TREBALL DE TEATRE: LES TRES GERMANES

En un entorn fred de Rússia viuen quatre germans horfes (3 noies i un noi) amb una minyona i posteriorment la Natásha, muller de l'Andréi, i el seu fill Bóbik. Es parla de la vida del Prozorov, una familia aristocràtica i culta, que es veuen obligats a quedar-se a un poble de província i troben a faltar la imatge d'un Moscú idealitzat. Hi ha un ambient de decepció cap a la vida. La història evoluciona de tal manera que els personatges principals es converteixen poc a poc en víctimes de la Natasha, que acaba apropiant-se de la casa i de la vida dels demés segons li convé. La obra acaba amb les tre germanes fora de casa seva, resignades amb el que els hi ha tocat viure.

Tota la obra té una visió spesimista de la vida provinciana. També mostra una dialèctica entre l'esperança i la desesperació, una doble visión sustentada per Vershinin y Tusenbach.

• PRÓZOROV (Andréi Sergéyevich, Andryúsha): germà de l'Olga, l'Irína i la Masha. Està enamorat de la seva novia però al 2on acte confessa que “casarse es un fastidio”. És estudiós i toca el violí. A mida que avança l'obra es va convertint en un personatge més decadent

• NATÁLYA IVÁNOVNA (Natásha): promesa i després esposa, vulgar en la forma de vestir i expressar-se, freda, hipòcrita, utilitza als demés, egoista i ambiciosa.

• ÓLGA (Ólga Sergéyevna, Ólya, Ólyushka): 28 anys, germana gran, profe d'institut per a senyoretes, preocupada pel seu entorn i per ella mateixa, té molt present la mort del seu pare, amargada, es fa la víctima

• MÁSHA (Márya Sergéyevna, Máshenka): germana mitjana, es queixa de la vida, infeliç amb el seu marit, supersticiosa

• IRÍNA (Irína Sergéyevna, Irínushka): 20 anys, la més petita de les germanes, alegre, més innocent, ganes de viure, de treballar i anar-se'n a Moscú, encara que no li agrada la seva feina a la “oficina de telégrafos”

• KULYGIN (Fyódor Ilyích, Fyéda): professor d'institut. Marit de Masha. Despistat, gandul, superficial

• VERSHÍNIN (Aleksándr Ignátyevich): tenient coronel, al mando d'una bateria d'artilleria. Atent, ric, casat, inteligent. Li agrada molt “filosofar”. Per a ell la història és dinàmica i implica un contínu progres de la humanitat. Es converteix en un gran amic de la família.

• TÚZENBACH (Nikolái Lvóvich): menys de 30 anys. Baró, de família acomodada. Li agrada molt conversar. Interpreta al món des d'una perspectiva més pessimista que Vershínin.

• SOLYÓNY (Vaíli Vasílyevich): capità. Enamorat d'Irína

• CHEBUTYKIN (Ivan Románovich):metge militar. Vell solitari que té molt d'apreci a la familia Prozorov.

• FEDÓTIK (Alekséi Petróvich): subtinent

• RODÉ (Vladimir Kárlovich): subtinent

• FERAPÓNT: guarda del Consell del districte, vell

• ANFÍSA: minyona de la família Prózov des de tota la vida, vella de 80 anys.

L'Andrei és l'únic que defensa a la Natasha, la seva dona. Els demés la desprecien. Ella, en canvi, és comporta de manera molt falsa amb les tres germanes per aconseguir el que vol.

Solyóny i Túzenbach estan enamorats d'Irina. Aquest últim és amic del Vershínin i té llargues converses amb ell.

Anfísa adora als 4 fills i és despreciada per Natasha

Els personatges presindibles són: Kulygin, Solyóny, Chebutykin, Fedótik, Rodé I Ferapónt

a) 1er acte + 2on acte

Saló de te amb una taula amb menjar, unes butaques una mica desgastades on estan assegudes les germanes i algun dels convidats. També hi ha algunes cadires antigues. Hi ha unes finestres al darrera amb unes cortines agafades amb un llaç. Hi ha una moqueta molt gran al mig de l'habitació. Un quadre a cada paret. Ambient gris, tot i que hi ha una llar de foc i dins la casa s'està bé, a fora fa fred.

La situació és aburrida i trista

b) 3er acte

Un llit a cada extrem de l'escenari dividit per una porta. Els llits són de matrimòni. Representa que per pujar a les habitacions s'entra des de la dreta de l'escenari.

c) 4art acte

Com que representa el jardí, cortina al darrera amb arbres dibuixats i una column a la dreta de l'escenari que sigui un arbre. A l'esquerra una taula amb base metàlica i plataforma de marbre amb copes, begudes i canapés. Al voltant unes cadires de ferro pintades de blanc.

Tres rectangles de pedra (o de fusta pints de color gris) que simbolizin en les diferents escenes les butaques, els llits i bancs. Denoten l'ambient fred i la temperatura. Segons com, al príncipi podrien estar coberts amb una tela.

• "Mi mujer es como es. Honesta, seria, buena digamos, pero con todo eso hay algo en ella que la rebaja al nivel de un animal mezquino, ciego y áspero... Quiero a Natasha, es verdad, pero a veces me parece increíblemente vulgar, y entonces me pierdo, no comprendo porqué la quiero tanto, o por lo menos la quise tanto."

• “Esto parece una tumba” MÁSHA (pàg. 24)

• “La vida de nosotras tres, de mis hermanas y mía, no ha sido hasta ahora lo que se dice hermosa. La vida nos ha ido ahogando, igual que a la mala hierba en un jardín...” IRÍNA (pàg. 43)

• “¡Ay, qué agradable es la vida! ¿Pero dónde ha ido a parar la nuestra?” MÁSHA (pàg. 45)

• “Mientras que aquí conoces a todo el mundo, todo el mundo te conoce a ti, pero sí te sientes forastero, muy forastero... Forastero y sólo” ANDRÉI (pàg. 53)

• “Quizá sólo parece que existimos y en realidad no existimos. Yo no sé nada, nadie sabe nada.” CHEBUTYKIN (pàg. 88)

• “ LA vida es dura. A muchos de nosotros nos parece un tanto opaca y sin esperanza. Y, no obstantre, preciso es reconocer que poco a poco se vuelvemás clara y llevadera...” VERSHINÍN (pàg. 121)

Cites del llibre de l'editorial “Alianza Editorial” de l'any 1997