Les necessitats educatives especials dins de la Formació a persones Adultes

Educación para adultos. Alumno. Participación. Etapas educativas. Necesidades. TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación). Inclusión. Accesibilidad. Práctica. Contextualización. Evaluación

  • Enviado por: Cristiano
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 37 páginas
publicidad
publicidad

UNIVERSITAT

ROVIRA I VIRGILI

FACULTAT DE CIENCIES DE L' EDUCACIÓ I PSICOLOGÍA

Educació Social

Curs 2008-2009

 

 

 

 

 

 

 

 

Les necessitats educatives especials dins de la Formació a persones Adultes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Introducció Didáctica en Educació Adults

INDEX

0.- INTRODUCCIÓ............................................................................................3

 

1.- MARC TEÓRIC.............................................................................................4

 

1.1- L'educació de adults..............................................................................5

1.2- La participació d'alumnat amb NEE devalla conforme avancen les etapes educatives i l'edat.........................................................................................8

1.3.- Les necessitats educatives especials en l'educació a persones adultes ...11

1.4. Les TIC i les necessitats educatives especials .......................................12

1.5.- Desenvolupament de les polítiques per a la inclusió i l'accessibilitat ......14

1.5.1.- A nivell europeu...................................................................14

1.5.2.- A nivell de l'Estat espanyol....................................................16

1.5.3.- El tractament de les NEE a Catalunya ...................................17

 

2.- PART PRÀCTICA.......................................................................................19

 

2.1.- Contextualització................................................................................20

2.2.- Anàlisis de la realitat...........................................................................21

2.3.- Destinataris........................................................................................22

2.4.- Detecció de les necessitats .................................................................23

2.5.- Objectius............................................................................................26

2.6.- Continguts .........................................................................................28

2.7.- Metodologia.......................................................................................31

2.8.- Temporalització..................................................................................32

2.9.- Recursos............................................................................................33

2.10.- Avaluació..........................................................................................34

 

3.- BIBLIOGRAFIA..........................................................................................36

0. INTRODUCCIÓ

Aquest treball pretén donar a conèixer una mica les Necessitats eductives especials respecte a la Formació de persones Adultes, que ha adquirit gran importància, en quan a les noves polítiques inclusores d'alumnes amb necessitats eductives especial, entre d'altres col·lectius com l'alumnat nouvingut, dintre dels centres de primària i secundaria. Un exemple d'aquestes fet són les obertures d'un temps ençà d'aules d'acollida, aules obertes, i de les USEE, Unitats de Suport a l'Educació Especial. És per això que considerem important impulsar també l'educació no formal dins d'aquets marc.

 

Així doncs, el present treball consta d'una part teòrica on plasmem unes pinzellades sobre Educació a persones adultes, dades estadístiques sobre el nivell formatiu de persones amb necessitats educatives especials, les polítiques i lleis existents en quan a la inclusió dins a l'educació d'adults a persones amb nee dins d'Europa, Espanya i Catalunya. També em inclòs un punt teòric sobre les noves tecnologies dins de les necessitats educatives especials, el qual ens ajuda a justificar el nostre projecte.

Tanmateix, la part pràctica que hem realitzat ve donada com a conseqüència dels plantejament del marc teòric, on posem en marxa un curs d'aprenentatge en quan al domini de les noves tecnologies destinat a aquest col·lectiu.

 

1era PART

MARC TEÓRIC

Les necessitats educatives especials i la Fomació a persones Adultes

1.1.L'EDUCACIÓ D'ADULTS

En el decurs del temps, l'educació d'adults ha anat rebent diferents definicions. En la XIX Conferència General celebrada a Nairobi el 1976, la UNESCO la defineix com:

 

La totalitat dels processos organitzats d'educació siguin quin sigui el contingut, el nivell i el mètode, formals o no, que prolonguen o reemplacen l'educació inicial dispensada a les escoles i universitats i en forma d'aprenentatge professional, gràcies a les quals les persones considerades adultes per la societat a la qual pertanyen desenvolupen les seves aptituds, enriqueixen els seus coneixements, milloren les seves competències tècniques o professionals o els donen una orientació i fan evolucionar les seves aptituds o el seu comportament en la doble perspectiva d'un enriquiment humà integral i una participació en un desenvolupament socioeconòmic i cultural equilibrat i independent (SARRATE 1997:30)

 

Més tard, en la V Conferència Internacional d'Educació d'Adults, celebrada a Hamburg el juliol del 1997, es va definir l'educació d'adults com:

 

(…) tot procés d'ensenyament, formal o no, gràcies al qual les persones que la societat considera adultes desenvolupen les seves capacitats, enriqueixen els seus coneixements i milloren les seves qualificacions tècniques o professionals i les orienten cap a una nova direcció, amb la finalitat d'atendre les seves pròpies necessitats i les de la societat. L'educació d'adults comprèn l'educació formal i la permanent, Aixa com l'espectre d'oportunitats d'educació no formal existents en una societat educativa (ROMAN 1998:131)

 

Seguint aquest criteris, recollits a la llei de formació d'adults de Catalunya, el concepte d'educació d'adults és més ampli que simplement el de formació bàsica; abasta un ventall més ampli de modalitats de formació. La formació d'adults és quelcom més que una segona oportunitat per treure's aquell títol que no es va aconseguir de jove. La llei 3/1991 considera la formació d'adults:” el conjunt d'activitats de tota mena, educatives, culturals, cíviques, socials i formatives, que tendeixen al perfeccionament de les habilitats de la persona, a la millora dels seus coneixements i capacitats professionals, a l'aprofundiment de les seves possibilitats de relació, a la comprensió de l'entorn, a la interpretació correcta dels fets que es produeixen en el seu món i a l'enfortiment de la democràcia per tal de facilitar una dinàmica participativa al sí de la societat catalana”.

