest problema, es planteja uno nou: Qui ha de ser el nou papa? I aquest es resol també elegint al cardenal Bertrant de Got.

    2.4 ANÀLISI DE LA FORMA.

  • Busca algun exemple de diàleg, un altre de narració i un altre de descripció i transcriu-los.

  • Diàleg: pàgina 44.

    -Has vingut aviat, De Lucca.

    -Hem de parlar seriosament.

    -Dels rumors de la vinguda de l'Anticrist?

    -No crec que l'Anticrist tinga pensat presentar-se encara.

    -I les morts dels nostres germans? Diuen que els cossos...

    -No ho sé -interrompé De Lucca asprament-. Algun assassí, potser un endimoniat, però no el Maligne.

    -I, aleshores, de què vols parlar?

    -De la vinguda de l'heretge Arnau de Vilanova. Amb l'excusa de les morts, Benet XI ha convocat el metge cátala al seu costat per investigar.

    Narració: pàgina 59.

    “Arnau començà l'estudi. Amb l'aigua de les galledes neteja de sang el cos. Després, analitzà cadascuna de les ferides del tòrax. Es posà, sota la mirada incriminaria de De Lucca, les enormes ulleres que havia dut des de Lleida, i anotà amb deteniment la forma de les ferides i com havien estat fetes. Els quatre homes restaven en silenci. Nuovo es refermava sobre la paret enfront del cos i Bernat i De Lucca no perdien detall de les accions del metge.”

    Descripció: pàgina 22.


    “De Lucca féu cara de pocs amics i el seu nas aguilenc semblà allargar-se encara més donant al prelat l'aparença d'un ocell amenaçant.”

    • Fitxa interpretativa:

    3.1 Fes un resum del moment de la història que més t'ha agradat.

    El moment que més m'ha agradat, ha sigut el final quan Arnau de Vilanova pensa que el papa Benet XI va a matar a De Lucca per haver infringit el vuité manament: `no diràs falsos testimonis ni mentiràs.' I per a fer creure a Bernat i Bertrand de Got els porta al passadís més proper de l'habitació de De Lucca. Quan aquest dorm i Benet XI està apunt de assassinar-lo, aparèixen els tres, Arnau, Bernat i Bertrand per a evitar un altre assassinat.

    M'ha agradat aquesta escena per la inteligència que demostra tindre Arnau Vilanova, junt amb la seua discrepció habitual.

    3.2 Redacta un final diferent per a la història que has llegit.

    Quan eren Bernat, Arnau i Bertrand al passadís prop de l'habitació de De Lucca esperant l'assassí, van vore que no venia i ja quasi era de dia, així que se'n van anar. Al dia seguent De Lucca era mort, Arnau estava desconcertat perquè el papa Benet XI havia sortit el dia anterior jun de Roma, per lo que Arnau va tornar a començar amb la investigació. Aquella nit, mentres dormia, va vore una ombra a la seua habitació, es va fer com si estiguera dorminti quan la ombra hi era damunt d'ell, Arnau esquivà el ganibet i va encendre la llum, va vore que era Bertrand de Got, i aquest va començar a riure dient que no tenia escapatoria, que anava a morir, però Arnau li va golpejar amb la botella de vi que era a la tauleta de nit que estava prop del seu llit i el deixà inconscient. Bertrand de Got havia sigut l'assassí de tots els morts i ningu se'n havia adonat. Va ser condemnat per la Santa Inquisició i cremat a la foguera, allí va acavar tots aquests assassinats.

    3.3 Fes una crítica personal del relat.

    El relat ha estat interesant i inténs a tóta l'obra ja que la persona que menys podies imaginar que era el assassí és el Papa, que es supossa que és la personificació de Déu a la Terra. No només ens tenia desconcertats als lectors, sino que Arnau de Vilanova, que ha sigut el nostre guia a tot hora, era el que menys s'ho imaginava.

    Destaque la destresa d'Arnau a l'hora de resoldre el misteri, ja que només una ment privilegiada i astuta podía haver-ho esvrinat

    La idea de seguir el ritual matant als que infingien els deu manaments unit al mistèri que produïa que l'assassí actuara signant les seues víctimes segons el manament que incomplira em parèix una idèa molt original i atractiva. Pense que gràcies a la destreza de l'escriptor aquest llibre t'anganxa de tal manera que no pots parar fins que l'acaves de llegir.

    3.4 Busca un altre titol per a l'obra.

    Els deu manaments.

    He triat aquest títol perquè el assassí segueix un ritual mitjantçant el qual qui infrinja qualsevol dels manaments, ha de ser assassinat.