 

Encara que l'educació dels adults tenen més d'un segle d'antiguitat, recordem les escoles dominicals, ateneus, “casas del pueblo...” etc. Les lleis i les altres normes legals específiques de formació de persones adultes són molt recents, i van molt lligades amb la Constitució, l'Estatut i la Declaració dels Drets Humans, on promulguen el dret a la igualtat i el dret de tothom a l'educació, per això molt important si ens referim als immigrants i discapacitats (on anirà dirigit la nostra part pràctica).

 

Según Lowe (1976), les principals funcions de l'educació d'adults són les següents:

 

  • Donar als adults una segon oportunitat de les qualificacions que no van poder obtenir durant la seva infància i adolescència.

  • Oferir ensenyances no sancionades per un diploma per als qui es preocupin d'obrir el seu esperit

  • Afavorir el desenvolupament de la personalitat aprofundint en el coneixement de si mateix

  • Posar al dia o assolir una competència professional essencial.

  • Orientar els adults vers la resolució dels problemes personals i comunitaris i vers diferents maneres de procedir.

  • Promoure l'acció comunitària.

 

Per la seva part, Gomez i Castro (1984), creuen que els objectius que persegueix l'educació d'adults són:

 

  • Fomentar l'educació compensatòria

  • Afavorir l'educació a distància

  • Fomentar l'ús de noves tecnologies de la informació i comunicació.

  • Facilitar la inserció professional i possibilitar la participació en la vida social i política

  • Lluitar contra l'exclusió social

  • Afavorir la integració de les minories ètniques

 

Així, seguint altres autors que ara mateix no citarem, les prioritats de l'educació d'adults (Jabonero 1999):

 

  • Alfabetització

  • Ensenyament bàsics

  • Col·locació, qualitat del mercat de treball, tècniques de recerca de feina

  • Processos que promoguin la igualtat que promoguin la igualtat d'oportunitats

  • Salut i medi ambient

  • Cooperació institucional i internacional.

  • Coneixements d'altres llengües

  • Formació per a l'oci i el temps lliure

  • Formació per a l'ús de les noves tecnologies.

  • Formació per a la participació

  • Formació per a la integració de la igualat d'oportunitats

  • Formació per a la conservació de la salut

1.2.LA PARTICIPACIÓ D'ALUMNAT AMB NEE DAVALLA CONFORME AVANCEN LES ETAPES EDUCATIVES I L'EDAT

Tal com demostren les dades, s'evidencia que participen molt poc en la formació permanent les persones adultes que més ho necessiten: persones amb nivells més bàsics d'instrucció, les que tenen dificultats d'aprenentatge i les persones amb discapacitat.

La participació en educació de l'alumnat amb NEE davalla conforme avancen les etapes educatives i l'edat. Segons les dades referents a l'Estat espanyol extretes de el “Libro blanco” (Peralta,20007)només un 1% assoleix els nivells immediats a la universitat, en front al 16% de l'alumnat sense discapacitat a l'Estat espanyol. En cursos de Batxillerat els alumnes amb NEE representen només el 0,2% del total, en front de l'1,8% de l'ESO o el  2,1% de l'Educació Primària. Tal com s'observa, les persones estudiants amb discapacitat pràcticament desapareixen de les darreres etapes del sistema educatiu reglat i representen un 0,5% de la població universitària total. En els estudis universitaris predominen les persones amb discapacitats físiques en 4 de cada 10 casos, i en 1 de cada 7 casos amb discapacitats sensorials. En el Libro Blanco sobre universidad y Discapacidad no consten les dades d'EpA ni d'Educació Permanent a banda de les dels estudis reglats fins a la Universitat.

Les dades sobre el nivell d'estudis de les persones amb discapacitat i sense discapacitat a l'Estat espanyol evidencien que les persones amb discapacitat són les que tenen un nivell de formació més baix tenint el 13,4% de persones amb discapacitat analfabetes sobre el 3,0% de la població sense discapacitat i un 35,0% sense estudis front del 14,7% de les persones sense discapacitat. Pel que fa als nivells de formació bàsica comparant les dades totals tenim que un 84,3% del total de les persones amb alguna discapacitat no tenen el nivell de formació bàsica (GES) respecte del 51,6% de les persones sense discapacitat. Si es descarten les persones majors de 65 anys i els menors de 16 en la comparació tenim que el 43,6% de la població sense discapacitat no té el nivell de formació bàsica i augmenta la proporció de persones amb discapacitat sense aquests estudis 72,5%. Això significa que la necessitat potencial de formació bàsica per a persones adultes és una realitat de proporcions importants, però que la necessitat de formació inicial i bàsica de persones adultes amb discapacitat també és una necessitat que requereix una urgent atenció.

En la gràfica que es presenta a continuació es pot observar aquesta comparació.

 

 

Pel que fa a Catalunya, malgrat que en els darrers 20 anys ha augmentat la població que finalitza els estudis obligatoris encara es manté una enorme escletxa formativa entre el grup de persones que, com a molt, ha assolit una titulació obligatòria i el que té estudis mitjans o superiors. A Catalunya, 4 de cada 10 persones adultes no tenen cap títol del sistema educatiu i 7 de cada 10 persones no han obtingut una titulació més enllà de l'obligatòria.

D'entre les persones que no tenen cap títol i que han passat pel procés d'escolarització, hi ha aquelles que van fracassar com a conseqüència d'un problema o dificultat específica d'aprenentatge. Algunes d'aquestes persones que tenen problemes relacionats amb la lectura i l'escriptura o són analfabetes funcionals pateixen algun trastorn específic d'aprenentatge (dislèxia, dispraxia, disgrafia, discalcúlia, trastorn per dèficit d'atenció, etc) no detectat o no atès adequadament. Aquest tipus de discapacitat per a l'aprenentatge no queda quantificada i resta marge de les estadístiques però en canvi forma part de la realitat dels centres d'Educació de Adults i de les persones que després d'haver fracassat a l'escola tornen a intentar, ja adultes, acabar la seva formació bàsica.

 

1.3.LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS EN L'EDUCACIÓ A PERSONES ADULTES.

Per a una educació al llarg de la vida basada en la igualtats d'oportunitats, la no discriminació i l'accessibilitat per a tothom real i efectiva es requereix d'un plantejament més social, més integral i més inclusor que superi les restriccions de la concepció productivista de l'educació de persones adultes actual.

En el treball s'ha desenvolupat la llei d'igualtat d'oportunitats i s'han desenvolupat mesures d'acció positiva en favor de la contractació de les persones amb discapacitat. En educació de persones adultes la realitat és una altra

L'accés a la formació de les persones adultes amb discapacitat, amb una adequada atenció a les seves necessitats educatives, tal com la de qualsevol altre col·lectiu i amb igualtat de condicions que a qualsevol persona de ple dret, reduiria l'elevada taxa d'atur existent en aquest col·lectiu,  milloraria la seva possibilitat d'autonomia i augmentaria la de cohesió social.

El risc d'atur i de pobresa afecta en major mesura a les persones amb un nivell més baix de formació i en especial al col·lectiu de persones amb discapacitat que no perceben pensió. És aquest grup de persones el que participa en menor mesura de la societat de la informació i la comunicació i, conseqüentment, no té les mateixes oportunitats per adaptar-se als canvis derivats de la transformació cap a una societat de la informació. A més són aquestes persones les que tenen menys oportunitats de millorar la seva formació, per exemple en l' Formació de persones Adultes, limitant-les o excloent-les de moltes possibilitats en la comunitat o en el treball.

Aquest fet, discrimina doblement a algunes persones: per ser adultes sense una formació bàsica i per tenir dificultats d'aprenentatge com a conseqüència d'una discapacitat o de qualsevol altre problema d'aprenentatge.

La formació inclusiva per a persones adultes es constitueix, per tant, com una mesura d'evitar el risc de l'exclusió social i de reduir la desigualtat social i l'escletxa digital que s'aguditza en el cas de les persones amb discapacitat.

1.4. LES TIC I LES NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

 

Les TIC poden constituir valuoses eines d'ajuda per superar les desigualtats i contribuir a promoure la integració social. Les possibilitats que a les persones amb discapacitat ofereixen les tecnologies, productes i serveis es projecten en qualsevol dels àmbits de la vida tant el familiar com el laboral, l'educatiu o el social. Però, d'altra banda, poden plantejar greus obstacles quan no s'apliquen els principis bàsics per a l'accessibilitat universal, creant més exclusió. Així, s'exclou a aquelles persones que no tenen recursos econòmics per adquirir els mitjans tecnològics adequats, s'exclou a les persones que per la seva edat no saben com utilitzar aquesta tecnologia i s'exclou a les persones amb discapacitat que no poden accedir a aquests recursos degut a la seva condició.

 

En aquest sentit, les persones amb discapacitat utilitzen les TIC en menor mesura que la resta de la població. Es relaciona l'existència de discapacitats amb un menor ús de l'ordinador donat que si les persones sense discapacitat utilitzen el PC en un  85%, baixa al 80% en el cas de les persones que tenen discapacitats lleus i fins un 63% en els que tenen una discapacitat severa. Això reflexa, d'alguna manera, la importància de les barreres que el col·lectiu de les persones amb discapacitat ha de superar a l'hora de fer servir eines i instruments tecnològics adreçats a facilitar l'accessibilitat a la comunicació. En el mateix sentit l'Informe “TIC i Discapacidad” senyala que un 67% d'aquelles persones amb discapacitat que no utilitzen l'ordinador, a pesar de tenir interès per apropar-se a les TIC, desconeixen quines són les ajudes tècniques que els poden ser útils.

Si es té en compte aquesta realitat, esperar de les tecnologies d'ajuda la solució definitiva als problemes d'integració que planteja la inclusió de les persones adultes amb discapacitat en la formació permanent, seria un gran error. Per això es fa imprescindible considerar una actuació amb tots els elements i agents implicats de manera que cadascun d'ells actuï sinèrgicament amb els altres si realment es té la finalitat d'assolir els objectius de la inclusió educativa i social d'aquestes persones.

L'oferta formativa ha d'ésser prou àmplia i flexible perquè hi tinguin accés totes les persones, intentant, al mateix temps, la integració de les diferents generacions, afavorint la coordinació i la utilització sense barreres dels equipaments, programes de formació (centres de formació de persones adultes, centres municipals, universitats…) i la implementació de serveis de suport educatiu, per a l'adequació i la incorporació d'activitats formatives destinades a persones de totes les edats i de tota condició.

 

 

1.5.DESENVOLUPAMENT DE LES POLÍTIQUES PER A LA INCLUSIÓ I L'ACCESSIBILITAT

La influència de les polítiques afavoridores de la inclusió que s'han anat notant poc a poc, especialment en els darrers anys, augura un panorama esperançador per al desenvolupament de la inclusió en l'Educació de persones adultes. Un exemple és el propi redactat de Llei d'Igualdad de oportunidades i no discriminación i accesibilidad universal de 2003 on s'expressa que la principal carència per introduir-se com a ciutadans de ple dret a la societat del col·lectiu de persones amb discapacitat és el seu baix nivell de formació. Necessitat que “debe pasar por eliminar la principal carencia hasta ahora para el colectivo en nuestro país: incrementar el nivel formativo de los discapacitados poniendo en marcha los medios necesarios para su acceso a la formación en todas sus etapas, desde la educación infantil hasta la universitaria”.

  • A nivell europeu

  • La Comunicació de la Comissió europea (2006) “Aprenentatge de persones adultes: Mai és massa tard per aprendre” parteix de l'informe conjunt sobre els avenços del programa marc “Educació i Formació 2010″ en el que es subratlla que tothom ha d'adquirir i actualitzar les seves capacitats durant tota la vida i que cal atorgar una atenció especial a les necessitats específiques de quins presenten risc d'exclusió social.  També es recull l'emès per la mateixa Comissió el 2001 en el que ja tornava a insistir en la importància de l'aprenentatge permanent per a totes les persones. Un dels principals missatges va ser: “els sistemes tradicionals han de transformar-se per ser molt més oberts i flexibles, de manera que l'alumnat pugui tenir currículums d'aprenentatge individuals adaptats a les seves necessitats i interessos i gaudir autènticament de la igualtat d'oportunitats en qualsevol etapa de les seves vides”. En aquest comunicat es destaca la importància de l'aprenentatge de persones adultes com a component clau de l'aprenentatge permanent en tant que realitza una funció clau en el desenvolupament de la ciutadania i les competències. En aquesta línia la inclusió de totes les persones en serveis d'educació de persones adultes (EpA) és un dels elements claus per a la cohesió social i el desenvolupament.

    De la mateixa manera, el “Pla d'Acció per a l'aprenentatge de persones adultes. Sempre és un bon moment per aprendre” (2007) se centra en aquelles persones que es troben en una situació de desavantatge degut al seu baix domini de la lectura, escriptura, i la poca capacitat de treballar i d'inclusió social. Es tracta dels col·lectius de persones immigrants, persones grans, dones i de persones amb discapacitat. Aquest Pla d'Acció dóna per suposat la necessitat d'un sistema d'aprenentatge de persones adultes d'alta qualitat, accessible per a totes les persones i té com a objectiu aplicar els cinc missatges clau de la Comunicació del 2006 “Mai és massa tard per aprendre”: eliminar els obstacles a la participació, augmentar la qualitat i eficiència del sector, accelerar el procés de validació, garantir la inversió suficient, i fer un seguiment del sector. El Pla d'Acció pretendria ajudar a reforçar el sector de l'aprenentatge de persones adultes; un sector complex, amb gran varietat d'agents i prestadors de serveis que dóna a l'educació de persones adultes un caràcter transectorial.

    La Comissió europea ha realitzat un procés de consulta i recerca en l'àmbit de l'EpA que mostra que l'educació permanent esdevé sòlida i eficient si inclou una sèrie d'elements clau que estan estretament relacionats: tipus de polítiques adoptades per satisfer les necessitats i demandes de la societat i l'economia; les estructures de governança com la qualitat, l'eficiència i l'assumpció de responsabilitats dels sistema d'aprenentatge de persones adultes; els sistemes de prestació de serveis en els que figuren les activitats d'aprenentatge, els ajuts a l'aprenentatge i el reconeixement de resultats d'aprenentatge de l'alumnat que abordin la motivació i les necessitats d'aprenentatge de l'alumnat en el context de les necessitats i demandes existents.

    De manera especifica s'expressa la necessitat de treballar per assolir l'objectiu de facilitar l'accés a l'aprenentatge de persones adultes i augmentar la participació en el mateix de tots els ciutadans, en particular aquelles persones que hagin abandonat prematurament l'educació i formació inicials i vulguin gaudir d'una segona oportunitat”, de les persones que tinguin necessitats especials i d'aquelles el nivell de competències bàsiques dels qual sigui insuficient o hagin obtingut resultats educatius poc satisfactoris, amb objecte d'alentar-los a millorar les seves qualificacions .

  • A l'Estat espanyol

  • L'Estat espanyol disposa ara d'un corpus legislatiu força complet en relació a la discapacitat que es concreta diferentment per àmbits i per Comunitats Autònomes a partir d'un heterogeni i complex marc normatiu que no contempla de manera específica l'educació de persones adultes. Aquesta inespecificitat genera de vegades situacions peculiars o si més no insòlites. Per exemple es reserva una quota d'un 3% d'accés a la universitat per a persones amb discapacitat, la mateixa que per a persones majors de 25 anys.

    Pel que fa a l'accessibilitat, en general s'aprecia una millora en les condicions d'accessibilitat de l'entorn físic, sobretot els centres o aules de nova remodelació però encara hi ha molts centres que no tenen les condicions mínimes d'accessibilitat que es contemplen en molts dels serveis municipals o altres centres educatius i d'altres no han millorat suficientment. En entorns virtuals i tecnològics, hi ha encara molts obstacles, tot i que s'està millorant en els darrers anys. Tampoc es contempla gaire per a activitats culturals i de formació on les persones dels centres -professionals, equip humà i persones amb discapacitat- han de fer veritables esforços perquè la seva participació sigui possible.

    En relació a les Necessitats Educatives Especials la Llei d'Educació de 2006 estableix en Títol II d'Equitat en educació, Secció I, Capítol 73 que se entiende por alumnado que presenta necesidades educativas especiales, aquel que requiera, por un periodo de su escolarización o a lo largo de toda ella, determinados apoyos y atenciones educativas específicas derivadas de discapacidad o trastornos graves de conducta i que correspon a les Administracions educatives donar-hi resposta adequada, també en els estudis post-obligatoris.

  • El tractament de les NEE en EpA a Catalunya

  • A Catalunya, les persones adultes amb NEE com a conseqüència d'una discapacitat han estat poc ateses en l'EpA. Degut a la pràctica inexistència de planificació i recursos per a les NEE en EpA, en alguns casos, l'atenció a les persones amb discapacitat s'ha fet incloent-les a l'aula o programa de formació cobrint segons es podia les seves necessitats, de vegades intuïtivament i d'altres en coordinació amb agents externs especialitzats (centres privats, fundacions o associacions de persones amb discapacitat). La realitat és que les persones amb discapacitat participen molt poc en EpA i en funció del tipus de discapacitat s'adrecen a programes específics de preparació a la vida adulta i per a l'accés al món laboral.

    Amb l'extensió de la LOGSE i la recent implantació de la LOE  s'ha consolidat la generalització de la posada en marxa del Graduat d'Educació Secundària (GES) per a persones adultes en els centres dependents de l'Administració. Això ha portat a entomar lleugerament el tractament de les NEE a través de la incorporació de l'Atenció de la Diversitat en els Projectes Curriculars de Centre, però sense personal ni recursos específics que hi donin suport.

    Atenent al principi d'inclusió de la LOE, l'adequada resposta educativa i l'atenció a la diversitat, abasta a totes les etapes educatives i tot l'alumnat i s'entén més com un principi que com una mesura corresponent a les necessitats de pocs. Un aspecte a destacar és que la llei limita l'educació de persones adultes a la formació del GES i a la preparació de proves per a l'accés al sistema educatiu formal. Malgrat que en els objectius generals esmenta de manera àmplia els diferents àmbits de Formació de persones Adultes (FpA), només concreta dos tipus d'ensenyaments per a educació, un dels quals és el bàsic i es redueix al GES. D'altra banda, la llei no tracta específicament les NEE en el títol III, apartat que dedica a l'educació de persones adultes. Aquest apartat tracta només sobre la formació bàsica -amb el GES- i la preparació per a l'accés a estudis del sistema educatiu.

    La resta de l'educació per a persones adultes no queda desenvolupada en aquesta llei, excepte la referència a la facilitació de l'acreditació de competències adquirides i a l'experiència per a la formació, especialment, per al món laboral i el desenvolupament. Tanmateix sí que especifica que la integració social i laboral de l'alumnat amb NEE que no pugui assolir els objectius de l'ESO serà atesa per les Administracions Públiques a través d'ofertes formatives adaptades a llurs necessitats específiques i de reserva de places en l'ensenyament professional per a l'alumnat amb discapacitat.

    En les Bases pel Pla d'Acció (2007-2010) “Aprendre junts per viure junts” per avançar en l'educació inclusiva de l'alumnat amb barreres greus per a l'aprenentatge i la participació així com en el Pla Director de l'Educació Especial (2003) elaborats pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya no es contempla a les persones adultes amb discapacitat en relació a l'educació (amb possibles plans d'atenció individualitzats, informes o assessorament psicopedagògics, etc.).

    Segons la llei de Formació d'Adults de 1991, no hi ha cap referència a l'atenció de les NEE ni a les Dificultats d'Aprenentatge. Més endavant tampoc no s'han desenvolupat concrecions que ho tractin. A nivell legal i de planificació, doncs, el marc està obert i per definir.

     

     

    2ona PART

    POSADA EN PÀCTICA

    Les necessitats educatives especials i les TIC en els Centre FpA

     

    2.1.CONTEXTUALITZACIÓ

    Les transformacions socials que s'han produït en els darrers anys han dut a que l'accés a la formació i al desenvolupament de les competències intel·lectuals necessàries siguin un element decisiu per al creixement personal ple i autònom en les diferents esferes de la societat i la inclusió social. La societat basada en el coneixement té un gran potencial per reduir l'exclusió social, però alhora també el risc d'augmentar la distància entre qui té les competències bàsiques per desenvolupar-se en la societat del coneixement i les persones que se'n veuen excloses per la seva mancança. Les persones que tenen limitacions per a l'accés a l'educació i per a l'aprenentatge o veuen reduïdes les seves possibilitats a una educació de baixa qualitat, no poden desenvolupar les habilitats necessàries per desenvolupar-se amb èxit en el món actual, quedant-se en una situació de desavantatge respecte a la resta i socialment excloses.

     

    A Catalunya s'ha fet molt poc per a l'atenció a les NEE en el camp de l'Educació a persones Adultes i per al dret que tenen totes les persones a l'accés a la informació, als serveis i a una educació de persones inclusiva. L'accessibilitat per a tothom i la supressió de les barreres a l'educació permanent continua mantenint al marge a l'educació de persones adultes i el dret a l'educació permanent d'aquestes persones.

     

    Segons la UNESCO, la gran majoria de persones amb discapacitats es veuen mancades de formació bàsica i particularment les persones amb discapacitats psíquiques o intel·lectuals són sovint tractades amb negligència, alhora es produeix una forta connexió entre discapacitat i pobresa. Malgrat això, quan les persones amb discapacitats gaudeixen d'oportunitats, poden dur vides plenes i productives. Per tant hem d'assegurar-nos d'atendre les necessitats d'aprenentatge de les persones amb discapacitat, aquestes necessitats comprenen tant eines essencials per l'aprenentatge (com la lectura, l'escriptura) com els continguts bàsics propis de l'aprenentatge necessaris perquè les persones puguin desenvolupar les seves capacitats, viure i treballar amb dignitat, millorar la seva qualitat de vida.

    Avui dia les TIC constitueixen una font i una eina de gran importància en l'aprenentatge amb alumnes amb necessitats educatives especials. És per això que creiem necessari el contacte de les noves tecnologies amb les persones amb discapacitats.

     

    2.2. ANALISIS DE LA REALITAT

     

    La majoria de centres i aules de Formació a persones Adultes té present la finalitat principal de l'educació permanent de garantir la igualtat d'oportunitat entenent l'educació de persones adultes com una part d'aquest procés inacabat de la formació permanent.

     

    És per això, seguint aquesta línea, l'ajuntament de Reus remet la demanda al centre CFPA Mas Pellicer de Reus promoure la inclusió de les persones amb necessitats educatives especials adultes.

    Vol fer palesa a una “política” entesa en el sentit de procés i activitat orientats per la idea de la inclusió. Pretén assegurar que la inclusió sigui l'eix del procés de transformació i innovació, impregnar tots els programes o projectes d'actuació de l'objectiu de millora de l'aprenentatge i la participació de totes les persones, d'aquesta forma, promociona la qualitat de vida de totes les persones.

    Així doncs l'ajuntament fa la petició al centre de prendre mesures organitzatives i formatives que permetin la inclusió de totes les persones en un programa formatiu bàsic, per a persones amb discapacitats intel·lectuals.

    2.3. DESTINATARIS

    • GRUP DESTINATARI: totes aquelles persones amb necessitats educatives especials, majors de 18anys, que pateixen la pèrdua o limitació d'oportunitats per prendre part en la vida normal de la comunitat en un nivell igual a les altres persones degut a barreres físiques o barreres socials, incidint en les noves tecnologies

    • GRUP D'INCIDÈNCIA : persones amb dificultats o trastorns d'aprenentatge que vulguin participar en el curs de formació bàsica de les TIC, ja que estan en desavantatge sociocultural i educativa i no han pogut tindre accés a les noves tecnologies.

    Les persones que pateixen aquest trastorn quan arriben a la joventut o a l'edat adulta, poden presentar:

     

    • Dificultats d'autocontrol (caràcter explosiu) que li pot ocasionar problemes en la relació amb els companys i/o amb els professors.

    • Una altra característica comú és l'aparició de problemes afectius, psicològics o socials diversos com la depressió, humor depressiu, baix nivell de tolerància o alt nivell de frustració.

    • Dificultat per mantenir la concentració i l'atenció selectiva ja que no pot inhibir els elements de distracció interns o externs necessaris per l'atenció sostinguda.

    • Dificultats en el control del temps i l'establiment de prioritats.

    • Dificultats en començar un treball i organitzar-lo, sobre tot si aquest requereix un esforç mental sostingut, com pot ser un treball proposat d'última hora o amb poc temps per lliurar-lo.

    • Dificultats d'organització i planificació del calendari i les activitats a llarg termini.

     

      • GRUP DIANA : constarà d'un grup de 10 persones amb dificultats o trastorns d'aprenentatge, residents a Reus, de edats compreses entre 25 i 40 anys, que presenten un nul coneixement i domini de les TIC.

    2.4.DETECCIÓ DE NECESSITATS

    Subjecte i Objecte:

    Subjecte: Persones amb necessitats educatives especials, en quan a dificultats o trastorns de l'aprenentatge, de edats compreses entre els 25 i 40 anys procedents de Reus.

    Objecte: Domini bàsic de les noves tecnologies.

    Necessitats expressades:

    • Autoestima baixa

    • Problemes afectius

    • Manifesten dificultats per incorporar-se en el món laboral

    • No saben com relacionar-se amb persones que no siguin del seu àmbit familiar.

    • Sentiment d'exclusió social

    • No saben com trencar les dificultats de la situació en que es troben

    • Interès en aprendre

    • Motivació per a la realització de tasques de qualsevol tipus

    • No tenen accés a les noves tecnologies.

    • Nivell nul en quan al coneixement i funcions del ordinador

    Necessitats percebudes:

    • Poca o nul·la participació d'aquests col·lectiu en la vida comunitària de Reus.

    • Aïllament social, per tant, necessitat de relació amb altres persones fora del seu àmbit familiar

    • Manca de inclusió social de persones amb necessitats educatives socials i de trencament de barreres socials en quan a rebuig i etiquetatges erronis de la societat en front amb els discapacitats.

    • Dificultats a nivell de comunicació

    • Dèficits educatius.

    • Dèficits formatius.

    • Dificultats per accedir al món social.

    Instruments:

     

    Per detectar les necessitats percebudes es farà servir la tècnica de l'entrevista encara que de forma molt bàsica i participativa per part del professional

     

     

    Mitjançant la tècnica de l'observació i de l'entrevista els tècnics esbrinaran les mancances que els individus poden presentar davant la societat que els envolta.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

      Priorització de les necessitats.

     

    Les prioritats per desenvolupar un curs que cobreixi les necessitats que els individus presenten son les següents:

    •  Obtenció de recursos i coneixement de les NNTT aplicades a la seva realitat.

    • Disminuir la desigualtat que existeix entre els joves autòctons i els joves immigrants.

    • Disminució de l'escletxa digital.

    • Integració laboral: ja que en moltes empreses és un requisit imprescindible conèixer i dominar les noves tecnologies.

    • Integració social: adquisició de destreses útils per a poder utilitzar en la seva vida quotidiana, i poder esdevenir una major integració educativa i social.

    • Fomentar i motivar que tinguin la iniciativa pròpia per utilitzar recursos que ofereix la societat per accedir a les NNTT.

    Justificació:

    Les actuacions d'aquest curs adreçades a l'alumnat amb discapacitat incideixen en proporcionar les actituds, accions i recursos necessaris per a minimitzar al màxim la discapacitat i provocar que la persona adulta aprengui a utilitzar les pròpies capacitats, es relacioni socialment de manera satisfactòria i adquireixi els aprenentatges necessaris en quan a les noves tecnologies per tal minorar la escletxa digital d'aquests i afavorir la seva comunicació i en un futur a l'aprenentatge bàsic a través de les TIC.

    2.5.OBJECTIUS

    Objectiu general

    • Formar,les persones adultes amb necessitats educatives especials , en les noves tecnologies com a instrument per a afavorir el desenvolupament personal, sociolaboral i la comunicació social d'aquestes.

    Objectius específics

    • Aprendre les eines bàsiques del ordenador i les seves funcions .

    • Conèixer el funcionament bàsic d'un processador de text.

    • Afavorir el coneixement d'accés i utilització d'Internet a nivell d'usuari.

    • Propiciar actituds positives front a las TIC.

    Objectius opertius

    • Localitzar i identificar els elements físics bàsics de l'ordinador: pantalla, teclat, ratolí, unitats de disc.

    • Conèixer les funcions dels elements bàsics de l'ordinador.

    • Conèixer i localitzar els interruptors d'un ordinador i d'una impressora: obrir, tancar, reiniciar.

    • Conèixer les funcions i l'ús dels principals polsadors del teclat.

    • Conèixer els elements bàsics representatius de l'escriptori : icones, barra d'eines.

    • Distingir entre programes, documents i carpetes i reconèixer les seves funcions

    • Conèixer els elements bàsics de les finestres

    • Conèixer les característiques de les unitats d'emmagatzematge (disc durs interns, disquets, CD-ROM, DVD gravables…)

    • Explorar, localitzar i recuperar els arxius d'una unitat d'emmagatzematge.

    • Copiar, moure, crear i esborrar arxius de les unitats d'emmagatzematge.

    • Crear carpetes (directoris) i anomenar-les d'acord amb el seu contingut.

    • Reconèixer l'existència o inexistència d'una protecció antivirus en un ordinador

    • Utilitzar adequadament la paperera de reciclatge del sistema.

    • Accedir a llocs web teclejant l'adreça URL en la barra d'adreces o seleccionant-la en una llista d'enllaços favorits.

    • Utilitzar les funcions bàsiques del navegador: avançar/retrocedir, historial, aturar, actualitzar, reconèixer hipervincles, imprimir informació...

    • Conèixer i utilitzar els cercadors (de pagines web, imatges...) més usuals.

    • Conèixer el format de les adreces de correu i els camps que inclouen un missatge

    • Enviar i rebre missatges de correu electrònic i adjuntar-hi fitxers.

    • Gestionar els missatges en les safates e correu electrònic.

    • Utilitzar la llibreta d'adreces per afegir contactes i seleccionar destinataris.

    • Conèixer el procediment per accedir als fòrums telemàtics.

    • Respectar les opinions dels participants en un fòrum telemàtic valorant positivament la diversitat.

    • Distingir entre obrir i crear un document.

    • Crear un document, escriure-hi un text simple i emmagatzemar-lo.

    • Obrir un document i imprimir-lo

    • Conèixer la terminologia bàsica dels editors de textos (format de lletra, paràgraf, marges...).

    • Utilitzar les funcions de seleccionar, tallar, copiar i enganxar un fragment de text.

    • Proporcionar diversos atributs a un text i modificar-los.

    • Inserir imatges, símbols i altres elements gràfics en un document.

    • Utilitzar les opcions bàsiques del corrector ortogràfic.

    • Utilitzar la funció de sinònims.

    • Crear i modificar taules senzilles.

    • Conèixer les principals eines d'un editor gràfic (pinzell, omplir, línees, formes…) i fer un dibuix senzill.

    • Guardar un dibuix realitzat i editar-lo de nou en un altre moment.

    • Imprimir el dibuix realitzat.

    • Conèixer les normes de cortesia i coerció en la comunicació per xarxa.

    • Tenir una actitud oberta davant les TIC i manifestar disposició per utilitzar els seus recursos en l'àmbit personal.

    • Actuar amb prudència en l'ús de les TIC: procedència dels missatges de correu, arxius crítics...

    • Conèixer els avantatges de les TIC per a adquirir coneixements diversos.

    • Usar el correu electrònic per comunicar-se.

    2.6. CONTINGUTS

    L'escriptori

    • Record de les accions dels botons del ratolí. Boto esquerre per seleccionar i moure. Botó dret per organitzar i veure.

    • Selecció i desplaçament de les icones de l'escriptori.

    • Creació, enviament a la paperera i recuperació d'icones

    • Canvis a l'escriptori

    • Modificació de l'aparença de l'escriptori.

    • Control dels processos en execució

    • Canvi de la data i l'hora

    • Utilització de l'ajuda

    Finestres

    • Desplaçament entre finestres obertes.

    • Desplaçament de les finestres per l'àrea de la pantalla

    • Organització de les finestres

    • Accions amb les finestres : obrir, tancar i moure.

    • Modificació de les mides de les finestres.

    Fitxers i carpetes

    • Canviar noms de fitxers i carpetes.

    • Seleccionar fitxers i carpetes.

    • Moure fitxers i carpetes

    • Esborrar fitxers i carpetes

    • Restaurar fitxers i carpetes des de la paperera de reciclatge.

    • Cercar fitxers i carpetes.

    Sistema operatius

    • Posada en funcionament de l'ordinador.

    • Utilitzar els diferents comandaments del sistema operatiu.

    • Utilitzar comandaments d'instruccions

    • Interpretar els missatges del sistema operatiu.

    • Controlar els processos en execució.

    Impressió

    • Imprimir una pàgina

    • Canviar la impressora predeterminada per l'ordinador

    • Fer canvis dels cartutxos de tinta i tòner.

    Tractament de textos

    • Producció de textos senzills, selecció de fragments i aplicar-lo en diferents opcions de format font.

    • Gestió d'arxius: desar un document, tancar-lo, obrir-lo, i crear-ne de nou.

    • Les imatges dins el programa de tractament de text.

    • Modificació d'atributs d'unt text.

    • Accions de seleccionar, retallar, enganxar, desfer, restaurar.

    • Utilització de la verificació ortogràfica en un text: anàlisi de les opcions i presa de decisions per a corregir els errors.

    • Elaboració d'una taula senzilla

    • Introducció de dades y modificació de l'aspecte de les cel·les.

    • Utilització del programa de dibuix

    Internet

    • Concepte de connexió i de servidor

    • Serveis que ofereix Internet

    • La xarxa : que són i on son les web

    • Parts de l'adreça

    • Comprendre la informació que proporciona la barra de títol i la barra d'estat

    • Concepte d'enllaç

    • Entendre els efectes de parar una càrrega o d'actualitzar una pàgina.

    • El concepte de cercador: trobar pàgines quan no en sabem l'adreça, trobar pagines sobre un tema

    • El cercador específic d'imatges en el Google

    • Organització en carpetes de la informació

    • Entendre com funciona el correu electrònic

    • El correu web

    • Les carpetes de la bústia

    • La composició del text del missatge

    • La privacitat de les adreces d'altres al reenviar missatges

    • Entendre com funcionen els virus i troians

    • Conèixer quina és la missió d'antivirus i tallafocs

    2.7. METODOLOGIA

    El curs es desenvoluparà mitjançant un conjunt d'activitats d'ensenyament i aprenentatge que possibilitin assolir les finalitats educatives proposades.

     

    Les classes seran teòric - pràctiques, utilitzarem la tècnica de seqüencialització cíclic vertical i tindran la funció de proporcionar als alumnes un marc conceptual ampli que els permetrà situar-se dins de les temàtiques del curs. Com ja hem anat apuntant en els continguts es dividiran en diferents eixos:

    • L'escriptori

    • Finestres

    • Fitxers i carpetes

    • Sistemes operatius

    • Impressió

    • Tractament de textos

    • Internet

     

    Les activitats que es portaran a terme a classe seran de molt diferent tipus i totes tindran l'objectiu d'ajudar al desenvolupament dels alumnes al moment de triar qualsevol eina informàtica pel seu ús amb persones amb necessitats especials tenint en compte individualment cada cas i les dificultats que presenta per a la utilització de les eines informàtiques des d'un punt de vista bàsicament pràctic. Durant aquestes sessions es visualitzaran i avaluaran des del punt de vista educatiu, diferents propostes educatives elaborades per l'educació especial així com programari informàtic específic que escollim.

     

     

    2.8.TEMPORALITZACIÓ

    Aquest curs es desenvoluparà durant els mesos d'abril, maig i juny. Es portarà a terme dos dies a la setmana, els dimarts i dijous per la tarda, amb una duració de dues hores per sessió. Per tant, els curs té una durabilitat de 40 hores.

     

     

    CALENDARI D' ACTIVITATES

     

    DIMARTS 15h - 17h

     

    1 abril

     

    8 i 15 de abril

     

    22 d' abril i 29 d' abril

     

    6 i 13 de maig

     

    20 i 27 de maig i 3 juny

     

    DIJOUS 15h - 17h

     

    3 abril

     

    10 i 17 de abril

     

    24 d' abril ` 1 de maig

    8 i 15 de maig

     

    22 i 29 de maig i 5 de juny

     

     

     

     

     

     

     

    2.9. RECURSOS

     

    Recursos humans

     

    Un formador d' adults i un Educador d'educació especial, el qual donarà suport al formador, i l'orientarà en el coneixement de les condicions discapacitadores. De la mateixa manera que hauran de treballar junta per tal de unificar criteris i fites del curs.

     

    Recursos materials

    Fungibles

     

    -Folis i bolígrafs per a possibles anotacions.

    - Rotuladors per a pissarra

     

    No fungibles

     

    -15 ordenadors amb connexió a Internet

    -Impressores

    -Taules

    -Cadires

    -Pissarra

    -Esborrador pissarra

    -Dossier amb el seguiment de les activitats

    -Tríptic informatiu

    Recursos econòmics

     

    Els recursos econòmics contemplarà l'ajuntament.

     

    Recursos de espacials

     

    L' aula on es realitzarà el curs dins del centre Mas Pallicer. 

     

     

    2.10. AVALUACIÓ

     

     

     

    L' avaluació esta present en tot el procés, els passos que seguirem seran els següents:

     

     

    • Avaluació Inicial :

    L'avaluació inicial es farà mitjançant una entrevista com ja em dit en el punt de detecció de necessitats

    • Detecció de necessitats (model de discrepàncies)

     

    • Avaluació Processual :

    L'avaluació processual constarà d'un seguit d'eines que utilitzarem per a poder realitzar una valuació final encertada. Així doncs utilitzarem i realitzarem durant tot el procés del curs:

    • Reunió de l'equip professional

    • Avaluació continua de les activitats

    • Pautes de seguiment i observació individual

    • Registre d'assistència.

    • L'avaluació de cada activitat

     

    • Avaluació Final o sumativa:

    L'avaluació final es durà a terme en el període de finalització del curs. Un dels instruments d'avaluació que utilitzarem serà a través d'unes graelles d'observació amb unes pautes a seguir. Els ítems que avaluarem seran els següents:

     

    • Característiques dels usuaris: valorarem els aspectes dels integrants del grup. Si el curs ha aconseguit que els usuaris hagin assolit els objectius marcats tenint en compte les característiques socioculturals de cadascu, i el grau de cohesió que s'ha aconseguit.

    • Esforç: Es valorarà el temps dedicat a cadascun dels aspectes següents: procés de preparació, realització de les activitat. Aquí es tindrà en compte l'adequació dels dies i hores dedicats. Els recursos materials, els espais i equipaments de que es disposa.

    • Eficiència: en aquest punt es valorarà l'equilibri entre recursos destinats (monetaris, humans, materials, espaials, temporals, metodològics i organitzatius) i resultats obtinguts.

    • Eficàcia: aquest aspecte de l'avaluació del projecte es realitzarà mitjançant graelles i registres per a cadascun dels punts a valorar:

     

      • Pautes de seguiment i observació individual

      • Registre d'assistència.

      • L'avaluació de cada activitat

     

     

     

     

     

     

     

     

    3. BIBLIGORAFÍA

    - Fernández Fernández, J.A. (1986) “Libro Blanco de la educación de adultos” Editorial: Centro de Publicaciones del Ministerio de educación y ciencia. Madrid.

     

    - Imbernon, F. (1990) “Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE)” Editorial: Serveis pedagògics S.A. Barcelona.

     

    - Ministerio de Educación y Ciencia (2006) “Ley Orgánica de Educación (LOE) Ley Reguladora del Derecho a la educación (LODE)” Madrid.

     

    - Ortega Carrillo, J.A. (1997) “La educación de adultos: situación actual y perspectivas de futuro”. Editorial: Fundación Educación y Futuro. Granada.

    - Monge, Mº Concepción ( 2005),” Aprender y desaprender con nuevas tecnologías”, Ed: Mira Ediciones.

    - Ortoll E., Casacuberta D, Collada A, (2006),” L'alfabetització digital en els processos d'inclusió social”, Ed:UOC.

    - Monste Fias Ollé, (2007), “Necessitats Educatives especials a l'Educació de Persones Adultes”. Ed:UOc

    Peralta, A. (2007) Libro blanco sobre Universidad y discapacidad. Real Patronato sobre Discapacidad, amb la col·laboració del Ministeri d'Educación i Ciència, la Fundació Vodafone, ANECA i el CERMI. Madrid

    33